Molts de tècnics lingüístics solen mostrar sa seva inseguretat i sa seva falta de coneixements optant sempre per aquella paraula més allunyada de lo que han sentit dir tota sa vida. Es motiu és que aquests correctors que habiten dins ets organismes oficials parteixen de sa falsa convicció que es parlants tenim una inclinació innata a “xerrar malament”. És lo que passa amb sa paraula “cartó” que, com que s’assembla massa an es castellà, molts d’ells ja la consideren incorrecta només per això. Van ben errats de comptes, els pobres.
Assuquines teniu dues imatges que, en principi, podrien provocar confusió respecte des parell “cartró/cartó”. Sa primera correspon a un contenidor de s’empresa pública EMAYA que mos convida a tirar-hi, a part de paper, “cartró”. S’altra correspon a una paperera que podem trobar en es Campus de sa UIB i que mos convida a tirar-hi “cartó”. ¿Com quedam? Tots dos són termes 
equivalents i correctíssims que podem trobar a sa segona edició des Diccionari de la Llengua Catalana(DIEC2). Per tant, no hi hauria d’haver cap objecció perquè a Mallorca utilisem sempre sa paraula que sempre hem dit: cartó. Qui s’equivoca, en aquesta ocasió, no és sa UIB sinó EMAYA que, en lloc d’usar sa variant mallorquina, torna a optar, per mímesi i per mor de s’habitual veneració cap a tot lo que ve de Catalunya, per sa paraula més allunyada an ets usos corrents de Ciutat.
De fet, hi ha moltes altres paraules parescudes a “cartó” que es correctors lingüístics arraconen pensant que són “barbarismes” però que no ho són, ni tan sols pes primcernut Institut d’Estudis Catalans ni pes nostros savis universitaris. En es nostro citadíssim “La llengua catalana a Mallorca: propostes per a l’ús públic” (1999, Ed. Consell de Mallorca), es professors univeritaris Antoni I. Alomar, Gabriel Bibiloni, Jaume Corbera i Joan Melià adverteixen sobre sa validesa de formes com “cartó” que, “de vegades, per desconeixement, són considerades incorrectes, i per això, injustificadament marginades de l’ús oficial. D’entre les més freqüents hi ha: cartó, murta, caragol, carabassa, cementeri, coa, depòsit i depositar, embós i embossar, desfrès/desfressa/desfressar, clotell, clotellada…” (pàg. 67). Per tant, no és necessari escriure “cargol”, “cementiri”, “cua”, “disfressa”, “dipòsit” o “clatell”. Ho podem escriure talment com ho hem dit sempre.