Autor: Sa Fundació

Sa novel·la pretén destacar ets aspectes més humans de sa vida de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble baleàric que el va venerar durant segles com a sant – S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes i Joan D. Pons Torres

Avui dissabte, dia 10 de desembre, en es centre de cultura de Sa Nostra a Mahó, es presentarà es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat”, una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada per Pere Lorente, publicada en tres idiomes (baleàric, castellà i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears.

S’obra serà presentada per Luis Alejandre Sintes, general, ex-cap de s’Estat Major de s’Exèrcit i ex-conseller; Joan D. Pons Torres, historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca; i s’autor, Joan Francesc Romero, professor, ex-director general de cultura des Govern Balear i ex-comissari de s’Any Llull.

Després de sa presentació s’inaugurarà una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra. Acte seguit,  se servirà una espipollada de menjua i beure per tots ets assistents.

Tornar a divulgar Llull, màxim exponent de sa cultura balear, s’assignatura pendent

Aquesta novel·la històrica està basada en sa vida des personatge més brillant que ha donat sa nostra terra, Ramon Llull Erill. Sa seva vida està plena d’accions poc conegudes pes gran públic. De Llull és ben coneguda sa seva dimensió filosòfica, teològica i científica gràcies an es més de 260 llibres escrits en diferents llengües que s’estudien a ses millors universitats del món, però aquest coneixement se limita a un públic intel·lectualment molt preparat i certament reduït. Açò ha contribuït que, amb es pas des temps, s’hagi abandonat s’admiració i sa gran devoció cap a Llull que li professaven es mallorquins, menorquins i eivissencs segles enrere. Sa pèrdua d’influència de sa seva figura ha estat lenta però constant.

Per combatre aquesta falta d’entusiasme cap a sa figura de Llull dins sa pròpia societat balear, s’autor Joan Francesc Romero s’ha plantejat com a principal objectiu donar a conèixer ets aspectes més humans de Llull i acostar-lo una altra vegada an es poble que durant segles el va venerar com un sant. Aquesta és sa principal contribució d’aquesta novel·la històrica dirigida a tothom i no només a experts lul·lians. Ademés es tracta d’una obra trilingüe, escrita en balear, castellà i anglès, una excel·lent oportunitat per apendre ses tres llengües.

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per sa caparrudesa d’un partit tot sol – Es catalanisme torna a guanyar una altra batalla davant s’indiferència silenciosa de sa dreta i sa genuflexió de s’esquerra – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i torna a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) pugui imposar a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i haver retirat sa seva proposta de canviar sa data actual.

Si finalment es Consell de Mallorca tomba es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’haurà demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Si finalment se surt amb la seva, es catalanisme tornaria a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

Lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa data de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa.

Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho.

Sa Fundació Jaume III ha estat brutalment difamada es darrers mesos  a ses revistes “Cent per Cent” i “Llucmajor de pinte en ample”, ara subvencionades pes Pacte – MÉS  unta sa xarxa de revistes sucursalistes de sa Part Forana per fer sa feina bruta

Sa Fundació Jaume III lamenta que es Govern des Pacte subvencioni amb doblers de tothom revistes com “Cent per Cent” de Manacor (7.500 €) i “Llucmajor de pinte en ample” (5.000 €) que fan apologia de s’odi contra s’adversari. En concret, sa revista manacorina va dedicar pàgines i pàgines, portades i articles d’opinió contra sa nostra fundació per mor d’una manifestació pacífica, silenciosa i en positiu que feren una dotzena de simpatisants nostros a un ple de Manacor per animar es batle de Manacor a seguir usant s’article baleàric a ses xarxes socials. Per sa seva banda, sa revista llucmajorera acaba de dedicar sa portada i cinc pàgines senceres a un acte cívic i respectuós com va esser s’homenatge an el rei Jaume III des passat 30 d’octubre a Llucmajor, on sa nostra fundació hi participà amb altres nou entitats.

Evidentment, sa nostra fundació està sotmesa a sa crítica com qualsevol altra però una cosa ben distinta és quan aquesta crítica només cerca difamar, desacreditar, injuriar, humiliar, bestialisar s’adversari i tergiversar es nostros vertaders objectius, donant una imatge falsa i repugnant a s’opinió pública. “Extrema dreta”, “gonellistes”, “ignorants”, “incultes”, “perillosos nazis”, “secessionistes”, “ridículs”, etc..  creim que són adjectius desmesurats i fora de lloc cap a una entitat que no és política i que té com a principal objectiu defensar s’identitat balear i unes modalitats insulars protegides per s’Estatut d’Autonomia i, com veim ara, també per sa nova Gramàtica Catalana de s’Institut d’Estudis Catalans.

És intolerable que es Pacte unti amb doblers públics ses falanges nacionalistes des pobles de Mallorca perquè li facin sa feina bruta. Per molt que la vulguin vestir de cultural o informativa, tots sabem que sa tasca d’aquestes revistes és bàsicament política i de sa més xereca: destruir s’adversari, marcar territori i rompre sa convivència. Si volen fer aquesta feina bruta, almanco que la paguin des seus doblers.

Adjuntam un reportatge gràfic -no exhaustiu, ni prop fer-hi- de sa campanya de difamacions d’aquestes dues revistes contra sa nostra fundació. També recollim un parell de titulars falsos des diari digital dbalears.cat, subvencionat enguany amb 40.000 € pes Govern balear i amb 17.000 € l’any passat per la Generalitat de Catalunya, segons una informació d’El País de dia 20 de febrer del 2016.

Dia 11 de novembre s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Pere Lorente que il·lustren s’obra

Finalment, s’exposició amb ses 26 il·lustracions de Pere Lorente que s’han incorporat a sa novel·la històrica “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero i que se pot visitar a sa segona planta des Centre Cultural de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma), s’allargarà fins divendres dia 25 de novembre. Se va inaugurar divendres dia 11 de novembre, coincidint amb sa presentació des llibre de Romero.

En es centre de cultura de Sa Nostra, a les 20:00 – S’obra és un assaig sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 efemèrides que han configurat per què es balears som així com som 

Dijous qui ve, dia 3 de novembre, es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, presentarà sa darrera obra des catedràtic Román Piña Homs, “Ser de los nuestros”, un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva  des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es balears som així com som. Es llibre, que ha estat editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners balears a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament fins a sa fundació de s’Universitat de Palma de Mallorca (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

S’obra, que té una intenció divulgativa i que, per tant, és necessàriament sintètica, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer empassolar es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que se remuntaria a més de 2.000 anys quan pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives.

S’acte acabarà amb una espipellada i una copa de xampany. Els adjunt també portada i contraportada des llibre.

Què, quan i on

Què: presentació llibre “Ser de los nuestros” de Román Piña Homs

Quan: dijous, 3 de novembre, a les 20:00h

On: centre de cultura de Sa Nostra (Carrer Concepció, 12, Palma)