Aquesta dita és molt més llarga, està clar. I variada, segons d’on sigui es qui la diu. Pos tots aquests detalls per parèixer molt entès en aquests assumptos. Sé que me llegeixen una partida de persones que volen aprendre o recordar lo que deien a ca seva fa temps. Es xerrar se perd i, si qualcú no hi posa remei, cabellet fum fum. Per cert, un altre dia, vos promet que xerraré de s’interpretació d’aquesta darrera expressió que sempre m’ha agradat molt.
Per explicar sa frase que he triat, basta dir qui era Na Peix-frit: aquella que comprava es peix a cinc (uns altres diuen a sis) i el venia a quatre (quines coses, amb això, tothom hi coincideix!). O sigui que, mal negoci havia de fer aquella doneta si el comprava per més de lo que el venia… i frit!, hi podríem afegir. Això darrer ja és cosa meva i no des filòlegs. Però bé…
Estic segur que hi ha molts de moments de sa setmana que podem dir això a qualque nét que mos demana doblers i diu que mos farà feines a ca nostra; a sa dona quan mos fa creure que fer-se ses piules domés li ha costat una insignificància o, per acabar, quan an es padrí li demanen que xerri en aquest raconet cada set o vuit dies i no li donen a canvi ni un cèntim, que adaptat an es temps actuals seria d’euro i quedaría igual de bé. Bon negoci he fet, jo!