Sa foto que mos han fet arribar de Menorca i que publicam avui correspon a un senyal situat a Cala Figuera, dins es Port de Mahó. Que en tan poc text hi pugui haver tantes de catalanades només pot ser degut a sa nul·la sensibilitat de ses nostres autoritats cap a ses modalitats insulars que se comprometen a fomentar i protegir cada vegada que prometen o juren s’Estatut d’Autonomia. Aquestes autoritats tracten es ciutadans de Balears, lingüísticament xerrant, com si sa nostra Comunitat fos sa quinta província catalana i Menorca una comarca més de Catalunya.
S’imatge s’explica tota sola. No hi ha pràcticament cap paraula que sigui nostra. Es “gossos” haurien de ser cans; on diu “portar”, hauria de dir dur; “lligat” s’hauria de convertir en fermat, i aquest “netejar” s’hauria substituir per fer netes. En menorquí, clar, i també en mallorquí si fóssim a Mallorca. Evidentment, tots aquests termes figuren a sa segona edició des Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2). Són, per tant, totalment normatius. ¿Per què, idò, aquest complex d’inferioritat?