Category: Premsa

En Corbera és un conegut “castigador” a través de Twitter des d’on desprecia es seus adversaris polítics amb un odi malaltís – Per s’entorn d’en Corbera, sa política és sa continuació de sa guerra per altres mitjans

Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural (FCIB) condemnen ets atacs des radical separatista, Amadeu Corbera, contra un exalumne seu de 16 anys a través de Twitter, tal com ha denunciat avui El Mundo-El Día de Baleares. S’estudiant agredit és, efectivament, un jove simpatisant de sa nostra fundació. Així mateix, volem fer costat a s’estudiant i a sa seva família i fer-los arribar sa nostra solidaritat. Sa nostra fundació considera punible no només ets insults sistemàtics d’en Corbera sinó es fet que un exmestre des Conservatori Superior de Música de Balears arribi a utilisar informació secreta per malmenar, desacreditar i marcar un alumne seu, un fet que demostra una vegada més sa politisació d’una part des professorat de Balears. Sa nostra fundació deplora també que altres mestres des mateix alumne i seguidors d’en Corbera s’hagin sumat an aquesta campanya d’estigmatisació amb s’objectiu de marcar es mateix estudiant i aillar-lo socialment.

Sa fundació deplora sa violència verbal que usa habitualment Amadeu Corbera a través de Twitter, una violència habitual dins es món des pancatalanisme més extremista des qual Corbera en forma part i que denota sa falta de respecte cap an aquells que no pensen igual que ells, convençuts com creuen que tenen sa veritat absoluta, una superioritat moral que els fa sentir-se legitimitats per criminalisar ses idees contràries i bestialisar s’adversari polític, sigui qui sigui, i tengui s’edat que tengui., Per s’entorn de Corbera, sa política és sa continuació de sa guerra a través d’altres mitjans, invertint sa màxima de Clausewitz. No és sa primera vegada que Corbera és notícia pes seu extremisme. Recordem que ja fou condemnat per desobediència greu contra s’autoritat quan va intentar boicotetjar sa visita de José Ramón Bauzá a sa seva localitat, Bunyola.

Notícia publicada a EL MUNDO/El Día de Baleares, es 29/2/2015 i 1/3/2016.

MATÍAS REBASSA. No hace mucho tiempo conocimos la gran noticia de que la Fundació Jaume III ha sacado adelante el primer traductor automático castellano-mallorquín, un hecho insólito en la historia de las Baleares, ya que nunca se había podido traducir un texto del castellano a nuestra lengua mallorquina.

La población mallorquina ya no tendrá excusa para escribir en bon mallorquí. Yo, que he sido educado en un sistema de inmersión lingüística 100% en catalán, no tengo la seguridad necesaria para escribir correctamente en mallorquín, el mallorquín que muy honradamente y cariñosamente me enseñaron a hablar mis abuelos. Y ahora, gracias a este traductor, no careceré de esta seguridad para poder presentar mis escritos en mallorquín.

Finalmente quiero agradecer a la Fundació Jaume III y a los filólogos su esfuerzo y dedicación en el desarrollo de esta herramienta, que nos ayudará a conservar y a proteger nuestras modalidades, tal y como dice el artículo 35 de nuestro Estatuto de Autonomía. Una vez más, lo de que debería ser una tarea de nuestro Govern, se ha convertido en una tarea de la sociedad civil mallorquina y balear, que estoicamente dedica su tiempo a defender nuestra lengua vernácula. A todos ellos muchas gracias.

JOSÉ PLANAS.

A quin calaix tenen oblidats an es 450 simpatisants d’en Jaume III reunits aquest final de setmana passat? Me va sorprendre sa selecció de notícies que varen publicar diumenge passat 25 d’octubre, freturós de notícies actuals i sa majoria amb qualque component negatiu relacionat amb accidents, desaparicions, mort, corrupció política, etc. Rebuig ses pintades que varen aparèixer a sa fatxada de Can Alcover, però si haguessin de fer-se ressò de totes ses estelades pintades no donarien a l’abast. És lo que passa quan se juga amb sos símbols i sa llibertat d’expressió, no s’aclareix un d’on està sa línia des bé i des mal.

Tui Memores Tui podria haver estat sa seva notícia més actual, quin fet més important que anunciar an es quatre vents sa celebració des 666 aniversari de sa mort des nostro rei Jaime III, assassinat a mans des seu cunyat es comte de Barcelona per defensar s’independència de ses Balears. Efemèride que se va celebrar amb diversos homenatges reunint-se centenars de balearistes a sa Creu des Camp de sa Batalla per rendir-li honors. Més sorprenent és que se reunesquin a sopar més de 450 simpatisants de sa Fundació Jaume III i no se meresqui una simple ressenya que ajudi a disseminar entre sa societat balear es sentiment creixent de balearisme, fins ara endormiscat a s’intimitat, i que ressorgeix de cada pic amb més força.

Encara que poguessin amb en Jaume III, no podran eliminar es seu llegat que s’està instaurant a través de sa Fundació, com va dir Font Rosselló, no “com una flor d’estiu, sinó com un projecte consolidat”.

_________

Carta publicada a mallorcadiario.com, es 2-11-2015.

FERNANDO NAVARRO. En Sangre y pertinencia Michael Ingatieff habla de dos visiones contrapuestas de la nación, la nación cívica y la nación étnica. Mientras la nación cívica se construye con leyes e instituciones que definen el campo en el que se desarrollan librementenlos ciudadanos, la nación étnica cree en la existencia de un criterio de diferenciación entre las personas –la raza, la etnia, la cultura, la lengua, la historia, lo que sea- que es necesario aplicar de forma obsesiva para crear compartimentos humanos separados, uniformes y ordenados. En la historia estos criterios se han aplicado alternativamente sin que haya alterado el fundamento esencial de la nación étnica, y no es necesario recordar que siempre subyace su pretensión de, una vez afirmada la diferencia, reclamar agresivamente la superioridad del propio grupo sobre los demás. Porque en el nacionalismo étnico anida el virus de la xenofobia.

La diferencia entre ambas visiones, la nación cívica y la nación ética –podemos llamar a esta última sencillamente nacionalismo-, es radical. Para esta última todo debe ser subordinado a su proyecto separador: las leyes pueden ser incumplidas, los derechos de los ciudadanos sacrificados, y la democracia es considerada sospechosa si no se encamina dócilmente hacia la realización del sueño etnicista. Porque, en definitiva, democracia, leyes y derechos son meramente instrumentales para la nación étnica, y si no conducen a la culminación de ésta carecen para ella de valor. El caso es que, para desgracia del nacionalista, la realidad es mestiza y entreverada, y se resiste a la aplicación de tiralíneas y cartabones etnicistas. La nación cívica –podemos llamarla sencillamente democracia- acepta perfectamente un campo en el que conviva la diferencia. Nacionalismo y democracia, admitámoslo, no se llevan muy bien.

Obsérvese que el nacionalismo étnico opera siempre con dos caras: hacia afuera exige que se le reconozca la diferencia; hacia dentro aspira a imponer la asfixiante uniformidad de la visión. El nacionalismo catalanista pretende hacer esto último en Baleares, que ha tenido la desgracia de caer dentro de su particular Lebensraum. El sábado la Fundación Jaume III reclamó que el nacionalismo catalanista no sofoque, como está ocurriendo, la cultura balear. Errará quien piense que se está tratando de sustituir un nacionalismo catalanista por un nacionalismo balear. Como Joan Pons recordó, sus miembros están orgullosos de las modalidades baleares como de la lengua de Cervantes. De ahí que uno pueda sentirse simultáneamente mallorquín –o menorquín o i ibicenco- y balear y español. Esto último fue respondido con una atronadora ovación, que demostró que la Jaume III entiende la nación cívica. Fue magnífico.

_________

Publicat a El Mundo-El Día de Baleares, es 31-10-2015.

Es passat dissabte 24 d’octubre sa Fundació Jaume III va celebrar es seu segon aniversari. Es dematí, una setantena de persones se congregaren a sa Creu des Camp de sa Batalla de Llucmajor –on va perdre sa vida Jaume III-, per rendir un homenatge an es darrer rei privatiu de Mallorques. Una ofrena floral organisada per sa Revista Toc-Toc, Foment Cultural de ses Illes Balears i sa Fundació Jaume III donava es sus a sa cerimònia. Acte seguit, s’editor de sa Toc-Toc, Toni Cantarellas, va ser s’encarregat de recitar El retorn, un poema que sa llucmajorera Maria Antònia Salvà va dedicar a Jaume el Terç.

Sa premsa digital se va fer ressò immediatament de s’acte que commemorava es 666 aniversari de sa mort de Jaume III. Es portal Ciutat.es titulava 70 personas se han reunido en sa Creu des Camp de sa Batalla para rendir homenaje al Rey Jaime III; mallorcadiario.com, per sa seva part, deia Un grupo de 70 personas homenajean a Jaume III en Llucmajor. També El Mundo-El Día de Baleares en feia menció diumenge: Ofrenda floral a Jaume III. Es diari La Gaceta va recollir declaracions de Joan Font Rosselló, portaveu de sa fundació: “Los partidos de Baleares han asumido de forma monolítica y transversal la ideología catalanista”, recollia es digital.

Es vespre hi va haver un sopar d’afirmació a s’Hipòdrom de Son Pardo que va reunir unes 450 persones. Es jove cantant i guitarrista Sebastià Garreta va ambientar s’acte amb música mallorquina en directe. Llavors, moment pes discursos: Don Pep Zaforteza, president de sa Fundació Jaume III; Joan Pons Torres, secretari d’organisació; i Joan Font Rosselló, portaveu de sa mateixa, en foren ets encarregats. En ses seves intervencions, destacaren s’importància de defensar es mallorquí i es creixement que ha experimentat sa fundació aquest darrer any: “Mos hem convertit en dos anys en sa referència des balearisme, s’únic referent realista, ben organisat i que fa coses en positiu i proactives a favor de ses nostres modalitats”, sentencià Font Rosselló. Per acabar, Garreta interpretà Pàtria, tot un himne a sa mallorquinitat, que posà en peu ets assistents a Son Pardo, que aquell vespre registraren un ple absolut.

Diumenge, s’Última Hora treia una notícia titulada Más de 400 asistentes a la cena del segundo aniversario de la Fundació Jaume III; també es Ciutat.es se’n va fer ressò: “Jaime III no era una flor de verano, es un proyecto bien consolidado al margen de quien gobierna”. I ja dilluns, El Mundo-El Día de Baleares recollia àmpliament tot lo succeït dissabte vespre en una crònica titulada Sa Fundació Jaume III celebra su expansión. Avui dimarts, aquest mateix diari publica un article des catedràtic d’Història de Dret, Román Piña Homs, titulat Jaume III, un fenómeno a estudiar.

As cap de dues setmanes de posar-la en marxa – Armengol continua salant a ses seves declaracions públiques mentres prohibeix que es locutors dets informatius ho facin – ¿Per què sala n’Armengol?

As cap de dues setmanes, sa campanya de recollida de firmes que han posat en marxa sa Fundació Jaume III i Foment Cultural ja ha conseguit superar ses 5.000 firmes, lo que demostra es malestar d’una part de sa ciutadania amb sa decisió de sa direcció d’IB3 de marginar s’article baleàric en ets informatius i la resta de programes més sèrios i formals.

Sa Fundació Jaume III vol denunciar s’incoherència de Francina Armengol que, mentres invoca sa “normativa” i s’opinió de sa UIB per justificar sa marginació de s’article salat a IB3, ella continua salant com si res a totes ses seves declaracions públiques, maldament sa mateixa UIB hagi aconsellat reiteradament sa necessitat d’utilisar exclussivament s’article lalat a polítics, professors, periodistes i representants de sa societat civil quan fan declaracions públiques. Armengol, ben igual que sa gran majoria de sa classe política, docent i periodística, pretén convertir-se en una excepció a sa sagrada norma de sa UIB i fer lo contrari de lo que recepta an es locutors d’informatius d’IB3.

L’any 1999 es Departament de Filologia Catalana de sa UIB va fer una proposta d’estàndar oral espontani formal dirigit a polítics, professors i periodistes quan parlen en públic, sobretot a àmbits tan formals com pugui esser es nostro parlament autonòmic. Es model que aconsellaven es savis universitaris eliminava s’article salat de s’oralitat espontània formal.

Si s’experiència ha demostrat que aquesta proposta de sa UIB ha estat un fracàs –i sentir n’Armengol salant en es Parlament no és més que sa seva constatació–, no entenem per què sa nostra classe política no fa una passa envant i demana a sa UIB que elabori un altre model molt més acostat a sa llengua viva des carrer que inclogui, naturalment, s’article baleàric. Així acabaríem amb so divorci actual entre es català ortopèdic i estufat de s’entrevistador d’IB3 i sa naturalitat de sa llengua viva de s’entrevistat.

___________

Nota de premsa recollida per El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario i Ciutat.

Sa tradicional ofrena floral serà avui dissabte dia 24 a les dotze, a sa Creu des Camp de sa Batalla (Llucmajor) – En es sopar de s’Hipòdrom de Son Pardo han confirmat sa seva assistència Gari Durán, Xavier Pericay, Olga Ballester, Fernando Navarro, Toni Deudero, Aina Aguiló i Fernando Gilet.

Més de quatre-centes persones han confirmat sa seva assistència an es sopar d’afirmació mallorquinista que, amb motiu des II aniversari de sa Fundació Jaume III, tendrà lloc dissabte vespre a les 20:30h a s’Hipòdrom de Son Pardo. Han confirmat sa seva assistència sa senadora Gari Durán, es diputats Xavier Pericay i Olga Ballester, es canditat de C’s a ses eleccions generals, Fernando Navarro, així com militants significatius des Partit Popular com Toni Deudero, Aina Aguiló i Fernando Gilet. Es sopar conclourà amb s’interpretació de s’himne Pàtria. Abans de sopar, se vendran tiquets a s’entrada des restaurant.

Abans, a les dotze des migdia d’avui dissabte 24 d’octubre, se celebrarà sa tradicional ofrena floral al Rei Jaume III. S’acte commemora sa data en què va morir Jaume III -un 25 d’octubre de 1349, a mans de ses tropes aragoneses de Pere IV el Cerimoniós- i tendrà lloc en es Camp de sa Batalla de Llucmajor, on va perdre sa vida es darrer rei privatiu de Mallorques.

S’ha posat en marxa una recollida de firmes a sa plataforma change.org “Volem IB3 en mallorquí, menorquí i eivissenc” que ha conseguit més de mil firmes en tres dies 

Sa Fundació Jaume III deplora que sa direcció d’IB3 hagi reculat en s’ús de s’article baleàric en ets informatius de sa televisió autonòmica. Una vertadera llàstima per sis motius: 

Recollida de firmes a change.org

Sa Fundació Jaume III i Foment Cultural hem posat en marxa una campanya de recollida de firmes a sa plataforma change.org on demanam que s’article baleàric se continuï usant en ets informatius. Sa campanyadu per títol “Volem IB3 en mallorquí, menorquí i eivissenc”. Sa campanya ha conseguit més de mil firmes en tres dies.

Cort, una institució gens respectuosa amb sa modalitat insular de Mallorca– Demà dilluns, 31 d’agost, a les 12:00h, a Cort

Una delegació de sa Fundació Jaume III se reunirà demà dilluns a les 12:00h a Cort amb José Hila, batle de s’Ajuntament de Palma. Aquesta reunió forma part de sa ronda de reunions que sa nostra fundació té previstes fer amb sos nous representants de ses principals institucions balears sortits des resultats electorals des passat 24 de maig.

Sa nostra fundació creu que s’Ajuntament de Palma té tendència a no respectar ses nostres modalitats insulars reconegudes a s’Estatut en tot lo que se refereix a ses comunicacions visuals (cartelleria, noms des carrers…) i escrites (models de sol·licitud, instàncies…) dirigides an es ciutadans. També demanarem a José Hila que faci passes perquè a s’aeroport de Palma se balearisin es cartells que avui en dia estan en barceloní

No parlam només d’usar s’article baleàric –al qual se sol reduir erròniament i interessadament sa nostra proposta lingüística– sinó de lèxic, morfologia verbal i estructures sintàctiques barcelonines que suplanten lèxic, morfologia verbal i sintaxi ben mallorquins i totalment admesos per sa normativa. En resum, es català de Cort que podem trobar a Palma és exactament es mateix que podem trobar a Manresa. Ni més ni pus.

___________

Els adjuntam abaix també una sèrie d’exemples d’aquesta falta de sensibilitat cap a sa modalitat mallorquina.

Els posam una sèrie d’exemples (ses imatges en format jpeg les poden trobar a sa nostra web a Filologia>Catalanades) que posen en evidència com es tècnics lingüístics de Cort adesiara s’estimen més usar lèxici morfologia bacelonins que mallorquins, encara que aquests darrers siguin totalment admesos pes diccionari normatiu de s’Institut d’Estudis Catalans.

 

Exemples:

1. Espereu. Premeu [el botó]. En mallorquí hauria de ser: Esperau. Pitjau (Semàfors)

2. Paper i cartró. En mallorquí hauria de ser: Paper i cartó (EMAYA)

3. Si us plau, introdueixi el tiquet. Hauria de ser: Per favor, introduesqui es tiquet (aparcaments de sa Plaça Major)

4. Estem millorant la nostra ciutat. Disculpin les molèsties. Hauria de ser: Milloram sa nostra ciutat. Disculpin ses molèsties. (EMAYA)

5. Espanya, el país que portes dins. Vine de vacances al país que creus conèixer. Hauria de ser: Espanya, es país que dus dedins. Vine de vacacions en es país que te penses que coneixes(AENA. Aeroport de Son Sant Joan)