Sa Fundació Jaume III felicita a Compromís per defensar sa categoria d’idioma per s’extremeny i exigeix que defensi lo mateix pes balear — Sorprèn veure com es partits polítics pancatalanistes com Compromís defensen sense reserves es reconeixement oficial com a llengo de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà, però en canvi no volen sentir-ne parlar si se tracta des balear o des valencià
Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengo. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengos cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.
Es senador de Compromís Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el extremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».
En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengos minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengos cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec».
Des de Sa Fundació felicitam a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma i li exigim que defensi lo mateix pes balear. Segurament aquest senador de Compromís creu que ses Illes Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengo és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.
Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’extremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro balear, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.
Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengo baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb so que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull o Mossèn Alcover, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, curiosament, anteriors a sa primera gramàtica catalana.
Per tant, des de Sa Fundació exigim que s’inclogui una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengo molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que Compromís ha clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès.