No sé si han sentit a parlar d’Abacus. Va néixer al 1968 a Barcelona com a cooperativa de mestres i pares d’alumnes, però prest se va convertir, gràcies a sa catalanisació de s’ensenyança, a un nacionalisme declarat i an es descomptes practicats a tots es seus productes, en un gegant des comerç de material escolar. De fet, avui en dia de cooperativa ja en té només es nom. I maldament continuï venent material escolar —llibres de text i altres productes—, es doblers li vénen en gran part de ses juguetes. Ara Abacus ha obert una botiga a Palma. Tres pisos en ple carrer Colom. Una inversió de pinyol vermell. I com a rerafons es signes des temps: mentre s’editorial Moll fa suspensió de pagaments i ha d’acabar tancant es negoci, una empresa catalana pertanyent an es mateix sector s’instal·la a Mallorca.
Però, clar, aquesta extensió de sa metròpoli a sa colònia —que és així com entenen aquests senyors es territori— ha tengut també altres conseqüències. Conseqüències per noltros, en aquest cas. Per exemple, a ses escales de s’edifici, uns directoris per indicar què hi ha a cada un des pisos escrits en català i en anglès. I basta. Talment com si mos trobàssim a una Catalunya independent, o en via d’esser-ho. I una rotulació des diferents departaments només en català. Com aquest “joguines” que veuen a sa foto. Ni ho deuen sebre, que aquí no s’ha dit mai, que sempre hem dit juguetes. ¿Per què ho haurien de sebre? ¿Des de quan an es de sa metròpoli els interessa lo que passa a sa colònia? Sí, aquesta gent juga amb noltros. I noltros, tan contents.