Categoria: Comunicació

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona.

Sa Fundació demana an es Govern que part de s’ecotasa se destini a normalisar ses modalitats insulars i no es català de Barcelona en aquest sector

En resposta a sa petició de s’Obra Cultural Balear (OCB) de destinar part de s’ecotasa a imposar es català (també) a s’àmbit turístic, sa Fundació Jaume III demana que aquesta vagi destinada a fomentar ses modalitats insulars tal i com emana s’Estatut d’Autonomia a s’article 35, i no es català de Barcelona.

Sobre sa proposta que part de s’impost turístic se dediqui, per exemple, a cursos de català dirigits a treballadors de s’hosteleria, Sa Fundació ofereix gratuïtament es seus cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc, impartits per un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de ses modalitats insulars. Així es doblers de s’ecotasa se podran destinar a altres qüestions més importants o productives per ses Illes Balears que a imposar an es treballadors de s’hosteleria una llengua que no xerren es ciutadans d’aquestes illes.

Finalment, Sa Fundació demana una reunió urgent amb Francina Armengol, presidenta des Govern, davant ses polítiques lingüístiques des Pacte de Progrés basades en s’imposició des català central, una profunda animadversió cap es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc, i en festetjar constantment es pancatalanisme. Polítiques contràries an es sentir majoritari des ciutadans de ses Balears.

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha declarat oberta sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs. Sa vicepresidenta de Sa Fundació a Mallorca, Gari Durán, ha senyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”. Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Durán, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies”.

Per una altra part, sa vicepresidenta de Sa Fundació ha lamentat que l’any passat es Govern Balear destinàs 500.000€ a s’Institut Ramon Llull, una “estructura d’Estat” en paraules de Carles Puigdemont, i en es pressuposts d’enguany es destinin 600.000€ més, mentres no dediquen ni 1€ de s’erari públic balear a iniciatives per promocionar i dignificar es mallorquí i ses modalitats lingüístiques insulars que segons s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia “seran objecte d’especial estudi i protecció”.

Per acabar, Durán ha reivindicat sa feina des centenars de voluntaris i socis de Sa Fundació durant aquests cinc anys a Mallorca i ses altres illes, reivindicant es Premi Gabriel Maura com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant davallada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es 36%. En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts mallorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es mallorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Gari Durán ha finalisat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern de ses Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntaments sa seva implicació amb es Premi Gabriel Maura amb sa finalitat de frenar sa davallada de parlants de mallorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es ciutadans de Balears emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Gabriel Maura suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases podran consultar-se a sa web www.safundacio.es es pròxims dies.

Sa Fundació Jaume III felicita a Compromís per defensar sa categoria d’idioma per s’extremeny i exigeix que defensi lo mateix pes balear — Sorprèn veure com es partits polítics pancatalanistes com Compromís defensen sense reserves es reconeixement oficial com a llengo de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà, però en canvi no volen sentir-ne parlar si se tracta des balear o des valencià

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengo. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengos cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.

Es senador de Compromís Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el extremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengos minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengos cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec».

Des de Sa Fundació felicitam a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma i li exigim que defensi lo mateix pes balear. Segurament aquest senador de Compromís creu que ses Illes Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengo és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’extremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro balear, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.

Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengo baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb so que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull o Mossèn Alcover, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, curiosament, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

Per tant, des de Sa Fundació exigim que s’inclogui una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengo molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que Compromís ha clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès.

Es passat fi de setmana, es director de Sa Fundació, Joan Pons, se va reunir a Madrid amb sos representants i presidents de Societat Civil Navarra (Fernando Villanueva), Valenciana (Fernando Mut), Catalana (Josep Rosiñol) i Balear (Bartomeu Berga).

Acompanyat per Tomeu Berga, president de Societat Civil Balear, ses societats civils varen coincidir amb manifestar es seu suport públic a sa labor que Sa Fundació du fent des de fa cinc anys per salvaguardar ses particularitats lingüístiques de ses Balears davant ses polítiques pancatalanistes des Govern balear.

Pons ha afirmat que “Es Govern de Francina Armengol ha demostrat durant tota sa legislatura una total animadversió cap a ses modalitats insulars que s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució Espanyola els obliga a promocionar i protegir. I una obsessió per catalanisar i homogenisar tot lo balear”.

Sa Fundació se posarà en contacte amb altres entitats culturals d’Espanya que tenen per objecte sa defensa de ses llengos i cultures regionals en perill d’assimilació per mor des nacionalismes que les amenacen amb es mateix objectiu: sa destrucció de s’Espanya plural, moderna i democràtica des segle XXI.

Anit una delegació de Sa Fundació va assistir a sa Festa des 75 anys des ja mític restaurant Ca n’Eduardo a sa Llotja des Peix de Palma.

Sa Fundació an es costat dets empresaris mallorquins que aposten per sa nostra cultura.

¡Molts d’anys Ca n’Eduardo!

• Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars

 Aquest passat fi de setmana en es pati senyorial de Can Saura (Ciutadella), sa Fundació Jaume III va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Jaume Anglada Bagur, escritor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des nostro menorquí i es valencià davant s’hegemonia des català estàndar”.

Jaume Anglada per sa seva part, va destacar que “Sense pèls en la llengua es situa en ple procés de substitució lingüística des menorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears. I per defensar lo nostro, no és necessari atacar ets altres”.

Voro López, per sa seva part, va defensar que “menorquí i valencià no són dialectes ni una degradació des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant açò, va resoldre que “es menorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.

Com a mostra d’agraïment, Voro López va regalar a Sa Fundació un exemplar des Diccionari General de la Llengua Valenciana. Una obra a sa que López ha invertit quasi onze anys de feina juntament amb un equip de vint col·laboradors per replegar en dos volums que sumen més de 2.600 pàgines unes 77.000 paraules valencianes, definides en valencià i amb es seu origen etimològic i es seu ús normatiu.

Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre Sa Fundació i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.

• Es llibre “Sense pèls en la llengua” se presenta demà divendres a les 19:30h a Can Saura

Demà divendres a les 19:30h en es pati de Can Saura es presenta Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana, un llibre que desmonta es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central sobre es menorquí i es valencià. S’obra serà presentada per Jaume Anglada Bagur, escriptor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.

Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.

S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de la llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.

Amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat contra s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des menorquí i es valencià enfront de s’hegemonia des català estàndar.

Es tracta d’un acte fruit de s’aliança de col·laboració entre sa Fundació Jaume III i Lo Rat Penat segellada pes juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià a pesar de ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.