Posted on

Sa Fundació Jaume III demana destinar es 600.000€ prevists per s’Institut Ramon Llull a fomentar ses nostres modalitats insulars a ses escoles

Es Govern no pot seguir subvencionant una “estructura d’Estat” des Procés separatista com és s’Institut Ramon Llull – Es Govern ha pagat es 500.000€ compromesos per enguany després que es separatisme declaràs s’independència

Sa Fundació Jaume III demana a sa cambra balear que no aprovi s’assignació de 600.000 euros (un 20% més que l’any passat) a s’Institut Ramon Llull (IRL) prevista en es projecte de pressuposts autonòmics del 2018. Sa nostra fundació creu que tota aquesta doblerada s’hauria de dedicar a fomentar es mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterer que disten molt de rebre “s’estudi i protecció” que prescriuen s’Estatut d’Autonomia, sa Llei de Normalisació Lingüística i es Decret de Mínims.

Una bona iniciativa seria, amb tots o una part d’aquests doblers, subvencionar ses empreses editorials perquè adaptassin molt millor es llibres de text a ses nostres modalitats insulars, usant i recuperant un lèxic molt més genuí i acostat a lo que sempre hem xerrat es balears.

Sa Fundació Jaume III també lamenta que es Govern balear, després de sa Declaració Unilateral d’Independència, no hagi rectificat i, per tant, no s’hagi retirat d’un consorci que en tot moment ha estat an es servici des Procés, com han admès fins i tot qualcuns des darrers directors d’aquest consorci. Es Govern balear ha acabat pagant a s’IRL es 500.000 euros compromesos per enguany sense importar-li s’ús que se n’ha fet d’aquests doblers per part des qui han declarat s’independència de Catalunya. Resulta deplorable que mentre es Govern de s’Estat mira d’ofegar ses fonts de finançació de tota sa xarxa clientelar des separatisme, un govern autonòmic surti a s’auxili des sediciosos per sa porta de darrera en nom de sa cultura.

I ja per acabar, sa dimissió de Lluís Maicas s’agost passat com a delegat de s’IRL a Balears i ses seves declaracions on insinuava que no feia falta substituir-lo, donant a entendre que sa seva plaça havia estat innecessària o irrellevant, mos fa dubtar de com se gasten es doblers destinats a s’IRL, uns doblers que l’any qui ve, en lloc de davallar, pujaran un 20% més si finalment es Parlament balear aprova aquesta partida.

Ecos a sa premsa: mallorcadiario.com, abc, europa press, 20 minutos, La Vanguardia, Canal 4 Diario, El Mundo-El Día de Baleares, Ultima Hora, Diari Balear,

Posted on

Més de 40.000 usuaris únics ja han fet ús des traductor automàtic castellà-mallorquí de sa Fundació

Es traductor incorpora més de 3.000 mots genuïnament mallorquins, més de 750 frases fetes típiques, s’article baleàric i sa morfologia des pronoms i des verbs de Mallorca – Està disponible en Android i Apple

Més de 40.000 usuaris amb IP única (40.646 usuaris, concretament) han usat es traductor automàtic castellà-mallorquí que sa Fundació Jaume III posà en marxa ara fa dos anys.

Aquests 40.646 usuaris han fet un total de 346.783 traduccions on line. Fa un any se presentà sa versió 2.0 –de moment, sa definitiva– que incorporava importants millores respecte de sa versió 1.0 inicial. A més de poder consultar es traductor a sa web de sa nostra fundació, s’aplicació des traductor està disponible per telèfons mòbils Android i Apple (iOS). Se poden descarregar aquestes aplicacions des de sa nostra web: www.jaumetercer.com.

Es traductor incorpora més de 3.000 mots genuïnament mallorquins que substitueixen es seus sinònims en català continental i més de 750 frases fetes en mallorquí, entre refranys, locucions i modismes. Per afegitó, es traductor empra s’article baleàric, sa morfologia de pronoms pròpiament mallorquina i sa morfologia verbal de Mallorca, així com d’altres singularitats des parlar de s’illa.

Web traductor: http://84.39.103.215/tradueix.php

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com, Ultima Hora, Lo más comentado (UH), Canal4Diario, Ara Balears, El Mundo-El Día, Diario de Mallorca

Posted on

La Republiqueta

Aquest llarguíssim i llastimós tema de s’independència de Catalunya i sa seva ridícula republiqueta de vuit segons (un rècord guinness a afegir a s’haver des separatisme) ja surt des botador o, com deim en mallorquí, ja vessa per tots es costats. Tant és així que es monotema d’aquesta absurda deriva contra sa nació espanyola cansa i avorreix a tothom. Aquest esvort de república ha anat més enllà de qualsevol lògica.

Es separatistes ja no saben lo que han de fer per conseguir que es nou estat sigui reconegut a s’esfera internacional com una república independent i desconnectada des regne d’Espanya. Els hi és igual fer es ridicúl més espantós davant sa premsa internacional amb tots es seus jutipiris que no fan altra cosa que enfonsar-los encara més. Fins i tot es seus suposats aliats flamencs els hi han girat s’esquena. En es parlament flamenc sa proposta de reconèixer sa DUI només va comptar amb sos vots de ¡sis diputats! a una cambra de 124. Aquesta mitja dotzena de partidaris de sa republiqueta formen part des partit d’ultradreta Vlaamns Belang. Però es cop més fort els vengué de part des propis nacionalistes flamencs des N-VA, que tampoc votaren a favor de s’incipient república, maldament ets independentistes hi confiaven amb sos ulls clucs.

Però encara més ridícul ha estat cercar ajuda i reconeixement internacionals de països ermitans com Corea del Nord. S’ha sabut, efectivament, que Artur Mas i Carles Puigdemont varen demanar per activa i passiva a Corea del Nord que acceptàs sa nova república. Gràcies a Déu o a Marx, Kim-Jong-un els hi denegà, al.legant que Corea del Nord “sempre” respecta ses lleis i sa Constitució de cada país. Cercar aliats com Kim-Jong-un o alabar sa presència en es Parlament de Catalunya de comdemnats per actes terroristes com Arnaldo Otegui indica es grau d’indignitat i desesperació des líders separatistes que no se donen per vençuts en sa seva determinació de dur Catalunya a sa ruïna.

Article publicat diumenge 26 de novembre a mallorcadiario.com

Posted on

S’harakiri del PSIB

Després des viatge a Ítaca de sa sediciosa Generalitat de Catalunya de s’expresident, Carles Puigdemont, a través de DUI airlines —que ha arribat fins a Bèlgica mentres es seus estan empresonats—, sa broma ha acabat en una cutre, xabacana i estrafolària proclamació d’independència d’una imaginària República Catalana que ha durat 4 hores i 58 minuts a ses escales des Parlament. Només hi faltaven quatre litrones i un ca mort. I entre ses fantasmades de sa jornada, se’n duu sa palma s’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que s’ha autoproclamat com “ministre de la República”. Sa veritat és que s’assumpto no hagués quedat en res més que una nova col·lecció de gros-series de sa parròquia nacionalista, si no fos perquè es delicte d’usurpació de funcions està recollit a s’article 402 des Codi Penal i castigat d’un a tres anys de presó. Però com va dir aquell, i ja que va de grosseries la cosa, “para lo que me queda en el convento, me cago dentro”. Certament, s’usurpació de funcions fa ganes de riure as costat des delictes de sedició, rebel·lió i malversació —aquest darrer sí que els hi lleva sa son—.

En aquestes altures de sa pel·lícula, es tauler polític regional català no dóna per més jugades d’escacs. O s’està amb sa Constitució o s’està amb es cop d’Estat. O s’està amb sa democràcia o s’està amb sa tirania de sa minoria. O s’està amb s’Estat de Dret, o s’està amb sa desobediència a sa llei, es caos i sa llei des més fort. Però així i tot, n’hi ha que encara es pensen que poden tenir un peu a cada banda.

A jo també se me fa més cansat que aguantar una vaca en braços es xerrar des prusés infinit tot lo dia. Però hi ha un factor que mos escapa. I és es paper de criada des separatistes catalans que juga un PSIB que Francina Armengol ha despullat de qualsevol rastre de PSOE. Un paper que, no és que no li tregui, sinó que va radicalment en contra de s’ADN i dets orígens des socialisme. No seré jo qui pretengui vendre ses glòries des socialisme, Déu mos en guard. Però un ha d’esser coherent amb lo que defensa. Si es socialisme persegueix (teòricament) defensar es drets des més vulnerables i una societat més justa i igualitària política, social i econòmicament, ¿què punyetes fa el PSIB-PSOE fent costat a una classe política regional corrupta, elitista, antisolidària, supremacista, xenòfoba i privilegiada com és es separatisme català?

Fa empegueir veure es socialistes balears defensant ets exdigirents rebels i deslleials d’una comunitat autònoma que disfruta de moltes més competències i molta més auto-nomia de lo que haguessin desitjat mai Escòcia o Quebec. Una vegada que MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca —¡no sigui cosa que emprin sa paraula Balears! ah, clar, que així poden cobrar 200.000€ més des nostros imposts a través de dos grups parla-mentaris per un mateix partit— s’han llevat sa mascareta i ja xerren a les clares de liquidar s’autonomia balear el 2030, a lo que li hem de sumar s’estafa del 2015 quan van prometre an es seus 20.000 votants que MÉS priorisaria ses qüestions socials a ses identitàries (Ja, Ja, Ja), juntament amb una més preocupant pressumta sombra de co-rrupció amb es cas des contractes a Jaume Garau, el PSOE a Balears ho té millor que mai. Però aquí entren en conflicte ses dues ànimes (PSIB i PSOE) d’un partit que pot acabar com es rosari de l’aurora si no tanca files en quant a sa defensa de s’unitat constitucional d’Espanya. Com diu Joantoni Horrach: “Las dos almas de estas formaciones difícilmente podrán soportar unidas la previsible ulsterización de Cataluña, y me sugiere mucha curiosidad ver cómo cuajará cada partición. Porque tengo bastante claro que aunque la mayoría de cargos y afiliados esté con Armengol (el pesebre obliga), la fidelidad de los votantes va por otros barrios. Fijémonos en el apoyo que obtenía el añorado Félix Pons (35’11%), y comparemos con la sima de Francina (18’94%) hace dos años. Se ha seguido la misma travesía del PSC: a medida que han ido catalanizando su discurso, los votos se evaporaban de las urnas. Y asombrosamente siguen sin saber el porqué… Por eso no me extrañaría nada que un PSOE balear ganara en votos, o al menos le pegara un estimable bocado, a un PSIB vampirizado por Més”.

Veurem si el PSOE balear recupera es seny i decideix sortir a guanyar ses pròximes autonòmiques amb un discurs vertaderament socialista, o definitivament amolla es mac enterra per entregar-se an es harakiri d’un PSIB que, de seguir així, acabarà convertit en un simple partit residual comparsa des nacionalistes.

 

Article publicat dia 8 de novembre a sa secció Rallant en pla des Diari de Menorca

Posted on

¿Per què mos lleven s’article salat?

Un servidor no és polític ni té intenció d’esser-ho, però com a ciutadà que paga religiosament es seus imposts tenc dret a dir quan sa política no va bé, i evidentment dins ca nostra no hi va de cap de ses maneres, al manco en temes lingüístics, culturals i identitaris.

Tenim una esquerra que viu i pensa en català, més encaparrotada en fer-mos catalans de Mallorca que en fer feina pets interessos de sa ciutadania. Es d’El PI de Jaume Font han perdut el nord, i en lloc d’estimar es mallorquí, gasten ses seves poques energies en imposar-mos una patètica Llei de normalisació lingüística en pur català, talment feia sa seva predecessora, s’empresonada Maria Antonia Munar. Es PP, que tocaria esser es far il.luminador de sa vertadera llengo i identitat des poble balear, no se posa d’acord per mirar de reviscolar lo nostro davant s’intromissió des nacionalcatalanisme a ses nostres illes. Un PP acomplexat que no sap, o simplement no vol, plantar cara a tota aquesta esquerra que tanta feina fa per esborrar qualsevol vestigi de s’ancestral llengo des poble que els ha votat.

Per veure que ses coses no van bé basta passetjar pes barris antics de Palma. Passetjar-hi és omplir-se de tristor, i un no s’hi umpl perquè sigui un barri antic amb carrers estrets, no senyor, ni molt manco, sinó perquè precisament és allà on més se veuen es desbarats lingüístics comesos pes nostros governants i lletrats en llengo catalana. A ells, com a declarats seguidors de sa gramàtica fabriana, ja no els bastava importar paraules i expressions pròpies de sa ciutat comtal, sinó que fins i tot han llevat es nostro característic article salat a ses plaques des carrers, amb sa befa de deixar en petit s’antiga que utilisa s’article salat devora sa moderna que utilisa es lalat. Un article que precisament emplea es poble per entendre-se uns amb sos altres des de fa segles, una inconfusible manera de xerrar des balears que mos han anat traspassant es nostros pares i padrins generació darrera generació. Una suplantació de lo nostro que és un greu debarat. Si, així és, una vertadera barbaritat lingüística-cultural perpetrata pes que ja sabem, per així, amb el pas des temps, arraconar i eliminar qualsevol vestigi de sa llengo des poble per donar pas an es parlar de Catalunya que, segons ells, fa més bo.

Com a mostra que es nostros governants no estan per sa labor de defensar lo que és nostro els contaré un fet real que me va succeir fa dos mesos a una fira d’un poblet de Mallorca. Hi vaig anar per montar una carpa amb altres membres de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears. Sa nostra tasca era exposar es nou llibre “Ramon Llull, un heroi il.luminat”, llibre escrit per Xisco Romero i editat l’any passat per sa pròpia fundació. Idò bé, a darrera hora de s’horabaixa, ja ben entrat es vespre, vàrem rebre sa visita de sa regidora de cultura des poble en qüestió, per més senyes de Més per Mallorca que, mirant es llibre, i vegent que era una novel.la sobre sa vida de Ramon Llull, mos comentà que li interessava tenir-ne un a sa biblioteca des poble. En aquests moments, un company que estava a sa taula amb jo, molt educadament, li va dir que no creia que li agradàs perquè s’utilisava s’article salat tan característic des mallorquins. Sa seva resposta va esser ràpida, concisa i llampant. “-Avui no me pensava xerrar de temes lingüístics, però ja que hi som vos diré que escriure en salat fa groller”. Talment.

Sincerament, crec que exposicions tan mal garbades com ses de tota una regidora de cultura d’un ajuntament mallorquí mos deixen ben clar que ses coses no van bé a Balears, ni hi aniran mentre no entri un partit polític que tengui sa valentia de dignificar es mallorquí, i això comporta utilisar es nostro article salat, però no només en es xerrar, sinó també a s’escriptura.

¿I qui mos queda a dia d’avui que pugui dignificar es mallorquí? S’únic que dóna sa cara és Ciutadans, així que alerta a ses pròximes eleccions que, segons qui guanyi, sa nostra llengo tendrà molt a perdre, o molt a guanyar, qui sap.

 

Article publicat dia 5 de novembre a mallorcadiario.com

Posted on

Comença un nou curs per aprendre a xerrar i escriure mallorquí dirigit a castellanoparlants

Cada dijous, a les 17:00h, a sa seu de sa fundació

Sa Fundació Jaume III posarà en marxa un curs per aprendre a xerrar i escriure en mallorquí dirigit a castellanoparlants. Aquest curs serà d’una hora setmanal i se farà a sa nostra seu de Palma (carrer de Sant Elies, 10A, 1er B, 07003) a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Es preu serà de 5€ mensuals pes socis i 10€ pes qui no ho siguin. Es curs començarà la setmana qui ve, dijous 16 de novembre.

Fins ara, tots es cursos que havien començat enguany per segon any consecutiu estaven destinats a persones que saben xerrar però no saben escriure en mallorquí. En canvi, aquest nou curs estarà dirigit a castellanoparlants que volen aprendre sobretot a xerrar en mallorquí.

A nivell escrit, es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres.

Resumim es calendari i es quadro informatiu d’aquests cursos.

On? Seu de sa fundació

Quan? Cada dijous de 17 a 18 h​

Quan comencen? Dijous, 16 de novembre

Telèfons de contacte:

627 879 291

616 624 355

971 666 468

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com,

Posted on

Gabriel Buades Fuster guanya es II Premi Gabriel Maura per sa seva obra “Ses beaces de s’ase”

Segon premi per Juan Antonio Fuster pes relat “¿Qui coneix fra Joan?” – Devers 700 persones umplen a vessar es restaurant de Binicomprat – Joan Pons exigeix a ses autoritats educatives de Balears que dissenyin un relat alternatiu an es des catalanisme a ses escoles per no caure en es mateixos errors de Catalunya – Ramon Bosch assegura que, as cap de trenta anys de fer lo que ha volgut, es nacionalisme és mort

Enmig de 700 persones que ompliren de gom en gom Binicomprat, Gabriel Buades Fuster va guanyar es II Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí per sa seva obra “Ses beaces de s’ase”, un premi valorat amb 1.000€ i que ha estat patrocinat per Finca Comasema.

S’accèssit pes segon classificat, valorat en 500€ i otorgat per Finca Tagamanent, va esser per Juan Antonio Fuster per “¿Qui coneix Fra Joan?”, una espipellada de sa vida, obra i miracles d’un personatge extraordinari com va esser Fra Joan, missioner franciscà de Mallorca que va explorar terres colombianes a mitjan segle XVIII i que ara comença a esser reconegut per part de ses autoritats d’aquell país. Ses dues distincions destinades a sa societat civil mallorquina per sa seva contribució a sa normalisació en mallorquí varen correspondre a s’empresa Estètica Ozon de Sineu i a sa plataforma Salvem Sa Feixina. Tant una com s’altra fan totes ses comunicacions i tenen tota sa cartelleria en bon mallorquí. Finalment, se va reconèixer sa contribució de Pep Zaforteza i Gabriel Barceló Oliver a posar es pilars d’una fundació que no s’atura de crèixer.

Defensar es mallorquí és sa millor manera de defensar Espanya

Es vicepresident de Menorca, Joan Pons, va encetar sa gala d’ahir amb un discurs que mai va perdre de vista ses hores trascendentals que viu Catalunya i va avisar ses nostres autoritats educatives. “Ha arribat s’hora que ses nostres autoritats polítiques de Baleaers comencin a tener un relat alternatiu an aquests trenta anys de catalanisme a ses escoles que una classe política curta de vista ha consentit. Un relat històric, lingüístic i cultural oposat a un relat que, en nom de sa cultura catalana, només tenia com a objectiu sa destrucció d’Espanya”. Després de mostrar sa seva solidaritat amb sos catalans no separatistes i animar-los perquè aguantassin i lluitassin per una Espanya lliure i unida, Pons recordà sa complicitat des nostros governants balears amb el Procés, fins i tot priorisant ets interessos des separatisme davant ets interessos des propis balears a qui representen. Finalment, Pons denuncià s’amenaça que un projecte com es Països Catalans significava per Balears, un projecte que de consumar-se mos despullaria de totes ses nostres senyes d’identitat.

 

Darrere Catalunya, hi anam noltros

Molt emotiva va esser s’intervenció de Ramon Bosch, president de sa Fundació Joan Boscà i fundador de Societat Civil Catalana. Bosch va assegurar que ahir es nacionalisme havia rebentat amb sa proclamació d’una Repúbica catalana efímera i impossible. Es fundador de SCC va afirmar que es nacionalisme és mort perquè ha mostrat a tot el món sa seva vertadera cara. Recordà que es gran factótum del Procés va esser “Jordi Pujol, el gran malfactor”, que se gastà milions i milions creant unes estructures d’estat perquè es catalans se separassin emocionalment d’Espanya, una tasca que ha derivat en aquests darrers sis anys cap a tot això que hem anomenat Procés. Es grans responsables han estat “periodistes i mestres”, autèntiques corretges de transmissió des moviment secessionista que, aprofitant ses posicions estratègiques que ocupen, han edudat en s’odi i es victimisme generacions senceres de catalans, sobretot ses més joves, víctimes de tota aquesta propaganda. Bosch avisà que darrere Catalunya hi anirem es balears, que era una qüestió de temps, perquè aquí se viu una situació parescuda a sa de Catalunya: s’educació està en mans des nacionalistes i es nacionalisme compta amb grans simpaties a sa premsa.

Sa vetlada mallorquinista va acabar amb so tradicional himne Pàtria que cantaren ets assistents mentre aixecaven a l’aire centenars i centenars de banderetes espanyoles i mallorquines.

 

Presència de persones destacades dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de Balears i d’Espanya

Vet aquí ses personalitats que assistiren a s’acte d’ahir divendres:

– Josep Ramon Bosch (president de sa Fundació Joan Boscà), Óscar Rueda (Lo Rat Penat), Voro López (ex president Secció Filológica Real Acadèmica de la Cultura Valenciana), Miquel A. Lledó (acadèmic RACV), Jorge Campos (president Círculo Balear), Alfonso Pérez-Maura de la Peña (nebot nét de Gabriel Maura i president de sa Fundación Antonio Maura), Carlos Serra (PLIS), Julián Ruiz Bravo (PLIS)

– Fernando Navarro, Xavier Pericay i Olga Ballester, de C’s

– José Ramón Bauzá (expresident) Llorenç Galmés (batle de Santanyí i diputat), Marga Vicenç (president NNGG Illes Balears), Aina Aguiló, Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Alejandro Sanz (exdiputat), Llorenç Suau (exbatle d’Andratx), Ramón Oliver (exbatle de Palmanyola)

– Sara Oliver (exregidora EL PI de Llorito, ara independent)

– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)

– Guillermo Sampol (vicesecretari de Joventut de Vox), Andrea Ruiz (vicesecretària d’organisació de Vox)

– Carlos Zayas (exdiputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater, Román Piña Homs, Román Piña Valls

– Carlos de Salort Sintes (comte de Torre Saura), Gabriel Barceló Oliver, Fernando Alzamora (expresident de Sa Nostra), Guillem Sampol (empresari), Miquel Nigorra (empresari)

 

Ecos de premsa: Brisas,

Posted on

Acte reivindicatiu conjunt a favor de sa llengua i cultures balear i catalana dins Espanya. Suport de sa comunitat balear a sa manifestació de Societat Civil Catalana diumenge qui ve a Barcelona

Roda de premsa conjunta demà divendres a les 13:30 a sa Fundació Barceló – Fundació Jaume III, Societat Civil Catalana i Fundació Joan Boscà creuen que sa defensa de sa llengua autòctona no s’ha de deixar en mans des separatisme – Ses tres entitats estrenyen llaços per evitar que sa llengua sigui un element de discòrdia i divisió en mans des separatisme – Rebuig frontal an es cop d’estat i an es projecte des Països Catalans que usa s’idioma i una història falsejada per crear una realitat política separada d’Espanya

Sa Fundació Jaume III, sa Societat Civil Catalana i sa Fundació Joan Boscà han iniciat relacions per salvaguardar s’idioma autòcton en un pla de respecte i d’igualtat, dins s’Estat de Dret i dins es marc de convivència d’una Espanya unida. Ses tres entitats coincideixen que sa pertinença a un tronc lingüístic comú no significa s’uniformisació de s’idioma darrere sa qual, com s’ha demostrat, hi ha una intenció clarament política de configurar una nova realitat política: es Països Catalans. Ses tres entitats creuen que sa defensa de sa llengua autòctona no pot ni ha de deixar-se en mans des separatisme que en aquests darrers trenta anys n’ha fet un ús bastard, convertint-la en es principal element de discòrdia i de divisió de sa societat catalana i també balear. Ses tres entitats creuen que enfrontar una llengua a una altra, així com refuar es bilingüisme com una riquesa social tant a Catalunya com a Balears, només pot dur a sa ruptura de sa convivència, cosa que ha originat es nacionalisme radical que ha aprofitat es seu monopoli en defensa de s’idioma autòcton per incitar s’odi a tot lo espanyol.

Sa defensa de sa llengua autòctona s’ha de plantejar des de paràmetres totalment diferents a ses polítiques lingüístiques que s’han duit a terme en es Principat i a ses Balears i que, basta veure es darrers sociolingüístics publicats, han fracassat estrepitosament.

Així mateix, ses tres entitats consideren necessari que cada regió tengui es seu estàndar regional propi, oral i escrit, que respecti totes ses particularitats lingüístiques que una perillosa uniformisació –defensada tradicionalment pes nacionalisme més excloent, començant pes balear– dirigida des de s’Institut d’Estudis Catalans ha posat en perill. Aquesta és s’única via que permetrà sa salvaguarda futura de ses genuïnes característiques idiomàtiques catalanes, valencianes i baleàriques, així com es reforç de s’autoestima des parlants en es seu idioma matern, s’augment des seu ús social i sa seva perpetuació a ses generacions més joves.

Mostra d’aquest inici de relacions entre ses tres entitats és sa presència de representants de ses dues entitats cíviques catalanes a s’acte de demà divendres a Binicomprat (Algaida, Mallorca) amb motiu des IV aniversari de sa Fundació Jaume III i de s’entrega des II Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que comptarà amb més de sis-cents assistents.

Representants de ses tres entitats han convocat una roda de premsa conjunta demà divendres a les 13:30 a sa seu de sa Fundació Barceló (carrer Sant Jaume, 4, 07012, Palma), on explicaran es motius d’aquesta joint venture que enceta un camí de sinèrgies i de col·laboració de ses tres entitats en defensa de sa protecció, defensa, estímul i difusió de ses cultures i sa llengua autòctona, sense maniqueismes de cap casta ni interferències interessades en diluir o suplantar sa singular i indiscutible identitat balear, ben diferenciada de sa catalana.

 

Què?
Roda de premsa conjunta de Fundació Jaume III, Societat Civil Catalana i Fundación Joan Boscà. Acte de suport de sa comunitat balear a sa manifestació de SCC diumenge qui ve a Barcelona.


On?
Fundació Barceló (carrer San Jaume nº 4, 07012, Palma de Mallorca).

Quan?
Divendres 27 d’octubre a les 13.30 horas des dematí.

 

Ecos de sa premsa: mallorcadiario.com, canal4, El Mundo-El Día de Baleares,

Posted on

Sa Fundació Jaume III entrega aquest divendres es II Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí

Coincidint amb so sopar des IV aniversari de sa Fundació – Quasi 600 persones ja han confirmat sa seva assistència a un acte que se preveu multitudinari– Hi vendran també representants de Societat Civil Catalana, Lo Rat Penat, Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Fundació Joan Boscà

 

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats civils valencianes i catalanes com Lo Rat Penat, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Societat Civil Catalana i Fundació Joan Boscà, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des II Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 27 d’octubre, a les 20:00h, a Binicomprat (Algaida).

Una vintena de relats breus en mallorquí s’han presentat finalment per concursar a sa segona edició des Premi Gabriel Maura que repartirà 1.500 euros en un primer premi patrocinat per Olives Rosselló (1.000€) i un accèssit (500€) pes segon classificat, patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des IV aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

 

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de Balears i d’Espanya

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de divendres.

– Josep Ramon Bosch (president de sa Fundació Joan Boscà), Josep Rosiñol (vicepresident de Societat Civil Catalana), Óscar Rueda (Lo Rat Penat), Voro López (ex president Secció Filológica Real Acadèmica de la Cultura Valenciana), Miquel A. Lledó (acadèmic RACV), Jorge Campos (president Círculo Balear), Pep Zaforteza (ex president Fundació Jaume III), Ramiro Pérez-Maura de la Peña (besnét Gabriel Maura i president de sa Fundación Antonio Maura), Carlos Serra (PLIS), Julián Ruiz Bravo (PLIS)

– Fernando Navarro, Xavier Pericay i Olga Ballester, de C’s

– Maria Salom (delegada des Govern), Llorenç Galmés (batle de Santanyí i diputat), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Alejandro Sanz (ex diputat), Llorenç Suau (ex batle d’Andratx)

– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)

– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)

– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater, Román Piña Homs, Román Piña Valls

– Carlos de Salort Sintes (comte de Torre Saura), Gabriel Barceló Oliver, Fernando Alzamora (ex president de Sa Nostra), Guillem Sampol (empresari)

 

Bus de franc

S’organisació ha posat a disposició dets interessats un servici d’autobús gratuït per anar i tornar de Binicomprat. Es bus partirà a les 19:15h des carrer d’Eusebi Estada, just devora s’estació des tren de Sóller.

 

Ecos de premsa: dbalears,

Posted on

¿CAP ON ANAM SENYORS DE MÉS?

Avui en dia esser mallorquí i sentir-se espanyol ja comença a esser mal vist per determinats polítics, entitats i associacions que lluiten per fer-mos de cada vegada una mica més catalans. Uns polítics, catalanistes ells, que no s’enrecorden, o no se’n volen enrecordar, que aquest gran país des qual formam part totes ses comunitats autònomes, sense excepcions, va esser format per s’únió voluntària des diferents regnes que conformaven s’antiga Hispania.

Una unió que va servir per fer una nació més forta i poderosa dins sa qual mos sentíssim representats tots es ciutadans sense divisions ni fronteres. Una nació que garantisàs s’unitat i se respectassin totes ses persones que la componen, independentment de sa seva descendència, costums o manera de xerrar, utilisant per això una llengo comuna amb sa qual mos poguessim entendre sense problemes, s’espanyola.

I ara, en ple sigle XXI, aquests polítics conversos an es catalanisme i agenollats davant ses ànsies de poder del senyor Carles Puigdemont ja comencen tímidament a proclamar que és ben hora de demanar s’independència de Balears, al.legant que sa pertinença de sa nostra comunitat autònoma dins es Regne d’Espanya no és bo per noltros, es baleàrics.

Vistes aquestes absurdes reivindicacions secessionistes per part d’un partit minoritari, com és Més per Mallorca (no sé si anomenar-los Més per Catalunya), seria d’agrair que en David Abril, nat a Inca, però de pares peninsulars nats a Vilches (Jaén), o sigui de descendència peninsular, mos explicàs com és que renega de sa terra des seus pares, com és que refua ademés sa llengo des seus antepassats, s’espanyola, i com és que cosent que sigui despreciada i arraconada a Balears a tots ets àmbits oficials, igual que han fet amb sa nostra, sa mallorquina. ¿Què dirien es seus padrins si ho sabessin? O en Biel Barceló mateix, un felanitxer que de jovenet somia amb s’independència i que proclama a tots es vents que ell xerra es català de Felanitx. ¿De quin català de Felanitx me xerres Biel? ¿No és es mallorquí de Felanitx?

Idò no senyors polítics, sa pràctica totalitat de baleàrics no volem cap independència ni formar part de cap país català, i molt manco que mos imposeu una llengo forastera –amb sa coartada d’un estàndar formal– per noltros, sa catalana. Lo primer de tot perquè es nats a Balears, i dic Balears perquè me referesc a totes ses illes i no només a Mallorca, som gent pacífica, educada i oberta a tots es ciutadans que conviuen amb noltros, siguin de sa Península o d’una altra banda. Noltros refuam qualsevol confrontació entre sa ciutadania per mor de sa seva descendència o sa seva manera de xerrar, noltros no volem xapar sa ciutadania en dues, com es separatisme que encarna Més ha fet a Catalunya. Una, sa part democràtica i constitucionalista que voltros interessadament denominau “espanyolista”, i s’altra, sa radical i antidemocràtica que desobeeix es Govern central i ses lleis marcades pes tribunals de justícia.

Per veure que aquestes absurdes pretensions d’independència són una autèntica animalada basta que mos féssem aquesta reflexió. ¿Quans de baleàrics tenen s’homo o sa dona que vénen de sa península?, ¿quants de baleàrics tenen un cunyat, una cunyada o qualque familiar que prové de sa peninsula?, ¿quants de pares i padrins des mallorquins actuals provenen de s’Espanya que amb tanta suor construiren es seus antepassats, acabada una cruel guerra civil entre germans? Basta recordar sa descendència des pares de David Abril, o es llinatges de na Fina Santiago per sebre d’on vénen, i de molts des que conformen es partit liderat per Biel Barceló.

Mirau, senyors polítics de Més, s’època de ses divisions i ses fronteres ja és història. Ara més que mai, i amb sos temps tan difícils que corren, és hora d’esser realistes i deixar es dois i ses duis per un altre moment. Noltros, es baleàrics, tenim ben clar que un país fort, amb garanties democràtiques i en veu i vot dins Europa, és es futur. No volgueu que tornem enrere amb ridícules reivindicacions que a la llarga crearan una ruptura social i greus confrontacions entre defensors i detractors de s’independència per allunyar-mos d’aquest gran projecte comú que és s’Unió Europea.

Recordau que noltros som mallorquins, baleàrics, espanyols i europeus. Definicions que és mester defensar pacíficament però amb fermesa, i sobretot, amb ses lleis damunt sa mà, que és com toca fer ses coses.

 

Article publicat diumenge 8 d’octubre a mallorcadiario.com