Publicat a

Foment Cultural de Menorca expressa ses condolències per sa mort de José Luís Campos Pascual

S’entitat cultural vol fer arribar es seu condol a un des seus fundadors a Menorca, José Luís Campos Pascual, gran defensor des menorquí i des topònim històric de Mahó – Es funeral serà demà dissabte a les 13:00h a l’església del Carme de Mahó

Foment Cultural de Menorca lamenta sa mort d’un des seus pares fundadors a s’illa, José Luís Campos Pascual, i expressa es seu condol a sa dona, familiars i amics.

Es president, Joan Pons Torres, ha volgut tenir un emotiu record pes qui va esser “un incansable defensor des menorquí i de sa personalitat lingüística i cultural de sa nostra illa davant es nacionalisme pancatalanista, tal i com ho definia ell”.

José Luís Campos Pascual va cursar estudis a La Salle de Mahó i posteriorment es va llicenciar en Història a s’Universitat de Barcelona, ciutat a sa que va residir durant anys. Entre el 2011 i 2012, fou un des col·laboradors que més feina va fer per dur envant sa creació de ‘Foment Cultural de ses Illes Balears’ a finals del 2013. Desgraciadament, es problemes de salut el van decantar de s’activitat diària de s’associació, que sempre va seguir de prop i de sa que celebrava amb il·lusió sa seva expansió i consolidació a s’illa.

S’entitat vol mostrar es seu dolor per sa pèrdua d’en José Luís, així com agrair-li tot es seu esforç, dedicació i es toc d’humor que el va caracterisar a lo llarg de sa vida, en pro des menorquí. “Menorca perd un estendard de sa seva cultura, i Mahó un enamorat de sa seva història”.

Es funerals per s’ànima d’en José Luís seran demà dissabte, a les 13:00h, a l’església del Carme de Mahó.

Descansa en pau, José Luís.

 

Recull a sa premsa: Diari de Menorca, Diario balear

Publicat a

Foment Cultural de Menorca allarga es plaç des III Premi Joan Benejam fins dia 15 de març

Sa Fundació allarga es plaç per rebre obres fins es 15 de març — S’entitat recorda que es relats es poden entregar també en mà en es Casino 17 de Gener de Ciutadella

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears allarga es plaç per rebre originals pes III Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí fins es 15 de març. Ademés, s’entitat menorquinista ha arribat a un acord amb es centenari Casino 17 de Gener, i ara, ademés de rebre ets originals via correu electrònic (info@jaumetercer.com), es concursants també podran entregar ses obres en mà en es Casino Nou de Ciutadella.

Foment Cultural ha augmentat enguany sa dotació econòmica des Premis Joan Benejam —fins a 1.250€— i es nombre de pàgines des relats fins a deu, raó per sa que ha decidit augmentar també es plaç de temps perquè es menorquins que participin puguin enviar ses obres fins es 15 de març.

Ses bases des concurs des 3er Premi Joan Benejam es poden consultar també a sa nostra pàgina web.

Publicat a

Sa Fundació Jaume III ret comptes davant es seus donants

Una auditoria externa confirma sa bona situació financera i patrimonial de s’entitat, així com es bon funcionament i sa bona gestió des Patronat d’ençà de sa seva constitució

Dimarts passat, davant una seixantena de persones, sa Fundació Jaume III va retre comptes davant es seus donants en es Reial Club Nàutic de Palma. Es portaveu, Joan Font, va presentar sa memòria del 2016, any en què hem actualisat es traductor castellà-mallorquí 2.0, hem publicat dos llibres (Sa Norma Sagrada, de Joantoni Horrach i Joan Font; i Llull, es nostro heroi il·luminat, de Joan Francesc Romero), hem duplicat es número de donants –que ja freguen es 250–, hem augmentat sa nostra presència a sa premsa amb més comunicats i articles d’opinió, hem encetat un programa de ràdio setmanal a Canal4 Ràdio i hem convocat per primera vegada es premis Gabriel Maura de relats curts en mallorquí.

Acte seguit, Font presentà es programa d’activitats del 2017, any en què està previst publicar tres llibres, posar en marxa un traductor castellà-menorquí i posar en marxa cursos per aprendre a escriure en mallorquí, cosa que ja férem es mes passat. Enguany mos hem proposat com a objectiu també s’apertura de mitja dotzena de delegacions a sa Part Forana. Ademés, seguirem convocant es dos premis literaris de relats curts Joan Benejam (illa de Menorca) i Gabriel Maura (illa de Mallorca), i millorarem es programa de ràdio “En clau balear” que s’emet cada dilluns a Canal 4 Ràdio.

Es tresorer, Bernat Noguera, va espinzellar sa situació financera i patrimonial de sa fundació a 31 de desembre del 2016, així com es balanç del 2016 amb sos ingressos i despeses.

Auditoria externa

Es tresorer també informà de ses conclusions d’una auditoria externa que sa nostra fundació encarregà voluntàriament –sense estar-hi obligada per llei– amb quatre objectius: a) conèixer sa situació financera i patrimonial; b) donar fe des resultats econòmics anuals des de 2013, quan se va constituir; c) garantisar an es nostros donants que es seus doblers se gasten en ets objectius que se marquen cada any en es pla d’activitats; d) assegurar es bon funcionament de sa fundació i sa bona gestió des Patronat.

Ses conclusions de s’auditoria foren totalment favorables. Poden consultar sa memòria 2016 i ses conclusions finals de s’auditoria (pàgina 11) an es link: http://jaumetercer.com/index.php/sa-fundacio/memoria-2016

Ecos a sa premsa digital: mallorcadiario, diariobalear

 

Publicat a

Sa Fundació presenta es comptes del 2016

Avui a les 19:00h, en es Club Nàutic de Palma, sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears presentarà es comptes anuals corresponents a l’any 2016. També presentarà sa memòria del 2016 així com ses línies mestres des pla d’activitats que ha preparat per enguany. Per afegitó, informarem de ses conclusions d’una auditoria externa que hem encarregat a fi que es donants puguin conèixer sa situació patrimonial i financera a dia 31 de desembre de 2016.

Aquest és s’orde del dia:

Orde del dia 21-02-2017:

  1. Benvenguda des president
  2. Memòria 2016
  3. Programa 2017
  4. Comptes 2016 i auditoria externa
  5. Precs i preguntes

Sa Fundació Jaume III, una entitat sense ànim de lucre, no està obligada a retre comptes de ses activitats anuals ni de sa seva situació financera. Tampoc està obligada a comanar cap auditoria externa. Tanmateix, però, i des primer any ençà, hem volgut retre comptes davant tots es nostros donants com si fóssim una empresa privada perquè creim que és una obligació fer-ho encara que legalment no sigui obligatori. Es nostros donants tenen dret a sebre com i amb què gastam es seus doblers, a part de fer ses suggerències que considerin oportunes.

Gràcies a tots.

Publicat a

Premi Joan Benejam: reviscolar es menorquí

JOAN D. PONS TORRES

Es “IX informe sobre la situació de la llengua catalana (2015)” que es va donar a conèixer a finals de l’any passat mos convida a tots, especialment an es nostros polítics i governants, a reflexionar profundament sobre sa salut de sa nostra llengua a ses Balears. Deixant de banda es debat des nom de sa llengua —a jo ningú em llevarà es dret a seguir-la anomenant com a menorquí o llengua menorquina, com feren Joan Benejam o Àngel Ruiz i Pablo—, sa qüestió és que sa percepció no pot esser més negativa. Es català (o es menorquí, d’acord amb com l’hem anomenada sempre) torna a recular en es carrer a nivells més que preocupants. Si feim una comparativa des resultats del 2014 amb es de deu anys abans (2004) arribam a sa conclusió que es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc han reculat com a llengua habitual: en deu anys ha passat d’un 45% a un 36,8% de balears que l’empren habitualment. I encara que, segons s’enquesta del 2014, hi ha un 80,5% que diuen que “el sap xerrar” —hauríem de veure què vol dir açò— només un 47,5% hi comença sempre una conversa.

 

Mentres sa llengua catalana s’ha convertit en sa llengua des poder i de s’ensenyança, de cada vegada són més pocs es qui la xerren de forma natural i voluntària. A pesar de sa grialdada de doblers públics que s’hi han vessat, es català no només no consegueix convertir-se en sa llengua d’integració pes nouvinguts o per ses persones que no la tenen com a llengua materna, sinó que perd parlants entre ses famílies que fins fa poc la parlaven habitualment. Es tracta d’un fracàs de trenta anys de programes d’(a)normalisació lingüística: és ver que es català ha eixamplat es seu ventall de funcions —una qüestió purament política— però també és ver que ha minvat radicalment es seu ús, que depèn de sa voluntat des ciutadans. Estendre ets espais i àmbits an es qui es pot emprar es català no ha significat que s’empri de fet. Sa premsa en català n’és una bona prova d’açò, un negoci zombie i politisat que sobreviu gràcies a ses ajudes públiques que injustament la mantenen. Per no xerrar des poquíssims parlants que són autònoms a s’hora d’escriure’l si eliminàssim es correctors.

III Premi Joan Benejam, una oportunitat per reviscolar es menorquí. Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarada oberta sa convocatòria des 3er Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí, es concurs literari organisat per una institució privada amb més repercussió de Menorca. Enguany, es concurs compta amb diverses novedats, com per exemple que es relats podran esser de fins a 10 pàgines, o s’augment des 1r premi fins a 1.000€ pes guanyador. Una dotació econòmica que prestigia encara més es Joan Benejam i que és possible gràcies a s’unió de Foment Cultural amb sa Fundació Jaume III, així com an es més de mig centenar de socis menorquins i a ses empreses patrocinadores que hi posen es seu granet d’arena.

Fa plorera veure com entre ses 136 mesures des Pla de Normalisació Lingüística des Consell Social de la Llengua Catalana, o des més de 1.000.000€ que es Govern Balear i es Consell Insular de Menorca destinaran per fomentar es català, no hi hagi ni una iniciativa destinada a promocionar i dignificar es menorquí, ses modalitats insulars reconegudes a s’article 35 des nostro Estatut d’Autonomia.

Ses nostres autoritats i es màxims responsables d’aquestes polítiques lingüístiques haurien de reflexionar sobre què ha fallat. I un des motius principals d’aquesta percepció dolenta és que molts de ciutadans no s’identifiquen ni reconeixen en es model d’estàndar (escrit i formal) que s’ha acabat imposant a ses nostres illes. S’estrepitosa davallada de parlants de sa nostra llengua a Balears des 45% an es 36% és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, una llengua poc amable, desagradable, vinculada a s’imposició lingüística i an es nacionalisme. Es problema no és si es menorquí o es català són sa mateixa llengua o no —fet que sa Fundació Jaume III no ha qüestionat mai— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor. Govern Balear, CIMe i Ajuntaments haurien de fer costat i promocionar es III Premis Joan Benejam a fi de frenar sa sangria de parlants de menorquí, sobretot aquells que se les gasten de “menorquinistes”. Per desgràcia, ses senyories no entenen que, perquè es ciutadans de Menorca emprin, estimin i defensin sa seva llengua, primer l’hauran de sentir com a pròpia. I açò només passarà es dia en què es menorquí recobri sa categoria lingüística que li pertoca i es polítics deixin de tractar-lo com un patois o català mal xerrat. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per dignificar sa nostra llengua i, de pas, alçar es llençols i descobrir de quina pasta estan fets ets auto-anomenats “menorquinistes”.

________________________

Publicat a Es Diari · Menorca

Publicat a

Més de 20.000 usuaris únics ja han fet ús des traductor automàtic castellà-mallorquí

Sa versió 2.0 introdueix més de 3.500 canvis, amb 750 frases fetes típiques mallorquines, respecte des traductor castellà-català des que partírem inicialment

Més de 20.000 usuaris amb IP única (20.469, segons dades d’ahir mateix) ja han usat es traductor automàtic castellà-mallorquí que sa Fundació Jaume III posà en marxa es 22 de novembre de 2015, ara fa quinze mesos. Es traductor està disponible a http://84.39.103.215/tradueix.php o a www.jaumetercer.com, sa web de sa Fundació, així com a través d’aplicació per mòbil tant per Android com per iOS. Si qualcú vol descarregar aquestes aplicacions també ho pot fer a través de sa nostra pàgina web.

Es passat mes d’octubre se presentà s’actual versió 2.0 des traductor que incorporava importants millores respecte de sa versió 1.0 que se presentà per novembre de 2015. En total, sa versió definitiva 2.0 inclou més de 3.500 canvis respecte des traductor castellà-català original des que vàrem partir en principi. S’han incorporat 2700 noves paraules mallorquines –que, o no hi eren, o substitueixen lèxic continental– i s’hi han afegit més de 750 frases fetes mallorquines. També s’han fet més de 50 canvis morfosintàtics per donar cabuda a s’article baleàric, indefinits, morfologia pronominal i verbal, etc..

Es model lingüístic de mallorquí que s’ha fet servir ha estat es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, Ed. Fundació Jaume III, 2015), a part de consultar moltes altres fonts com es Diccionari Català-Valencià-Balear o sa famosa proposta (de 1995) de 600 paraules balears que va fer sa UIB a s’IEC per incorporar-les an es Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC1).

Publicat a

La participación según el Pacte

La mayoría de cauces de participación ciudadana que el Pacte está activando se están saldando con sonoros fracasos por poco que recuperemos el verdadero significado de “participación ciudadana”. Tiene razón Xavier Pericay (C’s) cuando denuncia el cinismo y la desfachatez del Pacte en hacer lo contrario de lo que predican. El Pacte tiene la insana costumbre de colonizar estos organismos participativos con entidades y colectivos sociales afines mientras suele dejar a un lado aquellos más distanciados ideológicamente. Por si fuera poco, los utiliza a su conveniencia, sin importarle servirse de estos colectivos afines, humillándoles incluso por razones de Estado. La izquierda, que sabe organizarse mucho mejor que la derecha, siempre tiene las de ganar porque no sólo gobierna cuando está en el poder sino que también orienta y dirige las políticas del PP cuando está en la oposición gracias a este tipo de órganos colmados de entidades afines (ecologistas, feministas, catalanistas, arcas, animalistas, sindicatos varios…) que, finalmente, acaban transformándose en correas de transmisión de la izquierda política en su asalto al poder.

 

Cuando el PP vence unos comicios, la tesitura que se le plantea es liquidar o no estos organismos de participación porque haga lo que haga va a salir mal parado. Si los disuelve “ipso facto”, pagará un precio político al ser acusados de “dictadores”, “no demócratas” y no “creer en la participación”. Con todo, la experiencia nos dice que es lo mejor que puede hacer. Si decide mantenerlos, este tipo de organismos terminarán revolviéndose en su contra al ser utilizados por la izquierda para desgastar al ejecutivo del PP. La cabra tira al monte, por mucho que la cuidemos con generosas subvenciones.

Un somero repaso a los órganos de participación creados o restaurados por el Pacte 3.0 no deja lugar a dudas. La Comisión de Impulso del Turismo Sostenible se creó para evaluar y decidir a qué tenían que ir destinados los fondos del nuevo impuesto turístico. Se invitó a los ecoló, a ARCA y a los ayuntamientos a participar en dicha comisión y a presentar sus ideas y proyectos, ofreciendo una falsa imagen de participación. Al final, unos y otros se han quedado con un palmo de narices. No sólo no han decidido nada puesto que el destino de los fondos lo había decidido de antemano el Govern –que había incluido varios de sus proyectos en los presupuestos de 2017 aprobados hace un mes– sino que ninguno de los proyectos municipales, bastantes de ellos relacionados con la mejora del aprovechamiento del agua, ha sido subvencionado. Esta es la gratitud del Pacte hacia quienes le apoyaron políticamente para aprobar el polémico impuesto. Así es cómo el Pacte entiende la participación y la gratitud.

La Comisión de la Diada de Mallorca que creó Miquel Ensenyat para estudiar cómo podía potenciarse la Diada y, sólo eventualmente, para cambiarla de fecha, es otro ejemplo palpable de la hipocresía que adorna a las huestes de la izquierda cuando se llenan la boca de “participación”. Ensenyat creó esta comisión con la intención de cambiar la fecha del 12 de septiembre al 31 de diciembre, una reivindicación largamente soñada por el PSM. El PP, el partido mayoritario del Consell de Mallorca, fue el primero en salir de las reuniones de la comisión cuando se percató de que Més estaba tratando de vestir de consenso una decisión política que tenía tomada de antemano. Los canales participativos que se pusieron a disposición de los interesados apenas captaron el interés de los… nacionalistas. Los datos hablan por sí solos. Según el dictamen de la comisión finalmente capitaneada por Més, el apoyo al 31-D había sido “abrumador”: sólo 19 ayuntamientos mallorquines y 46 personas dieron su opinión, la inmensa mayoría a favor del 31-D. ¡¡46 personas!! El apoyo fue tan “abrumador” entre estos 46 ciudadanos como pírrico el interés de los mallorquines en participar.

A los pocos meses de empezar la legislatura, el Pacte decidió que sería un consejo asesor el responsable de elaborar el nuevo modelo de IB3, el llamado “Consejo Asesor de Contenidos y Programación”. La composición del nuevo ente sirvió para una nueva demostración del sectarismo acostumbrado. Mientras el Pacte colocaba a dos miembros de la Obra Cultural Balear –que ha demostrado sobradamente el mal uso de los dineros públicos recibidos– en dicho consejo, vetaba a la Fundació Jaume III. Por cierto, IB3 acaba de conceder sus informativos a Mediapro, una decisión contraria a uno de los principales propósitos por los que nació IB3, como era potenciar el sector audiovisual autóctono.

Otro tanto podríamos decir de la composición del Consejo Escolar de las Islas Baleares donde la autollamada “comunidad educativa” va a acoger en su seno al colectivo LGBTI y al “tercer sector”, colectivos dóciles a la izquierda y que nunca van a agradecer al PP y C’s la alfombra roja que les ponen día a día pese al rechazo que suscita tanta intromisión en muchos de sus votantes, hartos de tanta sumisión a la corrección política que marca el progresío.

No quiero extenderme en la composición de otro consejo, el restaurado Consell Social de la Llengua Catalana, donde tampoco se ha invitado a la Fundació Jaume III a participar, no vaya a ser que entre las 136 medidas del plan lingüístico recientemente aprobado hubiera alguna dirigida a fomentar las modalidades insulares reconocidas en nuestro Estatuto de autonomía.

Como podemos observar con estos casos que no pretenden ni mucho menos ser exhaustivos, el sectarismo, la falta de pluralidad y el uso a conveniencia que se hace de estos organismos no sólo afecta a los consejos y a las comisiones sectoriales creados “ad hoc” desde el poder. Así, por ejemplo, leo en la prensa que la nueva federación de vecinos que preside Miquel Obrador, la “Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma”, deberá esperar a tener voz y voto en los organismos municipales y en los consejos de administración de Cort. Al parecer debe cambiarse el reglamento de participación, algo con lo que no está de acuerdo el presidente de la “Federació de Veïns”, Joan Forteza, que rechaza la presencia de la federación de Obrador. Forteza “argumenta” que su entidad tiene más de cuarenta años y es la más representativa de la ciudad. En fin… nada cómo sentirse autorizados para patrimonializar los órganos de participación en su único y exclusivo beneficio. Marca de la casa.

________________

Publicat a EL MUNDO/Día de Baleares

Publicat a

Sa Fundació Jaume III i Diario Balear produiran plegats es programa radiofònic “En clau balear”

Sa Fundació Jaume III i Diario Balear han arribat a un acord per produir plegats es programa radiofònic “En Clau Balear”, que se pot escoltar cada dilluns a Canal 4 Ràdiode les 18:30h fins a les 20:00 en es dial 88.4 de FM.

Sa “joint venture” entre sa nostra fundació i es digital cerca potenciar aquest programa perquè se convertesqui en un referent en sa defensa i promoció de sa cultura balear. Per això, hi ha previstes més seccions i eixamplar així es ventall temàtic des programa. Dilluns passat, per citar-ne només un exemple, se posà en marxa sa secció de rondaies mallorquines coronada amb un vocabulari de paraules en desús que evidencia es retrocés de lèxic mallorquí que s’ha produït a ses darreres dècades, lo que per si mateix ja justifica sa necessitat d’insistir en sa defensa de ses modalitats balears, tasca en la qual hi estan implicats sa Jaume III i Diario Balear.

A sa nova escaleta des programa “En clau balear”, sa societat civil de ses nostres illes hi tendrà més pes específic amb més entrevistes a tots es seus agents amb s’intenció de retratar sa societat balear tal com és, donant veu a molts de col·lectius socials que adesiara no surten en es medis de comunicació, precisament perquè fan una feina fosca i sorda que no donen titulars.

Publicat a

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears convoca sa 3ª edició des Premi Joan Benejam de relats curts en menorquí

Hi ha temps per participar fins a dia 6 de març — S’entrega de premis i sopar de III aniversari de sa fundació es celebrarà enguany es dissabte 25 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarada oberta sa convocatòria des 3er Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i posar fil a l’agulla a una literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats vol dir normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat arraconades”. Enguany, es concurs compta amb diverses novedats, com per exemple que es relats podran esser de fins a 10 pàgines, o s’agument des 1r premi fins a 1.000€ pes guanyador. Una dotació econòmica que prestigia encara més es Joan Benejam i que, segons Pons, “és possible gràcies a s’unió de Foment Cultural amb sa Fundació Jaume III i an es més de mig centenar de socis menorquins”.

 

Es president ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX i ha recordat figures tan destacades per sa narrativa costumista en pla com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a qui van dirigits aquests premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “−Històricament, es menorquí sí que ha tengut tradició literària, tradició que va recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que sa Fundació Jaume III – Foment Cultural de Menorca ha conseguit ressucitar es darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí, sa publicació de s’assaig acadèmic (com Sa norma sagrada), sa novel·la històrica trilingüe Llull, es nostro heroi il·luminat i multitud d’articles periodístics en menorquí publicats as Diari MENORCA.

Per altra banda i tornant a s’actualitat, Pons s’ha queixat que, entre ses 136 mesures des Pla de Normalisació Lingüística des Consell Social de la Llengua Catalana, o es més de 1.000.000€ que es Govern Balear i es Consell Insular de Menorca destinaran per fomentar es català, no hi hagi ni una iniciativa destinada a promocionar i dignificar es menorquí, ses modalitats insulars reconegudes a s’article 35 des nostro Estatut d’Autonomia.

Per acabar, Pons ha reivindicat sa tasca de sa Fundació Jaume III i es Premis Joan Benejam davant sa preocupant davallada de parlants de sa nostra llengua a Balears des 45% an es 36%, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català són sa mateixa llengua o no —fet que sa Fundació Jaume III no ha negat mai— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”. “Estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell Insular de Menorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es III Premis Joan Benejam a fi de frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha acabat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, estimin i defensin sa seva llengua, primer l’hauran de sentir com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar i dignificar sa nostra llengua”.

Adjuntam en PDF ses bases des concurs des 3er Premi Joan Benejam, així com també un parell de fotos de sa roda de premsa d’avui migdia.