Això és una notícia que ha sortit avui divendres, dia 22 de maig, a sa web des diari Ara Balears (www.arabalears.cat). Com saben, Ara Balears és sa sucursal balear des diari Ara i per tant lo lògic seria que s’adaptàs a sa manera de xerrar des mallorquins i balears en general, tal com indica es nom des diari. D’això se’n diu emprar es registre adequat, ells que tant bravegen de registres. Al manco a nivell de lèxic, una adaptació, sa lèxica, que no contempla cap desviació respecte de sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans i que és simplement qüestió de posar-s’hi i tenir una mica de voluntat. És ver que darrerament veim que sa seva directora, Cristina Ros, és una miqueta més sensible cap an es postulats que defensa sa nostra fundació. A qualque article d’opinió seu recent, hem comprovat que Cristina Ros empra de vegades “qualque” en lloc de “algun”, o conjuga sa paraula “veïnats” amb sa de “veïns”, recuperant s’esperit de mescladissa de mallorquí i principatí que defensaven fa uns anys es nostros savis universitaris. Ja saben, s’ideal des nostros filòlegs catalanistes era una comunió d’esperits –sentimental, cultural, lingüística– entre es parlants des diferents territoris des domini lingüístic. Per això, preconisaven que aquí usàssim de forma indistinta “gat” i “moix”, sempre que es catalans fessin lo mateix. Una ingenuïtat que fa plorera, o peguera si voleu, perquè sa realitat a sa que hem assistit durant ses dues darreres dècades ha estat que catalans i valencians han anat a la seva, elaborant un model de llengua estàndar regional centrat en ses seves respectives formes de xerrar. Ets únics betzols que no hem anat a la nostra, diríem, hem estat es balears, entabanats davant tot lo que mos arribava de Barcelona, fins an es punt d’acceptar un estàndar de base totalment barcelonina. Mentrestant, a València i a Catalunya feien exactament lo contrari. De ses herbes molles…
I és que, com a mínim, s’Ara Balears podria utilisar lèxic balear, totalment normatiu d’altra banda. Podrien prendre llum de na Pintora d’IB3, on ja fan es Temps en mallorquí. Perquè es titular “Núvols i algun xàfec a les Illes” pareix una frase extreta de s’Ara, però es que s’edita de Barcelona, no es que s’edita a Ciutat. No se poden dir més catalanades amb més poc espai. Tots sabem que aquí no deim “núvols” sinó “niguls” (DIEC2, DCVB), com tampoc “xàfec”, que podríem substituir per “barrumbada” (DIEC2, DCVB), per exemple. Tampoc empram s’indefinit “algun”, almanco a Mallorca, on deim “qualque” (DIEC2, DCVB). “Nigul”, “barrumbada” i “qualque” són paraules que un pot trobar en es Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), però també en es DIEC2, es Diccionari de la Llengua Catalana. Segona Edició, sa quintaessència de sa sagrada Norma i de sa Correcció absoluta. Però, per si no bastàs amb tot això, Ara Balears remata s’endiumenjat amb s’habitual “a les Illes”… sense sebre exactament a quines illes se refereixen, si a ses Illes Canàries, ses Illes Gregues o ses Illes Malgrats.