Estic més content que un ca amb un os: aquest raconet meu veig que té lectors! Qualcun d’actiu i agraït ha enviat fins i tot una partida de refranys o frases fetes ben nostres per poder-les emplear. També he vist que n’hi ha que me corregeixen lo que he escrit afegint-hi o canviant-hi qualque paraula. A tots els he de comunicar que no som un entès en sa matèria; som un espontani que vol recuperar expressions sentides aquí i allà, i sobretot a ca seva. I clar, d’una part a s’altra de ses nostres estimadíssimes Illes, aquests refranys i frases fetes, ben vius fins fa no res, poden tenir diferents maneres de dir-se.
Jo triaré, ja me perdonareu, ses formes que conec, perquè són ses des meu redol. Si n’hi ha més que s’hi semblin, benvengudes sien! Emperò no les inclouré perquè aquest espai se faria més llarg que una Quaresma. A pesar de tot, no voldria que es que m’ajuden amb sos seus comentaris prenguessin sa figa pes capoll –vaja, s’ofenguessin–, perquè no els tenc en compte. Ca, barret i tocs per sa cresta! Ben content que n’estic de sa seva ajuda. Per ventura entre es rector i s’escolà direm sa missa. Amb so benentès que es rector som jo, clar!
I aquí està es re. Avui es lectors m’heu fet tot s’escrit, com aquell qui diu, perquè he triat una expressió enviada per qualcú –per res del món voldria caure de sa post an es meus lectors–. Tancar sa barrina, que aquesta és s’afortunada, vol dir arribar a un acord. Crec que això és lo que hem fet avui noltros: encetar una col·laboració espontània. Com que jo no som des que troben ossos en es lleu, provaré d’engirgolar-les-me perquè treguin es nas ses que més m’agradin. Au, idò: “Ja hem tancat sa barrina”, si vos pareix bé. O, si vos ho estimau més, “feta està”.