Vetaquí un exemple més de com es català estàndar imposat des de ses nostres institucions ha arribat a confondre-se amb so barceloní, sa base de s’estàndar. Si el senyor Manel Carmona fos es coordinador d’Iniciativa per Catalunya i se dirigís a un públic català, no faria falta que canviàs gens ni mica sa seva salutació.
Començam per aquest “per tal que” (o “per tal de” seguit d’infinitiu), una d’aquestes expressions que fan mal a ses orelles però que es nostros polítics solen preferir a un simple perquè o un per + infinitiu. En lloc d’aquest envitricollat “per tal que puguin valorar-les”, ¿per què no opten per un simple perquè puguin valorar-les? Lo mateix podríem dir d‘aquest “si escau” que mos fa caure s’ànima an es peus. A Mallorca deim si convé o bé si acàs o si un cas.
Més envant, mos trobam amb sa qüestió de ses formes verbals. A Mallorca tenim sa nostra pròpia morfologia verbal que està totalment admesa per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans. ¿Per què molts des nostros polítics, periodistes i escriptors segueixen empleant ses formes verbals de Barcelona? “Fem servir” hauria de ser facem servir i “fem pedagogia” facem pedagogia. També és inadmissible en mallorquí aquest “doncs”, totalment fora de lloc quan tenim idò.
Una altra paraula que ha acabat fent fortuna ha estat sa paraula “mitjans” com a equivalent del “medios” castellà. Bastarà indicar que medis és una forma més antiga que “mitjans”, com se pot comprovar en es Diccionari Alcover-Moll, i parlar de medis de comunicacióés, per tant, totalment correcte. Una altra expressió forana que ha penetrat ha estat “a l’abast” o “al nostre abast”, traducció literal des castellà “al alcance” o “a nuestro alcance”, respectivament. En mallorquí deim que tenim una cosa a mà o a sa nostra disposició, no “a l’abast”.
A part de totes aquestes correccions que just adaptarien sa salutació d’Esquerra Unida a un català estàndar que sí tengui en compte ses nostres modalitats —i des múltiples errors de concordança que també s’haurien de corregir—, sa Fundació Jaume III proposaria utilisar s’article baleàric, es pronoms pronominals plens (mos per “ens”) i, naturalment, noltros en lloc de “nosaltres”.