¿Per què mos lleven s’article salat?

Un servidor no és polític ni té intenció d’esser-ho, però com a ciutadà que paga religiosament es seus imposts tenc dret a dir quan sa política no va bé, i evidentment dins ca nostra no hi va de cap de ses maneres, al manco en temes lingüístics, culturals i identitaris.

Tenim una esquerra que viu i pensa en català, més encaparrotada en fer-mos catalans de Mallorca que en fer feina pets interessos de sa ciutadania. Es d’El PI de Jaume Font han perdut el nord, i en lloc d’estimar es mallorquí, gasten ses seves poques energies en imposar-mos una patètica Llei de normalisació lingüística en pur català, talment feia sa seva predecessora, s’empresonada Maria Antonia Munar. Es PP, que tocaria esser es far il.luminador de sa vertadera llengo i identitat des poble balear, no se posa d’acord per mirar de reviscolar lo nostro davant s’intromissió des nacionalcatalanisme a ses nostres illes. Un PP acomplexat que no sap, o simplement no vol, plantar cara a tota aquesta esquerra que tanta feina fa per esborrar qualsevol vestigi de s’ancestral llengo des poble que els ha votat.

Per veure que ses coses no van bé basta passetjar pes barris antics de Palma. Passetjar-hi és omplir-se de tristor, i un no s’hi umpl perquè sigui un barri antic amb carrers estrets, no senyor, ni molt manco, sinó perquè precisament és allà on més se veuen es desbarats lingüístics comesos pes nostros governants i lletrats en llengo catalana. A ells, com a declarats seguidors de sa gramàtica fabriana, ja no els bastava importar paraules i expressions pròpies de sa ciutat comtal, sinó que fins i tot han llevat es nostro característic article salat a ses plaques des carrers, amb sa befa de deixar en petit s’antiga que utilisa s’article salat devora sa moderna que utilisa es lalat. Un article que precisament emplea es poble per entendre-se uns amb sos altres des de fa segles, una inconfusible manera de xerrar des balears que mos han anat traspassant es nostros pares i padrins generació darrera generació. Una suplantació de lo nostro que és un greu debarat. Si, així és, una vertadera barbaritat lingüística-cultural perpetrata pes que ja sabem, per així, amb el pas des temps, arraconar i eliminar qualsevol vestigi de sa llengo des poble per donar pas an es parlar de Catalunya que, segons ells, fa més bo.

Com a mostra que es nostros governants no estan per sa labor de defensar lo que és nostro els contaré un fet real que me va succeir fa dos mesos a una fira d’un poblet de Mallorca. Hi vaig anar per montar una carpa amb altres membres de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears. Sa nostra tasca era exposar es nou llibre “Ramon Llull, un heroi il.luminat”, llibre escrit per Xisco Romero i editat l’any passat per sa pròpia fundació. Idò bé, a darrera hora de s’horabaixa, ja ben entrat es vespre, vàrem rebre sa visita de sa regidora de cultura des poble en qüestió, per més senyes de Més per Mallorca que, mirant es llibre, i vegent que era una novel.la sobre sa vida de Ramon Llull, mos comentà que li interessava tenir-ne un a sa biblioteca des poble. En aquests moments, un company que estava a sa taula amb jo, molt educadament, li va dir que no creia que li agradàs perquè s’utilisava s’article salat tan característic des mallorquins. Sa seva resposta va esser ràpida, concisa i llampant. “-Avui no me pensava xerrar de temes lingüístics, però ja que hi som vos diré que escriure en salat fa groller”. Talment.

Sincerament, crec que exposicions tan mal garbades com ses de tota una regidora de cultura d’un ajuntament mallorquí mos deixen ben clar que ses coses no van bé a Balears, ni hi aniran mentre no entri un partit polític que tengui sa valentia de dignificar es mallorquí, i això comporta utilisar es nostro article salat, però no només en es xerrar, sinó també a s’escriptura.

¿I qui mos queda a dia d’avui que pugui dignificar es mallorquí? S’únic que dóna sa cara és Ciutadans, així que alerta a ses pròximes eleccions que, segons qui guanyi, sa nostra llengo tendrà molt a perdre, o molt a guanyar, qui sap.

 

Article publicat dia 5 de novembre a mallorcadiario.com

Comença un nou curs per aprendre a xerrar i escriure mallorquí dirigit a castellanoparlants

Cada dijous, a les 17:00h, a sa seu de sa fundació

Sa Fundació Jaume III posarà en marxa un curs per aprendre a xerrar i escriure en mallorquí dirigit a castellanoparlants. Aquest curs serà d’una hora setmanal i se farà a sa nostra seu de Palma (carrer de Sant Elies, 10A, 1er B, 07003) a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Es preu serà de 5€ mensuals pes socis i 10€ pes qui no ho siguin. Es curs començarà la setmana qui ve, dijous 16 de novembre.

Fins ara, tots es cursos que havien començat enguany per segon any consecutiu estaven destinats a persones que saben xerrar però no saben escriure en mallorquí. En canvi, aquest nou curs estarà dirigit a castellanoparlants que volen aprendre sobretot a xerrar en mallorquí.

A nivell escrit, es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres.

Resumim es calendari i es quadro informatiu d’aquests cursos.

On? Seu de sa fundació

Quan? Cada dijous de 17 a 18 h

Quan comencen? Dijous, 16 de novembre

Telèfons de contacte:

627 879 291

616 624 355

971 666 468

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com,

Gabriel Buades Fuster guanya es II Premi Gabriel Maura per sa seva obra “Ses beaces de s’ase”

Segon premi per Juan Antonio Fuster pes relat “¿Qui coneix fra Joan?” – Devers 700 persones umplen a vessar es restaurant de Binicomprat – Joan Pons exigeix a ses autoritats educatives de Balears que dissenyin un relat alternatiu an es des catalanisme a ses escoles per no caure en es mateixos errors de Catalunya – Ramon Bosch assegura que, as cap de trenta anys de fer lo que ha volgut, es nacionalisme és mort

Enmig de 700 persones que ompliren de gom en gom Binicomprat, Gabriel Buades Fuster va guanyar es II Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí per sa seva obra “Ses beaces de s’ase”, un premi valorat amb 1.000€ i que ha estat patrocinat per Finca Comasema.

S’accèssit pes segon classificat, valorat en 500€ i otorgat per Finca Tagamanent, va esser per Juan Antonio Fuster per “¿Qui coneix Fra Joan?”, una espipellada de sa vida, obra i miracles d’un personatge extraordinari com va esser Fra Joan, missioner franciscà de Mallorca que va explorar terres colombianes a mitjan segle XVIII i que ara comença a esser reconegut per part de ses autoritats d’aquell país. Ses dues distincions destinades a sa societat civil mallorquina per sa seva contribució a sa normalisació en mallorquí varen correspondre a s’empresa Estètica Ozon de Sineu i a sa plataforma Salvem Sa Feixina. Tant una com s’altra fan totes ses comunicacions i tenen tota sa cartelleria en bon mallorquí. Finalment, se va reconèixer sa contribució de Pep Zaforteza i Gabriel Barceló Oliver a posar es pilars d’una fundació que no s’atura de crèixer.

Defensar es mallorquí és sa millor manera de defensar Espanya

Es vicepresident de Menorca, Joan Pons, va encetar sa gala d’ahir amb un discurs que mai va perdre de vista ses hores trascendentals que viu Catalunya i va avisar ses nostres autoritats educatives. “Ha arribat s’hora que ses nostres autoritats polítiques de Baleaers comencin a tener un relat alternatiu an aquests trenta anys de catalanisme a ses escoles que una classe política curta de vista ha consentit. Un relat històric, lingüístic i cultural oposat a un relat que, en nom de sa cultura catalana, només tenia com a objectiu sa destrucció d’Espanya”. Després de mostrar sa seva solidaritat amb sos catalans no separatistes i animar-los perquè aguantassin i lluitassin per una Espanya lliure i unida, Pons recordà sa complicitat des nostros governants balears amb el Procés, fins i tot priorisant ets interessos des separatisme davant ets interessos des propis balears a qui representen. Finalment, Pons denuncià s’amenaça que un projecte com es Països Catalans significava per Balears, un projecte que de consumar-se mos despullaria de totes ses nostres senyes d’identitat.

 

Darrere Catalunya, hi anam noltros

Molt emotiva va esser s’intervenció de Ramon Bosch, president de sa Fundació Joan Boscà i fundador de Societat Civil Catalana. Bosch va assegurar que ahir es nacionalisme havia rebentat amb sa proclamació d’una Repúbica catalana efímera i impossible. Es fundador de SCC va afirmar que es nacionalisme és mort perquè ha mostrat a tot el món sa seva vertadera cara. Recordà que es gran factótum del Procés va esser “Jordi Pujol, el gran malfactor”, que se gastà milions i milions creant unes estructures d’estat perquè es catalans se separassin emocionalment d’Espanya, una tasca que ha derivat en aquests darrers sis anys cap a tot això que hem anomenat Procés. Es grans responsables han estat “periodistes i mestres”, autèntiques corretges de transmissió des moviment secessionista que, aprofitant ses posicions estratègiques que ocupen, han edudat en s’odi i es victimisme generacions senceres de catalans, sobretot ses més joves, víctimes de tota aquesta propaganda. Bosch avisà que darrere Catalunya hi anirem es balears, que era una qüestió de temps, perquè aquí se viu una situació parescuda a sa de Catalunya: s’educació està en mans des nacionalistes i es nacionalisme compta amb grans simpaties a sa premsa.

Sa vetlada mallorquinista va acabar amb so tradicional himne Pàtria que cantaren ets assistents mentre aixecaven a l’aire centenars i centenars de banderetes espanyoles i mallorquines.

 

Presència de persones destacades dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de Balears i d’Espanya

Vet aquí ses personalitats que assistiren a s’acte d’ahir divendres:

– Josep Ramon Bosch (president de sa Fundació Joan Boscà), Óscar Rueda (Lo Rat Penat), Voro López (ex president Secció Filológica Real Acadèmica de la Cultura Valenciana), Miquel A. Lledó (acadèmic RACV), Jorge Campos (president Círculo Balear), Alfonso Pérez-Maura de la Peña (nebot nét de Gabriel Maura i president de sa Fundación Antonio Maura), Carlos Serra (PLIS), Julián Ruiz Bravo (PLIS)

– Fernando Navarro, Xavier Pericay i Olga Ballester, de C’s

– José Ramón Bauzá (expresident) Llorenç Galmés (batle de Santanyí i diputat), Marga Vicenç (president NNGG Illes Balears), Aina Aguiló, Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Alejandro Sanz (exdiputat), Llorenç Suau (exbatle d’Andratx), Ramón Oliver (exbatle de Palmanyola)

– Sara Oliver (exregidora EL PI de Llorito, ara independent)

– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)

– Guillermo Sampol (vicesecretari de Joventut de Vox), Andrea Ruiz (vicesecretària d’organisació de Vox)

– Carlos Zayas (exdiputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater, Román Piña Homs, Román Piña Valls

– Carlos de Salort Sintes (comte de Torre Saura), Gabriel Barceló Oliver, Fernando Alzamora (expresident de Sa Nostra), Guillem Sampol (empresari), Miquel Nigorra (empresari)

 

Ecos de premsa: Brisas,

Acte reivindicatiu conjunt a favor de sa llengua i cultures balear i catalana dins Espanya. Suport de sa comunitat balear a sa manifestació de Societat Civil Catalana diumenge qui ve a Barcelona

Roda de premsa conjunta demà divendres a les 13:30 a sa Fundació Barceló – Fundació Jaume III, Societat Civil Catalana i Fundació Joan Boscà creuen que sa defensa de sa llengua autòctona no s’ha de deixar en mans des separatisme – Ses tres entitats estrenyen llaços per evitar que sa llengua sigui un element de discòrdia i divisió en mans des separatisme – Rebuig frontal an es cop d’estat i an es projecte des Països Catalans que usa s’idioma i una història falsejada per crear una realitat política separada d’Espanya

Sa Fundació Jaume III, sa Societat Civil Catalana i sa Fundació Joan Boscà han iniciat relacions per salvaguardar s’idioma autòcton en un pla de respecte i d’igualtat, dins s’Estat de Dret i dins es marc de convivència d’una Espanya unida. Ses tres entitats coincideixen que sa pertinença a un tronc lingüístic comú no significa s’uniformisació de s’idioma darrere sa qual, com s’ha demostrat, hi ha una intenció clarament política de configurar una nova realitat política: es Països Catalans. Ses tres entitats creuen que sa defensa de sa llengua autòctona no pot ni ha de deixar-se en mans des separatisme que en aquests darrers trenta anys n’ha fet un ús bastard, convertint-la en es principal element de discòrdia i de divisió de sa societat catalana i també balear. Ses tres entitats creuen que enfrontar una llengua a una altra, així com refuar es bilingüisme com una riquesa social tant a Catalunya com a Balears, només pot dur a sa ruptura de sa convivència, cosa que ha originat es nacionalisme radical que ha aprofitat es seu monopoli en defensa de s’idioma autòcton per incitar s’odi a tot lo espanyol.

Sa defensa de sa llengua autòctona s’ha de plantejar des de paràmetres totalment diferents a ses polítiques lingüístiques que s’han duit a terme en es Principat i a ses Balears i que, basta veure es darrers sociolingüístics publicats, han fracassat estrepitosament.

Així mateix, ses tres entitats consideren necessari que cada regió tengui es seu estàndar regional propi, oral i escrit, que respecti totes ses particularitats lingüístiques que una perillosa uniformisació –defensada tradicionalment pes nacionalisme més excloent, començant pes balear– dirigida des de s’Institut d’Estudis Catalans ha posat en perill. Aquesta és s’única via que permetrà sa salvaguarda futura de ses genuïnes característiques idiomàtiques catalanes, valencianes i baleàriques, així com es reforç de s’autoestima des parlants en es seu idioma matern, s’augment des seu ús social i sa seva perpetuació a ses generacions més joves.

Mostra d’aquest inici de relacions entre ses tres entitats és sa presència de representants de ses dues entitats cíviques catalanes a s’acte de demà divendres a Binicomprat (Algaida, Mallorca) amb motiu des IV aniversari de sa Fundació Jaume III i de s’entrega des II Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que comptarà amb més de sis-cents assistents.

Representants de ses tres entitats han convocat una roda de premsa conjunta demà divendres a les 13:30 a sa seu de sa Fundació Barceló (carrer Sant Jaume, 4, 07012, Palma), on explicaran es motius d’aquesta joint venture que enceta un camí de sinèrgies i de col·laboració de ses tres entitats en defensa de sa protecció, defensa, estímul i difusió de ses cultures i sa llengua autòctona, sense maniqueismes de cap casta ni interferències interessades en diluir o suplantar sa singular i indiscutible identitat balear, ben diferenciada de sa catalana.

 

Què?
Roda de premsa conjunta de Fundació Jaume III, Societat Civil Catalana i Fundación Joan Boscà. Acte de suport de sa comunitat balear a sa manifestació de SCC diumenge qui ve a Barcelona.


On?
Fundació Barceló (carrer San Jaume nº 4, 07012, Palma de Mallorca).

Quan?
Divendres 27 d’octubre a les 13.30 horas des dematí.

 

Ecos de sa premsa: mallorcadiario.comcanal4El Mundo-El Día de Baleares,

Sa Fundació Jaume III entrega aquest divendres es II Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí

Coincidint amb so sopar des IV aniversari de sa Fundació – Quasi 600 persones ja han confirmat sa seva assistència a un acte que se preveu multitudinari– Hi vendran també representants de Societat Civil Catalana, Lo Rat Penat, Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Fundació Joan Boscà

 

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats civils valencianes i catalanes com Lo Rat Penat, Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Societat Civil Catalana i Fundació Joan Boscà, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des II Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 27 d’octubre, a les 20:00h, a Binicomprat (Algaida).

Una vintena de relats breus en mallorquí s’han presentat finalment per concursar a sa segona edició des Premi Gabriel Maura que repartirà 1.500 euros en un primer premi patrocinat per Olives Rosselló (1.000€) i un accèssit (500€) pes segon classificat, patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des IV aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

 

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de Balears i d’Espanya

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de divendres.

– Josep Ramon Bosch (president de sa Fundació Joan Boscà), Josep Rosiñol (vicepresident de Societat Civil Catalana), Óscar Rueda (Lo Rat Penat), Voro López (ex president Secció Filológica Real Acadèmica de la Cultura Valenciana), Miquel A. Lledó (acadèmic RACV), Jorge Campos (president Círculo Balear), Pep Zaforteza (ex president Fundació Jaume III), Ramiro Pérez-Maura de la Peña (besnét Gabriel Maura i president de sa Fundación Antonio Maura), Carlos Serra (PLIS), Julián Ruiz Bravo (PLIS)

– Fernando Navarro, Xavier Pericay i Olga Ballester, de C’s

– Maria Salom (delegada des Govern), Llorenç Galmés (batle de Santanyí i diputat), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Alejandro Sanz (ex diputat), Llorenç Suau (ex batle d’Andratx)

– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)

– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)

– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater, Román Piña Homs, Román Piña Valls

– Carlos de Salort Sintes (comte de Torre Saura), Gabriel Barceló Oliver, Fernando Alzamora (ex president de Sa Nostra), Guillem Sampol (empresari)

 

Bus de franc

S’organisació ha posat a disposició dets interessats un servici d’autobús gratuït per anar i tornar de Binicomprat. Es bus partirà a les 19:15h des carrer d’Eusebi Estada, just devora s’estació des tren de Sóller.

 

Ecos de premsa: dbalears,

¿CAP ON ANAM SENYORS DE MÉS?

Avui en dia esser mallorquí i sentir-se espanyol ja comença a esser mal vist per determinats polítics, entitats i associacions que lluiten per fer-mos de cada vegada una mica més catalans. Uns polítics, catalanistes ells, que no s’enrecorden, o no se’n volen enrecordar, que aquest gran país des qual formam part totes ses comunitats autònomes, sense excepcions, va esser format per s’únió voluntària des diferents regnes que conformaven s’antiga Hispania.

Una unió que va servir per fer una nació més forta i poderosa dins sa qual mos sentíssim representats tots es ciutadans sense divisions ni fronteres. Una nació que garantisàs s’unitat i se respectassin totes ses persones que la componen, independentment de sa seva descendència, costums o manera de xerrar, utilisant per això una llengo comuna amb sa qual mos poguessim entendre sense problemes, s’espanyola.

I ara, en ple sigle XXI, aquests polítics conversos an es catalanisme i agenollats davant ses ànsies de poder del senyor Carles Puigdemont ja comencen tímidament a proclamar que és ben hora de demanar s’independència de Balears, al.legant que sa pertinença de sa nostra comunitat autònoma dins es Regne d’Espanya no és bo per noltros, es baleàrics.

Vistes aquestes absurdes reivindicacions secessionistes per part d’un partit minoritari, com és Més per Mallorca (no sé si anomenar-los Més per Catalunya), seria d’agrair que en David Abril, nat a Inca, però de pares peninsulars nats a Vilches (Jaén), o sigui de descendència peninsular, mos explicàs com és que renega de sa terra des seus pares, com és que refua ademés sa llengo des seus antepassats, s’espanyola, i com és que cosent que sigui despreciada i arraconada a Balears a tots ets àmbits oficials, igual que han fet amb sa nostra, sa mallorquina. ¿Què dirien es seus padrins si ho sabessin? O en Biel Barceló mateix, un felanitxer que de jovenet somia amb s’independència i que proclama a tots es vents que ell xerra es català de Felanitx. ¿De quin català de Felanitx me xerres Biel? ¿No és es mallorquí de Felanitx?

Idò no senyors polítics, sa pràctica totalitat de baleàrics no volem cap independència ni formar part de cap país català, i molt manco que mos imposeu una llengo forastera –amb sa coartada d’un estàndar formal– per noltros, sa catalana. Lo primer de tot perquè es nats a Balears, i dic Balears perquè me referesc a totes ses illes i no només a Mallorca, som gent pacífica, educada i oberta a tots es ciutadans que conviuen amb noltros, siguin de sa Península o d’una altra banda. Noltros refuam qualsevol confrontació entre sa ciutadania per mor de sa seva descendència o sa seva manera de xerrar, noltros no volem xapar sa ciutadania en dues, com es separatisme que encarna Més ha fet a Catalunya. Una, sa part democràtica i constitucionalista que voltros interessadament denominau “espanyolista”, i s’altra, sa radical i antidemocràtica que desobeeix es Govern central i ses lleis marcades pes tribunals de justícia.

Per veure que aquestes absurdes pretensions d’independència són una autèntica animalada basta que mos féssem aquesta reflexió. ¿Quans de baleàrics tenen s’homo o sa dona que vénen de sa península?, ¿quants de baleàrics tenen un cunyat, una cunyada o qualque familiar que prové de sa peninsula?, ¿quants de pares i padrins des mallorquins actuals provenen de s’Espanya que amb tanta suor construiren es seus antepassats, acabada una cruel guerra civil entre germans? Basta recordar sa descendència des pares de David Abril, o es llinatges de na Fina Santiago per sebre d’on vénen, i de molts des que conformen es partit liderat per Biel Barceló.

Mirau, senyors polítics de Més, s’època de ses divisions i ses fronteres ja és història. Ara més que mai, i amb sos temps tan difícils que corren, és hora d’esser realistes i deixar es dois i ses duis per un altre moment. Noltros, es baleàrics, tenim ben clar que un país fort, amb garanties democràtiques i en veu i vot dins Europa, és es futur. No volgueu que tornem enrere amb ridícules reivindicacions que a la llarga crearan una ruptura social i greus confrontacions entre defensors i detractors de s’independència per allunyar-mos d’aquest gran projecte comú que és s’Unió Europea.

Recordau que noltros som mallorquins, baleàrics, espanyols i europeus. Definicions que és mester defensar pacíficament però amb fermesa, i sobretot, amb ses lleis damunt sa mà, que és com toca fer ses coses.

 

Article publicat diumenge 8 d’octubre a mallorcadiario.com

Sa Fundació Jaume III se suma a ses concentracions d’aquest fi de setmana en defensa de s’unitat d’Espanya i a favor de sa Guàrcia Civil i sa Policia nacional desplaçades a Catalunya

Sa Fundació Jaume III s’adhereix a sa concentració de dissabte qui ve a les 12:00 a sa plaça d’Espanya de Palma de Mallorca, així com a sa convocada diumenge a Mahó (Plaça Miranda, devora sa Comissaria de sa Policia Nacional) també a les 12:00 des migdia, dos actes als quals s’hi han adherits diversos partits polítics i entitats cíviques en defensa de s’unitat d’Espanya i a favor des cossos i forces de seguretat de s’Estat desplaçats a Catalunya per defensar sa democràcia espanyola i s’Estat de Dret que es separatistes han malmenat considerablement amb so seu cop d’estat i que acabaran de destruir si finalment compleixen ses seves amenaces de declarar s’independència de sa regió catalana.

Sa nostra fundació, que assistirà an es dos actes amb un lema propi: “ Som BALEARS, no ‘països catalans’ ”, anima tots es balears disgustats per sa deriva catalana a sumar-se an aquestes concentracions que tenen com a objectiu sa defensa de s’unitat d’Espanya i es rebuig frontal de s’annexió pancatalanista de ses Balears que plantegen obertament dues de ses formacions que impulsen s’insurrecció a Catalunya, ses CUP i Esquerra Republicana de Catalunya, a part des seus sucursalistes a ses nostres illes com són Més, Esquerra, Podem, OCB i ASM, tal com hem tornat a constatar aquests dies.

És ben hora que sa “majoria silenciosa” de Balears escandalisada amb sos fets que s’estan produint a Catalunya –i astorada amb una part des nostros representants públics que fan sa farina blana an es separatistes quan no els fan costat sense manies– surti en es carrer per visibilisar davant s’opinió pública s’indignació i es malestar generals provocats per sa deriva catalana. En aquestes hores decisives i trascendentals per Espanya i Balears tal com les coneixem, sa majoria social no pot romandre més en silenci.

¿QUÈ SÓN ES PAÏSOS CATALANS?

Aquesta és una pregunta que des de fa anys mos feim sa majoría de ciutadans de ses Illes Balears: ¿Què són es països catalans? ¿Com pot esser que dins un país anomenat Espanya n’existesqui un altre anomenat “país català”?

Es concepte de “països catalans”, ademés de no tenir cap fonament ni base lògica, és inadmissible i inviable. Una comunitat autònoma que històricament només va esser un conjunt de comtats, per més senyes pertanyent primer an es regne de França i després, arran des tractat de Corbeil, an es regne d’Aragó, no té cap argument històric vàlid per proclamar un país inexistent, com tampoc té cap dret ni cap poder per incloure tres antics regnes, com són es d’Aragó, es de València i es de Mallorca dins uns imaginaris països catalans.

Tot aquest rebombori i ànsies de poder de Catalunya s’inicia amb sa defensa des català, una obsessió que a territoris com es nostro pot tornar-se una ofensa, especialment quan sa controvèrsia acadèmica sobre s’unitat lingüística, més o manco superada, va més enllà i té una intencionalitat política. I tot això degut a què, de fa molts d’anys ençà, sa Generalitat de Catalunya afirma un pic darrere s’altre que són una nació o un país i, en conseqüència, han d’arribar a sa plenitud existencial creant uns imaginaris països catalans amb s’ajuda de València, Aragó i Balears.

Hi ha molts d’autors que, naturalment, discrepen d’aquesta tesi fantàstica, per exemple, aquest fragment que he tret des llibre Historia de la Corona de Aragón que crec que xerra per ell matex: “És important que entenguem que es comtats catalans, amb s’hegemonia dels quals s’alçà Barcelona, conjunt que formà Catalunya, mai va esser un país, ni un regne independent. Se tractava d’un mosaic de territoris governats per comtes, primer depenents des reis francs, i més tard incorporats a una única corona, sa d’Aragó. En Ramon Berenguer IV mai va esser rei d’Aragó ni de Catalunya, la reina era na Petronil·la, i després es seu fill Alfons II. No hi hagué reis catalans ni cap corona catalana. Inclús sa famosa expedició dets almogàvers capitanetjats per Roger de Flor va esser una empresa realisada baix ses banderes d’Aragó. Que en Fadrique fos rei de Sicília se degué a sa disposició testamentària de son pare, Pere III. Hagués pogut esser rei d’Aragó en lloc de Jaume II, o inclús qualcun des dos germans haver regnat damunt Sicilia i Aragó units. S’origen de Roger de Flor és de sobres conegut, era fill d’un falconer alemany, en Frederic Staufen, es seu vertader llinatge era Blume (“flor” en alemany). A s’època que tractam ningú en tenia cap dubte. Cada territori de sa corona tenia es seus costums i si els conservava era per gràcia del rei, que respectava es seus súbdits, però es monarca era únic i es mateix per tots: el rei d’Aragó.”

És necessari recordar que ses coses són com són i que s’història no se pot canvíar per molt que vulguin es nacionalistes que mos governen, emparats per l’Obra Cultural Balear, que sempre ha fet feina perquè poc a poc arribem a formar part emocionalment d’uns falsos i imaginaris països catalans, una reclamació absurda i ridícula dirigida per sa Generalitat de Catalunya. Poc els importa si amb el temps perdem sa nostra pròpia identidat balear, tot val per arribar a estar a ses ordes des nacionalisme català. ¡Saps que hi paga de bé! Una terra, sa nostra, que va esser un regne independent durant molts d’anys. Una terra que ja per aquell temps era una nació, sa nació mallorquina, amb lleis i furs propis.

Si qualcú té es dret de reclamar un país o una nació, avalat per s’història real i no inventada pes romanticisme català, aquests són es tres antics regnes de sa Corona d’Aragó, o sigui, es Regne d’Aragó pròpiament, es Regne de València i es Regne de Mallorca. Des des punt de vista històric, sa vella Catalunya no pot reclamar ni exigír res de res, i molt manco uns fantasmagòric “països catalans” davall sa seva tutela.

Article publicat diumenge 1 d’octubre a mallorcadiario.com

Sa Fundació Jaume III condemna s’agressió d’un seguidor seu a Ciutadella

Després de sa concentració a favor de s’unitat d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears

Sa Fundació Jaume III condemna s’agressió que ha sofrit Joan Canals, seguidor de sa nostra fundació i coordinador de C’s de Ciutadella. Canals ha perdut es coneixement i ha hagut d’esser traslladat per una ambulància a un hospital després d’esser insultat primer i llavors agredit per un jove a sa Plaça des Born de Ciutadella quan havia acabat sa concentració a favor de s’unitat d’Espanya que s’havia convocat a les dotze de migdia com a la resta de ses ciutats espanyoles.

Sa nostra fundació deplora aquestes expressions d’odi i rancor per part d’aquells que se solen vestir de víctimes i demòcrates encara que es fets demostrin tot lo contrari. També animam Canals a no acovardar-se, que és lo que volen es separatistes, avesats que només els escoltin a ells i a ningú pus. En aquestes hores decisives, hem de menester es coratge cívic d’en Joan i es de tants d’altres que dia a dia planten cara a sa capoladora separatista.

Sa Fundació Jaume III se suma a ses concentracions de dissabte de DENAES en defensa d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears

Dissabte, a les 12:00, participarem a ses concentracions de Cort, Mahó i Ciutadella – Som BALEARS, no ‘països catalans’ , es nostro lema

Sa Fundació Jaume III s’adhereix a ses concentracions que tendran lloc dissabte qui ve a les 12:00 davant ets ajuntaments de Palma, Mahó i Ciutadella encapçalades per sa fundació DENAES en defensa d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears. Sa fundació anima tots es balears ofesos, farts, enfadats i disgustats per sa deriva catalana que se sumin a una concentració que té com a objectiu sa defensa de s’unitat d’Espanya i de s’actual marc autonòmic…

…davant sa sublevació des Govern de sa Generalitat de Catalunya i sa convocatòria des referèndum il·legal de diumenge que aspira a legitimar “democràticament” sa separació des Principat de Catalunya, una violació clamorosa de sa legalitat constitucional.

Sa Fundació Jaume III participarà a sa concentració de Cort de dissabte baix es lema Som BALEARS, no ‘països catalans’, amb s’intenció de refuar clarament es projecte imperialista d’una Gran Catalunya que defensen obertament dues de ses formacions que impulsen s’insurrecció a Catalunya, ses CUP i Esquerra Republicana de Catalunya, a part des seus quintacolumnistes a ses nostres illes com són Més, Esquerra, OCB, ASM, Podem i PSIB, tal com ses declaracions d’aquests dies de Francina Armengol, David Abril i Balti Picornell han posat de manifest.

És ben hora que aquesta “majoria silenciosa” de Balears en desacord amb sos sediciosos catalans –i amb sos nostros representants públics esmentats– surti en es carrer per visibilisar davant s’opinió pública s’indignació i es malestar que s’observa a ses converses privades quan se toca aquesta qüestió. Sa majoria social no ha de romandre en silenci: ja és ben hora que faci sentir sa seva veu.

Ecos de premsa: mallorcadiario.comcanal4tvcronicabalear, mallorcaconfidencial,