A dia d’avui podem celebrar que sa direcció d’IB3 ha complit sa seua paraula —a pesar d’esser una passa excessívament tímida— i ha complit amb sa democràcia per partida doble. Per una banda, perquè aplicar aquest nou model lingüístic balear d’acord amb es Mandat Marc aprovat pes Parlament autonòmic equival a complir amb sa màxima institució representativa de sa nostra comunitat, que instava sa televisió i sa ràdio públiques a tenir en compte de forma efectiva es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Per altra banda, perquè açò suposa aplicar s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de sa CAIB. Un article que durant prop de quaranta anys de democràcia ha estat obviat i marginat, i que en es darrers anys ha arribat a esser motiu de befa pes catalanisme balear i posat en dubte per sa mateixa Universitat. Recordem aquell “unes suposades modalitats” que mos va deixar freds a tots. Sí, per increïble que sia, eren paraules de s’Universitat de ses Illes Balears, a qui s’Estatut atorga una funció consultiva —no una competència vinculant, com mos intenten confondre sempre seguit es senyors catalanistes— en matèria de llengua. Una funció que se li hauria de retirar per haver actuat de forma politisada, contrària a s’Estatut i contrària a ses nostres modalitats insulars. ¿O és que es nostro Estatut diu res de quin estàndar lingüístic s’ha d’emprar a ses Balears? ¿Per què tanta por de parlar de reformar s’Estatut? Un Estatut d’Autonomia ha de reflectir es sentiment majoritari, tradicional i històric de sa comunitat autònoma, i aportar autonomia política, però també lingüística i cultural. Un estatut no pot condemnar una comunitat a viure lingüísticament subjugada a una altra, com passa amb Balears respecte de Catalunya.
Però tornem a lo que mos interessa ara: sa balearisació demanada per bona part de sa població balear, llegitimada també per ses urnes, s’ha posada en marxa. Una balearisació més que llegítima, per molt que a na Francina Armengol i Més no els agradi i s’estimin més es català de Barcelona a sa nostra televisió. Serà molt il·lustratiu recordar sa darrera enquesta des rotatiu menorquí des Grup Serra, Diari Menorca (5/8/2014), sobre aquesta qüestió. ¿Cuál cree que debería ser el modelo de lengua utilizado en los informativos de IB3?, era sa pregunta. I es resultats varen ser es següents:
• a) Català estàndar: 25.5% (258 vots)
• b) Mallorquí, menorquí i eivissenc: 55.51% (554 vots)
• c) Castellà: 16.53% (165 vots)
• d) M’és igual: 2.1% (21 vots)
Sa tàctica d’incloure es castellà com una opció de forma intencionada —quan se sap que ses televisions regionals tenen sa funció principal de cohesionar socialment i comunicar amb sa llengua pròpia— només va aconseguir arrabassar 165 vots, que majoritàriament haurien anat a ses nostres modalitats. Es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc van guanyar s’enquesta per majoria absoluta i amb el doble de vots que es català estàndar.
Així idò, només mos queda felicitar sa direcció d’IB3 per sa tímida però positiva passa de balearisar ses seccions des temps i es deports de s’informatiu, i felicitar també es professionals de sa nostra televisió autonòmica per sa seua professionalitat i per haver demostrat que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc són tan formals a IB3 Televisió com ho és es català a TV3 i com ho era es valencià a RTVV.