Categoria: Premsa

Acord de col·laboració entre sa Federació i sa Fundació Jaume III – Ses classes són de franc per tots es socis i són cada dissabte dematí en Es Molinar

Es passat 6 de maig, avui fa dos dissabtes, varen començar ses classes per aprendre a escriure en mallorquí organisades per s’Associació de Veïnats Es Born des Molinar i es Club de persones majors d’Es Molinar. Aquests cursets són fruit d’un acord de col·laboració entre sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma i sa Fundació Jaume III que ha posat a sa seva disposició un filòleg que seguirà es llibre d’estil de sa fundació.

Aquest curset és de franc per tots es socis i consisteix en una hora setmanal cada dissabte a les 10:00h. En funció de sa demanda, no se descarta que aquests cursets s’estenguin a la resta d’associacions, una vintena, que integren sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma.

 

Com apuntar-s’hi

Per apuntar-se a ses classes que, reiteram una vegada més, són gratuïtes per tots es socis, ets interessats ho poden fer en es locals de ses dues entitats:

– AV Es Born d’Es Molinar: C/Mateu de Malferit, 12, baixos

– Club de Persones Majors Es Molinar: C/Joan Nicolau Barceló, 5

o bé enviant un correu electrònic a : avborndesmolinar@hotmail.com

o telefonant a un d’aquests quatre números: 971 247800/ 971 273234 /670 307748/ 653 851966

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com

Devers un centenar de persones donen es sus a sa segona edició d’aquesta contarella il·lustrada en bon mallorquí, un homenatge an es mítics foners balears – De s’adaptació an es mallorquí i de sa correcció ortogràfica i d’estil se n’ha encarregat sa Fundació Jaume III

Més de 100 persones assistiren ahir a Sa Nostra per celebrar sa segona edició, aquesta en mallorquí, de Ba´lé yaroh, terra de foners, però també per reivindicar aquest noble art des llançament en passetja…

…que varen fer famoses ses nostres illes a tota la Mar Mediterrània ara fa dos mil·lenis i mig. Entre d’altres membres de sa societat civil, hi assistiren Xavier Pericay i Fernando Navarro, diputats de C’s.

Es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font Rosselló, va tirar sa primera pedra des vespre recordant ets orígens il·lustres des foners que, segons ses cròniques d’historiadors grecs i llatins, participaren com a mercenaris enrolats en ets exèrcits cartaginesos a ses guerres púniques entre Grècia i Cartago primer, i llavors entre Cartago i Roma. “Es foners balears –recordà Font–, que s’estimaven més cobrar en vi i en dones que en metàl·lic, solien formar part de s’exèrcit d’armes lleugeres i sa seva missió consistia a fustigar s’enemic quan començava sa batalla. Estrabó diu que duien fermades pes cap tres passetges fetes de joncs, pèls i nirvis d’animal: sa més llarga pes tirs de llarga distància, sa més curta pes tirs curts i sa mitjancera per ses distàncies a mitja distància. Diodor de Sicília, un dets autors clàssics que millor ha espinzellat es costums des foners, diu que “durant es combat, si és necessari, tiren pedres molt més grosses que ses que solen llançar altres pobles amb ses mateixes armes i amb una força tal que pareixien tirs de catapulta. Foraden escuts, cascos i qualsevol corassa protectora. Tenen tanta punteria que sa majoria no erra es fitó”.

Acte seguit, es president honorífic de sa Federació balear de tir de fona, Pep Sanchís, va recordar que ell i Mateu Cañellas Roca, tots dos atletes, varen decidir ara fa trenta anys recuperar es tir de fona com a deport, s’única manera de conservar-lo entre s’al·lotea i jovenea. Una idea que brotà, curiosament, dins es món de s’atletisme balear que posaren fil a l’agulla i que, passats un anys, va culminar en sa creació de sa Federació balear de tir de fona, única dins el món, responsable des reglaments de ses distintes modalitats de tir de fona que ara mateix regulen es concursos que cada dues setmanes se celebren a Balears.

Finalment, s’autor des llibre, Vicenç Martí Cardona, afirmà que devia es llibre a Luis Aguiló de Cáceres, crític musical, que el va animar a escriure-lo davant ses seves queixes que es balears tenien sa seva pròpia cultura abandonada i ets al·lots no coneixien qui eren es foners. Martí Cardona assegurà que havia disfrutat escriguent aquesta rondalla i que l’havia omplit de satisfacció, felicitat i alegria. “Voldria que ets infants, en llegir-la, els entràs es cuquet de sebre més coses des foners”, digué. Martí Cardona acabà sa seva intervenció recitant un poema molt emotiu inspirat en un passeig pes carrers de Sóller.

 

S’acte acabà amb un animat col·loqui on es públic s’interessà per aspectes tècnics de s’art de tirar amb passetja.

 

Una contarella fantàstica de reis, princeses, dimonis, dragons i foners

Aquesta segona edició està il·lustrada amb dibuixos des propi autor, entre d’altres, i ha estat adaptada an es mallorquí per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, que també se n’ha encarregat de sa correcció ortogràfica i d’estil. En es final de s’obra s’hi ha inclòs un glossari d’una vuitantena de paraules mallorquines en desús per facilitar sa lectura an es més menuts.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sa novel·la pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo un altre pic an es poble mallorquí que el va venerar durant segles − S’aprofitarà també s’acte per resumir sa trajectòria de sa Fundació Jaume III

Aquest dissabte, dia 29 d’abril, a sa Sala de Cultura de Puigpunyent, a les 12:00 des migdia, se presentarà es llibre “Llull, es nostro heroi il•luminat”, una novel·la històrica escrita per Joan Francesc Romero, il·lustrada per Pere Lorente, publicada en tres idiomes (mallorquí, castellà i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III. S’obra serà presentada pes mateix autor. S’acte s’aprofitarà per informar també sobre sa Fundació Jaume III i recordar una mica sa seva trajectòria durant es es tres darrers anys d’existència.

Exposició de pintures

Acte seguit, a les 13:00, s’inaugurarà s’exposició ‘Sobre sa vida de Ramon Llull’ amb ses 26 pintures de Lorente amb què s’ha il·lustrat s’obra. S’exposició romandrà oberta tot es fi de setmana: dissabte, de 13:00 a 14:30h i de 17:00h a 20:00h; i diumenge, de 10:00 a 14:00h i de 17:00 a 20:00h.

Tornar a divulgar Llull, s’assignatura pendent

Aquesta novel·la històrica està basada en sa vida des personatge més brillant que ha donat sa nostra terra, Ramon Llull Erill. Sa seva vida està plena d’accions poc conegudes pes gran públic. De Llull és ben coneguda sa seva dimensió filosòfica, teològica i científica gràcies an es més de 260 llibres escrits en diferents llengües que s’estudien a ses millors universitats del món, però aquest coneixement se limita a un públic intel·lectualment molt preparat i certament reduït. Això ha contribuït que, amb el pas des temps, s’hagi abandonat s’admiració, es culte i sa gran devoció que cap a Llull li professaven es mallorquins segles enrere. Desgraciadament, sa seva figura s’ha anat esvaint si exceptuam ets àmbits eclesiàstics i intel·lectuals.

S’autor se va marcar com a principal objectiu donar a conèixer ets aspectes més humans de Llull i així fer reviscolar sa seva figura per acostar-lo un altre pic an es poble que durant segles el va venerar com un sant. Aquesta és sa principal contribució d’aquesta novel•la històrica dirigida a tothom i no només a experts lul·lians.

Què, quan i on

Què: presentació llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero

Quan: dissabte 29 d’abril, a les 12:00h

On: Sala de Cultura de Puigpunyent (plaça de s’Ajuntament)

 

Ecos de premsa: canal4diario,  mallorcadiario.com

Desgraciadament hem hagut d’esperar prop d’un any per llegir sa primera ressenya mitjanament objectiva i correcta de Sa Norma Sagrada, s’assaig que Joantoni Horrach i jo mateix publicàrem l’any passat. I no és que sigui una recensió especialment favorable, com podran llegir, però al manco és educada i respectuosa, quasi un miracle venguent des món des catalanisme que, o t’insulten, o te desprecien, o, en es millor des casos, t’ignoren. Va sortir publicada dilluns 24 d’abril a mallorcadiario.com i es seu autor és Carles Cabrera, un des pocs filòlegs que, des de sa divergència i discrepància, reconeix sa feina que du a terme sa fundació. Aquí la tenen. I gràcies, Carles.

La norma sagrada

Carles Cabrera. La setmana passada vaig quedar amb Joantoni Horrach per prendre un cafè al Bar Cristal —quin serà el proper que desapareixerà?— i m’obsequià amb un exemplar de «Sa norma sagrada» que han publicat a quatre mans ell i Joan Font Rosselló a la Fundació Jaume III. Vaig ser jo que li vaig suggerir que per ventura la lectura d’allò m’inspiraria un article de «Mallorcadiario». Heus-lo aquí.

El llibre és breu i en un parell de dies l’he tengut enllestit. Està distribuït en un seguit de capítols que recullen, de qualque manera, la història de la nostra llengua al darrer segle. Al principi, sembla que parlin d’uns moments estel·lars que haurien pogut canviar el curs de la història normativa, però de la importància dels moments posteriors no n’acab de treure l’entrellat. El català té una institució centenària que el regula, l’Institut d’Estudis Catalans, i el primer president va ser un mallorquí com Mossèn Alcover. És cert que ell tota la seva vida dugué la curolla d’elaborar un diccionari dialectal, etimològic i literari i, com que l’Acadèmia preferia disposar-ne abans de convencional que no existia, les lluites entre ambdós precipitaren la sortida d’Alcover de l’Institut. Hi posaren Fabra en el seu lloc i, certament, si Alcover hagués romàs i hagués hagut ell d’emprendre la reforma ortogràfica del català les coses podien haver anat d’una altra manera. A mi que voleu que vos digui, no m’hauria importat gens que Mn. Alcover hagués romàs de president de l’IEC; per ventura hauria mantengut l’ortografia tradicional del català —la que encara perviu en els nostres cognoms com Salas, Reynés, March o Prohias—i ara tendríem una norma veritablement unificada.

Alcover va morir arruïnat després d’haver tret el primer tom del Diccionari Català-Valencià-Balear, i Francesc de Borja Moll, que tenia un caràcter molt més conciliador que el canonge manacorí, va continuar fent feina perquè el país assumís que llur obra era un gran homenatge a la llengua catalana i una joia que qualsevol idioma de cultura que es preï voldria atresorar.

D’ençà del pròleg de Font Rosselló, i inclòs l’assaig d’Horrach i l’epíleg, el Departament de Filologia Catalana de la UIB és l’ase dels cops, cosa que em molesta especialment perquè m’hi he doctorat, hi tenc amics i hi he rebut bones ensenyances de mestres i professors excel·lents com Damià Pons o Gabriel Bibiloni. Els autors s’acarnissen especialment amb els lingüistes (Bibiloni, Corbera, Melià…) i també els docents del Departament que han ocupat càrrecs polítics amb el PSM (Pons i Melià). I a més he de reconèixer que el llibre en aquests capítols pateix una davallada; els millors són els històrics inicials, que aporten dades interessants i que és una llàstima que hagin aparegut en una editorial de tan poc recorregut com la Jaume III.

Corbera sempre ha defensat que el català escrit a Mallorca no pot allunyar-se de l’oral que empram els mallorquins, però els autors fan veure que ho defensava abans de ser professor universitari i que ho va baratar per una cadira quan això és mentida! Ell sempre ho ha defensat i ho continua defensant, i és una postura tan legítima com la llur, la de Gabriel Bibiloni o la del professor Grimalt —molt en la línia de Corbera però que els autors de l’obra s’obliden incomprensiblement de citar per bé o per mal. Els recoman llegir-lo.

A l’altre extrem, hi ha Gabriel Bibiloni. A diferència d’Horrach i Font, que postulen tres estàndards diferenciats per al català, valencià i balear, i del model composicional fabrià que permet certes variacions dins l’estàndard comú, Bibiloni creia i creu que el model d’estàndard hauria de ser un: basar.se en el català central, però incorporar la desinència 0 a la primera persona del present d’indicatiu (cant, pens, existesc) i distingir –am i –em a l’indicatiu i subjuntiu respectivament («segam perquè ens han dit que seguem»). I això en aquests Srs. de la Jaume III els ha destarotat tant que sempre han d’afegir la falca «si és que encara ho continua pensant».

Al final, l’epíleg d’Horrach abraça les tesis de Pla Nualart, el corrector del diari «Ara». Pla és un fill de la polèmica del català «light» dels anys vuitanta que aleshores també barrinà un filòleg que ara s’ha passat a polític a… Ciutadans!: Xavier Pericay. I és que com deia Bibiloni, a les Illes i al País Valencià, hi pot haver gent que defensi que el mallorquí o el valencià no és català —d’alguerès ni de rossellonès no en trobareu ni un que ho negui! A Catalunya, evidentment, aquesta gent no pot existir, però el seu espai l’ocupa els partidaris d’un català «light», una varietat que avui dia encara és català però que el dia de demà ves a saber si ja ho serà…

Article publicat a mallorcadiario.com dilluns 24 d’abril de 2017

S’escriptor ciutadellenc Jaume Anglada Bagur(Ciutadella, 1971) ha estat es guanyador des III Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí — S’obra guanyadora és, en paraules d’Anglada, “una història dedicada a tots aquells que saben diferenciar entre viure de moment i viure es moment: maleïts es qui tenen por a conèixer-se, perquè quan sa mort els cridi, sentiran que no han viscut”.

Sa Gala des III Premis Joan Benejam comptà amb més de 200 convidats, entre es qui assistiren s’ex-diputat nacional, Cristòfol Pons Franco, s’ex-senadora Gari Durán Vadell, actualment vicepresident de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, sa diputada autonòmica Olga Ballester, s’ex-conseller i president de sa Fundació Illa del Rei, Luis Alejandre, s’ex-batle de Ciutadella, Ramon Sampol, s’ex-regidor socialista, Josep Moll, i regidors de diferents municipis com es populars Joan Benejam, Núria Torrent, Raquel Pericás, Begoña Mercadal, regidora de cultura de s’Ajuntament des Castell o Andrés Spitzer, regidor de C’Me a s’Ajuntament de Mahó.

També assistiren personatges significatius de sa vida cultural i artística de Menorca com es baríton Joan Pons Álvarez, sa president des Casino 17 de Gener, Cati Marquès Cerdà, sa president de s’Atlètic Ciutadella, Esperança Juaneda, així com també es president de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, D. Fernando Fortuny Salas. Des món empresarial destaca s’industrial sabater Antonio C. Pons Bosch, ets empresaris gestors Pedro Pons Morales i Antonia Pons Morales —fills de Juan Pons Anglada, impulsor de Foment Cultural—, s’arquitecte Antoni Vivó de Salort i des món artístic es pintor José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Alemanya.

Es tercer classificat ha estat per Anys robats de Maria Auxiliadora Moll Mercadal, un relat força emotiu que narra ses vivències d’Anita Mercadal, mare de s’autora, durant es durs anys de sa guerra civil que ella mateixa va recollir en diversos apunts per deixar constància an es seus fills i néts de s’importància de sa pau. Es segon classificat ha estat Sili Pons Sabater, escriptora i ex-regidora de cultura de s’Ajuntament de Ciutadella, amb s’obra Oliaigo amb figues, una excel·lent redacció autobiogràfica que conta ses sensacions i records d’una escriptora enamorada i influenciada per ses circumstàncies de s’illa de Menorca.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí ha estat s’escriptor ciutadellenc Jaume Anglada Bagur (Ciutadella, 1971) amb s’obra Mestre des temps, alumne de sa vida. Anglada és autor d’obres com Orgullós titella, ha estat premiat amb guardons literaris narratius escolars i també ha compost lletres per grups de rock menorquí com es desapareguts Uf o Scac al rei. Amb Mestre des temps, alumne de sa vida, una obra subrealista que relata s’història que “s’avi Siset li contava es fosquets, entre llum amb cruies, a sa penombra de s’humil menjador amb voltes de ca nostra i a sa calor d’aquella cuina de carbó que feia es menjar així com Déu mana”. Una història d’un jove fuster i ses aparicions de fe de Josué que compartien ell i es seu mestre, una història sense final que li ha de posar es lector “en una nit de lluna plena des des penyals del Pilar”. Anglada pretén “dedicar una història a tots aquells que saben diferenciar entre viure de moment i viure es moment: maleïts es qui tenen por a conèixer-se, perquè quan sa mort els cridi, sentiran que no han viscut”.

Es Jurat des III Premi Joan Benejam ha estat format per:

– D. Joan D. Pons Torres, historiador, col·laborador des Diari MENORCA i president de Foment Cultural de Menorca

– D. Daniel Sintes Pons, escriptor i guanyador des II Premi Joan Benejam

– Dª Sandra Amoraga Carrera, llicenciada en filologia catalana i especialista en ses modalitats insulars

– D. Jesús Beltrán Andreu, reconegut escriptor menorquí amb premis literaris a nivell nacional

– D. Miquel Tutzó Sans, periodista amb llarga trajectòria en es medis de comunicació menorquina

 

Foment Cultural de Menorca demana més valentia a sa societat civil menorquina per aturar sa degradació des menorquí davant es despreci i s’indiferència des poders públics

Foment Cultural ha lamentat que, per segon any consecutiu, sa president des Govern de ses Illes Balears, Francina Armengol, sa president des Consell Insular de Menorca, i sa batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, no hagin fet tan sols s’esforç de contestar s’invitació de sa fundació menorquina que, en paraules des seu president, Joan Pons “és sa gala de tots es menorquins qui estimam es menorquí i ses nostres actuals autoritats haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que van de menorquinistes”.

Joan Pons ha demanat “més valentia a sa societat civil menorquina perquè, a través d’entitats com Foment Cultural de Menorca, pressionem a ses institucions i an ets actuals poders públics davant sa seva indiferència amb es procés de degradació que pateix es menorquí amb es català estàndar”.

Pons ha destacat sa labor de sa Fundació Jaume III i Foment Cultural de Menorca durant l’any 2016 en defensa des xerrar de Menorca, sobretot que “sa Fundació Jaume III ha estat s’única entitat que ha homenatjat a Ramon Llull en es seu 700 aniversari i Any Llull, amb sa publicació de s’obra trilingüe Llull, es nostro heroi il·luminat en un acte a Sa Nostra de Mahó que convocà més d’un centenar d’assistents.

Pons ha acabat retent homenatge a José Luis Campos Pascual, historiador mahonès i fundador de Foment Cultural de Menorca que va morir a principis d’aquest mes de març, reivindicant una vegada més sa feina de Foment. “-Es menorquí és es tresor lingüístic mil·lenari de tots es menorquins i no podem permetre que s’acabi apagant com un llum d’oli”, ha rematat es vicepresident per Menorca de sa Fundació Jaume III.

Ecos de premsa: Gala Sopar, Diari Menorca, entrevista a Jaume Anglada

S’entitat cultural vol fer arribar es seu condol a un des seus fundadors a Menorca, José Luís Campos Pascual, gran defensor des menorquí i des topònim històric de Mahó – Es funeral serà demà dissabte a les 13:00h a l’església del Carme de Mahó

Foment Cultural de Menorca lamenta sa mort d’un des seus pares fundadors a s’illa, José Luís Campos Pascual, i expressa es seu condol a sa dona, familiars i amics.

Es president, Joan Pons Torres, ha volgut tenir un emotiu record pes qui va esser “un incansable defensor des menorquí i de sa personalitat lingüística i cultural de sa nostra illa davant es nacionalisme pancatalanista, tal i com ho definia ell”.

José Luís Campos Pascual va cursar estudis a La Salle de Mahó i posteriorment es va llicenciar en Història a s’Universitat de Barcelona, ciutat a sa que va residir durant anys. Entre el 2011 i 2012, fou un des col·laboradors que més feina va fer per dur envant sa creació de ‘Foment Cultural de ses Illes Balears’ a finals del 2013. Desgraciadament, es problemes de salut el van decantar de s’activitat diària de s’associació, que sempre va seguir de prop i de sa que celebrava amb il·lusió sa seva expansió i consolidació a s’illa.

S’entitat vol mostrar es seu dolor per sa pèrdua d’en José Luís, així com agrair-li tot es seu esforç, dedicació i es toc d’humor que el va caracterisar a lo llarg de sa vida, en pro des menorquí. “Menorca perd un estendard de sa seva cultura, i Mahó un enamorat de sa seva història”.

Es funerals per s’ànima d’en José Luís seran demà dissabte, a les 13:00h, a l’església del Carme de Mahó.

Descansa en pau, José Luís.

 

Recull a sa premsa: Diari de Menorca, Diario balear

Sa Fundació allarga es plaç per rebre obres fins es 15 de març — S’entitat recorda que es relats es poden entregar també en mà en es Casino 17 de Gener de Ciutadella

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears allarga es plaç per rebre originals pes III Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí fins es 15 de març. Ademés, s’entitat menorquinista ha arribat a un acord amb es centenari Casino 17 de Gener, i ara, ademés de rebre ets originals via correu electrònic (info@jaumetercer.com), es concursants també podran entregar ses obres en mà en es Casino Nou de Ciutadella.

Foment Cultural ha augmentat enguany sa dotació econòmica des Premis Joan Benejam —fins a 1.250€— i es nombre de pàgines des relats fins a deu, raó per sa que ha decidit augmentar també es plaç de temps perquè es menorquins que participin puguin enviar ses obres fins es 15 de març.

Ses bases des concurs des 3er Premi Joan Benejam es poden consultar també a sa nostra pàgina web.

Una auditoria externa confirma sa bona situació financera i patrimonial de s’entitat, així com es bon funcionament i sa bona gestió des Patronat d’ençà de sa seva constitució

Dimarts passat, davant una seixantena de persones, sa Fundació Jaume III va retre comptes davant es seus donants en es Reial Club Nàutic de Palma. Es portaveu, Joan Font, va presentar sa memòria del 2016, any en què hem actualisat es traductor castellà-mallorquí 2.0, hem publicat dos llibres (Sa Norma Sagrada, de Joantoni Horrach i Joan Font; i Llull, es nostro heroi il·luminat, de Joan Francesc Romero), hem duplicat es número de donants –que ja freguen es 250–, hem augmentat sa nostra presència a sa premsa amb més comunicats i articles d’opinió, hem encetat un programa de ràdio setmanal a Canal4 Ràdio i hem convocat per primera vegada es premis Gabriel Maura de relats curts en mallorquí.

Acte seguit, Font presentà es programa d’activitats del 2017, any en què està previst publicar tres llibres, posar en marxa un traductor castellà-menorquí i posar en marxa cursos per aprendre a escriure en mallorquí, cosa que ja férem es mes passat. Enguany mos hem proposat com a objectiu també s’apertura de mitja dotzena de delegacions a sa Part Forana. Ademés, seguirem convocant es dos premis literaris de relats curts Joan Benejam (illa de Menorca) i Gabriel Maura (illa de Mallorca), i millorarem es programa de ràdio “En clau balear” que s’emet cada dilluns a Canal 4 Ràdio.

Es tresorer, Bernat Noguera, va espinzellar sa situació financera i patrimonial de sa fundació a 31 de desembre del 2016, així com es balanç del 2016 amb sos ingressos i despeses.

Auditoria externa

Es tresorer també informà de ses conclusions d’una auditoria externa que sa nostra fundació encarregà voluntàriament –sense estar-hi obligada per llei– amb quatre objectius: a) conèixer sa situació financera i patrimonial; b) donar fe des resultats econòmics anuals des de 2013, quan se va constituir; c) garantisar an es nostros donants que es seus doblers se gasten en ets objectius que se marquen cada any en es pla d’activitats; d) assegurar es bon funcionament de sa fundació i sa bona gestió des Patronat.

Ses conclusions de s’auditoria foren totalment favorables. Poden consultar sa memòria 2016 i ses conclusions finals de s’auditoria (pàgina 11) an es link: http://jaumetercer.com/index.php/sa-fundacio/memoria-2016

Ecos a sa premsa digital: mallorcadiario, diariobalear

 

Avui a les 19:00h, en es Club Nàutic de Palma, sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears presentarà es comptes anuals corresponents a l’any 2016. També presentarà sa memòria del 2016 així com ses línies mestres des pla d’activitats que ha preparat per enguany. Per afegitó, informarem de ses conclusions d’una auditoria externa que hem encarregat a fi que es donants puguin conèixer sa situació patrimonial i financera a dia 31 de desembre de 2016.

Aquest és s’orde del dia:

Orde del dia 21-02-2017:

1. Benvenguda des president
2. Memòria 2016
3. Programa 2017
4. Comptes 2016 i auditoria externa
5. Precs i preguntes

Sa Fundació Jaume III, una entitat sense ànim de lucre, no està obligada a retre comptes de ses activitats anuals ni de sa seva situació financera. Tampoc està obligada a comanar cap auditoria externa. Tanmateix, però, i des primer any ençà, hem volgut retre comptes davant tots es nostros donants com si fóssim una empresa privada perquè creim que és una obligació fer-ho encara que legalment no sigui obligatori. Es nostros donants tenen dret a sebre com i amb què gastam es seus doblers, a part de fer ses suggerències que considerin oportunes.

Gràcies a tots.

Sa versió 2.0 introdueix més de 3.500 canvis, amb 750 frases fetes típiques mallorquines, respecte des traductor castellà-català des que partírem inicialment

Més de 20.000 usuaris amb IP única (20.469, segons dades d’ahir mateix) ja han usat es traductor automàtic castellà-mallorquí que sa Fundació Jaume III posà en marxa es 22 de novembre de 2015, ara fa quinze mesos. Es traductor està disponible a http://84.39.103.215/tradueix.php o a www.jaumetercer.com, sa web de sa Fundació, així com a través d’aplicació per mòbil tant per Android com per iOS. Si qualcú vol descarregar aquestes aplicacions també ho pot fer a través de sa nostra pàgina web.

Es passat mes d’octubre se presentà s’actual versió 2.0 des traductor que incorporava importants millores respecte de sa versió 1.0 que se presentà per novembre de 2015. En total, sa versió definitiva 2.0 inclou més de 3.500 canvis respecte des traductor castellà-català original des que vàrem partir en principi. S’han incorporat 2700 noves paraules mallorquines –que, o no hi eren, o substitueixen lèxic continental– i s’hi han afegit més de 750 frases fetes mallorquines. També s’han fet més de 50 canvis morfosintàtics per donar cabuda a s’article baleàric, indefinits, morfologia pronominal i verbal, etc..

Es model lingüístic de mallorquí que s’ha fet servir ha estat es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, Ed. Fundació Jaume III, 2015), a part de consultar moltes altres fonts com es Diccionari Català-Valencià-Balear o sa famosa proposta (de 1995) de 600 paraules balears que va fer sa UIB a s’IEC per incorporar-les an es Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC1).