Fa un parell d’anys, es professor de sa Universitat de ses Illes Balears, ara emèrit, Josep Antoni Grimalt, se’n feia creus de com es mallorquí de toda la vida havia anat canviant en es darrers anys. A “Els articles en el parlar de Mallorca”, Grimalt se referia irònicament a ses “innovacions curioses” que havia patit es mallorquí, que ell batiava com a “mallorquí postmodern”.
Deia Grimalt: “Per completar aquesta descripció d’urgència del panorama lingüístic de la Mallorca actual, no em sé estar de fer menció d’innovacions curioses de naturalesa i procedència diverses, com fins ara (com a fórmula de comiat), el trucaré (‘li telefonaré’), vacances, aposta i apostar (les expressions genuïnes respectives són messions i posar messions), cloenda (per clausura), recolzar (en el sentit de ‘donar suport, fer costat’) i recolzament, no té cap (gens d’) importància, aviat (en el sentit de ‘d’hora’, prest) i la perífrasi «estar + gerundi», pròpies del mallorquí postmodern” (Josep A. Grimalt, p. 56, “Els articles en el parlar de Mallorca”, Estudis Romànics [IEC], pp. 55-75 Vol. 31, 2009).
Una d’aquestes “innovacions curioses” de lo que ell anomenava “mallorquí postmodern” la trobam en s’expressió “amb el recolzament de” o “en suport de” –traducció literal des castellà con el apoyo de–, que ha acabat fent fortuna, com veim, per exemple, en aquest cartell que podem trobar a sa UIB. Sa nostra alternativa seria molt més acostada a sa tradició mallorquina: “Aula equipada amb (o gràcies a) s’ajuda (o sa col·laboració) des Banco Santander”.