Que en feia de temps que no guaitava per aquest cornaló! He tengut vacacions de jubilat, que ja és es colmo de ses vacacions. Com lo de ploure damunt es banyat, però en positiu. He menjat fins que he tengut talent; he pellucat per devers s’hortet i, com ja vaig explicar, he sortit amb so llaüt, però poc. Ha estat un estiu de ventegassers. I amb la mar hem d’anar alerta, perquè fa forat i tapa!
Bé, idò, ja tornam a estar en dansa per omplir sa pàgina de dites i expressions des nostro redol. Sa d’avui és un poquet grossera, ja ho sé, però feia una bona partida de mesos que la hi volia posar perquè la trob ben adequada per un caramuller de situacions. Sabeu que n’hi ha de gent que té lo que se mereix per ficar-se on no li manen. Ademés, és tan òbvia…
¿Quantes de vegades mos hem engrunat es dits per mor de voler tocar l’orgue sense sebre música? És un dir, ja m’enteneu. ¿Qui pot dir, sense posar-se vermell, que mai ha estat ingenu i ha confiat en qui no era de fiar?. I encara diré més: ¿qui no ha posat sa mà en es foc per una opció política que llavonses li ha sacorrat fins an es pèls de ses pipelles?
Tenc per a mi tots mos hem aixecat ben humits més vegades de ses que voldríem, perquè ses curolles que mos entren qualque pic domés se poden satisfer jugant-hi es coll i no tombant-lo perquè mos facin es feix a damunt com si fòssim uns beneitarros. Per això, com que qui vol peix s’ha de banyar es cul, no tenim més remei que fer s’agraït si mos proposen qualque cosa que no mos xoca gaire, emperò creim que pot fer canviar per bé, una mica, aquest món esportellat que mos toca viure. Maldament això vulgui dir que passam un poc per cabotes.
I aquí està es re. S’obvietat de sa dita d’avui està més que explicada i fins i tot vos ne posaré una altra que vol dir exactament lo mateix. I això prova es fester d’ocasions en què se deuen donar un casos d’aquests. Segur que la coneixeu: Qui no vol pols, que no vagi a s’era.