Contra s’impost de successions

També conegut com el impuesto a la muerte, es tracta d’un dets imposts més injusts i confiscatoris que s’han pogut inventar mai es notros estimats polítics i buròcrates estatals, ja que grava coses per ses quals es ciutadans ja han hagut de tributar en moltes ocasions anteriors: renda, béns inmobles, activitats econòmiques, etc.

¿Com funciona s’expoli?

1r. S’Estat fa una anàlisi totalment subjectiva i desproporcionada de s’immoble heretat completament fora de ses transaccions des mercat creant un fals valor catastral que beneficia a Hisenda i castiga s’hereu. En qualcuns pobles d’Andalusia, es catastre ha revisat a l’alça en més des 30% d’aquests immobles encara que en aquests municipis no hi hagi hagut ni tan sols un mínim de transaccions que puguin justificar una pujada de s’IPC. En altres paraules, s’Estat valora s’immoble molt per damunt des seu valor real en es mercat per així rapinyar tot lo que pugui an es ciutadà.

2n. Se li aplica an aquest fals valor catastral s’impost que es polítics i buròcrates decideixen robar-mos. Segons s’economista Daniel Lacalle, a una família espanyola que havia heretat una vivenda, un local comercial i una petita parcel·la que s’Estat havia valorat en… ¡600.000€!, resulta que es van veure obligats a pagar 309.000€ només en imposts (amb interessos i costs). O es cas d’un jove de 15 anys, fill únic de pares divorciats que, a sa mort de son pare, rep en herència es seu pis que s’Administració valora en 300.000€ quan realment en val uns 100.000€. I vet aquí un al·lot de 15 anys a qui se l’obliga a pagar 80.655€ per una casa que son pare es degué guanyar amb sa feina de tota una vida.

3r. Lo fort des tema no és només lo confiscatori que és aquest impost, sinó que a la pràctica, no té cap tipo d’efecte redistributiu ni d’igualtat, a pesar que més d’un pirata ho vulgui justificar fent-mos creure que sí. Sa realitat és que s’Estat -a través des Govern de sa Comunitat Autònoma- actua com una gran agència immobiliària prenguent an es ciutadans aquelles propietats en herència a ses que han de renunciar perquè no poden pagar s’impost de successions i donacions. Llavores treu aquests immobles a subhasta i, ¿qui compra aquestes vivendes? ¿Es pobres, es joves, sa classe mitja treballadora? No, es rics.

Es tracta de s’exemple més gran de com s’Estat mos roba an es ciutadans a través d’una pràctica perversa de redistribució negativa: allò que sa classe mitja s’ha comprat a través des seu esforç acaba en mans d’uns pocs adinerats ja que s’hereu no pot fer front an es brutal impost que se li exigeix. A part d’esser un impost injust, arcaic i confiscatori, que grava coses que ja han tributat en es passat, és un impost que no genera cap tipo de millora de redistribució, ni millora ses condicions socials, sinó tot lo contrari a un país on pes 90% des ciutadans sa seva major font d’estalvi és sa casa o s’immoble que es compra. O sigui, que gràcies a s’impost de successions que tant defensen governs d’esquerres com es de Susana Díaz o Francina Armengol només es rics poden heretar. Molt social i d’esquerres, tot.

Sa comunitat de Múrcia, un exemple fiscal a seguir

S’Estat pretén que es ciutadans siguem experts en materia legislativa o fiscal per evitar que mos atraqui. ¿És injust que uns espanyols paguem més que altres segons a quina comunitat autònoma visquem? ¿Harmonisació fiscal? Clar que sí, però qui ha d’acabar amb aquesta desigualtat són aquelles comunitats (Andalusia, Balears… ) qui institueixen aquests imposts confiscatoris, no ses poques (Madrid, Múrcia) que l’estan bonificant. És es cas de Múrcia, on fa qüestió de setmanes es conseller d’Hisenda, Andrés Carrillo, anunciava que sa comunitat suprimirà s’Impost de Successions el 2018.

L’any passat Francina Armengol firmà una declaració institucional conjunta amb Pedro Antonio Sánchez, llavonses president regional de Múrcia, per un millor finançament autonòmic. Armengol al·legà que responia “a sa necessitat de garantir es servicis públics que necessiten es ciutadans que representam” i es queixava d’un “tractament injust”. Si és ver que Armengol mira tant com diu pets interessos econòmics des ciutadans, hauria de suprimir s’impost de successions tal i com faran es seus aliats murcians. De lo contrari, na Francina mostrarà es llautó i quedarà demostrat que tot era una excusa per dissimular lo que realment li interessa: fer sa garangola a sa Catalunya rupturista de Carles Puigdemont.

S’impost de successions és un robo an es ciutadans i es polítics l’haurien d’esborrar des mapa ipso facto a tota Espanya. A molts de governs que es fan dir “d’esquerres” els hi aniria molt bé revisar Karl Marx en materia impositiva: “pagar imposts s’hauria de considerar com alta traició. Negar-se a pagar imposts és es primer deure de qualsevol ciutadà”. Tal vegada així deixarien de fer-mos sa vida tan complicada.

Article publicat dimecres 10 de maig de 2017 a Rallant en pla des Diari de Menorca

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *