¿ON ÉS SA MALLORQUINITAT?

Dissabte passat 30 de desembre se va celebrar sa tradicional ofrena floral al rei En Jaume I que recorda s’entrada de ses tropes aragoneses a sa capital l’any 1229, uns fets històrics que representaren sa reinstauració des cristianisme i posaren es fonaments de s’identitat política, social, econòmica i cultural de s’actual pàtria mallorquina.

Una festa que enguany ha tengut uns aires diferents, i no perquè hi hagi hagut canvis d’organisació o poca afluència de gent, sinó per sa gran exhibició de banderes espanyoles i càntics a favor de sa nació espanyola davant sa jovenea esquerranosa i separatista que duia estelades. Han faltat banderes mallorquines a un acte que precisament reivindica sa nostra mallorquinitat. Amb aquesta crítica no vull dir que sa nostra nació no sigui s’espanyola, que ho és, i ben content estic de formar-ne part. Ara bé, lo que vull dir és que no hem de mesclar ous amb caragols. A un acte solemne com aquest, que commemora un fets trascendentals des poble mallorquí, lo seu és lluir ses banderes i insígnies que representin sa nostra petita pàtria i sa nostra terra, que no és altra que sa que du es castell que tan bé mos identifica com a poble amb identitat pròpia.

Una festa que ha de mester una bona envestida per part des mallorquins que no creim en sa gradual catalanisació induïda pes governants. Però per conseguir que sigui una festa ben lluïda i ben nostra, ben mallorquina, és importantíssim anar-hi amb banderes, escuts i insígnies que vertaderament representin Mallorca, no anar-hi amb banderes espanyoles i una pancarta que, com s’altre dia, alabava s’espanyolitat, tal com ha passat per primera vegada enguany. Per primera vegada, repetesc, perquè altres anys ses entitats balearistes ja s’encarregaven que ses banderes mallorquines estiguessin ben altes i visibles a fi de reivindicar sa nostra tres vegades mil·lenària identitat, desgraciadament en procés d’assimilació dins es magma catalanista.

Sa Festa de l’Estendard no és precisament per reclamar s’espanyolitat ni sa llengo castellana a ses escoles, aquesta festa es per homenatjar sa nostra mallorquinitat, sa nostra llengo i sa nostra cultura. I això se fa plantant cara a sa jovenea catalanista que hi sol comparèixer aquest dia. Si ho feim així amb el temps sa nostra mallorquinitat serà respectada i venerada, en cas contrari, quedarem retratats com uns simples espanyolistes davant un catalanisme que, finalment, haurà conseguit lo que sempre ha volgut: suplantar sa nostra identitat.

Si qualcú vol fer una concentració a favor de s’espanyolitat o sa llengo espanyola, jo seré un des primers en apuntar-m’hi. Emperò s’ha de fer quan toca i on toca, no aprofitant una ofrena a Jaume III amb reivindicacions fora de lloc.

Sa Pàtria no se defensa amb paraules i insígnies que no són seves. Sa Pàtria se defensa amb decisions contundents i banderes que l’identifiquen. Tal com ho sent, ho dic. I a qui no li agradi que em demostri lo contrari.

Article publicat dia 7 de gener a mallorcadiario.com

Román Piña Homs presenta “Ser de los nuestros” a Mahó

Avui Sa Fundació celebra Sant Antoni, patró de Menorca, amb aquest acte a les 19:30h a Ca n’Oliver de Mahó – S’obra és un assaig sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 efemèrides que han configurat per què es menorquins i es balears som així com som

Avui divendres, 12 de gener, es vicepresident de Sa Fundació a Menorca, Joan Pons Torres, presentarà sa darrera obra des catedràtic d’Història des Dret a sa UIB, Román Piña Homs: Ser de los nuestros. Un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es menorquins i es balears som així com som.

Es llibre, editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners balears a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana de ses Balears per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament. També s’atura a sa Menorca des segle XVI arrasada pes turcs  o sa Menorca britànica des segle XVIII. Acaba amb sa fundació de s’Universitat de ses Illes Balears (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

Piña Homs apunta a sa sinopsi: “Quienes sigan pretendiendo sentirse sólo catalanes, que continúen. Allá ellos. No saben lo que se pierden. Pero cuantos queremos recordar un pasado mucho más variado, con herencias culturales múltiples y hazañas colectivas que nos enorgullecen, desde la Florida menorquina y la California juniperiana del XVIII, hasta la Chile, la Argentina y el Uruguay del XIX, hagámoslo en libertad y sin complejos”.

S’obra, que té una intenció divulgativa i que, per tant, és necessàriament sintètica, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer creure es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que se remuntaria a més de 2.000 anys quan altres pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –més de mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives. S’obra ha tengut una gran acollida, com ho demostra es fet que vagi ja per sa quinta edició i se n’hagin venuts milers d’exemplars.

 

Què, quan i on

Què: acte de Sant Antoni, presentació llibre Ser de los nuestros de Román Piña Homs

Quan: divendres 12 de gener del 2018 a les 19:30h

On: Ca n’Oliver – Col·lecció Hdez-sanz, Hdez-Mora (C/Anunciavay 2, Mahó)

 

Ecos de premsadiari.comMenorca en el alma (EM)El Mundo-El Día de Baleares,

Sa Fundació Jaume III no creu que Noguera i MÉS siguin es més indicats per donar bul·les de mallorquinisme

Es catalanisme primer imposa sa seva visió de lo que ha d’esser s’identitat des mallorquins i llavors estigmatisa es qui no diuen amèn an es símbols oficials que ha imposat amb coaccions i sense consens

Sa Fundació Jaume III no creu que es batle de Palma, Antoni Noguera, ni sa formació a sa qual pertany MÉS, siguin es més indicats per donar bul·les de “mallorquinisme”.

Sí que serien es més indicats per donar-les de catalanisme, inclús de pancatalanisme si consideram ses ganes dets autoanomenats “catalans de Mallorca” enquadrats dins ses files MÉS perquè ses Balears teixesquin qualque tipo d’aliança política amb Catalunya, així com sa seva veneració devota cap a tot lo que està succeint a Catalunya, com demostra sa seva ajuda sense fissures an es “Procés” català.

Noguera ha tatxat C’s de “antimallorquinistes” per dur an es tribunals que a sa Festa de l’Estendard que se celebra aquests dies finalment s’hagi acceptat sa presència d’en Miquel Ensenyat i la resta de consellers del Consell de Mallorca a sa comitiva oficial, cosa que, en es parer de C’s, distorsionaria greument s’autenticitat i essència de sa festa civil més antiga d’Europa, considerada ademés un Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial.

Per sa Fundació Jaume III, es catalanisme sempre actua de sa mateixa manera sense donar cap passa enrere. Després d’imposar sense consens es seus punts de vista identitaris i simbòlics a la resta de formacions, adesiara llançant autèntics torcebraços i amenaces de rompre es pactes de govern, se dedica a denigrar tots es qui gosen refuar ses seves propostes elevades an es BOIB oficial, com si fer-ho fos propi de “antimallorquins”, “ignorants”, “incults” o persones amb mala fe.

Sa Fundació Jaume III només vol recordar que es qui ara pretenen donar lliçons de mallorquinitat són es responsables d’haver despreciat, baratant sa Diada de Mallorca des 12 de setembre an es 31 de desembre, es llegat i es record dets únics reis independents que ha tengut mai es Regne de Mallorca, castigats segurament per s’abominable crim de no haver-se sotmès a sa bota catalana baix sa qual tan orgullosament ells xalen.

Ecos de premsa: mallorcadiarioeuropapressmanacornoticiasmallorcaconfidencial,

Sa Fundació Jaume III posa en marxa tres cursos online per aprendre menorquí

Es faran tres nivells: iniciació, avançat i bàsic percastellanoparlants – Seran des 8 de gener fins a 20 de juny – Es model lingüístic que es seguirà serà es des llibre d’estil de Sa Fundació, un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència es menorquí

Aquest mes de gener sa Fundació Jaume III posarà en marxa tres cursos per aprendre menorquí, dos enfocats a persones que ja rallen en pla però que volen aprendre a escriure-hi (un d’iniciació a s’escriptura en menorquí i un altre d’avançat pes qui saben escriure en català però no dominen es menorquí) i un altre de més bàsic dirigit a castellanoparlants.

Es tres cursos duraran 22 setmanes, des 8 de gener fins a 24 de juny i es dividiran en dues parts, d’onze setmanes cada una: sa primera part serà des 8 de gener fins a 25 de març i sa segona des 9 d’abril fins a 20 de juny.

Es cursos seran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements en ses modalitats lingüístiques insulars. S’avaluació serà continuada amb un seguiment setmanal i individualisat de ses tasques a fer per cada alumne i a final de curs es farà un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es diploma corresponent si el supera. Es cost des cursos és de 60€ pes socis de Sa Fundació i de 100€ pes qui no ho siguin. Cada part des curs, d’onze setmanes, es podrà pagar per separat.

Es model lingüístic que es seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de Sa Fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència es menorquí i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres formes lingüístiques menorquines.

Telèfons de contacte:

645 097 340

616 624 355 (seu)

971 666 468 (seu)

Per rebre més informació ets interessats també poden enviar un correu a info@jaumetercer.com, així com escriure a Sa Fundació a Facebook o Twitter.

Sa Fundació es sent orgullosa de complir així amb una reivindicació històrica de milers de menorquins: oferir a sa societat sa possibilitat d’uns cursos per aprendre a rallar en pla i a escriure correctament en menorquí.

Sa Fundació Jaume III posa en marxa tres cursos online per aprendre mallorquí

Se faran tres nivells: iniciació, avançat i per castellanoparlants – Seran des 8 de gener fins a 24 de juny

Aquest mes de gener sa Fundació Jaume III posarà en marxa tres cursos per aprendre mallorquí, dos enfocats a persones que ja xerren mallorquí però que volen aprendre a escriure-hi (un d’iniciació a s’escriptura en mallorquí i un altre d’avançat) i un altre de més bàsic dirigit a castellanoparlants. Es tres cursos duraran 22 setmanes, des 8 de gener fins a 24 de juny i se dividiran en dues parts, d’onze setmanes cada una: sa primera part serà des 8 de gener fins a 25 de març i sa segona des 9 d’abril fins a 24 de juny.

Es cursos seran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. S’avaluació serà continuada amb un seguiment setmanal i individualisat de ses tasques a fer per cada alumne i a final de curs se farà un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es diploma corresponent si el supera. Es cost des cursos és de 60€ pes socis de sa Fundació i de 100€ pes qui no ho siguin. Cada part des curs, d’onze setmanes, se podrà pagar per separat.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres.

Telèfons de contacte:

645 097 340

616 624 355 (seu)

971 666 468 (seu)

Per rebre més informació també pot passar per sa nostra seu, situada en es carrer de Sant Elies, 10A, 1er B, Palma (a mitjan carrer dets Oms)

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com20 minutosEuropa Press BalearesEl Mundo-El DíaCanal 4 DiariCrónica Balear, mallorca confidencial

La riqueza de los dialectos insulares

Avui reproduïm s’article La riqueza de nuestros dialectos insulares (publicat a Diari de Menorca, 14 de desembre de 2017) de Josep Pons Fraga, un des periodistes més coneguts de Menorca degut a sa seva llarga trajectòria a sa premsa menorquina. Si el vol llegir, faci clic assuquinetes.

Pons Fraga fa referència a Albert Pla Nualart, cap de correcció des diari separatista Ara, màxim defensor de sa proposta d’un model d’estàndars autònoms per Catalunya, València i Balears. Ara només fa falta que sa nova directora des diari Ara Balears li faci cas. Si el vol llegir, faci clic assuquinetes.

Sa Fundació Jaume III demana destinar es 600.000€ prevists per s’Institut Ramon Llull a fomentar ses nostres modalitats insulars a ses escoles

Es Govern no pot seguir subvencionant una “estructura d’Estat” des Procés separatista com és s’Institut Ramon Llull – Es Govern ha pagat es 500.000€ compromesos per enguany després que es separatisme declaràs s’independència

Sa Fundació Jaume III demana a sa cambra balear que no aprovi s’assignació de 600.000 euros (un 20% més que l’any passat) a s’Institut Ramon Llull (IRL) prevista en es projecte de pressuposts autonòmics del 2018. Sa nostra fundació creu que tota aquesta doblerada s’hauria de dedicar a fomentar es mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterer que disten molt de rebre “s’estudi i protecció” que prescriuen s’Estatut d’Autonomia, sa Llei de Normalisació Lingüística i es Decret de Mínims.

Una bona iniciativa seria, amb tots o una part d’aquests doblers, subvencionar ses empreses editorials perquè adaptassin molt millor es llibres de text a ses nostres modalitats insulars, usant i recuperant un lèxic molt més genuí i acostat a lo que sempre hem xerrat es balears.

Sa Fundació Jaume III també lamenta que es Govern balear, després de sa Declaració Unilateral d’Independència, no hagi rectificat i, per tant, no s’hagi retirat d’un consorci que en tot moment ha estat an es servici des Procés, com han admès fins i tot qualcuns des darrers directors d’aquest consorci. Es Govern balear ha acabat pagant a s’IRL es 500.000 euros compromesos per enguany sense importar-li s’ús que se n’ha fet d’aquests doblers per part des qui han declarat s’independència de Catalunya. Resulta deplorable que mentre es Govern de s’Estat mira d’ofegar ses fonts de finançació de tota sa xarxa clientelar des separatisme, un govern autonòmic surti a s’auxili des sediciosos per sa porta de darrera en nom de sa cultura.

I ja per acabar, sa dimissió de Lluís Maicas s’agost passat com a delegat de s’IRL a Balears i ses seves declaracions on insinuava que no feia falta substituir-lo, donant a entendre que sa seva plaça havia estat innecessària o irrellevant, mos fa dubtar de com se gasten es doblers destinats a s’IRL, uns doblers que l’any qui ve, en lloc de davallar, pujaran un 20% més si finalment es Parlament balear aprova aquesta partida.

Ecos a sa premsa: mallorcadiario.comabceuropa press20 minutosLa VanguardiaCanal 4 DiarioEl Mundo-El Día de BalearesUltima HoraDiari Balear,

Més de 40.000 usuaris únics ja han fet ús des traductor automàtic castellà-mallorquí de sa Fundació

Es traductor incorpora més de 3.000 mots genuïnament mallorquins, més de 750 frases fetes típiques, s’article baleàric i sa morfologia des pronoms i des verbs de Mallorca – Està disponible en Android i Apple

Més de 40.000 usuaris amb IP única (40.646 usuaris, concretament) han usat es traductor automàtic castellà-mallorquí que sa Fundació Jaume III posà en marxa ara fa dos anys.

Aquests 40.646 usuaris han fet un total de 346.783 traduccions on line. Fa un any se presentà sa versió 2.0 –de moment, sa definitiva– que incorporava importants millores respecte de sa versió 1.0 inicial. A més de poder consultar es traductor a sa web de sa nostra fundació, s’aplicació des traductor està disponible per telèfons mòbils Android i Apple (iOS). Se poden descarregar aquestes aplicacions des de sa nostra web: www.jaumetercer.com.

Es traductor incorpora més de 3.000 mots genuïnament mallorquins que substitueixen es seus sinònims en català continental i més de 750 frases fetes en mallorquí, entre refranys, locucions i modismes. Per afegitó, es traductor empra s’article baleàric, sa morfologia de pronoms pròpiament mallorquina i sa morfologia verbal de Mallorca, així com d’altres singularitats des parlar de s’illa.

Web traductor: http://84.39.103.215/tradueix.php

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.comUltima HoraLo más comentado (UH)Canal4DiarioAra BalearsEl Mundo-El Día, Diario de Mallorca

La Republiqueta

Aquest llarguíssim i llastimós tema de s’independència de Catalunya i sa seva ridícula republiqueta de vuit segons (un rècord guinness a afegir a s’haver des separatisme) ja surt des botador o, com deim en mallorquí, ja vessa per tots es costats. Tant és així que es monotema d’aquesta absurda deriva contra sa nació espanyola cansa i avorreix a tothom. Aquest esvort de república ha anat més enllà de qualsevol lògica.

Es separatistes ja no saben lo que han de fer per conseguir que es nou estat sigui reconegut a s’esfera internacional com una república independent i desconnectada des regne d’Espanya. Els hi és igual fer es ridicúl més espantós davant sa premsa internacional amb tots es seus jutipiris que no fan altra cosa que enfonsar-los encara més. Fins i tot es seus suposats aliats flamencs els hi han girat s’esquena. En es parlament flamenc sa proposta de reconèixer sa DUI només va comptar amb sos vots de ¡sis diputats! a una cambra de 124. Aquesta mitja dotzena de partidaris de sa republiqueta formen part des partit d’ultradreta Vlaamns Belang. Però es cop més fort els vengué de part des propis nacionalistes flamencs des N-VA, que tampoc votaren a favor de s’incipient república, maldament ets independentistes hi confiaven amb sos ulls clucs.

Però encara més ridícul ha estat cercar ajuda i reconeixement internacionals de països ermitans com Corea del Nord. S’ha sabut, efectivament, que Artur Mas i Carles Puigdemont varen demanar per activa i passiva a Corea del Nord que acceptàs sa nova república. Gràcies a Déu o a Marx, Kim-Jong-un els hi denegà, al.legant que Corea del Nord “sempre” respecta ses lleis i sa Constitució de cada país. Cercar aliats com Kim-Jong-un o alabar sa presència en es Parlament de Catalunya de comdemnats per actes terroristes com Arnaldo Otegui indica es grau d’indignitat i desesperació des líders separatistes que no se donen per vençuts en sa seva determinació de dur Catalunya a sa ruïna.

Article publicat diumenge 26 de novembre a mallorcadiario.com

S’harakiri del PSIB

Després des viatge a Ítaca de sa sediciosa Generalitat de Catalunya de s’expresident, Carles Puigdemont, a través de DUI airlines —que ha arribat fins a Bèlgica mentres es seus estan empresonats—, sa broma ha acabat en una cutre, xabacana i estrafolària proclamació d’independència d’una imaginària República Catalana que ha durat 4 hores i 58 minuts a ses escales des Parlament. Només hi faltaven quatre litrones i un ca mort. I entre ses fantasmades de sa jornada, se’n duu sa palma s’exconseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que s’ha autoproclamat com “ministre de la República”. Sa veritat és que s’assumpto no hagués quedat en res més que una nova col·lecció de gros-series de sa parròquia nacionalista, si no fos perquè es delicte d’usurpació de funcions està recollit a s’article 402 des Codi Penal i castigat d’un a tres anys de presó. Però com va dir aquell, i ja que va de grosseries la cosa, “para lo que me queda en el convento, me cago dentro”. Certament, s’usurpació de funcions fa ganes de riure as costat des delictes de sedició, rebel·lió i malversació —aquest darrer sí que els hi lleva sa son—.

En aquestes altures de sa pel·lícula, es tauler polític regional català no dóna per més jugades d’escacs. O s’està amb sa Constitució o s’està amb es cop d’Estat. O s’està amb sa democràcia o s’està amb sa tirania de sa minoria. O s’està amb s’Estat de Dret, o s’està amb sa desobediència a sa llei, es caos i sa llei des més fort. Però així i tot, n’hi ha que encara es pensen que poden tenir un peu a cada banda.

A jo també se me fa més cansat que aguantar una vaca en braços es xerrar des prusés infinit tot lo dia. Però hi ha un factor que mos escapa. I és es paper de criada des separatistes catalans que juga un PSIB que Francina Armengol ha despullat de qualsevol rastre de PSOE. Un paper que, no és que no li tregui, sinó que va radicalment en contra de s’ADN i dets orígens des socialisme. No seré jo qui pretengui vendre ses glòries des socialisme, Déu mos en guard. Però un ha d’esser coherent amb lo que defensa. Si es socialisme persegueix (teòricament) defensar es drets des més vulnerables i una societat més justa i igualitària política, social i econòmicament, ¿què punyetes fa el PSIB-PSOE fent costat a una classe política regional corrupta, elitista, antisolidària, supremacista, xenòfoba i privilegiada com és es separatisme català?

Fa empegueir veure es socialistes balears defensant ets exdigirents rebels i deslleials d’una comunitat autònoma que disfruta de moltes més competències i molta més auto-nomia de lo que haguessin desitjat mai Escòcia o Quebec. Una vegada que MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca —¡no sigui cosa que emprin sa paraula Balears! ah, clar, que així poden cobrar 200.000€ més des nostros imposts a través de dos grups parla-mentaris per un mateix partit— s’han llevat sa mascareta i ja xerren a les clares de liquidar s’autonomia balear el 2030, a lo que li hem de sumar s’estafa del 2015 quan van prometre an es seus 20.000 votants que MÉS priorisaria ses qüestions socials a ses identitàries (Ja, Ja, Ja), juntament amb una més preocupant pressumta sombra de co-rrupció amb es cas des contractes a Jaume Garau, el PSOE a Balears ho té millor que mai. Però aquí entren en conflicte ses dues ànimes (PSIB i PSOE) d’un partit que pot acabar com es rosari de l’aurora si no tanca files en quant a sa defensa de s’unitat constitucional d’Espanya. Com diu Joantoni Horrach: “Las dos almas de estas formaciones difícilmente podrán soportar unidas la previsible ulsterización de Cataluña, y me sugiere mucha curiosidad ver cómo cuajará cada partición. Porque tengo bastante claro que aunque la mayoría de cargos y afiliados esté con Armengol (el pesebre obliga), la fidelidad de los votantes va por otros barrios. Fijémonos en el apoyo que obtenía el añorado Félix Pons (35’11%), y comparemos con la sima de Francina (18’94%) hace dos años. Se ha seguido la misma travesía del PSC: a medida que han ido catalanizando su discurso, los votos se evaporaban de las urnas. Y asombrosamente siguen sin saber el porqué… Por eso no me extrañaría nada que un PSOE balear ganara en votos, o al menos le pegara un estimable bocado, a un PSIB vampirizado por Més”.

Veurem si el PSOE balear recupera es seny i decideix sortir a guanyar ses pròximes autonòmiques amb un discurs vertaderament socialista, o definitivament amolla es mac enterra per entregar-se an es harakiri d’un PSIB que, de seguir així, acabarà convertit en un simple partit residual comparsa des nacionalistes.

 

Article publicat dia 8 de novembre a sa secció Rallant en pla des Diari de Menorca