Posted on

Quasi un 70% de balears s’estimen més sa denominació de mallorquí, menorquí o eivissenc per referir-se an es nom de sa llengua

Resistència passiva a acceptar sa denominació de “català” as cap de trenta anys de polítiques normalisadores – Es jovent, principal víctima de s’enginyeria lingüística a ses escoles

Segons s’extreu de s’avanç que ha fet es Govern balear de s’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears de 2014, un 68,9% des balears s’estimen més emprar ses denominacions seculars de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer per anomenar sa llengua autòctona de Balears.

En canvi, només un 31,1% s’estima més denominar-la català. Curiosament, és on s’ús de sa llengua autòctona és majoritari –Menorca i sa Part Forana mallorquina– on s’estimen més utilisar es noms tradicionals de menorquí i mallorquí, respectivament. Es com si es parlant de sempre encara se n’enrecordàs de com s’havia anomenat sempre sa llengua que xerrava fins fa trenta anys, abans de ses procés normalisador. En canvi, on s’ús des català es clarament minoritari, com Ciutat i Eivissa-Formentera, és on més s’hi refereixen com a català, uns set punts percentuals més (62% de mallorquí/eivissenc davant un 37% de català).

Aquestes dades demostren sa resistència passiva des poble balear a usar una denominació –català– que sempre s’ha considerada cosa de lletraferits, de nacionalistes de la ceba i d’una classe política ignorant que desconeix sa seva pròpia història, enlluernada per Catalunya. I això maldament sa tracalada de doblers públics que ses nostres administracions han tudat perquè es balears assumissin que lo que xerren és català i, en particular, sa feresta enginyeria lingüística que s’ha duit i du a terme en es col·legis de ses nostres illes, controlats per sindicats i docents nacionalistes. Això explicaria, tal com reflecteix s’avanç de s’enquesta, que ses principals víctimes d’aquesta enginyeria social i, en conseqüència, es més partidaris de preferir es nom de “català” davant ses denominacions més locals, siguin es jovent i ets universitaris.

Segona reflexió

Ses victòries de trenta anys de normalisació lingüística han estat pírriques. No s’ha conseguit integrar es nouvenguts a través de sa llengua catalana (com assenyalàvem a sa nota de premsa anterior), no s’ha conseguit aturar sa deserció lingüística entre sa jovenea que té com a llengua familiar es català. I estam molt enfora que es balears acceptin unànimament es nom de “català”. A Balears sa llengua és sinònim de conflicte i un objecte constant de discòrdia i divisió, encara que ses autoritats ho considerin un tema superat. És lo que passa quan es polítics no escolten sa voluntat des poble i se fien de filòlegs, mestres i sociolingüistes que han usat sa llengua per interessos polítics. Es catalanisme no té soldats ni capitans ni generals: es seu exèrcit el formen filòlegs i mestres d’escola. I sa societat, senzillament, els ha girat s’esquena.

 

Ecos de premsa: manacornoticias.com, Menorca, Diari de Menorca, El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario.com, revista Manacor, columna Fernando Merino (EM),

 

Aquest és es gràfic 46 de s’avanç de s’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2014 que acaba de publicar sa Conselleria de Cultura (pàgina 39)

Posted on

Es fracàs des català com a llengua d’integració

Només un 12% des nats defora de ses nostres illes usa de vegades sa llengua catalana – Sa politisació de sa llengua per part des nacionalisme, clau des fracàs de ses polítiques lingüístiques

Sa llengua catalana (o es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer si usam ses seves denominacions seculars) no s’atura de recular a ses nostres illes.

Això almanco és lo que se torna a desprendre de sa nova anàlisi que ha feta es Govern balear de ses mateixes dades de sempre, ses que apareixen a s’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears de 2014 que ja hem comentada altres vegades. Si feim una comparativa des resultats del 2014 amb sos de deu anys enrere (2004) observam que es català ha reculat com a llengua habitual, passant d’un 45% a un 36,8% de balears que l’usen habitualment. Avui en dia, a Eivissa-Formentera només la solen parlar un 23,9%, a Palma un 27,9%. Només a Menorca (amb un 53,5%) i a sa Part Forana mallorquina (45,6%) s’ús de sa llengua autòctona supera es de sa llengua castellana. A nivell balear, es castellà ja és de llarg sa llengua més usada (49,9%) mentre un 36,8% utilisa habitualment sa catalana.

¿Com s’explica aquest daltabaix en relació a sa situació lingüística d’ara fa vint anys? Segons s’avanç que acaba de publicar sa Conselleria de Cultura, només un 12% des nascuts fora de s’àrea lingüística catalana (Balears, Catalunya, València) fan un ús significatiu de sa llengua catalana. Entre ells, un minúscul 2,9% declaren usar sempre o de forma predominant es català. La resta, un 8,9%, de vegades. A la vista d’aquestes dades, és més que evident es fracàs de ses polítiques d’integració amb què s’immersió lingüística a ses escoles s’ha volgut justificar.

En suma, ni s’ha coneguit atreure parlants de fora ni d’origen castellanoparlant, però és que tampoc s’ha conseguit aturar sa deserció lingüística de molts de parlants nascuts aquí a ses illes. Un 23% des nats dins s’àrea lingüística catalana no empra mai es català. Però d’aquest aspecte, en parlarem un altre dia amb una altra nota de premsa.

 

Costa per avall

Es panorama és més desesperançador si consideram s’evolució intergeneracional, de pares a fills. O així almanco ho indiquen ses quatre tendències sociolingüístiques que n’extreuen ets experts a sa seva anàlisi: “a) Es redueix el percentatge dels catalanoparlants de llengua inicial catalana; b) creix el percentatge de castellanoparlants inicials; c) pràcticament s’esvaeix la capacitat d’atraure no-catalanoparlants joves cap a s l’ús del català; d) un considerable percentatge de catalanoparlants inicials joves fa ús predominant del castellà” (gràfic 40, p. 32 de s’anàlisi). De fiar-mos d’aquestes tendències, sa capavallada està assegurada.

 

Primera reflexió

Ses nostres autoritats polítiques i acadèmiques haurien de reflexionar sobre què ha fallat. Des de sa nostra fundació, creim que un des factors que més ha contribuït an es poc èxit de sa llengua com a eina d’integració des nouvenguts ha estat sa seva politisació, sa seva imposició a s’escola i sa seva adscripció a una determinada ideologia, lo que ha fet que tengués una imatge poc amable i molt desagradable. Ha faltat seducció, empatia i positivitat i han sobrat victimisme, queixes i política.

 

Ecos a sa premsa: Última Hora, Europa Press, abc, El Mundo-El Día de Baleares, mallorcadiario.com, entrevista a Joan Pons a Canal4,

Posted on

S’eliminació de sa plaça de delegat des Llull a Balears demostra es fracàs des reingrés a s’Institut Ramon Llull de fa dos anys

No té cap sentit que tenguent s’Institut d’Estudis Baleàrics, sa nostra projecció cultural a s’exterior depengui d’una Generalitat sediciosa que considera s’Institut Ramon Llull com una estructura d’un futur Estat – Es Pacte fa i calla en qüestions de llengua – ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” canviar d’opinió cada dos anys?

S’assumpció per part de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) de ses funcions que fins ara tenia Lluís Maicas, delegat de s’Institut Ramon Llull a Balears fins a sa seva jubilació, constata es fracàs des reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull que se va consumar ara fa dos anys. S’eliminació de sa plaça de delegat i ses pròpies declaracions de Maicas, que ha dit que no li cerquin substitut, són indicis ben evidents que aquesta plaça no ha servit per res més que com a canongia fins a sa retirada de s’exdiputat socialista Maicas.

Aquesta decisió d’eliminar sa plaça de delegat des Llull a Balears evidencia que mai han quedades clares ses funcions des Llull i de s’IEB que, abans des reingrés, havia assumides ses mateixes competències. De totes maneres, sa consellera de Cultura, Fanny Tur, hauria d’explicar si davall-davall –recordem que es presidents Matas i Bauzá ja se queixaren des tracte de germà petit que es catalans dispensaven an es balears– hi ha més motius que expliquin sa supressió d’aquesta plaça i com afectarà això a ses relacions culturals entre Catalunya i Balears, al manco en sa projecció exterior dets artistes de ses nostres illes.

De moment, Tur no ha donat cap explicació convincent. En qüestions lingüístiques, es Pacte fa i calla, evitant qualsevol debat. ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” de sa que tant bravetja es Pacte canviar d’opinió cada dos anys? Quan es Govern nomenà Lluís Maicas fa dos anys –novembre 2015– ho va fer perquè necessitava qualcú per gestionar sa reintegració de ses nostres illes a s’IRL, per impulsar activitats de promoció exterior de sa cultura i per coordinar accions amb s’Institució de les Lletres Catalanes i amb l’Institut Català d’Empreses Culturals. ¿Què ha passat en aquests dos anys perquè tot això ja no sigui necessari?

 

Sa reintegració a s’IRL, un error

Fa dos anys sa Fundació Jaume III considerà un error sa reintegració de Balears a s’Institut Ramon Llull per encarregar-se, conjuntament amb Catalunya, de sa projecció de sa cultura catalana a s’exterior. En primer lloc, perquè, amb s’actual procés separatista en marxa, no era ni és aconsellable veure ses nostres illes com una criada que va des bracet d’aquells qui volen destruir Espanya. S’imatge exterior que tan important és per Balears se’n podria ressentir de tenir aliats tan desprestigiats. En segon lloc, perquè integrar-se un altre pic a s’IRL denota una subordinació vicària a Catalunya, una dependència que només s’entén per sa veneració que li tenen a Catalunya partits com es PSIB o Més. I en tercer lloc, perquè tenguent com teníem s’Institut d’Estudis Balears (IEB) que ja se n’encarregava de sa nostra projecció exterior, no vèiem cap raó per la qual ara l’havia de fer s’IRL, amb tot lo que això suposava de duplicitats –es reingrés no va suposar sa supressió de s’IEB–, de pèrdua d’autonomia pes nostros artistes i creadors que a partir de llavors passaven a dependre des criteris d’una altra autonomia que, naturalment, sempre defensarà es seus interessos culturals i … polítics, ara més que mai, sobretot si tenim present que es dirigents separatistes catalans consideren s’Institut Ramon Llull com una estructura d’estat d’una Catalunya independent.

Es temps mos ha donat sa raó.

Ecos de premsa: mallorcadiario.com,El Mundo-El Día de Baleares, Europa Press, manacornoticias, Diario de Mallorca,

Posted on

Es Centre d’Estudis Estratègics pretén rearmar es centro-dreta

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears desplega una sèrie d’activitats de caire cultural a lo llarg de s’any a ses nostres illes. Un des darrers encerts de sa fundació ha estat, sense dubte, es programa radiofònic En Clau Balear que d’ensians d’octubre de 2016 emet cada dilluns de 18:30 a 20:00h a Canal 4 Ràdio, baix sa direcció i presentació de s’historiador Tomàs Ribot Dickow. Ademés, estam d’enhorabona perquè des de fa tan just unes setmanes, Canal 4 Ràdio ja es pot escoltar també a Menorca en es 91.1 de sa FM. Una molt bona notícia tenguent en compte sa ridícula oferta de medis de comunicació de sa que disposam a Menorca en relació an es prop de 100.000 habitants que som. I millor, encara, si es tracta d’un medi privat com és Canal 4 que s’ha de guanyar es pa amb sa suor des seu front —com sa majoria des mortals—, a través de sa competència i guanyant-se a s’oient cada dematí; a diferència des qui sobreviuen amb injustes i injustificades subvencions per privilegiats que deixen en entredit s’independència de més d’una publicació.

En Clau Balear suposa cada dilluns una finestra per promoure sa vertadera cultura balear i sa manera de xerrar de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Amb s’empresa de voler donar veu an es diferents protagonistes de sa societat civil balear, cada setmana entrevista a un convidat d’interès per s’actualitat de ses nostres illes. I aquí és on volia anar a parar. Aquest dilluns ha estat es torn de Pep Ignasi Aguiló Fuster (Palma de Mallorca, 1962), economista i professor. Membre des Partit Popular, entre 2011 i 2013 va esser Conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació des Govern Balear. Doctor en economia per s’UIB, ha estat professor titular de sa mateixa i de s’Escola Universitària de Turisme Felipe Moreno. Regidor de s’Ajuntament de Palma a s’oposició des de juny de 2015, és co-fundador des Centre d’Estudis Estratègics de ses Illes Balears (CEEIB).

Es CEEIB va néixer a principis de 2016 amb s’objectiu de convertir-se un laboratori d’idees i una plataforma d’opinió pes centro-dreta balear. Dirigit per Juan Domínguez, no podia haver nascut en millor moment quan mos trobam que a Balears, es principal partit de s’oposició (PP) no fa pràcticament oposició an es Govern balear des Pacte de socialistes, nacionalistes, independentistes i neo-leninistes desnortats. El PP balear —i es mateix símptoma pateix a nivell nacional— presenta i representa actualment un discurs buit d’ideologia, de contengut i de coratge. Tot lo contrari a lo que més necessita sa societat espanyola per frenar s’avanç de s’extrema esquerra, es desprestigi de ses institucions públiques per s’escampada corrupció sistemàtica i s’amenaça des separatisme contra s’unitat i s’igualdat de tots ets espanyols. Es CEEIB hauria d’ocupar aquest buit intel·lectual i aquesta falta d’anàlisi en es llarg plaç. Si es centro-dreta vol recuperar sa confiança de sa majoria social de s’electorat, primer haurà de recuperar sa confiança en es seu discurs propi. Mentres el PP bada, Ciutadans (C’s) ha apostat de forma clara i valenta per una ideologia renovadora, es lliberalisme progressista, que tranquil·lament pot comptar amb es suport de molta gent que es situa des des centro-esquerra fins es centro-dreta, i que qualcuns defineixen com “lo millor de s’esquerra i lo millor de sa dreta”.

S’inversió en idees és fonamental si es pretén guanyar una batalla política a llarg plaç. En una societat tan emprenedora i dinàmica com sa balear, ses idees lliberals estan més que presents en es dia a dia. Només fa falta que qualcú les ordeni intel·lectualment per prestigiar-les, i llavors les difongui entre sa població perquè es facin populars. Es CEEIB té per davant s’empresa d’esmicolar tots es mites i tabús que s’esquerra ha anat escampant durant anys i panys amb sa finalitat de conseguir un centro-dreta domesticat i acovardat. Sa pretesa superioritat moral de s’esquerra en ple segle XXI demostra que es centro-dreta no té un discurs ben armat. Per açò és vital, si no volem que Balears i tot Espanya acabi en mans des partidaris de ses dictadures bolivarianes, que es CEEIB proporcioni tota sa munició necessària a sa societat balear i sobretot a uns polítics que, en sa majoria des casos, desconeixen lo millor des pensament lliberal. Un pensament centrat en sa llibertat individual i econòmica, s’iniciativa privada i s’intervenció mínima de s’Estat i es poders públics dins sa vida social, econòmica i cultural des ciutadans. Un pensament basat en sa tolerància cap a totes persones i en es libre albedrío (vive y deja vivir) provinent de ses nostres arrels greco-romanes i sa tradició judeo-cristiana, sa defensa de sa propietat privada, una democràcia lliberal amb un Estat de Dret fort i amb divisió de poders, i un lliure mercat o capitalisme que en es darrers dos-cents anys ha tret a milers de millons de persones de sa pobresa mundial. Aquests són uns (quants) des valors des lliberalisme que representen lo millor d’Europa i Occident. Encara que, per lo vist, qualcuns s’estimin més tornar segles enrera. No ho podem permetre.

Article publicat es 12 de juliol a sa secció Rallant en pla d’Es Diari de Menorca

Posted on

Sa Fundació Jaume III convoca es 2on Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí

Ses obres se poden presentar fins a dia 30 de setembre – S’entrega de premis se celebrarà durant es IV aniversari de sa fundació es pròxim 27 d’octubre a Binicomprat

Avui migdia sa Fundació Jaume III ha declarada oberta sa convocatòria des 2on Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí que té com a objectiu “donar una passa més en sa promoció de s’expressió literària en mallorquí”.

Es portaveu de sa fundació, Joan Font, ha assenyalat que aquest certamen pretén prestigiar lo que adesiara se considera informal per part de ses nostres autoritats polítiques i acadèmiques. “Dignificar ses nostres modalitats no és altra cosa que normalisar es seu ús a un àmbit tan formal com sa literatura, d’on han estat arraconades”, ha declarat Font.

Es portaveu ha reivindicat sa tradició literària en mallorquí amb figures com Pere d’Alcàntara Penya, Tomàs Aguiló Cortès, Bartomeu Ferrà, Antoni Maria Alcover o Miquel del Sants Oliver. “−Històricament, es mallorquí sí que ha tengut tradició literària, tradició que va esser escanyada a partir de sa normativisació dets anys vint”,ha recalcat Font.

Font ha reclamat per Balears lo que ja tenen Catalunya i València, un estàndar autòcton que tengui com a referència ses nostres illes i no es Principat. “Catalunya i València tenen centres codificadors distints, ortografies distintes, diccionaris normatius distints i, naturalment, un estàndar regional distint i centrat en es parlants des seu territori. A Balears no tenim res d’això. Noltros només demanam un estàndar balear que tengui en compte ses nostres singularitats lingüístiques que han romàs marginades per un estàndar basat en ses comarques centrals de Catalunya”. Font ha assegurat que fins i tot sa nova Gramàtica Catalana, de caràcter més descriptiu que normatiu, ha desterrat sa distinció entre correcte/incorrecte i ara només parla de més adequat/manco adequat, mentre recomana acostar lo que s’escriu a lo que se xerra, o sigui, s’Institut d’Estudis Catalans és ara partidari d’una major flexibilisació i adequació territorial. “Només així, amb una identificació major de sa llengua formal amb sa llengua viva des territori –ha recalcat– es català sortirà de sa condició de llengua minorisada, com diagnostiquen es nostros savis lingüístics”.

Font ha denunciat que de res serveix una defensa retòrica i genèrica de ses nostres modalitats insulars quan no se tenen en compte a s’hora de definir un model lingüístic escolar per part de sa conselleria d’educació, tampoc a s’hora de donar subvencions i ajudes per part des departaments de política lingüística, tampoc a s’hora de definir es Pla de Normalisació Lingüística per part des Consell Social de la Llengua Catalana, tampoc per fer costat a uns premis com es Gabriel Maura, o molt poc quan s’adapten es llibres de text que vénen de Catalunya a Balears, una adaptació que, com ha demostrat sa nostra fundació, és molt pobra.

Ecos a sa premsa: mallorcadiario, manacornoticias, canal4diario

Bases des concurs literari 2017: pitja assuquí

Posted on

Sa Fundació Jaume III deplora que en es debat per definir un nou model lingüístic escolar s’hagi obviat sa defensa de ses modalitats insulars

Ningú de sa comissió d’experts ha cregut necessari defensar ses modalitats insulars – Un model que queda coix sense un compromís ferm de fomentar unes modalitats admeses a s’Estatut, es decret de mínims i sa llei de normalisació lingüística – Els convendria més acostar-se a sa llengua viva des carrer i fer més poca enginyeria lingüística

Sa Fundació Jaume III deplora que dins sa comissió d’experts triats per sa Conselleria d’Educació per definir un nou model lingüístic escolar ningú hagi cregut necessari parlar des model de llengua que s’ensenya a ses aules i, concretament, de sa defensa de ses modalitats insulars que reconeixen s’Estatut d’Autonomia, es Decret de Mínims i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística.

Senzillament, aquesta qüestió no existeix o al manco aquests experts fan com si no existís.

Sa nostra fundació creu que quan s’obri es meló d’un nou model lingüístic escolar i que, per afegitó, es savis conclouen que des dos idiomes cooficials s’única llengua vehicular de s’escola ha d’esser sa catalana perquè és actualment sa llengua “minorisada”, lo mínim que se pot fer és reconèixer que hi ha un aspecte que, encara, no s’ha resolt satisfactòriament: es foment i sa difusió d’un model de llengua que tengui com a principal referència ses Illes Balears i no Catalunya.

Resoldre aquesta qüestió és capital si realment se vol sortir de sa condició de llengua minorisada. Fomentar un model de llengua autòcton, com es qui ja tenen valencians i catalans per altra banda, que priorisi es lèxic balear, sa morfologia verbal i pronominal autòctones, ses locucions i frases fetes des nostros padrins o s’article salat, hauria d’esser sa primera passa per conseguir una identificació plena entre es parlant i es model de llengua culte. Si per part de molts de balears se segueix considerant es català com una llengua imposada que vol suplantar es mallorquí/menorquí/eivissenc per mor d’un estàndar massa centralista, es nostros savis faran retxes dins s’aigua si segueixen demonisant qualsevol defensa des mallorquí, menorquí o eivissenc com un atac a s’unitat de sa llengua.

Segons sa nostra fundació, aquests procés d’assimilació i suplantació des mallorquí/menorquí/eivissenc pes català continental, procés beneït per sa UIB i ses nostres autoritats lingüístiques, és en gran part responsable de sa condició des català com a llengua minorisada. A tots ells els convendria seguir ses recomanacions que fa sa nova Gramàtica Catalana que aposta per conseguir una major connexió amb tots es territoris amb s’introducció de molts més matisos dialectals i s’admissió d’una major flexibilitat territorial. Ses nostres autoritats lingüístiques haurien d’esgotar tot es marge de maniobra que permet sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans i oferir un model de llengua culta molt més acostat a sa realitat balear.

Ecos de premsa: Última Hora, Europa Press, Canal4Diario, El Mundo-El Día(notícia), El Mundo-El Día(opinió)

Posted on

Sa Fundació Jaume III celebra sa defensa de ses modalitats insulars per part des Consell de Formentera i des FOGAIBA però recorda que encara queda molt de camí per córrer

Han rectificat sa paraula “xais” per “anyells” a una convocatòria d’ajudes a sa ramaderia – Es redactors des BOIB haurien de prendre llum de na pintora i començar a usar un lèxic més balear

Sa Fundació Jaume III celebra que s’organisme públic FOGAIBA hagi decidit, a proposta des Consell de Formentera, rectificar una convocatòria d’ajudes comunitàries agràries i ramaderes, canviant sa paraula “xais” utilisada només a Catalunya per sa paraula “anyell”, un terme correcte usat a tot es domini balear.

Es Consell de Formentera ha al·legat que, efectivament, defensar es lèxic autòcton balear és acollir-se a lo que marca s’Estatut d’Autonomia i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística i que no suposa cap atac a sa sagrada unitat de sa llengua catalana. Adjuntam resolució des BOIB firmada pes conseller Vicenç Vidal des passat 7 de juny i publicada en es Bolletí Oficial es passat 22 de juny.

Dit això, creim que encara queda molt de camí per córrer. Desgraciadament, aquesta defensa de ses nostres modalitats és anecdòtica i incoherent si tenim en compte com a sa resolució des BOIB referida abans s’hi fa servir morfologia verbal no balear (“tinc” en lloc des balear “tenc”, o “dicto” en lloc des balear “dict”) o se marginen paraules balears ben correctes segons s’Institut d’Estudis Catalans com Bolletí, substituïda per Butlletí Oficial de les Illes Balears. Un altre exemple d’això és s’ús sistemàtic en es diari oficial de sa paraula ordre en lloc d’orde, més usada a ses nostres illes.

Creim que és una bona ocasió per demanar que, en nom de sa defensa de ses modalitats que empara s’Estatut d’Autonomia i sa Llei de Normalisació Lingüística, ets assessors lingüístics des BOIB i també de ses conselleries esgotin tot es marge de maniobra que mos permet sa normativa actual i utilisin aquella morfologia verbal balear així com aquell lèxic balear que fa anys estan admesos per s’Institut d’Estudis Catalans.

Adjuntam resolució referida (i senyada amb ses incohèrencies citades) des BOIB, així com sa demostració que paraules balears com “Bolletí” i “Orde” són admeses per s’actual normativa i que, en conseqüència, s’haurien d’usar de forma preferent en es Bolletí oficial per poc que ses nostres autoritats se guiassin per ses mateixes pautes que les han duit a canviar “xais” per “anyells”.

Ecos de premsa: Diario de Mallorca, El Mundo-El Día

 

EXEMPLES DE LÈXIC BALEAR BEN CORRECTE (ORDE, BOLLETÍ) QUE NO S’EMPRA EN ES LLENGUATGE OFICIAL

ORDE

BOLLETI

Posted on

Memòria per tots es menorquins (2)

Seguint s’esperit de sa columna de la setmana passada, reivindicant “memòria per tots es menorquins”, també per aquells que “pertanyien a la noblesa i a la burgesia”, crec que és de justícia recordar, entre altres víctimes des Front Popular, es següents ciutadellencs assassinats entre 1936 i 1939:

D. José Anglada Marqués, president de sa Confederación Española de Derechas Autónomas de Ciutadella (CEDA).D. Teodoro Canet, diputat republicà pes centrista Partit Radical; D. Gabriel de Olivar de Olives, baró de Lluriach, es seu germà D. José de Olivar de Olives i D. Gabriel Saura Sintas. Tots quatre van ser assassinats a una cuneta a ses proximitats de Ferreries, sa nit des 13 an es 14 d’agost de 1936.

D. Tomás de Salort de Olives. Abogat i ex-diputat de la CEDA. Elegit en 1933 i reelegit en 1936. Assassinat a sa presó “Modelo” de Madrid es 22 d’agost de 1936. D. José Marqués Cursach i D. Antonio Vivó Carrió. Assassinats a sa Plaça des Born de Ciutadella es 28 d’octubre de 1936.

D. Luis de Salort de Olives, assassinat amb només 17 anys es 28 d’octubre de 1936. D. Jaime Triay i D. Bartolomé Triay van ser assassinats a Ciutadella es 16 de novembre de 1936.

D. Gabriel de Salort de Olives. Ciutadellenc, tinent de s’Exèrcit assassinat de sa forma más covardament possible que es pugui imaginar, mentres es trobava inconscient degut a una malaltia, a s’enfermeria des barco presó Atlante es 18 de novembre de 1936.

D. Juan Benejam Marqués. D. Jaime Mercadal Anglada. D. Guillermo Llabrés Pons. D. Alberto Triay Gornés. D. Sebastián Fuxá Bagur. D. Rafael Serra Mesquida. D. Francisco Catalá Morlá. Ciutadellencs captius en es vapor Atlante. Assassinats per ses seves creences religioses es 18 de novembre de 1936 a Cala Figuera.

Es capellans D. Guillermo Capó Medina. D. Pedro Riera Bagur. D. Rafael Bosch Ferrer. D. José Bosch Anglada. D. Pedro Benejam Gorrias. D. Pablo Salord Goñalons. D. José Franco Goñalons. D. Juan Tudurí Moll. D. José Tudurí Moll. D. Rafael Pons Benejam. Ciutadellencs presos en es barco presó Atlante. Assassinats es 19 de novembre de 1936 en es cementeri de Villacarlos (Es Castell).

D. Rafael Capella Allés. D. Constantino Sarris Riera. D. Gabriel Squella Jaume. D. Pedro Orfila. Van ser fusellats es Dia de Sant Joan (24 de juny de 1938) en es cementeri de Mahó. Perteneixien a sa guarnició de Ciutadella i foren condemnats a mort per haver comès es greu delicte d’esser fidels an es seus ideals i, en esclatar sa guerra, intentar passar-se a ses tropes nacionals de Mallorca.

D. Juan Flaquer Pons. Abogat. Va morir a Manresa es 2 de gener de 1939, víctima des maltractes rebuts en es batalló disciplinari i camps de concentració en es que va estar confinat per s’únic motiu d’haver tingut es valor de defensar es quatre soldats de sa guarnició de Ciutadella fusellats es 24/6/1938.

D. Luis Saura de Sintas. Assassinat en es camp de concentració de Clariana es 17 de setembre de 1938, un altre exemple de ses víctimes des sofriments patits a ses presons, camps de concentració i batallons disciplinaris.

Fa qüestió de dues setmanes, tota Ciutadella era una festa. I que així sia per molts d’anys. Però dins s’alegria des nostros cors també hauríem de fer un raconet per tots aquells ciutadellencs que, en contra de sa seva voluntat, varen poder viure molts pocs Sant Joans. Enguany es compleixen 79 anys de sa temprana mort de D. Gabriel Squella Jaume, de “Can Marc Squella” o “Can Squella Pobre” com eren coneguts popularment sa segona branca Squella, qui havia estat Caixer Senyor es bienni 1932-1933. Juntament amb D. Pedro Orfila Iborra, D. Constantino Sardis Riera i D. Rafael Capella Allés, van esser fusellats un 24 de juny, Dia de Sant Joan, a les 6:00 de sa matinada en es cementeri de Mahó. També destaca s’assassinat de tres germans de sa mateixa família, D. Tomás de Salort de Olives, D. Gabriel de Salort de Olives i es jove D. Luis de Salort de Olives, tots ells concos de D. Llorenç de Salort de Salort, Caixer Senyor de ses Festes de Sant Joan d’aquest recent bienni 2016-2017 que sense dubte es poble de Ciutadella sempre recordarà com un autèntic senyor dalt i baix des cavall.

Es respecte cap a s’honor de tots aquests innocents, víctimes des conegut “Terror rojo” des Front Popular a Menorca, hauria de bastar per rebutjar sa molt mal anomenada “Llei de Memòria Democràtica” aprovada pes Pacte PSIB-PSOE, MÉS i Podemos. Una llei de Memòria Selectiva i no Democràtica, feta amb mala fe, que només està enfocada a ses víctimes d’un bando i que cerca imposar un discurs únic i tergiversat sobre sa Guerra Civil a Espanya i concretament a Balears.

Es Consell Insular i ets Ajuntaments de Menorca, en memòria de tots es menorquins víctimes de sa Guerra Civil, haurien d’exigir an es Parlament de ses Illes Balears que retiri o modifiqui aquesta perversa llei que exclou a ses víctimes de ses represàlies republicanes. Ja està bé de contar una història de bons i dolents només apte per irreconciliables. I també de remoure es passat en tost de mirar cap es futur. Encara que aquest Govern balear des Pacte, per lo vist, no tengui res millor que fer.

Article publicat dimecres 5 de juliol de 2017 a sa secció Rallant en pla des Diari Menorca

Posted on

Memòria per tots es menorquins (I)

Es passat 26 d’abril de 2017, es Ple de s’Ajuntament de Ciutadella aprovava per unanimitat de tots es grups municipals adherir-se a sa petició formulada per Rafel Carretero Bagur i instar es Govern de ses Illes Balears a actuar per sa localisació i identificació des cossos des germans Sebastià (1906-1936) i Bartomeu Carretero Gornés (1910-1936), molt probablement enterrats en es cementeri de Bunyola, d’acord amb lo previst per sa llei 10/2016, de 13 de juny. La setmana passada s’hi sumava es Consell Insular de Menorca.

Entre ets identificats a Bunyola s’hi troba un menorquí, José Filomeno Pons Sintes. I entre es no identificats, hi podrien esser dos germans ciutadellencs. Així ho creu es seu nebot, Rafel Carretero Bagur, que du deu anys investigant amb s’ajuda de s’historiador i arxiver Marc Pallicer on es troben es seus concos, assassinats a Mallorca el 1936.

S’història de Rafel Carretero Bagur és digna d’admirar. Fins fa deu anys, només ell sabia que es dos germans de son pare van morir durant sa Guerra Civil, sense sebre es com i es per què, com passa a moltes famílies menorquines en ses que tenim parents des qui només sabem que van ‘desaparèixer’ durant sa guerra, fossin des bando que fossin. Tot solet ha acabat descobrint quasi tota s’història. Li falta sebre on i en quines condicions van estar es tres menorquins des 19 de juriol de 1936 que van desaparèixer fins es 12 de novembre des mateix en què els trobaren morts a Bunyola. Desgraciadament, i segons es certificat de defunció, se sap que moriren per una hemorràgia cerebral que podria haver estat produïda per una brutal pallissa.

Vagi per endavant que entenc, respect i compartesc s’iniciativa de Rafel Carretero Bagur. Té tot es dret del món a voler que ses restes des seus concos tornin a Menorca i descansin amb es seus familiars difunts. Lo que no entenem es qui som nats en democràcia és que encara hi hagi partits polítics interessats en obrir antigues ferides, ancorats an es més ranci i caducat llenguatge guerracivilista de s’odi, quan es nostros avis van fer un esforç humanista de valor incalculable per s’història d’Espanya en ets anys 70 deixant enrera aquells fets desastrossos —per ses dues parts— transformant Menorca i tota sa nació espanyola en un país modern, unit i democràtic.

No és de rebut que certs polítics vulguin aprofitar aquestes situacions —totalment comprensibles per part de ses famílies— per fer exposicions de motius revanxistes i on es parli d’un costat en termes pejoratius i, en canvi, tot siguin flors i violes per s’altre. Sempre reben es mateixos. Es qui ara pretenen reescriure s’història a sa seva manera mos volen vendre sa moto des nobles i sa burgesia com es dolents de sa pel·lícula, sense dir-ne ni mitja de sa multitud d’innocents que foren assassinats a Menorca el 1936 quan s’esquerra més radical coneguda com es Frente Popular ostentà es poder a bona part d’Espanya. Sa repressió a Menorca es va traduïr en assassinats d’adolescents de 16 anys fins a sa persecució de persones que passaven des 90, incloguent episodis de crueldat com s’assassinat de la Sra. Dª Hercelia de Solá —amb violació i despenyament des de La Mola— per haver comès es greu “delicte” d’esser sa dona d’un militar.

Aplaudesc s’esperit amb què Rafel Carretero començà farà deu anys sa seva empresa, amb s’objecte de “no obrir velles ferides, sinó fer un acte de reconciliació” per “curar, desinfectar totes aquelles ferides que es van produir durant sa guerra, i que estan sagnant des de fa massa temps perquè quedin ben cicatrisades per sempre”.

Seria recomanable que aquells que ara en plena democràcia i vuitanta anys després d’aquella guerra —que no van ni viure— intenten tornar a fer a surar s’odi i es bàndols entre es ciutadans espanyols llegissin es famós discurs de Manuel Azaña, primer president de sa República, pronunciat a s’Ajuntament de Barcelona es 18 de juriol de 1938: “Cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones, que se acordarán, si alguna vez sienten que les hierve la sangre iracunda y otra vez el genio español vuelve a enfurecerse con la intolerancia y con el odio y con el apetito de destrucción, que piensen en los muertos y que escuchen su lección: la de esos hombres que han caído embravecidos en la batalla luchando magnánimamente por un ideal grandioso y que ahora, abrigados en la tierra materna, ya no tienen odio, ya no tienen rencor, y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: Paz, Piedad y Perdón”.

Que així sia i, com diu Rafel Carretero, que sa Guerra Civil quedi en una cicatriu que mos recordi sempre una terrible guerra entre germans que mai més s’hauria de tornar a repetir a s’història de Menorca i tota Espanya.

Article publicat dimecres 28 de juny de 2017 a sa sa secció Rallant en pla des Diari de Menorca

Posted on

Selectivitat: cap a sa normalitat lingüística

Amb un govern nacionalista s’ha donat una passa cap a sa normalitat lingüística dets estudiants de Balears: que ets enunciats i texts dets exàmens de Selectivitat estiguessin disponibles en ses dues llengües oficials: català i, com a novedat, castellà.

Es conseller Martí March i es rector de sa UIB, Llorenç Huguet, han complit amb sa paraula donada. Aquesta vegada, es drets lingüístics de sa població illenca no han estat subjectes completament a un tractament discrecional des govern de torn, sinó que s’han respectat com a drets constitucionals que són.

Aquest tractament de cosa deguda, maldament s’executor no hi estigui d’acord, s’ha fet notar no només a s’àmbit polític, ordenant que a cada aula hi hagués exàmens en ses dues llengües oficials, sinó també a s’àmbit docent i estudiantil. Es docents varen repartir exàmens en castellà i alguns estudiants varen tenir-los en aquest idioma.

Però es procés va comptar amb mancances essencials. Un bon número d’alumnes no havien estat avisats que tenien s’opció de rebre s’examen en castellà; ni tan sols se va avisar abans de començar cada prova a una partida de classes. Es procediment previst era del tot desequilibrat: se repartia s’examen a tothom en català i, només després, qui aixecava es braç el podia demanar en castellà. Es professor s’hi acostava i apuntava es nom de s’alumne a una llista (¿amb quina finalitat si no intimidatòria?). Ets enunciats de sa versió catalana varen estar, a qualque cas, més detallats que es de sa versió castellana. I, fins i tot, qualcuns professors i/o examinadors varen coaccionar ets estudiants amb comentaris com “estàs segura que no vols tenir s’examen en sa teva llengua materna?” o “evidentment es criteris de correcció no seran es mateixos”.

Com és natural, davant aquests fets s’alumnat no podia sentir-se lliure d’exercir es seu dret constitucionalment protegit a s’elecció de llengua. Si bé es conseller d’Educació i es rector de sa UIB tenien s’oportunitat de garantisar unes proves d’accés a s’universitat per fi lliure de discriminació, aquesta s’ha mantenguda. S’ha fet una passa en es camí de s’igualtat, però sa desigualtat en s’exercici des drets lingüístics encara és massa.

Així i tot, es camí s’ha començat. Serà difícil tornar enrere i sa tendència és favorable a s’igualtat. Si es primer dia de selectivitat només hi va haver tres exàmens en castellà per classe i ets estudiants varen passar sa vergonya d’haver d’aixecar sa mà i demanar un canvi d’examen, es tercer dia de ses proves ja hi havia moltes més còpies en castellà i fins i tot va haver-hi professors que repartien a la vegada s’examen en castellà i sa versió en català. En només tres dies, es sentit comú dets examinadors va anar igualant ses condicions des preuniversitaris en examinar-se. Seguim donant passes cap a sa vertadera normalitat lingüística a sa nostra estimada i fins fa uns anys pacífica comunitat bilingüe.

 

Article publicat dia 11 de juny de 2017 a mallorcadiario.com