Sa Fundació ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics — S’entitat exigeix an es Govern de Francina Armengol que dita oficina defensi es drets des balears que parlen mallorquí, menorquí i eivissenc davant ses catalanades que suplanten ses nostres modalitats insulars
Sa Fundació Jaume III, entitat defensora de ses modalitats insulars, ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics de ses Illes Balears.
Segons va informar es Govern, sa creació de s’Oficina de Drets Lingüístics respon a sa voluntat de “proporcionar suport administratiu a ses víctimes de discriminació amb motiu de sa llengua”, sigui quin sigui s’idioma de s’usuari.
D’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, es Decret de Mínims i sa Llei de Normalisació Lingüística: “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. I en referència a s’ensenyança de sa llengua catalana, contempla que se farà “d’acord amb sa tradició literària autòctona”.
D’acord amb s’article 3 de sa Constitució Espanyola i amb sa Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprovada pes Senat: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.
Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern de Francina Armengol que s’Oficina de Drets Lingüístics defensi es drets des balearparlants i inclogui sa protecció de ses modalitats insulars a totes ses comunicacions de s’Administració, medis de comunicació, Universitat, escoles i institucions públiques. Una protecció que Sa Fundació reivindica davant s’indiferència d’un Govern que li és absolutament igual que gran part de sa cartelleria pública de Balears estigui en català de Barcelona i no respecti ses modalitats insulars.
Perquè es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc no siguin discriminats per raons lingüístiques, i s’Administració complesqui sa llei i se dirigesqui a sa ciutadania en ses nostres formes lingüístiques balears i que aquestes no siguin suplantades per formes lingüístiques catalanes que no són pròpies de ses Illes Balears. Fet que atempta directament contra es drets lingüístics des ciutadans de Balears que volen ser atesos en sa seva llengua autòctona.
Sa Fundació Jaume III recorda an es Consell insular i an ets ajuntaments de Menorca que, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia, “ses modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció”. Fet que ses autoritats no compleixen com se demostra. Abandonen sa Fira des Llibre Menorquí, i impulsen sa Fira des Llibre en català sense cap referència ni una an es menorquí —que és com històricament li hem dit es menorquins a sa nostra llengua— o an es “català de Menorca” que tant apel·len des des Consell però mai promouen.
Tal com va recordar fa dos anys Sebastià Urbina, pr
Davant s’indiferència de s’equip de govern des consistori llucmajorer, Sa Fundació s’ha assegurat de sa netetja i retirada des plàstics grocs de sa creu, i ha aprofitat per exigir a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III de Mallorca que el PSM va suprimir. Igual que han fet suprimint es Dia de Mallorca i s’ofrena des 12 de setembre a Jaume II. Ja que com va dir Sebastià Urbina, no els interessa recordar sa vertadera història des Regne de Mallorca independent, sempre en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i especialment des comtats catalans.
Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars — Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura
Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.
Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de demà divendres.
