Sant Isidro i sa família

Despús-ahir, 15 de maig, vam celebrar dues festes prou importants i polides. Per una banda, Sant Isidro, patró de la pagesia espanyola, dets agricultors i dets animals. Per s’altra, es Dia Internacional de sa Família. A priori podríem pensar que no tenen res a veure una cosa amb s’altra, però jo crec que tenen més en comú de lo que mos pensam.

Sant Isidro llaurador, canonisat en es segle XVII i venerat com a sant per l’Església Católica, va néixer el 1082 en es si d’una família pagesa pobra de Madrid, residents a una zona rural que pertanyia encara a sa taifa de Toledo dominada per Al-Àndalus. Per lo tant, es nostro sant nasqué en ple període de reconquista cristiana de sa Península Ibèrica. Una cosa que molta gent no sap és que Sant Isidro era mossàrab. Pes qui no coneguin es significat, és es nom que ets àrabs denominaren a sa població cristiana autòctona que convivia amb ells durant ses dominacions islàmiques d’Al-Àndalus. Sense anar més enfora, només hem de pensar amb aquells cristians que convisqueren, tant a Menorca com a ses illes germanes, amb es dominadors sarraïns i també amb sa comunitat jueva abans de sa reconquista cristiana de ses Balears per part de Jaume I el 1229. Però açò ja són figues d’un altre paner.

L’any 1993, s’Assemblea General de Nacions Unides va proclamar aquesta fetxa com un homenatge a sa família, deixant ben clar s’importància que sa comunitat internacional li atorga an aquesta institució. Enguany es Dia Internacional de sa Família està dedicat a resaltar es paper que juguen ses famílies, així com aquelles polítiques familiars orientades cap an es foment de s’educació i es benestar des seus membres, sobretot, s’educació infantil i sa formació contínua d’al·lots i joves.

Es Pacte per s’Educació és un des majors reptes que encara Espanya a s’actual legislatura. Seria un bon moment per eliminar, d’una vegada per totes, sa política de ses aules; així com implantar un sistema d’educació en llibertat, on es professors no siguin presos d’un currículum encorsetat i decimonònic i puguin ensenyar en llibertat segons es seus criteris educatius i es des centre —no es que marqui s’Estat—, i on es respecti sa darrera paraula des pares quant a s’educació des seus fills, d’acord amb s’article 27 de sa Constitució Espanyola: los poderes públicos garantizan el derecho que asis-te a los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones.

Isidro de Merlo i Quintana no va tenir una vida fàcil. Es seus pares eren tan pobres que ni tan sols li van poder pagar ets estudis. Però açò no va esser cap impediment perquè a ca seva li ensenyassin a estimar Déu i, per lo tant, a estimar ets altres. Amb només deu anys perdé son pare i hagué de fer feina de pagès pes terratinent Don Juan de Vargas. Passats ets anys es casà amb Santa Maria Toribia, matrimoni que hagué de patir es sofriment de perdre un fill a temprana edat. Maria i Isidro, emperò, entengueren que aquella era sa voluntat de Déu i es comprometeren a dur una vida normal en continència. Es dos sants començaren així a freqüentar sa Santa Missa cada dia, fins an es punt que es demés treballadors acusaren Isidro de tenir poques ganes de fer feina i perdre es temps. Però es supervisor pogué comprovar com cada dia, abans de partir, Sant Isidro deixava llesta sa feina que corresponia a sa seva arada i, per més inri, treia tres vegades més producció que es seus companys. I així es guanyà es respecte des seus superiors i des seus companys. Lo que guanyava des seu jornal, ho esmitjava en tres: una part per l’Església, una altra pes pobres, i una altra per sa seva família (sa dona, es fill i ell).

No és casualitat que ses Nacions Unides fixassin es Dia de sa Família es 15 de maig. Sant Isidro representa a la perfecció es valors d’humiltat, feina, modèstia i honradesa de sa família cristiana. Esperem que ses famílies des segle XXI no perdin mai de vista tals valors des sacrament, i que es famós Pacte per s’Educació no oblidi es dret des pares a triar lliurement s’educació des seus fills.

Article publicat a sa secció Rallant en pla des Diari de Menorca (17 de maig de 2017)

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *