Vet aquí un cartell que hem trobat a s’Hospital de Sant Joan de Déu de Palma però que podríem trobar a la Vall d’Hebron o a s’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Talment. Està escrit en un barceloní estricte, sense cap concessió a ses modalitats insulars que defensen es nostro Estatut i sa Llei de Normalisació lingüística (1986). Cap ni una. Barceloní de cap a peus. Efectivament, es lèxic es ben continental (portes en lloc de dus) i s’estructura sintàctica també: cal que se podria adaptar com és necessari que (o convé que). I encara que “treure-se” i “llevar-se” una peça de roba són equivalents, a Mallorca solem dir “llevar-se es guants”, no “treure-se es guants”. Morfològicament, veim també que s’empra es pronom feble “et” i sa combinació pronominal “te’ls” quan en mallorquí mos estimam més dir “te” i “els te”, es canvi d’orde des complement directe i indirecte que només feim a Mallorca i que està en desús perquè s’està perdent entre sa jovenea. Finalment, clar, s’article salat no compareix per enlloc.
Aquest mateix cartell, en bon mallorquí, seria:
Fins i tot si dus guants,
Quan els te llevis, és necessari que te rentis o te desinfectis ses mans
No és tant mal de fer, ¿a què no?