Fa unes setmanes, Na Francina Armengol, secretària general del PSIB, era objecte d’una de ses nostres catalanades per mor d’aquell “et convido” que apareixia a sa seva salutació a sa militància. ¿Vos en recordau d’aquell mestall? Idò bé, pareix que na Francina ha pres bona nota i ara, almanco, ja no conjuga es verbs a la catalana. Entrau a sa web que ha obert amb motiu de ses primàries des seu partit (www.francinaarmengol.com) i ho veureu. “Per què me present?”, diu, dirigint-se an es seus possibles electors. Res de “em presento”, sinó me present, en un bon mallorquí, fins i tot usant sa forma pronominal plena (me en lloc de “em”) que utilisava Moll a sa seva ortografia mallorquina de 1931. No sabem si serà per mor de sa nostra fundació però qualque cosa anam millorant.
Emperò sa nostra ditxa no és completa. I no ho és perquè a s’imatge que veis, que mostra es model d’instància del PSIB per arreplegar avals entre es militants que vulguin fer costat a una determinada candidatura, es criteri que se segueix és exactament es contrari i torna un altre pic a sa morfologia verbal barcelonina. A dir ver, es models d’avals són ben iguals pets altres dos candidats: Aina Calvo i Joan Mesquida, que també s’han presentat a ses primàries des seu partit per encapçalar sa llista autonòmica de l’any que ve.
En aquestes instàncies hi trobam una incorrecció gramatical —a baix de tot, en lletra petita, veim “no poden avalar a més d’una candidatura” quan hauria de ser “no poden avalar més d’una candidatura”, sense sa a, ja que és un complement directe— i dues catalanades ferestes: sa primera, aquest “proposo” que mos fa mal an ets ulls cada pic que el miram, en lloc de propòs, sa flexió verbal mallorquina que, recordem-ho una vegada més, està totalment admesa per s’Institut d’Estudis Catalans. I sa segona, aquesta “signatura” en lloc de firma,una paraula ben correcta —inclosa en es Diccionari Català-Valencià-Balear— que ha estat decantada de sa circulació perquè s’assemblava massa an es mateix terme en castellà, un pecat mortal per as nostros normalisadors i estandarisadors a ultrança. Demanar-li an el PSIB que escrigui amb s’article baleàric… ja seria excessiu!