Si un fa una volteta amb sa dona pes grans magatzems de roba de Palma, s’endurà més d’una sorpresa. S’imagini que li vol comprar un conjunt de roba interior pes seu aniversari. Un dia a l’any, ja se sap, no fa cap mal. Se dirigeix cap an es departament de roba interior i no trobarà enlloc cap cartell que el pugui aidar gens. Per enlloc hi trobarà cap cartell informatiu que posi “bragues” o “sostens”. N’hi trobarà, en canvi, un que posa “calces” i “sostenidors” que, com saben, és així com s’anomenen en català central aquestes peces interiors. (Bé, lo cert és que des “sostenidors” molts de catalans encara en diuen “sostens”, però, com que sa normalisació avança que és un gust, prest ja no en quedarà cap que els anomeni així.)
Pentura es tècnics lingüístics d’aquests grans magatzems no saben que “calces” en mallorquí és lo que es catalans en diuen “mitges” (medias en castellà). Per sa mateixa raó, noltros “duim calcetins” i es catalans “porten mitjons”. Ademés, enmig de sa febre futbolera que mos enrevolta, si “calces” l’acompanyam de s’adjectiu “brasileres”, més d’un despistat se pensarà que anuncien ses mateixes calces que duia en Neymar amb sa seva selecció.
De fet, “bragues” és una paraula admesa per s’actual normativa, tant pes Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC2) com pes Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) –encara que, segons es DIEC2, només ets homos duen bragues–, però, com tantes altres paraules que s’assemblen an es castellà, n’hi ha que pensen que és incorrecta i l’acaben substituint per “calces”. Però no acaben aquí ses lloves que mos paren es misteris d’una normalisació lingüística mal entesa. Suposem que sa dona ara les se vol provar, ses “calces”, vull dir, “bragues”. No trobarà cap “provador” però sí “emprovadors” a balquena. Segons es DCVB, “provar-se” una peça de roba és mirar a veure si a un li està bé. Un equivalent de “provar-se” és, efectivament, “emprovar”, d’aquí es derivat “emprovador”. Com que a Mallorca mos provam unes sabates, val més provar-les-se dins un “provador”, ¿no?