Es meu barber, un homo de bé que sap de tot i molt, m’ha explicat que això de sortir en es carrer per demanar sa tercera república és una animalada.
Jo l’escolt molt, an es meu barber. Mirau si ho faig que, com que era un bon jugador d’ajedrez, l’anomèn en Rabenta peón-cuatro-rey (és de can Rabenta, ell). També li tenc un vertader respecte quan s’exalta per qüestions polítiques: per res del món voldria que me deixàs sa closca com una bolla de billar.
Es barbers, ses podòlogues o ses cosidores de cremalleres tenen un do especial per aclarir qualsevol dubte, a lo vist. Quan jo hi vaig, un pic an es mes, m’assec en aquella cadira de s’any de sa picor i començ a escoltar es discurs que me té preparat per s’ocasió. Darrerament li ha entrar pes bri això des canvi de règim, mirau quines coses! Està fet un Nero bramant contra ets anticonstitucionalistes dissimulats o ets antisistema declarats, que són carn i ungla.
Com més encès està, més via fa sa maquineta pes meu pobre clotell. El me deixarà pelat com un gínjol, si no anam alerta. Venga alçar braços per amunt, ventant mosques, mentres conversa tot sol, perquè és des que no escolten ets altres en parlar. D’aquests, n’hi ha a balquena, Déu meu! Agafen fua per envergar es discurs a les totes i no s’aturen ni que els matin. I no provassis d’intervenir amb cap argument que se t’hagi ocorregut en sentir-los; aquell perboc de síl·labes que s’encalcen, no té aturall.
Lo cert és que m’ataquen de nirvis aquests monòlegs que no admeten cap interferència. Però pes bé des meu moixell (quatre cabells llisos i prims que batallen per tapar sa closca sencera) aguantaria bruls i bruels de qui sigui que tengués unes tisores a ses mans i una curolla qualsevol dins sa cervellera. Hi tenc ses de perdre, clar.
Tota aquesta contarella d’avui ve perquè vos pugueu fer una idea des mal que fan ets espontanis en ses discussions importants d’aquesta vida. Tothom pot dir-hi la seva en qualsevol cosa que surti a sa televisió. Què té més si no hi entenc gens ni mica! Sa qüestió és demostrar que democràcia vol dir que som iguals de lletrats i entesos tots es que anam pel món: hàgim llegit o no; hàgim estudiat o no; hi hàgim dedicat hores a reflexionar o domés cinc segons (just es temps de sentir sa notícia a sa televisió i que s’orde d’emetre un judici mos arribi en es cervell).
I així anam, senyors: cadascú està convençut des valor incalculable de ses seves idees, perquè tots en sabem de tot. I es que som vells hem arribat a sa conclusió que tanmateix es qui no va a missa, en es portal s’agenolla. I avui en dia, tenc per a mi ses esglésies estan més buides que mai. Pentura és un mal símptoma!