Tothom sap que enguany es curs escolar ha estat mogudet. Sa vaga educativa ha fet que molts de professors, per molt que no hi estassin d’acord, diguessin amén amén an es grups més radicals encapçalats per s’Assemblea de Docents i finalment decidissin no plantar cara. Són aquests que van de vius, que no volen tenir problemes, viure bé i per això callen i s’apunten a sa tendència general. A nigú li agrada ser assenyalat ni tampoc que el deixin de saludar en es claustres o que el prenguin per un animal raro. És sa tirania que exerceix sempre sa majoria, o almanco, sa minoria activa i ben organisada damunt es pobres d’esperit. Aquesta pobresa d’esperit va fer que, durant sa vaga educativa, que encara no s’ha desconvocat, molts de professors obligats a realisar es corresponents servicis mínims –que no “serveis”, recordem que fins fa ben poc, a Mallorca ses classes altes tenien “servici” a ca seva i tothom “feia es servici”, no es “servei” militar– se posassin aquests distintius perquè tothom se’n temés que, si no feien vaga, no era perquè no en tenguessin ganes: era perquè hi estaven obligats per s’Administració. I per això se varen entaferrar en es pit i a un lloc ben visible aquesta targeta que poden veure a s’imatge: “Sóc serveis mínims en contra de la meva voluntat”, com si haguessin de demanar perdó per complir es servicis mínims pactats amb sa Conselleria d’Educació.
En aquest distintiu hi trobam dues catalanades ferestes. En primer lloc, “sóc” en lloc de som i, com ja hem dit abans, “serveis” en lloc de servicis. Som i servicis són dues formes mallorquines admeses per sa normativa que, en canvi, són desterrades pes nostros mestres catalanistes. Evidentment, demanar que usin s’article salat ja seria excessiu.