Per acabar de destapar aquesta darrera mentida des catalanisme per dividir ses Balears, parlarem un poc d’aquests suposats ‘menorquinistes’, a veure si tan menorquinistes són o realment s’adjectiu que els correspon és es de catalanistes. ¿Qui són es qui ara mos alerten d’una mallorquinisació que lleva protagonisme a Menorca, Eivissa i Formentera? ¿No deuen ser precisament es que han fomentat es catalanisme estandarisador imposat a IB3 Televisió i que durant tots aquests anys ha marginat es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc –es que l’han fomentat i en viuen–? Resposta correcta. Així idò, tampoc mos espanta ja veure a la desesperada com es diputat de Més per Menorca, Nel Martí, qualifica de “cop d’estat lingüístic contra el català” es fet d’introduir es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc a IB3 Televisió. O veure companys seus de partit compartint a Facebook pàgines que afirmen que “esser menorquins és la nostra manera d’esser catalans”. Qualcuns fa estona que avisam d’açò: s’integració de Menorca a Catalunya només és possible a través de sa vertebració de sa llengua catalana i des seu arrelament entre es poble menorquí, aconseguint que aquest oblidi es seu sentiment menorquí i sa consciència lingüística que suposa sa llengua menorquina.
Ara ja s’han llevat sa mascareta: a ses eleccions europees van demanar an es seus afiliats i simpatisants que votassin Esquerra (ERC). Allà cada u amb es seus gusts polítics. Ara, que siguin aquests es qui mos alertin d’una mallorquinisació que faria perdre protagonisme a ses altres illes, té nassos. Però, esperau, que ara arriba sa traca final. Atenció a ses declaracions d’Acció Cultural de Menorca as Diari Menorca: per una banda, mos trobam amb lo de sempre. Que ses modalitats balears van contra es llibre d’estil d’IB3 i contra es criteris científics marcats per sa UIB. Res de nou. Ara, agafau-vos fort: s’introducció des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc a IB3 Televisió és, segons ACM, “un intent de castellanitzar IB3, dividir i desprestigiar la llengua catalana” i “un ridícul que no és nou, ja que això ja es va fer fa 15 anys amb la televisió valenciana, amb el fi polític d’atacar la llengua catalana”. O sia, que Acció Cultural de Menorca creu que emprar es menorquí (i es balear) és desprestigiar sa llengua i castellanisar, quan resulta que sa majoria de lingüistes i dialectòlegs comparteixen que es balear és una de ses llengües romàniques més arcaïsants. Però, no contents amb açò, ara resulta que referir-se a sa llengua valenciana –nominalisme acceptat per ses diferents sensibilitats polítiques valencianes sens perjudici de s’unitat lingüística– també és fer es ridícul i atacar políticament sa llengua catalana.
Posarem un exemple històric que segons ACM, Més i companyia també deu esser política castellanisadora: traducció de Valerio Máximo realisada per Antoni Canals l’any 1395: “perque yo, a manament de vostra senyoria, el l’he tret del lati en nostra vulgar lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l’hagen tret en llengua cathalana”. Aquesta consciència lingüística unida i diferenciada que balears, catalans i valencians tenim des des segle XIV, per aquesta gent és un atemptat contra sa sacrosanta unitat de sa llengua –que només volen que es digui– catalana.
Arribar a s’extrem d’atacar es valencià, reconegut i impulsat des de sa mateixa AVL, a qui no podran acusar d’anticatalanista, ha estat una evidència més de sa desesperació des catalanisme balear. I és que ells lo que volen no és defensar s’unitat de sa llengua, sinó s’uniformitat. ¿I aquests són es qui mos alerten des perill de sa mallorquinisació de ses altres illes?