Category: Premsa

FERNANDO NAVARRO. En Sangre y pertinencia Michael Ingatieff habla de dos visiones contrapuestas de la nación, la nación cívica y la nación étnica. Mientras la nación cívica se construye con leyes e instituciones que definen el campo en el que se desarrollan librementenlos ciudadanos, la nación étnica cree en la existencia de un criterio de diferenciación entre las personas –la raza, la etnia, la cultura, la lengua, la historia, lo que sea- que es necesario aplicar de forma obsesiva para crear compartimentos humanos separados, uniformes y ordenados. En la historia estos criterios se han aplicado alternativamente sin que haya alterado el fundamento esencial de la nación étnica, y no es necesario recordar que siempre subyace su pretensión de, una vez afirmada la diferencia, reclamar agresivamente la superioridad del propio grupo sobre los demás. Porque en el nacionalismo étnico anida el virus de la xenofobia.

La diferencia entre ambas visiones, la nación cívica y la nación ética –podemos llamar a esta última sencillamente nacionalismo-, es radical. Para esta última todo debe ser subordinado a su proyecto separador: las leyes pueden ser incumplidas, los derechos de los ciudadanos sacrificados, y la democracia es considerada sospechosa si no se encamina dócilmente hacia la realización del sueño etnicista. Porque, en definitiva, democracia, leyes y derechos son meramente instrumentales para la nación étnica, y si no conducen a la culminación de ésta carecen para ella de valor. El caso es que, para desgracia del nacionalista, la realidad es mestiza y entreverada, y se resiste a la aplicación de tiralíneas y cartabones etnicistas. La nación cívica –podemos llamarla sencillamente democracia- acepta perfectamente un campo en el que conviva la diferencia. Nacionalismo y democracia, admitámoslo, no se llevan muy bien.

Obsérvese que el nacionalismo étnico opera siempre con dos caras: hacia afuera exige que se le reconozca la diferencia; hacia dentro aspira a imponer la asfixiante uniformidad de la visión. El nacionalismo catalanista pretende hacer esto último en Baleares, que ha tenido la desgracia de caer dentro de su particular Lebensraum. El sábado la Fundación Jaume III reclamó que el nacionalismo catalanista no sofoque, como está ocurriendo, la cultura balear. Errará quien piense que se está tratando de sustituir un nacionalismo catalanista por un nacionalismo balear. Como Joan Pons recordó, sus miembros están orgullosos de las modalidades baleares como de la lengua de Cervantes. De ahí que uno pueda sentirse simultáneamente mallorquín –o menorquín o i ibicenco- y balear y español. Esto último fue respondido con una atronadora ovación, que demostró que la Jaume III entiende la nación cívica. Fue magnífico.

_________

Publicat a El Mundo-El Día de Baleares, es 31-10-2015.

Es passat dissabte 24 d’octubre sa Fundació Jaume III va celebrar es seu segon aniversari. Es dematí, una setantena de persones se congregaren a sa Creu des Camp de sa Batalla de Llucmajor –on va perdre sa vida Jaume III-, per rendir un homenatge an es darrer rei privatiu de Mallorques. Una ofrena floral organisada per sa Revista Toc-Toc, Foment Cultural de ses Illes Balears i sa Fundació Jaume III donava es sus a sa cerimònia. Acte seguit, s’editor de sa Toc-Toc, Toni Cantarellas, va ser s’encarregat de recitar El retorn, un poema que sa llucmajorera Maria Antònia Salvà va dedicar a Jaume el Terç.

Sa premsa digital se va fer ressò immediatament de s’acte que commemorava es 666 aniversari de sa mort de Jaume III. Es portal Ciutat.es titulava 70 personas se han reunido en sa Creu des Camp de sa Batalla para rendir homenaje al Rey Jaime III; mallorcadiario.com, per sa seva part, deia Un grupo de 70 personas homenajean a Jaume III en Llucmajor. També El Mundo-El Día de Baleares en feia menció diumenge: Ofrenda floral a Jaume III. Es diari La Gaceta va recollir declaracions de Joan Font Rosselló, portaveu de sa fundació: “Los partidos de Baleares han asumido de forma monolítica y transversal la ideología catalanista”, recollia es digital.

Es vespre hi va haver un sopar d’afirmació a s’Hipòdrom de Son Pardo que va reunir unes 450 persones. Es jove cantant i guitarrista Sebastià Garreta va ambientar s’acte amb música mallorquina en directe. Llavors, moment pes discursos: Don Pep Zaforteza, president de sa Fundació Jaume III; Joan Pons Torres, secretari d’organisació; i Joan Font Rosselló, portaveu de sa mateixa, en foren ets encarregats. En ses seves intervencions, destacaren s’importància de defensar es mallorquí i es creixement que ha experimentat sa fundació aquest darrer any: “Mos hem convertit en dos anys en sa referència des balearisme, s’únic referent realista, ben organisat i que fa coses en positiu i proactives a favor de ses nostres modalitats”, sentencià Font Rosselló. Per acabar, Garreta interpretà Pàtria, tot un himne a sa mallorquinitat, que posà en peu ets assistents a Son Pardo, que aquell vespre registraren un ple absolut.

Diumenge, s’Última Hora treia una notícia titulada Más de 400 asistentes a la cena del segundo aniversario de la Fundació Jaume III; també es Ciutat.es se’n va fer ressò: “Jaime III no era una flor de verano, es un proyecto bien consolidado al margen de quien gobierna”. I ja dilluns, El Mundo-El Día de Baleares recollia àmpliament tot lo succeït dissabte vespre en una crònica titulada Sa Fundació Jaume III celebra su expansión. Avui dimarts, aquest mateix diari publica un article des catedràtic d’Història de Dret, Román Piña Homs, titulat Jaume III, un fenómeno a estudiar.

As cap de dues setmanes de posar-la en marxa – Armengol continua salant a ses seves declaracions públiques mentres prohibeix que es locutors dets informatius ho facin – ¿Per què sala n’Armengol?

As cap de dues setmanes, sa campanya de recollida de firmes que han posat en marxa sa Fundació Jaume III i Foment Cultural ja ha conseguit superar ses 5.000 firmes, lo que demostra es malestar d’una part de sa ciutadania amb sa decisió de sa direcció d’IB3 de marginar s’article baleàric en ets informatius i la resta de programes més sèrios i formals.

Sa Fundació Jaume III vol denunciar s’incoherència de Francina Armengol que, mentres invoca sa “normativa” i s’opinió de sa UIB per justificar sa marginació de s’article salat a IB3, ella continua salant com si res a totes ses seves declaracions públiques, maldament sa mateixa UIB hagi aconsellat reiteradament sa necessitat d’utilisar exclussivament s’article lalat a polítics, professors, periodistes i representants de sa societat civil quan fan declaracions públiques. Armengol, ben igual que sa gran majoria de sa classe política, docent i periodística, pretén convertir-se en una excepció a sa sagrada norma de sa UIB i fer lo contrari de lo que recepta an es locutors d’informatius d’IB3.

L’any 1999 es Departament de Filologia Catalana de sa UIB va fer una proposta d’estàndar oral espontani formal dirigit a polítics, professors i periodistes quan parlen en públic, sobretot a àmbits tan formals com pugui esser es nostro parlament autonòmic. Es model que aconsellaven es savis universitaris eliminava s’article salat de s’oralitat espontània formal.

Si s’experiència ha demostrat que aquesta proposta de sa UIB ha estat un fracàs –i sentir n’Armengol salant en es Parlament no és més que sa seva constatació–, no entenem per què sa nostra classe política no fa una passa envant i demana a sa UIB que elabori un altre model molt més acostat a sa llengua viva des carrer que inclogui, naturalment, s’article baleàric. Així acabaríem amb so divorci actual entre es català ortopèdic i estufat de s’entrevistador d’IB3 i sa naturalitat de sa llengua viva de s’entrevistat.

___________

Nota de premsa recollida per El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario i Ciutat.

Sa tradicional ofrena floral serà avui dissabte dia 24 a les dotze, a sa Creu des Camp de sa Batalla (Llucmajor) – En es sopar de s’Hipòdrom de Son Pardo han confirmat sa seva assistència Gari Durán, Xavier Pericay, Olga Ballester, Fernando Navarro, Toni Deudero, Aina Aguiló i Fernando Gilet.

Més de quatre-centes persones han confirmat sa seva assistència an es sopar d’afirmació mallorquinista que, amb motiu des II aniversari de sa Fundació Jaume III, tendrà lloc dissabte vespre a les 20:30h a s’Hipòdrom de Son Pardo. Han confirmat sa seva assistència sa senadora Gari Durán, es diputats Xavier Pericay i Olga Ballester, es canditat de C’s a ses eleccions generals, Fernando Navarro, així com militants significatius des Partit Popular com Toni Deudero, Aina Aguiló i Fernando Gilet. Es sopar conclourà amb s’interpretació de s’himne Pàtria. Abans de sopar, se vendran tiquets a s’entrada des restaurant.

Abans, a les dotze des migdia d’avui dissabte 24 d’octubre, se celebrarà sa tradicional ofrena floral al Rei Jaume III. S’acte commemora sa data en què va morir Jaume III -un 25 d’octubre de 1349, a mans de ses tropes aragoneses de Pere IV el Cerimoniós- i tendrà lloc en es Camp de sa Batalla de Llucmajor, on va perdre sa vida es darrer rei privatiu de Mallorques.

S’ha posat en marxa una recollida de firmes a sa plataforma change.org “Volem IB3 en mallorquí, menorquí i eivissenc” que ha conseguit més de mil firmes en tres dies 

Sa Fundació Jaume III deplora que sa direcció d’IB3 hagi reculat en s’ús de s’article baleàric en ets informatius de sa televisió autonòmica. Una vertadera llàstima per sis motius: 

Recollida de firmes a change.org

Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural hem posat en marxa una campanya de recollida de firmes a sa plataforma change.org on demanam que s’article baleàric se continuï usant en ets informatius. Sa campanyadu per títol “Volem IB3 en mallorquí, menorquí i eivissenc”. Sa campanya ha conseguit més de mil firmes en tres dies.

Cort, una institució gens respectuosa amb sa modalitat insular de Mallorca– Demà dilluns, 31 d’agost, a les 12:00h, a Cort

Una delegació de sa Fundació Jaume III se reunirà demà dilluns a les 12:00h a Cort amb José Hila, batle de s’Ajuntament de Palma. Aquesta reunió forma part de sa ronda de reunions que sa nostra fundació té previstes fer amb sos nous representants de ses principals institucions balears sortits des resultats electorals des passat 24 de maig.

Sa nostra fundació creu que s’Ajuntament de Palma té tendència a no respectar ses nostres modalitats insulars reconegudes a s’Estatut en tot lo que se refereix a ses comunicacions visuals (cartelleria, noms des carrers…) i escrites (models de sol·licitud, instàncies…) dirigides an es ciutadans. També demanarem a José Hila que faci passes perquè a s’aeroport de Palma se balearisin es cartells que avui en dia estan en barceloní

No parlam només d’usar s’article baleàric –al qual se sol reduir erròniament i interessadament sa nostra proposta lingüística– sinó de lèxic, morfologia verbal i estructures sintàctiques barcelonines que suplanten lèxic, morfologia verbal i sintaxi ben mallorquins i totalment admesos per sa normativa. En resum, es català de Cort que podem trobar a Palma és exactament es mateix que podem trobar a Manresa. Ni més ni pus.

___________

Els adjuntam abaix també una sèrie d’exemples d’aquesta falta de sensibilitat cap a sa modalitat mallorquina.

Els posam una sèrie d’exemples (ses imatges en format jpeg les poden trobar a sa nostra web a Filologia>Catalanades) que posen en evidència com es tècnics lingüístics de Cort adesiara s’estimen més usar lèxici morfologia bacelonins que mallorquins, encara que aquests darrers siguin totalment admesos pes diccionari normatiu de s’Institut d’Estudis Catalans.

 

Exemples:

1. Espereu. Premeu [el botó]. En mallorquí hauria de ser: Esperau. Pitjau (Semàfors)

2. Paper i cartró. En mallorquí hauria de ser: Paper i cartó (EMAYA)

3. Si us plau, introdueixi el tiquet. Hauria de ser: Per favor, introduesqui es tiquet (aparcaments de sa Plaça Major)

4. Estem millorant la nostra ciutat. Disculpin les molèsties. Hauria de ser: Milloram sa nostra ciutat. Disculpin ses molèsties. (EMAYA)

5. Espanya, el país que portes dins. Vine de vacances al país que creus conèixer. Hauria de ser: Espanya, es país que dus dedins. Vine de vacacions en es país que te penses que coneixes(AENA. Aeroport de Son Sant Joan)

Supongo que todos los pueblos han de tener (quizá por inercia o mercantilismo, por suscripción popular o sólo por presumir de afinidades) sus propias celebraciones y efemérides, su íntima dosis de autoafirmación más o menos orgiástica, oficial y hasta histórica, su personal e intransferible catarsis, su colmena enmarañada de símbolos, su colección atmosférica de himnos triunfales, sus refulgentes joyas de la corona, su teatro medieval (o postmoderno) del horror y su libro abierto de las vanidades.

Toda esta sucesión de síntomas no debe alarmarnos, porque no deja de ser un apunte del natural, una inocente extrapolación de lo que sucede cada año, el 12 de septiembre o el 31 de diciembre, cuando a unos o a otros les da por acordarse de Jaume II, su carta de franquicias y privilegios del Reino de Mallorca, en el primer caso, y la hiperbólica introducción de la lengua catalana y sus infecciones colaterales, en el segundo caso. La isla, al fondo, sigue palpitando su calma o bullicio ancestral, su apatía o discreción, su mirar de cerca como si fuera de lejos. O viceversa.

Se trata, pues, de ajustar la mirada sobre las razones que mueven al econacionalista (o así) Miquel Ensenyat, presidente del CIM, a impulsar campañas ciudadanas como Repensar Mallorca en pro de la diada catalanista y del propio Consell. Como era de prever, las consultas formalmente asamblearias acaban convirtiéndose, siempre, en el mejor cauce de la manipulación ideológica. Hace siglos que no celebro diada alguna y así va a seguir siendo.

___________

Publicat a El Mundo-El Día de Baleares, es 18-8-2015.

Sa recuperació de ses relacions des Govern amb s’OCB no hauria de significar rompre ses relacions amb altres entitats que també tenen qualque cosa a dir sobre sa llengua – Esperança Camps hauria de fer costat a un estàndar autònom que tengui com a referència ses Illes Balears perquè es balears s’hi sentin reconeguts i identificats

Sa Fundació Jaume III demana a sa consellera de Participació, Transparència i Cultura que sa recuperació de relacions des nou Govern amb s’OCB no impliqui sa ruptura de ses relacions amb entitats com sa nostra que, maldament no siguin afins a s’ideari des partit de sa consellera, sí que representen molts de ciutadans que mos fan costat. Seria un contrasentit que una consellera que se diu de “participació” i “de transparència” tancàs ses portes a associacions no afins però que també tenen moltes coses a dir en relació amb so model d’estàndar vigent.

Camps sap perfectament que s’estàndar oral que s’utilisava a Canal 9 on va ser periodista no tenia res a veure amb s’estàndar que li arribava de TV3 i que una llengua, tot lo unitària que se vulgui, pot ser an es mateix temps “polimòrfica” (distintes variacions formals i lèxiques en funció des territori) i “policèntrica” (se dicta sa norma des de diferents centres acadèmics: IEC i Acadèmia Valenciana de la Llengua).

Unitat no vol dir uniformitat i sa llengua catalana és un bon exemple de diversitat. No només té dos estàndars autònoms per medis audiovisuals clarament definits a València i a Barcelona que priorisen es lèxic i ses variacions formals pròpies de cada un d’aquests territoris, sinó que fins i tot hi ha dos centres (IEC i AVL) que dicten normes que, en determinats aspectes (accentuació i lèxic, per exemple), són contradictòries. De sa mateixa manera que ni sa llengua ni sa norma ni s’estàndar són unívocs ni unitaris, tampoc ho és sa societat civil, que té diferents punts de vista sobre sa qüestió.

No creim que sigui demanar massa que, des de Balears, igual que han fet a València i Barcelona, fomentem, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia, un estàndar oral per IB3 que tengui com a principal referència ses Illes Balears –s’auditori, en definitiva, a què se dirigeix sa nostra televisió autonòmica–, un model funcional en el qual es balears se sentin identificats i reconeguts. En això consisteixen es registres, a adaptar-se en tot moment a s’auditori a què te dirigeixes. Aquesta, i no cap altra, és sa responsabilitat de Camps.

ROMÁN PIÑA VALLS. Valentí Puig presentó un libro el otro día, y el diario Última Hora tuvo a bien dedicarle foto al intelectual catalán, y unos párrafos. Pero no para hablar de ese libro, sino de lo que Puig opina sobre la edición de Bearn en mallorquín. El periodismo es así de caprichoso: al periodista con frecuencia le interesa un titular que busca polémica, más que lo que en realidad le interesa a quien proporciona ese titular.

He llamado a Puig catalán y no mallorquín para no someterlo a la descalificación que él mismo utiliza en su declaración: «Hay una derecha anticatalanista y gonella, origen de José Ramón Bauzá». Si Puig no se identifica con el reportaje de C. Domènec, que pida una rectificación. No ser catalán, que es lo que nos pasa a los mallorquines, para Puig es lo mismo que ser anticatalán y por lo tanto de derechas. No estigmaticemos a Puig diciendo que es un intelectual mallorquín, es decir, necesariamente anticatalán, gonella y de derechas, brote de un caldo que escupe a personajes como José Ramón Bauzá.

O el periodista de UH se ha hecho un lío, o Puig tiene mala memoria, o miente cuando dice «rechacé escribir la versión en mallorquín de Bearn». No se le ofreció en ningún momento hacerlo, sino prologarla.

Todos soltamos tonterías de vez en cuando y Puig no tiene por qué ser la excepción: «A nadie le consta que el autor (Llorenç Villalonga) quisiera escribir algo así», dice en referencia al Bearn en mallorquín. Quienes contemplan esta edición de Bearn o sa sala de ses pepes como una herramienta utilizada para cuestionar la unidad del catalán, lo hacen cegados por prejuicios. Cervantes tampoco tenía ninguna intención de que Trapiello le jibarizase su castellano y adaptase El Quijote como le ha dado la gana. Estamos en el terreno del capricho, si quieren, de lo que se hace por ilusión, sin necesidad, pero que acaba enriqueciendo una lengua y una literatura. Y si ha sido una idea tan marciana, el único perjuicio se medirá por el fracaso de ventas. Si esa ilusión ha nacido en el pecho del heredero de Villalonga, José Zaforteza, este Bearn del que hablamos no puede estar más justificado.

El trabajo que ha hecho Mariantònia Lladó con el texto, en el peor de los casos, es una apreciable aportación a la dialectología. El respeto servil que algunos muestran por lo normativo resulta esterilizador, y siempre me ha parecido de novatos y estreñidos. Carmen Riera me comentó que la traducción catalana de mi novela Som lletjos pecaba de estándar, de poco mallorquina. Se puede ser normativo, cumplidor con la academia, y a la vez fiel a un bagaje propio, sin necesidad de ser anti nada.

__________________

Publicat a El Mundo-El Día de Baleares, es 8-6-2015.

Arran de s’èxit i repercussió mediàtica de sa presentació des llibre d’estil Un model lingüístic per ses Illes Balears que va tenir lloc es passat 1 de maig a Mahó, professors des departaments didàctics de llengua i literatura catalanes de sis instituts públics de Menorca publicaren la setmana passada una carta en es Diari de Menorca en què expressaven es seu rebuig a sa proposta lingüística de Foment Cultural i de sa Fundació Jaume III. “El seu model –asseguraven es mestres– conduirà al desprestigi de la parla perquè el seu objectiu és deslligar-la de les formes cultes de la tradició literària compartida”. Ahir dimarts, Joan Pons, president de Foment, els contestava punt per punt amb una altra carta titulada “Dues maneres d’estimar es menorquí”.

 

Sa Fundació Jaume III, autora, impulsora i responsable des llibre d’estil es model lingüístic des qual es mestres menorquins han qüestionat, vol contribuir an es debat que s’ha generat i per això reproduirà avui i demà es dos articles a fi que es nostros simpatisants i visitants se’n puguin fer una idea dets arguments d’uns i d’altres. Avui publicarem sa carta des mestres. I demà, sa resposta contundent d’en Joan Pons.

 

 

Rebuig a la proposta lingüística de Foment Cultural

Els professors dels Departaments didàctics de llengua i literatura catalanes dels instituts públics d’educació secundària de Menorca, IES Biel Martí, IES Miquel Guàrdia, IES Cap de Llevant, IES Pasqual Calbó, IES J.M. Quadrado i IES MÀ. Cardona, davant la proposta de Foment Cultural d’un nou model lingüístic acordam de fer les següents consideracions:

1. El parlar de Menorca forma part del conjunt dels parlars que s’aglutinen sota la denominació de llengua catalana. Entre parlar menorquí i parlar català no hi ha una diferència de grau. De fet l’única manera natural que tenim els menorquins de parlar català és parlant el menorquí.

2. Totes les llengües presenten diversitat interna, cosa que li dóna riquesa i versatilitat. Aquesta diversitat no és incompatible amb la disposició d’un model compartit de llengua comuna que es fa servir per a les situacions més formals, el model de llengua estàndard, que no és altra cosa que una creació cultural elaborada per moltes llengües per necessitat comunicativa i de cohesió.

3. Totes les persones aprenen la seva llengua pròpia en el nucli familiar en els registres quotidians. És objectiu de l’escola ampliar el ventall de registres a fi que  els alumnes dominin la llengua per a diversitat de situacions comunicatives més formals. Volem dotar-los d’una competència lingüística en la llengua pròpia de Menorca, el català, que els permeti de fer ciència, exercir de periodista, crear obres literàries, treballar d’advocat, o complir qualsevol altre ofici amb dignitat lingüística.

4.La construcció d’un model de l’estàndard en qualsevol llengua és la d’assegurar la intercomprensió entre tots els parlants per sobre les diferències dialectals.

5. El model estàndard no perjudica la parla local, més tost la reforça perquè li dóna la seguretat de la normativa i la potència d’uns registres més amplis.

6. Als centres escolars ens preocupam justament de la riquesa dialectal de la llengua i fomentam les formes correctes i genuïnes de la parla menorquina.

7. Explicam als nostres alumnes que una llengua és una eina d’una gran versatilitat i adaptació, que cada registre serveix per a situacions diverses. De la mateixa manera que ens vestim d’acord amb la situació social, ens mudam lingüísticament  per a les situacions formals i llavors empram les formes cultes i estàndards.

8. Consideram que el model proposat per Foment Cultural no contribuirà a reforçar les formes dialectals pròpies del menorquí, sinó que conduirà al desprestigi de la parla perquè el seu objectiu és deslligar-la de les formes cultes de la tradició literària compartida.

9. L’autoritat acadèmica és la UIB, que és la competent en temes lingüístics, i  l’Institut d’Estudis Catalans que fixa la normativa, a la qual hi han contribuït menorquins il·lustres com Francesc de Borja Moll.

10. No acceptarem cap model que té per intenció trencar amb la unitat de la llengua catalana i en conseqüència no aplicarem a les nostres classes les propostes de Foment Cultural perquè va en contra de la nostra pròpia tradició cultural i del consens acadèmic. El secessionisme lingüístic que pretén Foment Cultural no lliga gens amb la pretesa protecció del menorquí. Els greus problemes del menorquí i del català són els mateixos. Els demanam que ajudin els professors  a fer de la nostra llengua una eina de prestigi que sigui present en tots els àmbits comunicatius. Aquest és el repte de ver.

DEPARTAMENTS DE LLENGUA CATALANA
Instituts públics d’Educació Secundària de Menorca.

_______________________________

Publicat en es Diari de Menorca, es 28-5-2015.