Sa Fundació Jaume III se suma a ses concentracions d’aquest fi de setmana en defensa de s’unitat d’Espanya i a favor de sa Guàrcia Civil i sa Policia nacional desplaçades a Catalunya

Sa Fundació Jaume III s’adhereix a sa concentració de dissabte qui ve a les 12:00 a sa plaça d’Espanya de Palma de Mallorca, així com a sa convocada diumenge a Mahó (Plaça Miranda, devora sa Comissaria de sa Policia Nacional) també a les 12:00 des migdia, dos actes als quals s’hi han adherits diversos partits polítics i entitats cíviques en defensa de s’unitat d’Espanya i a favor des cossos i forces de seguretat de s’Estat desplaçats a Catalunya per defensar sa democràcia espanyola i s’Estat de Dret que es separatistes han malmenat considerablement amb so seu cop d’estat i que acabaran de destruir si finalment compleixen ses seves amenaces de declarar s’independència de sa regió catalana.

Sa nostra fundació, que assistirà an es dos actes amb un lema propi: “ Som BALEARS, no ‘països catalans’ ”, anima tots es balears disgustats per sa deriva catalana a sumar-se an aquestes concentracions que tenen com a objectiu sa defensa de s’unitat d’Espanya i es rebuig frontal de s’annexió pancatalanista de ses Balears que plantegen obertament dues de ses formacions que impulsen s’insurrecció a Catalunya, ses CUP i Esquerra Republicana de Catalunya, a part des seus sucursalistes a ses nostres illes com són Més, Esquerra, Podem, OCB i ASM, tal com hem tornat a constatar aquests dies.

És ben hora que sa “majoria silenciosa” de Balears escandalisada amb sos fets que s’estan produint a Catalunya –i astorada amb una part des nostros representants públics que fan sa farina blana an es separatistes quan no els fan costat sense manies– surti en es carrer per visibilisar davant s’opinió pública s’indignació i es malestar generals provocats per sa deriva catalana. En aquestes hores decisives i trascendentals per Espanya i Balears tal com les coneixem, sa majoria social no pot romandre més en silenci.

¿QUÈ SÓN ES PAÏSOS CATALANS?

Aquesta és una pregunta que des de fa anys mos feim sa majoría de ciutadans de ses Illes Balears: ¿Què són es països catalans? ¿Com pot esser que dins un país anomenat Espanya n’existesqui un altre anomenat “país català”?

Es concepte de “països catalans”, ademés de no tenir cap fonament ni base lògica, és inadmissible i inviable. Una comunitat autònoma que històricament només va esser un conjunt de comtats, per més senyes pertanyent primer an es regne de França i després, arran des tractat de Corbeil, an es regne d’Aragó, no té cap argument històric vàlid per proclamar un país inexistent, com tampoc té cap dret ni cap poder per incloure tres antics regnes, com són es d’Aragó, es de València i es de Mallorca dins uns imaginaris països catalans.

Tot aquest rebombori i ànsies de poder de Catalunya s’inicia amb sa defensa des català, una obsessió que a territoris com es nostro pot tornar-se una ofensa, especialment quan sa controvèrsia acadèmica sobre s’unitat lingüística, més o manco superada, va més enllà i té una intencionalitat política. I tot això degut a què, de fa molts d’anys ençà, sa Generalitat de Catalunya afirma un pic darrere s’altre que són una nació o un país i, en conseqüència, han d’arribar a sa plenitud existencial creant uns imaginaris països catalans amb s’ajuda de València, Aragó i Balears.

Hi ha molts d’autors que, naturalment, discrepen d’aquesta tesi fantàstica, per exemple, aquest fragment que he tret des llibre Historia de la Corona de Aragón que crec que xerra per ell matex: “És important que entenguem que es comtats catalans, amb s’hegemonia dels quals s’alçà Barcelona, conjunt que formà Catalunya, mai va esser un país, ni un regne independent. Se tractava d’un mosaic de territoris governats per comtes, primer depenents des reis francs, i més tard incorporats a una única corona, sa d’Aragó. En Ramon Berenguer IV mai va esser rei d’Aragó ni de Catalunya, la reina era na Petronil·la, i després es seu fill Alfons II. No hi hagué reis catalans ni cap corona catalana. Inclús sa famosa expedició dets almogàvers capitanetjats per Roger de Flor va esser una empresa realisada baix ses banderes d’Aragó. Que en Fadrique fos rei de Sicília se degué a sa disposició testamentària de son pare, Pere III. Hagués pogut esser rei d’Aragó en lloc de Jaume II, o inclús qualcun des dos germans haver regnat damunt Sicilia i Aragó units. S’origen de Roger de Flor és de sobres conegut, era fill d’un falconer alemany, en Frederic Staufen, es seu vertader llinatge era Blume (“flor” en alemany). A s’època que tractam ningú en tenia cap dubte. Cada territori de sa corona tenia es seus costums i si els conservava era per gràcia del rei, que respectava es seus súbdits, però es monarca era únic i es mateix per tots: el rei d’Aragó.”

És necessari recordar que ses coses són com són i que s’història no se pot canvíar per molt que vulguin es nacionalistes que mos governen, emparats per l’Obra Cultural Balear, que sempre ha fet feina perquè poc a poc arribem a formar part emocionalment d’uns falsos i imaginaris països catalans, una reclamació absurda i ridícula dirigida per sa Generalitat de Catalunya. Poc els importa si amb el temps perdem sa nostra pròpia identidat balear, tot val per arribar a estar a ses ordes des nacionalisme català. ¡Saps que hi paga de bé! Una terra, sa nostra, que va esser un regne independent durant molts d’anys. Una terra que ja per aquell temps era una nació, sa nació mallorquina, amb lleis i furs propis.

Si qualcú té es dret de reclamar un país o una nació, avalat per s’història real i no inventada pes romanticisme català, aquests són es tres antics regnes de sa Corona d’Aragó, o sigui, es Regne d’Aragó pròpiament, es Regne de València i es Regne de Mallorca. Des des punt de vista històric, sa vella Catalunya no pot reclamar ni exigír res de res, i molt manco uns fantasmagòric “països catalans” davall sa seva tutela.

Article publicat diumenge 1 d’octubre a mallorcadiario.com

Sa Fundació Jaume III condemna s’agressió d’un seguidor seu a Ciutadella

Després de sa concentració a favor de s’unitat d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears

Sa Fundació Jaume III condemna s’agressió que ha sofrit Joan Canals, seguidor de sa nostra fundació i coordinador de C’s de Ciutadella. Canals ha perdut es coneixement i ha hagut d’esser traslladat per una ambulància a un hospital després d’esser insultat primer i llavors agredit per un jove a sa Plaça des Born de Ciutadella quan havia acabat sa concentració a favor de s’unitat d’Espanya que s’havia convocat a les dotze de migdia com a la resta de ses ciutats espanyoles.

Sa nostra fundació deplora aquestes expressions d’odi i rancor per part d’aquells que se solen vestir de víctimes i demòcrates encara que es fets demostrin tot lo contrari. També animam Canals a no acovardar-se, que és lo que volen es separatistes, avesats que només els escoltin a ells i a ningú pus. En aquestes hores decisives, hem de menester es coratge cívic d’en Joan i es de tants d’altres que dia a dia planten cara a sa capoladora separatista.

Sa Fundació Jaume III se suma a ses concentracions de dissabte de DENAES en defensa d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears

Dissabte, a les 12:00, participarem a ses concentracions de Cort, Mahó i Ciutadella – Som BALEARS, no ‘països catalans’ , es nostro lema

Sa Fundació Jaume III s’adhereix a ses concentracions que tendran lloc dissabte qui ve a les 12:00 davant ets ajuntaments de Palma, Mahó i Ciutadella encapçalades per sa fundació DENAES en defensa d’Espanya i contra s’annexió pancatalanista de Balears. Sa fundació anima tots es balears ofesos, farts, enfadats i disgustats per sa deriva catalana que se sumin a una concentració que té com a objectiu sa defensa de s’unitat d’Espanya i de s’actual marc autonòmic…

…davant sa sublevació des Govern de sa Generalitat de Catalunya i sa convocatòria des referèndum il·legal de diumenge que aspira a legitimar “democràticament” sa separació des Principat de Catalunya, una violació clamorosa de sa legalitat constitucional.

Sa Fundació Jaume III participarà a sa concentració de Cort de dissabte baix es lema Som BALEARS, no ‘països catalans’, amb s’intenció de refuar clarament es projecte imperialista d’una Gran Catalunya que defensen obertament dues de ses formacions que impulsen s’insurrecció a Catalunya, ses CUP i Esquerra Republicana de Catalunya, a part des seus quintacolumnistes a ses nostres illes com són Més, Esquerra, OCB, ASM, Podem i PSIB, tal com ses declaracions d’aquests dies de Francina Armengol, David Abril i Balti Picornell han posat de manifest.

És ben hora que aquesta “majoria silenciosa” de Balears en desacord amb sos sediciosos catalans –i amb sos nostros representants públics esmentats– surti en es carrer per visibilisar davant s’opinió pública s’indignació i es malestar que s’observa a ses converses privades quan se toca aquesta qüestió. Sa majoria social no ha de romandre en silenci: ja és ben hora que faci sentir sa seva veu.

Ecos de premsa: mallorcadiario.comcanal4tvcronicabalear, mallorcaconfidencial,

Jo no som català de Mallorca

Fins fa pocs anys esser i sentir-se mallorquí era absolutament normal i un orgull pesnats a Mallorca que per aquell temps miràvem de reüll ets estrangers que començaven a venir per ses nostres terres i que poc a poc anaren colonisant sa nostra estimada roqueta. Aquests estrangers compraren una mala fi de cases a sa forania o devora la mar, però s’incoporaren dins es nostro dia a dia sense influir en sa nostra identidat o sa nostra manera de xerrar. I ara, passats ets anys ja no mos sorprèn lo més minim veure estrangers a ca nostra, no senyor, ni molt manco.

Al contrari, lo que mos ve de nou avui en dia són aquests nous colonisadors com ells mateixos s’anomenen quan s’identifiquen com a catalans de Mallorca, una nova denominació que no sabem exactament d’on procedeix i d’on ve, perquè una de dues, o ets mallorquí… o ets català, ses dues coses an es mateix temps és impossible. És com si diguéssim un madrileny de Múrcia, o un sevillà de Galícia, o un aragonès de Bilbao, per posar un parell d’exemples gràfics. Idò bé, aquests bons senyors que se fan anomenar catalans de Mallorca són es qui realment estan causant una greu colonisació quan imposen una llengo, una cultura i una identidat forasteres: sa catalana. Aquests són es que estan introduint dins ca nostra es xerrar, sa cultura i ses tradicions de sa veïnada Catalunya. Aquests són es vertaders culpables de s’arraconament de tot lo mallorquí, o sigui, des nostros propis hàbits i costums ancestrals que responen a una sàvia i pacífica manera de viure, calmada i placentera que actualment corr es perill d’anar-se’n a fer baumes. Res més lamentable mos podria passar an es mallorquins que assimilar-mos a una Catalunya que se creu que té molt que ensenyar-mos, quan sa realidat és que són ells es qui haurien d’aprendre sobretot de sa nostra mil·lenària cultura, llengo, identidat i manera d’esser, ben diferenciada, com sabem, de sa catalana.

Esperem, pes bé de tots, que es mallorquins de rel que encara estimam lo nostro comencem a obrir ets uis de bon de veres i reviscolem s’ancestral llegat llingüístic-cultural que mos han traspassat es nostros pares i padrins al llarg de sigles perquè, si no ho feim així, correm es perill que amb el temps desaparegui per sempre. I noltros serem es culpables de consentir-ho i no aturar-ho quan era hora. I per veure que això no va de berbes, basta escoltar ses declaracions i fets de sa majoria des nostros actuals governants, màxims culpables de sa greu catalanisació que patim.

Noltros, es vertaders mallorquins, no actuam com ets anomenats catalans de Mallorca. Noltros som gent pacífica que estimam lo nostro i que per res del món mos vendrem a ses doctrines marcades pes Govern catalanista que tenim per arribar a esser bons catalans de Mallorca. Ni en Biel Barceló, ni na Françina Armengol, ni ets altres polítics tenen sa talla suficient per representar sa voluntat de sa gran majoría de mallorquins que no accepta sa catalanisació de sa seva terra.

I ara ve sa pregunta que mos feim sa gran majoria de mallorquins: ¿què podem esperar de polítics que aspiren a fer-mos sa quinta província de Catalunya, o sigui la Catalunya insular, com diuen, per satisfer ses ànsies de poder de sa Generalitat? Sa resposta és molt simple: res de bo.

Article publicat diumenge 24 de setembre de 2017 a mallorcadiario.com

Sa Fundació Jaume III demana a una deslleial Armengol que s’aturi d’agombolar es separatisme que vol destruir s’actual marc autonòmic

Armengol traeix es batles del PSC i es ciutadans balears que podrien esser víctimes de s’annexió que propugnen una part des sublevats que ella defensa – Més i Podem, socis d’Armengol, enemics ferests d’Espanya i de sa Constitució

Sa Fundació Jaume III demana a sa president de s’executiu autonòmic, Francina Armengol, que s’aturi d’agombolar es separatistes que volen esbucar s’actual Estat de Dret i, en conseqüència, s’Espanya de ses autonomies gràcies als quals ella ha pogut arribar a esser president des balears.

Quan va prometre es seu càrrec, Francina Armengol se va comprometre a vetlar i a fer vetlar s’Estatut d’Autonomia i sa Constitució, cosa que no va fer ahir quan assegurà que a Catalunya aquest mateix Estat de Dret ─gràcies al qual, repetim, ella és president─ “havia travessat una retxa vermella” després d’arrestar es cervells que dirigien s’organisació de sa consulta il·legal d’1-O. Una opinió, sa de n’Armengol, que l’enfronta no només an es seus companys de partit de Catalunya que, com es batles del PSC, pateixen –ells i ses seves famílies– un assetjament constant per part de ses masses separatistes per defensar lo que ella no vol defensar –sa Constitució i s’actual marc autonòmic–, sinó també a una ciutadania balear que està astorada davant es trist espectacle d’uns representants públics, es seus, que s’estimen més defensar es sublevats catalans que es propis balears que, en darrera instància, podrien esser ses següents víctimes d’una eventual annexió des Principat si finalment es colpistes se surten amb la seva i consegueixen destruir s’actual marc autonòmic.

Armengol tampoc vetla ni fa vetlar sa Constitució ni s’Estatut d’Autonomia quan consent governar amb uns socis, Més i Podem, que tenen com a objectiu final sa secessió i sa superació de s’Estat autonòmic. Més s’ha marcat com a objectiu s’independència de ses nostres illes l’any 2030 i Podem no se n’amaga gens d’aprofitar-se’n de s’ira separatista per canviar s’actual marc constitucional.

Armengol, almanco per respecte a molts des seus votants (un 19% des vots vàlids) que no combreguen amb ses seves curolles pancatalanistes i per respecte també a sa majoria de balears que no l’han votada però que, tant si vol com si no vol, ella representa, s’ha d’aturar de fer costat a uns insurrectes que creuen, erròniament i com han fet tots es dictadors, que sa llegitimitat democràtica descansa en escenificacions massives en es carrer i no en es respecte a ses lleis fonamentals.

Ecos de premsa: mallorcadiario.comeuropapressLa Vanguardia

Subvencionar el separatismo

Es sintomático que el catalanismo baleárico apenas haya dicho esta boca es mía en relación al avance de la “Enquesta d’Usos Lingüístics del 2014” publicada hace unas semanas por parte de la Consejería de Cultura que lidera la ibicenca Fanny Tur. Esta encuesta revela el fracaso sin paliativos de las políticas de normalización llevadas a cabo en los últimos treinta años basadas en el sistema de inmersión en las aulas. Y también del catalán como “lengua de integración” para los castellanohablantes.

De ahí mi perplejidad cuando leo en Última Hora que el vicepresidente del Consell de Mallorca, Jesús Jurado, va a lanzar una “novedosa” campaña de normalización lingüística para la “igualdad” con la que tratará de convencer a los baleares de la “potencialidad integradora del catalán”. La noticia publicada es algo confusa, lo que delata que se trata de una mera campaña publicitaria sin ningún objetivo claro que no sea engordar el gasto en normalización lingüística. Todo indica que se quiere envolver lo mismo de siempre –las bondades del catalán como cimiento integrador, algo que, como vemos, ha fracasado– en un envase más seductor. Una campaña que tratará de darle “un nuevo estilo” al catalán, vendido ahora como un elemento formidablemente cohesionador para “lograr el equilibrio y el respeto en el ámbito de las parejas” y que pretende llegar a los musulmanes y otros grupos con “personalidad propia” con deseos de integrarse plenamente. De ahí que las dos direcciones insulares cuyo propósito es la ingeniería social, la de igualdad y la de política lingüística, unan sus esfuerzos en esta campaña.

Como pueden observar, más de lo mismo al incidir en lo que ya ha fracasado, algo que revela una falta de ideas aterradora. No hay autocrítica sino una huida hacia delante en su afán por salvar los dogmas obsoletos e ineficaces de siempre. Ni siquiera existe la rectificación a la que obligaría la cruda realidad de observar la actualidad más reciente. Tras los atentados de Barcelona y Cambrils a manos de “nous catalans” que hablaban perfectamente el catalán de Ripoll, el catalanismo al menos debería revisar algunos de sus desgastados conceptos, como asumir que aprender y hablar el catalán sea sinónimo de integración y cohesión social. La lengua no lo es todo en cuestiones de integración, convivencia y cohesión social, como hemos podido comprobar. Desde el 17-A, esta asunción ya no es válida o, al menos, no tan válida como antes. Algo que, por supuesto, ni se plantean Jurado, Aina Sastre y Nina Parrón. ¿Pero qué va a saber de cohesión social, de comunión o de unidad una instigadora del odio, del egoísmo, de la atomización social y de la desintegración familiar como Parrón con sus luchas contra el amor romántico, “desmontando San Valentín” o firmando artículos donde dice que en la pareja “lo primero somos nosotras”?

Las circunstancias. No ha sentado bien en los círculos que en Baleares apoyan a la inminente república catalana que las leyes de desconexión no hayan dispensado un trato preferencial a baleares y valencianos para conseguir la nacionalidad catalana. Tampoco ha caído demasiado bien que las lenguas cooficiales de la nueva república inminente sean el catalán y el castellano. Para estar como estábamos, ¿para eso queríamos ser independientes?, se preguntarán algunos de ellos. Sin embargo, nuestros soberanistas aceptan estas rendiciones y traiciones como una señal de madurez y realismo a la vista de las extraordinarias circunstancias que ahora mismo vive el pueblo elegido del Principado. Ay, las circunstancias.., ¡cuántos crímenes se cometen en tu nombre! Otra cosa que debería aclarar el Pacte es si después de la secesión catalana en ciernes, después del 1-O, los baleares seguiremos participando como si nada en el Institut Ramon Llull –encargado de la promoción de la cultura catalana en el exterior– y aceptando el Institut d’Estudis Catalans como máxima jurisdicción normativa en cuestiones de lengua con la UIB de palafrenero. Los dos institutos han sido considerados sin rubor como estructuras de estado de la nueva república catalana. El Govern, que depende, preciso es recordarlo una vez más, de la democracia española que los separatistas quieren dinamitar, calla. De momento. ¿Hasta cuándo?

Prensa en catalán. Los digitales “Arabalears.cat” y “dbalears.cat” se están frotando las manos para repartirse los 250.000€ que el Govern ha presupuestado este año para la prensa diaria escrita en catalán, 70.000€ más que el año anterior. El año pasado la franquicia balear del diario separatista “Ara” se llevó 140.000€ y el “dbalears.cat “–al que a duras penas puede calificarse de “prensa” por su marcado sesgo ideológico y su escasa objetividad a la hora de tratar las informaciones– los otros 40.000€. Sin estas ayudas del Govern, más las que vienen recibiendo ambos de la Generalitat de Cataluña, ninguno de los dos podría sobrevivir como empresa. Estas subvenciones del Govern no están asociadas a proyectos concretos sino que sirven para mantener la plantilla, de ahí que otros digitales en castellano expresaran el año pasado sus quejas al Govern de que, con la excusa de estar escritos en catalán, se estaba cometiendo un agravio hacia ellos. Por si fuera poco, la línea editorial de ambos es partidaria sin fisuras de la nueva república catalana, lo que nos lleva a una nueva incoherencia: ¿debe el Govern balear subvencionar a digitales que apoyan sin ningún género de dudas un proyecto de república catalana que significa la demolición de la democracia española bajo cuyo amparo reside toda la legitimidad de la autonomía balear que les subvenciona? Desde aquí también estamos promocionando económicamente la secesión sin que los tribunales hayan dicho nada. ¿A qué están jugando Francina Armengol, Fanny Tur y Marta Fuxà al subvencionar a medios separatistas y marcadamente antiespañoles? ¿Acaso no se ríen de todos nosotros?

Article publicat diumenge 17 d’octubre a El Mundo-El Día de Baleares

Comencen per segon any consecutiu es cursos de mallorquí de sa Jaume III

Enguany hi haurà un nivell per principiants i un altre de més avançat – Comencen a principis d’octubre i se faran a sa seu de sa fundació i a sa de s’Associació de Veïnats des Born des Molinar – Telèfons de contacte pets interessats: 627 879 291, 616 624 355, 971 666 468

 

Per segon any consecutiu, sa Fundació Jaume III posarà en marxa cursos per aprendre a escriure en mallorquí. Enguany, per atendre sa diversitat, hi haurà dos nivells, un per principiants i un altre d’avançat. Es cursos seran d’una hora setmanal i se faran a sa nostra seu de Palma (carrer de Sant Elies, 10A, 1r-B) a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí. Es preu serà de 5€ mensuals pes socis i 10€ pes qui no ho siguin. Es cursos a sa seu començaran dijous 5 d’octubre.

Ademés, amb col·laboració amb s’Associació de Veïnats des Born des Molinar, sa nostra fundació organisarà un altre curs (nivell principiants) cada dissabte, que serà de franc pes socis d’aquesta associació de veïnats. Començaran dissabte 7 d’octubre.

Es model lingüístic que se seguirà en aquests cursos serà es llibre d’estil de sa fundació (Un model lingüístic per ses Illes Balears, 2015), un model que és un 99% normatiu però que pren com a principal referència sa modalitat mallorquina i que cerca dignificar-ne certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre d’altres.

Vet aquí es calendari i es quadro informatiu d’aquests cursos.

 

1.- Lloc: seu de sa fundació

Nivell principiants

Cada dijous de 18 a 19 h​

Inici classes: 5 d’octubre

Nivell avançat

Cada dijous de 19:15 a 20:15 h​

Inici classes: 5 d’octubre

 

2.- Lloc: seu de s’Associació de Veïnats Born des Molinar

Nivell principiants

Cada dissabte de 10 a 11 h​

Inici classes: 7 d’octubre

 

Si hi ha qualcú interessat, pot telefonar a:

627 879 291

616 624 355

971 666 468

 

Ecos de premsa: canal4diario.commallorcadiario.com,

La latinización del catalán

Se dice que una lengua se latiniza cuando todo el mundo la conoce pero nadie la habla.

El resumen de la Enquesta d’Usos Lingüístics del 2014 que acaba de publicar la Consejería de Cultura, Participación y Deportes confirma la caída del uso de la lengua autóctona –cada vez menos autóctona, claro– que todos podemos observar en la calle, sobre todo en Palma y en las Pitiusas.

En términos globales, el catalán es el idioma habitual para el 36,8% de los residentes baleares. El castellano lo es para el 49,9% de la población, mientras un 10,3% utiliza habitualmente las dos. Si consideramos el número de hablantes, el castellano ya es la verdadera “lengua del territorio”, término que les encantaba utilizar a los nacionalistas y que ahora se les ha vuelto en contra. Ahora mismo, los catalanohablantes ya somos minoría en Baleares, al menos según la muestra de 1.800 entrevistas de la encuesta de marras realizada por la Generalitat de Catalunya y la UIB.

Respecto a una encuesta del 2003-2004, el uso del catalán ha bajado a un ritmo vertiginoso, de un 45% al 36,8% referido. Pero hay una variable crucial que invita aún más a la desesperanza: la interrupción del relevo lingüístico entre generaciones. El ibicenco y el mallorquín podrían convertirse en pocos años en idiomas rurales, con una presencia residual en sus capitales. El menorquín, en cambio, aguanta con mayor solidez. La cuestión es qué hacen los jóvenes. Y la encuesta lo deja meridianamente claro: abandonan el catalán. El estudio divide a la población en cuatro franjas de edad: 15-29 años, 30-44 años, 45-64 y más de 64. El uso del catalán desciende conforme baja la edad.

Si nos centramos en la franja juvenil (15-29) los resultados son desoladores. Sólo un 21,6% de los encuestados de esta franja de edad utiliza de forma predominante el catalán: un 20,6% de este porcentaje tienen como lengua materna (inicial) el catalán y sólo un 1% el castellano. Otro 18,6% declara que a veces lo usa pero el encuestador entiende que de forma no predominante (de ahí que les califique como “alternadores”, o sea, que alternan ambas lenguas). Hasta aquí los catalanohablantes, una horquilla que va desde el 21,6% (los que siempre o casi siempre lo usan) hasta un 40,2 % si incluimos los “alternadores” bilingües. El porcentaje restante hasta llegar al 100% lo conforman los jóvenes castellanohablantes. Un 7,5% (“nuevos castellanohablantes) lo conforman los jóvenes que apenas usan el catalán a pesar de ser su lengua materna. Otro 47,6% (“castellanohablantes tradicionales”) apenas utilizan el catalán. Finalmente, un 4,7% son extranjeros (“alóglotos iniciales”) que tampoco utilizan el catalán. La horquilla de castellanohablantes variaría entre el 59,8% y el 78,4% si incluimos los “alternadores” bilingües. Con estos datos sobre la mesa, la propia consejería admite cuatro tendencias, literalmente: “a) Es redueix el percentatge dels catalanoparlants de llengua inicial [materna] catalana; b) creix el percentatge de castellanoparlants inicials; c) pràcticament s’esvaeix la capacitat d’atraure no-catalanoparlants joves cap a l’ús del català; d) un considerable percentatge de catalanoparlants inicials joves fa ús predominant del castellà”. Para tirar cohetes y celebrar aniversarios de la ley de normalización lingüística (1986).

¿Lengua de integración? El catalán, lengua de integración. El catalán, lengua de acogida. El catalán, lengua vehicular. El catalán, lengua de todos. Seguro que usted, querido lector, recuerda todos estos eslóganes y unos cuantos más en la misma línea. Pues bien, estos eslóganes sólo reflejan tres cosas: voluntarismo, idealismo y propaganda La realidad nada tiene que ver con las quimeras y el “wishful thinking” que adornan a nuestra clase política y al catalanismo. La encuesta no deja lugar a dudas. De los residentes que han nacido fuera de Baleares, Valencia y Cataluña (el área lingüística catalana) sólo un 2,9% utiliza el catalán de forma predominante. Otro 8,9% (“alternadores”) lo utiliza a veces intercambiándolo con el castellano. En suma, el 11,8% de los foráneos habla alguna vez en catalán. El 88,2% restante, nunca o casi nunca. Y si nos centramos en los residentes que han nacido en el área lingüística catalana, sólo un 3,6% de castellanohablantes iniciales utilizan el catalán de forma predominante. Se mire por donde se mire, el proyecto de hacer del catalán una lengua de integración ha fracasado por completo.

Inmersión. Alguien podrá objetar que en un territorio como el balear donde más del 40% de la población ha nacido fuera estos datos no son sorprendentes. Así es, salvo si se ha puesto, como se ha hecho en los últimos veinte años, un sistema de educación al servicio de la salvación del catalán y la integración de los foráneos. La inmersión lingüística no es un sistema propiamente educativo: es un sistema para aprender una lengua. Y si resulta que todos los esfuerzos han ido encaminados a este objetivo supremo, esto es, a la integración del castellanohablante (o extranjero) a través del catalán, hay que concluir que la cosecha es desalentadora. ¿Cómo se explica la deserción lingüística de los jóvenes? ¿Cómo se explica este abandono? De momento, las huestes catalanistas apenas han reaccionado a esta encuesta demoledora que las deja a la altura del betún al poner de manifiesto el fiasco morrocotudo de sus programas de ingeniería social. El digital Ara Balears ha reconocido que la normalización, después de treinta años, es todavía una “utopía”. Y lo que te rondaré, morena. Més ha admitido el “estancamiento del catalán”. “Com acollim els nouvinguts perquè se sentin emocionalment vinculats a la nostra llengua?”, se han preguntado, desolados.

Algo se ha hecho mal, muy mal. La inmersión no ha dado, ni de lejos, los frutos deseados pero no crean que esto vaya a provocar la más mínima crítica en el gremio catalanista. Ni siquiera una reorientación de sus políticas lingüísticas. Tienen razón: a día de hoy el catalán es una “lengua minorizada” que, para una mentalidad estatista e intervencionista, necesita de mucho cuidado de las administraciones públicas y de su respiración asistida en forma de ayudas, dinamizadores y cursos de catalán. ¿Quién más preparado y lúcido que ellos, que han montado una industria de la culpa para liderar un nuevo renacimiento lingüístico, para alcanzar la utopía –sí, la eterna utopía– de equiparar el catalán al castellano? En buenas manos está el pandero.

Joan Pons Torres pide una reforma del Estatuto de Autonomía para frenar el avance del nacionalismo en Baleares

El vicepresidente de la Fundació Jaume III en Menorca participó junto con el economista santanderino Juan Bautista de Blas en la conferencia “Menorca ante el reto separatista catalán” organizada por Ciudadanos – C’s Mahó

Flanqueados por Miguel Bueno del Amo, coordinador de Ciudadanos Mahó, y Jesús Méndez, presentador del acto, los dos ponentes, Joan Pons Torres, vicepresidente de la Fundació Jaume III – Foment Cultural de Menorca, y Juan Bautista de Blas, economista, fueron los responsables ayer, jueves 24 de agosto, de llevar a cabo la conferencia/debate “Menorca ante el reto separatista catalán” que se enmarca en el ciclo de ‘Participación Ciudadana’.

Bautista fue el responsable de explicar las negativas consecuencias económicas que supondrían para Cataluña una hipotética secesión con el resto de España. Aseguró que “todas las autoridades europeas han insistido en que una Cataluña independiente quedaría fuera de la Unión Europea y de la zona euro, con todos los efectos que supone”. Algo que los separatistas tienden a esconder. “Los catalanes se merecen estar informados de todas las consecuencias”.

Pons Torres, por su parte, se encargó de desmontar “la mitología con la que el nacionalismo pretende justificar su proyecto anexionista para Menorca y Baleares”, basándose en la conquista, repoblación y lengua de Menorca, “tres puntos claves en los que el nacionalismo basa la supuesta catalanidad de Menorca, sin la cual, claro está, se desvanecería su proyecto separatista de los Països Catalans”.

En síntesis, Pons Torres expuso que “el nacionalismo catalán se apropia y se atribuye un falso origen del sustrato lingüístico y cultural común que compartimos baleares, valencianos, catalanes y occitanos”. En conclusión, defendió que “la solución para frenar al nacionalismo en Baleares pasa por una reforma del artículo 4 del Estatuto de Autonomía para blindar nuestra máxima singularidad histórica: la lengua balear, nuestro mallorquín, menorquín e ibicenco, así como el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana reconoce el idioma valenciano”.

canoliver3

El acto en Ca n’Oliver contó con un centenar de participantes y finalizó con un turno de preguntas para el numeroso público que se interesó, entre otras, por una reforma educativa que frene la tergiversación de la historia en los centros educativos.