Ataquen amb pintura sa seu de sa Fundació Jaume III

Atacada amb pintura hores abans de sa manifestació separatista d’avui horabaixa

Sa seu de sa Fundació Jaume III de Palma ha estat atacada durant sa dematinada d’avui amb pots o bosses de pintura. Sa pintura ha embrutat es cartell des frontis i un parell de vidres de ses finestres que peguen en es carrer dets Oms, tal com mostram a ses imatges que adjuntam. Se desconeixen de moment ets autors de s’endemesa. Resulta curiós que s’atac s’hagi produït hores abans de sa manifestació separatista d’avui horabaixa i després que sa nostra fundació hagi mostrat sa seva disconformitat a canviar sa data de sa Diada de Mallorca, una vella pretensió des catalanisme organisat, més eufòric que mai.

 

Aprofitam s’ocasió per informar també que fa uns mesos va desaparèixer sa placa informativa que sa nostra fundació tenia devora es portal d’entrada de s’edifici.

 

Atac seu 2

Una altra imposició de partit

Es Consell de Mallorca ha decidit canviar sa data de sa Diada de Mallorca (12 de setembre) per sa de dia 31 de desembre que coincidirà ara amb sa Festa de l’Estendard, una de ses festes civils més antigues d’Europa que ja celebra s’Ajuntament de Palma, que ara l’haurà de retocar a fi que s’institució insular hi prengui part. Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears s’oposa an aquest canvi per una raó elemental. Creim que tot lo que afecta es símbols identitaris com són es nom de sa llengua, ses banderes oficials, ses diades, ets himnes o es nom de sa capital només s’han de canviar per consens o quan tenen darrere un suport polític clarament majoritari. Creim que una minoria –catalanista– no ha d’imposar es seus símbols a tota una comunitat que majoritàriament no se sent catalanista ni tampoc part des procés de construcció nacional de Catalunya que, vulguin o no, amenaça s’actual realitat autonòmica.

En realitat, lo que ara vol fer Més (i històricament es PSM) és lo que va fer es Partit Nacionalista Basc (PNB) en es País Basc: fer oficials a tota una comunitat autònoma es seus símbols de partit com s’ikurriña i s’himne. Si sa llegitimitat d’aquest solapament des símbols que defineixen s’identitat col·lectiva d’un poble ja és prou discutible –i discutida– a comunitats on es pes des nacionalisme ètnic, com en es País Basc, és més que evident –as cap i a la fi, es PNB no ha deixat d’esser mai sa força més votada–, molt més discutible és encara que una minoria com sa que representa Més (6 consellers de 33 i fins fa poc 3/4 de 33) acabi imposant es seus símbols a s’illa de Mallorca. I això és exactament lo que passa i ha passat a ses Balears, gràcies, naturalment, a una dreta que s’estima més anar-se’n de sa Comissió de sa Diada perquè, sempre tan pragmàtica, deu considerar molt feixuc discutir sobre “temes que no interessen es ciutadans”. I gràcies, també, a una esquerra en principi espanyola (PSIB i Podem) que, bé sigui per conservar sa cadireta i no posar en perill s’estabilitat des Pacte, bé sigui per aquest complex d’inferioritat que sempre ha tengut davant es postulats des nacionalisme en qüestions identitàries, sempre tomba es coll. És lo que sol passar quan un no té discurs sobre un tema. O repeteix es clixés i llocs comuns que circulen, o recorr a arguments d’autoritat des qui “en saben” i així, almanco, un queda a pler.

¿Per què, emperò, Més i Miquel Ensenyat s’han encabotat en canviar sa data de sa Diada de Mallorca? No ho dubtin: per una qüestió ideològica. Es catalanisme no fa mai cap passa enrere i, amb aquest canvi de diada, torna a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, identitat, clar, que vol unida a Catalunya o a s’entel·lèquia des Països Catalans, un concepte relativament modern que té poc més d’un segle de vida. Només els falta baratar sa nostra bandera per sa quatribarrada i així es mallorquins, es menorquins, ets eivissencs i es formenterers ja mos podrem sentir catalans de ple dret. Que és no lo que ha cercat sempre es catalanisme: una vinculació lo més estreta possible amb sa venerada Catalunya a qui li devem tot lo que som.

Es 12 de setembre no agradava gens an es catalanisme. I per raons òbvies. Un 12 de setembre de 1276 es primer rei independent des Regne de Mallorques, Jaume II, jurava sa Carta de Privilegis i Franqueses des mallorquins a l’església de Santa Eulària. Naixia així aquell nou regne dins la mar que havia somiat son pare, el rei en Jaume, un nou estat separat de sa Corona d’Aragó, que quedava en mans de Pere III, es primogènit des Conquistador, que mai acceptà aquest repartiment. Sa tràgica història des reis de Mallorca que s’encetava llavors és sa mostra històrica més rotunda de sa voluntat anexionista d’una Catalunya que sempre mos ha volgut tutelar perquè sempre mos ha considerat un apèndix seu. Ses humiliacions, ses invasions a s’illa (1285 i 1343), ses exaccions i ses amenaces seran constants durant aquests setanta anys de dinastia privativa. Per això es “catalans de Mallorca” com Ensenyat, sentimentalment més acostats a Catalunya que a ses illes, no en volen sentir a parlar d’aquesta època (1276-1343). Ni de cap efemèride que la recordi, com es 12-S o es 25 d’octubre. Qualsevol que llegesqui s’història de sa Dinastia de Mallorca (Jaume II, Sanxo I i Jaume III) sentirà una vertadera llàstima cap an aquests tres reis desgraciats, tot per s’ambició malaltissa des reis aragonesos –esperonats pets interessos comercials de sa burgesia catalana– que finalment se sortiran amb la seva: reincorporar es regne mallorquí a sa Corona d’Aragó (1343). Historiadors com Álvaro de Santamaria han destacat, maldament totes ses dificultats assenyalades, ses realisacions històriques que deixa com a llegat sa dinastia mallorquina, uns fruits molt superiors a qualsevol període posterior. Recordem-ne un parell: institucionalisasió des regne (Gran i General Consell, Consolat del Mar, Jurats, Sindicat de Fora, lleis palatines), remodelació de Palma, ordenació i revitalisació de sa Part Forana, reactivació econòmica, màxim demogràfic (no superat fins a 1576), auge de sa navegació mallorquina, encunyació de moneda, projecció cultural (Ramon Llull), impuls a s’arquitectura (La Seu, Castell de Bellver, reconstrucció de l’Almudaïna).

Aquesta crua realitat trastoca es mapes mentals des catalanisme que, lògicament, sempre ha volgut esborrar qualsevol record d’un regne privatiu que, li agradi o no, configurarà de llavors ençà s’identitat col·lectiva des mallorquins com una identitat diferent de sa des catalans. Per això, s’estimen més celebrar es 31 de desembre, una data contaminada ja pes pancatalanisme més radical, no perquè representi sa nostra entrada definitiva a una Cristiandat –i que, per això i no per altra cosa, s’ha conservat a sa nostra memòria des mallorquins– de sa qual, de vegades, pareix que sa nostra esquerra en vulgui sortir, sinó perquè es catalanisme entén que pot convertir aquesta efemèride cristiana en sa nostra entrada a sa Catalanitat, lo únic que de fet ocupa i preocupa Més, s’únic fruit que ha tret de tota aquesta comèdia de “repensar Mallorca” que va posar en marxa ara fa un any i mig Miquel Ensenyat.

 

FUNDACIÓ JAUME III

Es patronat de sa Fundació Jaume III està format per Fernando Fortuny, Gari Durán, Joan Pons, Toni Marí, Joan Font, Bernardí Homar, Bernat Noguera, Gabriel Barceló, Sebastià Jaume, Gabriel Le Senne, Antoni C. Pons, Toni Planas, Matias Rabassa, Pep Llorenç Mulet i David Cardona Tur

_______________

Publicat a EL MUNDO/El Dia de Baleares

La identidad traicionada

HOY SE PERPETRA la enésima traición al pueblo mallorquín, a su historia y a su identidad. En el Consell de Mallorca, la izquierda nacionalista, la podemita y lo que sea El PI votarán que la Diada de Mallorca pase del 12 de septiembre al 31 de diciembre. Para que lo entiendan, -si me permiten el anacronismo-, se sustituye el día en que nuestro primer monarca privativo, Jaime II, juraba nuestros derechos y libertades, por aquél en el que el rey de Aragón entró a sangre y fuego en Madina Mayurqa. O para que lo comprendan todavía mejor: se elimina la memoria del reino privativo, -nuestro verdadero hecho diferencial- en beneficio del día en que pasamos a formar parte de la entidad ahistórica llamada països catalans, sustento político -no sólo cultural- del separatismo sucursalista de nuestras islas.

Ya ocurrió en 1983. Se cambió el nombre de nuestra lengua, de espaldas al pueblo, en nombre de un consenso que se cerró en los despachos, que algunos se cobraron bien y que se vistió de un cientifismo que nadie, con una ligera noción de sociolingüística, sería hoy capaz de sostener. Pero la traición se consumó, quedó bien blindada en el Estatut, confirmada en su reforma y convertida en una verdad de fe de la que no cabe disentir bajo pena de excomunión «gonella» y fascista.

 

Para que no quepa ninguna duda sobre sus intenciones, una semana antes de que se produzca la votación, ya se hacía público el lema de esta Diada «Per la plena sobirania de Mallorca. Construïm els Països Catalans». Que se hiciera antes de pasar por el trámite de la votación, ya es lo de menos. Se aprobará sin consenso, con el voto en contra del partido mayoritario -el PP- y el de Ciudadanos. Quizás en esta ocasión ha sido imposible el pacto de despachos, así que la vergüenza se consumará -esta vez- en público, sin que quepa la menor duda de quién perpetra la traición.

El nacionalismo no suele engañar sobre sus intenciones, de hecho, desde los inicios de la autonomía siempre ha mantenido que la Diada de Mallorca debía ser el 31 de diciembre y así lo ha manifestado a lo largo de los años tanto en las algaradas callejeras previas a la ofrenda floral a Jaime I como en la Festa d l’Estendard. Pero en estos tiempos de democracia asamblearia y transparencia pluscuamperfecta, aun teniendo a un presidente de Més en el Consell, había que vestir el santo.

Nada más llegar a Palau Reial, Miquel Ensenyat, en un alarde de impostura, invitó a participar a los mallorquines en una decisión que ya estaba más que tomada. «El 12 de septiembre, como Diada de Mallorca no tiene arraigo popular, quizás habría que repensarla». Poco después, se constituía una comisión especial que tenía como objeto «estudiar y, si convenía, elevar al Pleno» no si se debía o no cambiar la fecha de la Diada o qué hacer para mejorarla, sino directamente buscar «un día alternativo al actual 12 de septiembre como más acertado para celebrar la Diada de Mallorca». Que nadie, salvo su partido, hubiese planteado jamás la necesidad de un cambio, poco importaba.

Consultas a «expertos en la materia», un proceso participativo abierto a la ciudadanía en el que opinaron ¡46 personas! y un dictamen plagado de contradicciones, es el resultado de ese «repensamiento». Creo que hubiera sido bastante más honesto manifestar desde el primer momento que, ahora que se había conseguido la presidencia del Consell de Mallorca y que los votos de sus socios se lo iban permitir, impondrían su deseo, manifestado durante tantos años, de que la Diada de Mallorca fuese el 31 de diciembre. Sin más.

Si hablamos del dictamen con el que se pretende justificar el atropello, una vez impuesta la premisa de que el 12 de septiembre carece de arraigo popular, se pasa a menospreciar el acontecimiento histórico celebrado, así como cualquier logro o circunstancia que justifique la importancia que tuvo para Mallorca su monarquía privativa, hasta el punto de que, en un párrafo de insultante displicencia hacia nuestro hecho diferencial y momento de mayor esplendor de la isla, no sólo se considera inoportuna la ofrenda floral a nuestro rey Jaime II, sino que se concluye: «esta Comisión no ve la necesidad de homenajes a los reyes privativos o generales de Aragón».

Siguiendo con el dictamen, para la totalidad de los historiadores consultados -no me encuentro entre ellos- el 31 de diciembre de 1229 es «el momento simbólico del nacimiento del pueblo mallorquín tal y como lo conocemos hoy en día». Es decir, la indubitada Epifanía de los mallorquines. Borramos de un plumazo la Mallorca talayótica, la romana, la paleocristiana, la bizantina, la musulmana, la judaica, todas ellas documentadas en las fuentes escritas o en los hallazgos arqueológicos que han definido – sobre todo la Antigüedad- nuestra singularidad como ningún otro momento, si exceptuamos el de la monarquía privativa. Mallorca nace en 1229, como podía haberlo hecho en cualquier momento decidido por políticos de este jaez. De nuevo, como es común en todos los nacionalismos, la Historia como coartada.

Sin embargo, frente al cariz claramente positivo que desde una lectura actual tiene el juramento de los Privilegios y Franquezas del reino de Mallorca por parte de Jaime II, la conquista de Madina Mayurqa está plagada de elementos que casan mal con la corrección política al uso. De modo que en el dictamen se reconoce el origen sangriento de la conmemoración, pero se proponen charlas de interculturalidad para justificarlo (cabe decir que hablamos de los mismos políticos que se niegan a celebrar el Día de la Hispanidad, por los mismos motivos que obvian en el 31 de diciembre). Por supuesto, el carácter de reconquista para la Cristiandad que fundamentó su celebración en Palma desde siempre, se elude también, porque no tiene cabida en una institución que se autodenomina «laica».

Todo ello nos lleva a una celebración confusa en su forma, de la que hay que blanquear el origen hasta llegar al ridículo y colgarla de una fiesta palmesana bien arraigada – la de l’Estendard- , que está catalogada, por cierto, como Bien de Interés Cultural y que, por tanto, no puede ser modificada.

Impuesto su criterio, esta vez no podrán acogerse a la mentira del consenso. En cuanto a los que en 1997 votaron una cosa y hoy cambian de opinión, en su conciencia queda.
_________
Publicat a EL MUNDO/El Día de Baleares

Sa Fundació Jaume III se manifesta contra es canvi de Diada de Mallorca i diu que es pancatalanisme torna a imposar sa seva agenda política

Una trentena de simpatisants de sa Fundació Jaume III se manifesten contra es canvi de sa Diada de Mallorca – Una nova traïció a s’identitat col·lectiva de sa majoria de mallorquins

Una trentena de simpatisants de sa Fundació Jaume III s’han manifestat avui a sa sala de plens des Consell de Mallorca per protestar contra es canvi de data de sa Diada de Mallorca que avui s’ha aprovat amb sos vots afirmatius de Més, PSIB, Podem i el PI i es vots en contra des PP i C’s. Es manifestants duien pancartes que deien “No volem MÉS imposicions catalanistes”, “Volem es 12 de setembre” i “12-S: diada de tots es mallorquins”, mentres aixecaven qualque bandera mallorquina.

Abans d’intervenir es grups polítics per fixar sa seva posició, es vicepresident des Consell ha donat sa paraula a ses diferents entitats cíviques que havien expressat sa seva voluntat de donar sa seva opinió en un tema de tanta trascendència per s’identitat col·lectiva de tots es mallorquins. Es primer a intervenir ha estat es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font, que ha començat es seu discurs afirmant que “està a punt de consumar-se una traïció a s’identitat de Mallorca, tal com l’entenen una majoria de mallorquins. Es pancatalanisme consegueix imposar sa seva agenda política a la resta de partits i ciutadans i posa una pedra més en sa construcció simbòlica de s’identitat des mallorquins, tal com ja va passar el 1983 quan sa classe política va donar es nom de llengua catalana a sa llengua des mallorquins quan, llevat de sa minoria catalanista, ningú l’anomenava així. I tal com ha passat fa poc quan també han conseguit canviar es nom de Palma de Mallorca”.

 

Font ha remarcat que “es símbols s’han de canviar per consens o quan compten amb un suport majoritari, no podem assumir tots es símbols d’una minoria”. Llavors ha donat ses raons que, an es seu parer, han empès Més a canviar sa Diada de Mallorca. “Es 31-D com a Diada de Mallorca ha estat una demanda històrica des PSM i ho ha estat perquè, dins sa cosmovisió catalanista, representa es baptisme d’entrada no a sa Cristiandat, sinó a una suposada Catalanitat, una espècie de Cincogema que va convertir es mallorquins en catalans. Per ells, es 31-D és s´única i s’autèntica acta fundacional des poble mallorquí”. “En realitat, ha proseguit es portaveu, es 31-D no va esser cap conquista catalana sinó una conquista cristiana, una creuada beneïda pel papa que va atreure catalans, llenguadocians, italians, provençals, rossellonesos, navarresos, aragonesos… que, sobretot a partir des regne privatiu de Mallorca (1276-1343), se sentiran mallorquins amb personalitat pròpia independentment des seu origen”.

Llavors ha deplorat que es catalanisme vulgui esborrar de sa memòria col·lectiva es reis independents de Mallorca (1276-1343), monarques que es nostro regne no compartí amb ningú pus y que, per això, dos d’ells estan enterrats a la Seu. Una dinastia que comença un 12 de setembre de 1276, “una etapa esplendorosa on se posen es fonaments institucionals des Regne de Mallorca, se construeix la Seu i es Castell de Bellver, s’encunya moneda pròpia, es navegants mallorquins arriben a tot el món conegut, se projecta culturalment a través de sa figura de Ramon Llull –lligada an els reis de Mallorca i no a Catalunya, com se pretén–, se reactiva com mai s’economia mallorquina. Un període històric que reafirma sa voluntat des mallorquins de caminar tot sols i fugir de sa tutela des catalans que en cap moment varen acceptar aquell regne independent dins la mar i que el volgueren fagocitar des des seu naixement el 1276”. Un regne que no cap –i per tant, tampoc es 12-S–, òbviament, dins s’estretor mental de s’ideologia pancatalanista.

Font ha acabat recordant que “es 31-D és una data contaminada pes catalanisme. Basta veure es lema amb què el celebrarà enguany es separatisme més radical:«Per la plena sobirania de Mallorca, construïm Països Catalans». No serà una Diada per sa concòrdia, serà una diada que només generarà divisió i enfrontament entre es mallorquins”.

“No som catalans. Som, senzillament, mallorquins”, ha etzibat per acabar es portaveu de sa Fundació Jaume III.
_______________
Publicat a EL MUNDO/El Día de BalearesIB3 Televisiódiariobalear.esdiariodemallorca.comarabalears.cat

Sa Fundació Jaume III organisa avui un debat sobre sa Diada de Mallorca a En Clau Balear (Canal 4 Ràdio)

FUNDACIÓ JAUME III DE SES ILLES BALEARS

Sa Fundació Jaume III constata que sa nova Diada de Mallorca des 31 de Desembre que es Consell vol aprovar aquest divendres només servirà per entregar an es pancatalanisme més exaltat sa festa de tots es mallorquins, sa majoria des quals se sentiran exclosos. Passarem d’un dia des 12-S que rendia homenatge an es Regne privatiu de Mallorques, s’època més explendorosa per ses Illes Balears a s’Edat Mitja, per una altra que només generarà divisó i confrontació entre es mallorquins.

Per això, sa Fundació organisa avui es debat DES 12-S AN ES 31-D, ¿NOVA TRAÏCIÓ AN ES MALLORQUINS? avui a les 18:30h en es programa En Clau Balear de Canal 4 Ràdio. Comptarem amb sa participació de:

Joan Font Rosselló, professor de sa UIB i portaveu de sa Fundació Jaume III.
Lluís Apesteguia, conseller de MÉS per Mallorca.
Joan Rotger, conseller des Partit Popular.
Àngela Rovira, consellera de Podem.
Estanis Pons, conseller de Ciutadans – C’s.

Escolta-mos a CANAL 4 RÀDIO, en es 88.4, 89.0 FM i awww.canal4radio.com.

Podeu participar a les 19:30h cridant an es 971 439

Sa Fundació Jaume III constata que es separatisme més exaltat se farà seva sa nova Diada de Mallorca des 31-D

Es 31-D és, des de fa anys, una data contaminada pes separatisme pancatalanista – Sa nova Diada de Mallorca només generarà divisió ja que exclou sa majoria de mallorquins

Sa Fundació Jaume III constata que sa nova Diada de Mallorca des 31 de Desembre que es Consell de Mallorca vol aprovar divendres qui ve només haurà servit per entregar an es pancatalanisme més exaltat sa diada de tots es mallorquins, sa majoria des quals se sentirà exclòs. Haurem passat d’una diada com sa des 12-S que passava indiferent (però que pretenia esser integradora ja que tothom hi podia trobar punts d’encontre) a una altra que només generarà divisió i confrontació entre es mallorquins, lo que encara és pitjor.

Així, per exemple, es lema d’enguany des pancatalanisme organisat, més eufòric que mai, no és altre que “Per la plena sobirania de Mallorca. Construïm els Països Catalans”. Més clar, aigua. Resulta curiós que parlin de “plena sobirania” quan lo que pretenen és separar-se d’Espanya per sotmetre-se a una Gran Catalunya. I resulta contradictori que hagin despreciat es 12 de setembre que si qualque representava era s’inici de s’única època dins sa mil·lenària història de Mallorca en què fórem un regne independent. Lo que confirma que sa principal raó de celebrar es 31-D no serà festiva sinó reivindicativa: pujar-se an es carro des projecte de construcció nacional que encapçala “el Procés” català.

Tot això era previsible perquè per desgràcia, de fa molts d’anys ençà, es 31-D és una efemèride contaminada pes pancatalanisme que no hi veu altra cosa que s’incorporació de Mallorca a s’entel·lèquia des Països Catalans. Així és com interpreten sa conquista cristiana de 1229 que, a més, va esser una creuada beneïda pel papa a la qual s’hi sumaren cristians de totes bandes: catalans, occitans, aragonesos, italians, rossellonesos, castellans, navarresos, etc.. Es catalanisme vol ignorar que si sa Festa de l’Estendard és una de ses festes més antigues d’Europa ho és pes seu caràcter religiós i per s’anhel de tots es reis cristians de recuperar pes Cristianisme s’antic territori d’unaHispania visigòtica perduda a Guadalete l’any 711. Res a veure amb ses fantasies i tergiversacions anacròniques que hi volen veure es catalanistes.

Olga Ballester (C’s) a EN CLAU BALEAR de Canal 4 Ràdio: “Es Govern Balear ha donat 140.000€ a ARA Balears i 40.000€ a dBalears per fer sa feina bruta. Una premsa subvencionada no és una premsa lliure”

EN CLAU BALEAR – CANAL 4 RÀDIO 

Avui publicam es 6t programa d’En Clau Balear, de dilluns 5/12/2016, es magazine cultural i d’actualitat de Canal 4 Ràdio produït per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears i dirigit per Rafel Company. Cada dilluns a les 18:30h en es 88.4, 89.0 FM i www.canal4radio.com

En aquest sest programa d’En Clau Balear sa protagonista ha estat Dª Olga Ballester Nebot, professora, activista en educació, membre de PLIS, Educación por favor i diputada de Ciutadans (C’s) en es Parlament de ses Illes Balears.

Han participat també D. Román Piña Homs, Catedràtic d’Història des Dret a sa UIB, Miquel Obrador, president de sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, iTomeu Berga, secretari de sa Federació de Veïnats de sa ciutat de Palma, en un interessantíssim debat sobre ¿Palma, Ciutat o Palma de Mallorca?

Poden escoltar es programa clicant assuquí.

Sa Fundació Jaume III obri a Llucmajor sa seva primera delegació de sa Part Forana

Sa delegació de Llucmajor compta ja amb una quinzena de persones – Jaume Oliver Salvà serà es seu primer coordinador – Comença així s’implantació de sa fundació a sa Part Forana

Sa Fundació Jaume III de Mallorca presentà ahir, en col•laboració amb sa Cofradia Sant Crist de l’Agonia, sa primera delegació de s’entitat a sa Part Forana, a Llucmajor. S’acte va constar de ses intervencions de Jaume Oliver Salvà, primer coordinador de sa delegació a Llucmajor i de Joan Pons, secretari d’organisació de sa Fundació Jaume III, qui exposà es decàleg de principis i propòsits de sa nostra entitat. Pons va fer una exposició des camí que queda per córrer si volem dignificar ses nostres modalitats insulars, posant com a exemple es llibres de text des nostros estudiants, mal adaptats an aquestes modalitats tal com demostràrem en un exhaustiu informe fa un any i mig. Pons presentà també es primer traductor online castellà-mallorquí que se posà en marxa es passat dia 23 de novembre. Per acabar, Oliver animà tots ets assistents a fer-se socis de sa Fundació Jaume III i, sobretot, a fer-se membres de sa delegació de Llucmajor, que ja compta amb una quinzena de membres.

Sa Fundació comença així sa seva implantació a sa Part Forana de Mallorca, curiosament, en es mateix poble, Llucmajor, on fa 666 anys morí Jaume III, darrer rei privatiu des Regne de Mallorca, en mans de ses tropes de Pere s’Usurpador.

S’implantació de sa Fundació pretén continuar el 2016 amb sa creació de més delegacions locals a sa Part Forana.

Un centenar de persones umplen Sa Nostra de Mahó per fer costat a “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Francesc Romero

Novel·la històrica en tres idiomes, il·lustrada amb pintures de Pere Lorente i d’estil clar i senzill per arribar a tots es públics – També s’inaugurà s’exposició de ses 26 pintures de Lorente que il·lustren s’obra

Anit passada, devers 100 persones persones ompliren de gom en gom es Centre Cultural de Sa Nostra a Mahó per fer costat an es llibre “Llull, es nostro heroi il·luminat” de Joan Francesc Romero. Entre elles, personalitats des món polític, econòmic i social com es batle des Castell Lluís Camps, s’ex-senador Manuel Jaén Palacios, ets ex-batles de Ciutadella i Ferreries, Ramon Sampol i Manolo Monerris, es diputats autonòmics Toni Camps, Juan Domínguez i Juan Manuel Lafuente, es regidors Andrés Spitzer (C’Me), Jaume Fedelich, Nuri Torrent i Diego Pons, ex-regidors com Maite Torrent, es coordinador de Ciutadans de Mahó, Eugenio Ayuso, s’ex-candidat de Ciutadans de Menorca an es Senat,Manel Bonmatí, es secretari de Ciutadans de Ciutadella,José María Llull, s’empresari des calçat i patró de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears Antonio Pons Bosch, es patró Antonio Planas Gual de Torrella, es president des Grup d’Acció Balear Toni Ballester i es secretari de sa Fundació Hospital de s’Illa del ReiAntonio Cendán Melis.

“Llull, es nostro heroi il·luminat” és una novel·la històrica escrita per Francesc Romero, il·lustrada pes dibuixant Pere Lorente, publicada en tres idiomes (castellà, balear i anglès) i editada per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, “és fruit d’un projecte que va començar fa un any i en es que hi ha participat molta gent”, va dir es president de sa fundació a Menorca, Joan Pons. “Lo que pretén aquesta obra és tornar a fer actual Llull, acostar-lo an es poble menorquí —i mallorquí i eivissenc— que el va venerar durant segles com un sant”, va continuar Pons, que recordà que “mentre Llull era de cada vegada més reconegut dins es món acadèmic i universitari, perdia influència entre es ciutadans balears”.

Es presentador, s’historiador i president de sa Fundació Jaume III de Menorca, Joan D. Pons Torres, va destacar s’estil senzill des llibre, cosa que el feia bo de llegir ja que acostava un personatge fascinant com Llull an es grau de curiositat des lector mitjà.

DSC 0469-minDSC 0485-minDSC 0585-minPer altra banda, Pons criticà ses ajudes zero rebudes per part des Consell Insular de Menorca, Govern Balear o Institut Menorquí d’Estudis, a qui retreu “estan prou enfeinats dedicant es seu temps i es nostros doblers a presentar coses com ‘Història del protestantisme als Països Catalans’ de s’independentista Josep-Lluís Carod Rovira mentres abandonen sa cultura menorquina i balear com és aquesta magnífica obra sobre Ramon Llull”.

Pons també destacà s’aportació de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears amb aquesta novel·la històrica sobre Llull, “en es 700è aniversari de sa mort de Ramon Llull, es catalanisme s’encarrega d’amagar aquells aspectes de sa seva vida i obra que són contraris a sa seva doctrina: a) Ramon Llull mai va anomenar sa seva llengua com a catalana sinó ‘romanç’, i b) s’exilià durant s’ocupació aragonesa de ses Illes Balears i no va calcigar cap terra aragonesa, molt manco es comtat del nord —en referència a Catalunya—, allà on ara s’apropien des nostro baleàric més universal amb es beneplàcit de ses nostres sucursalistes autoritats insulars”. Tancà sa seva intervenció manifestant “en es 700 aniversari de sa mort de Ramon Llull, és es moment d’exigir a ses nostres autoritats, tant aquí com a Madrid, que aturin s’expoli cultural que patim a ses Illes Balears, que s’Institut Ramon Llull modifiqui es seu nom, i que es vertader Institut Ramon Llull tengui seu a Palma de Mallorca, a Balears, a sa terra natal de Llull i no a Barcelona”.

Per sa seva banda, es general Luis Alejandre va introduir a Romero destacant sa frescor des text i es mèrit de s’autor per “traslladar sa vida de Llull, un homo increïble amb una vasta producció literària que es va endinsar en ses tres cultures, musulmana, cristiana i jueva, a un llenguatge més pròxim que l’acosta a sa modernitat”.

“−Teniu un heroi i no ho sabeu”

Per sa seva banda, s’autor des llibre, Francesc Romero, destacà que havia estat “franciscà per educació” i que “aviat va omplir sa seva biblioteca de llulls”. Romero afirmà que des seus càrrecs públics havia procurat sempre defensar es lul·lisme i realçar-ne sa seva figura. Com a comissionat Llull des Govern de José Ramón Bauzá, Romero explicà que havia planificat un calendari lul·lià on cada acte havia de realçar un aspecte de sa vida des doctor il·luminat i que això l’havia ajudat molt a organisar sa biografia des savi mallorquí, un coneixement exhaustiu que llavors li havia facilitat sa redacció d’aquesta novel·la.

Romero contà que va esser un veïnat seu nord-americà des port d’Andratx que el va engrescar a escriure aquest llibre: “−Voltros teniu un heroi i no ho sabeu”, li enflocà, “i aquest heroi és en Ramon Llull”. Va esser així com s’autor va posar fil a l’agulla i començà a escriure. Era s’agost de 2015. “He disfrutat escriguent aquest llibre. M’ho he passat la mar de bé, m’emocionava quan construïa es diàlegs de Llull, pareixia que estàs en contacte amb ell”, va confessar s’autor molt emocionat.

S’exposició ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ a Sa Nostra

S’acte serví també per inaugurar una exposició amb ses 26 il·lustracions de Lorente que s’han incorporat a s’obra i que estarà oberta fins dissabte de la setmana qui ve, dia 17 de desembre. Se pot visitar en es Centre Cultural Sa Nostra (Carrer s’Arraval, 31, Mahó), on també se podrà comprar es llibre ‘Llull, es nostro heroi il·luminat’ per només 25€.
________________
Publicat as Diari MENORCA, Diariobalear.es, esdiari.info, 12/12/2016

Los modernos vándalos

MARIANO PLANELLS.

 Está de moda entre los separatistas usar el prefijo ‘neo’ para añadir un matiz subliminal de modernidad. Pero nada tiene de moderno reescribir el pasado, como estos institutos independentistas de la Nueva Historia de Cataluña, que reciben jugosas subvenciones de la Generalidad para distorsionar los hechos del pasado. Quieren ganar el futuro cambiando el pasado a su antojo, como estos neocomunistas de Podemos que quieren reescribir la guerra civil para ganarla 75 años después. No podrá ser. Poco futuro tiene ganarse el pasado, modificarlo y falsificar la narrativa histórica. Comunistas y nacionalistas son la cosa más rancia y decimonónica –en sentido literal– más casposa y estéril que aún subsiste en nuestro solar patrio. El primero solo ha creado dolor, cien millones de muertos y hambre por donde pasa. Y el nacionalismo es una reliquia tóxica del puro Romanticismo del siglo XIX. Pero mira tú, les funciona, mientras los gobiernos regionales suelten la pasta gansa. Miles de catalanistas viven de esta sopa boba. Arrinconando el español.

No crean que en Ibiza estamos a salvo, basta ver las candidaturas presentadas, la inmersión en la mayoría de los colegios, la recuperación de las leyes identitarias del Pacte y las publicaciones –siempre financiadas– en catalán estándard, o sea el barcelonés. Que casi nadie lee.

La misma Enciclopedia de Ibiza y Formentera está plagada de barbaridades de variado pelaje. Algunas se las he dicho personalmente al actual responsable, pero temo que en el próximo y último tomo no las corrijan. Las hay a cientos, pero causan espanto algunas como el uso sistemático del término compuesto ´Corona catalano-aragonesa´. Tal adefesio no ha existido nunca. También se le ocurrió a un neohistoriador (¡y político!) catalanista inventarse una Corona de Mallorca inexistente. Que yo sepa es la Corona de Aragón. En Baleares, ciertamente fuimos Reino, el Reino de Mallorca que nos incluía a los pitiusos. Cada cual es muy libre de tener las ideas que Dios y su razón le dé a entender. Pero jamás debieran proyectarse cuando se hace ciencia, cuando se hace Enciclopedia. La de Ibiza y Formentera ha quedado obsoleta en gran parte por no haber sabido filtrar esta rancia y tendenciosa ideología catalanista. ¿Hay en Ibiza algunos historiadores sensatos, ecuánimes, serios y preparados? Al menos ni uno solo ha denunciado públicamente estos disparates ilustrados.

Nos llevaría mucho tiempo leer críticamente estos más de doce tomos que engloban y pretenden explicarnos con rigor la totalidad de las islas de Ibiza y Formentera. Los profesionales debieran tomarse en serio su trabajo y fijarse dónde ha acabado Cataluña (y el proceso no ha concluido: acabará peor). En Ibiza no hemos de seguir a Cataluña en nada: ha demostrado siglo tras siglo que siempre toma la peor opción. Que se estrellen ellos, pero a nosotros que nos dejen en paz. Incluso los catalanistas de aquí se contagian de la ceguera catalana. A principios del siglo XX un exaltado catalanista ibicenco propuso derribar nuestras murallas renacentistas, quizás para seguir lo que se hizo en Barcelona. Hace unas semanas, otro catalanista ibicenco propuso derribar el monumento a nuestros corsarios. Antes de derribar lo ajeno construyan ustedes algo en positivo.

Más valdría que no perdieran el tiempo en intentar cambiar una historia que ni siquiera conocen. ¿Entonces qué quieren? Hacer política con el dinero y con los valores ajenos. Habrán observado que no he citado a nadie. Pero que no sirva de precedente.

________

Article publicat a Diario de Ibiza, es 9-12-2015.