No és sa primera vegada que denunciam es remenats de mallorquí i barceloní, fruit d’una falta de criteri a s’hora d’aplicar un determinat model de llengua. Aquesta falta de criteri, emperò, mos cau més avall encara quan ve d’aquells que, en lloc de donar llum, donen fum. Mos referim an aquells que s’han presentat sempre com es reietons de ses essències pàtries: el PSM.
Fa unes setmanes denunciàvem s’estandarisació a ultrança del PSM de Petra. En aquella senyalisació hi compareixia sa paraula catalana “cementiri” en lloc des nostro cementeri. A s’imatge d’avui, en canvi, veim com es mateixos governants de Petra utilisen cementeri,com pertoca. Dos cents metros més amunt mos entaferren “cementiri” a un cartell i dos cents metros més avall cementeri. Ja veis quin criteri més curiós.
Però es mestall d’aquells que no van de berbes a s’hora de defensar es català estàndar no acaba aquí. Després d’emprar cementeri, tota una llicència an es mallorquí, sis retxes més avall mos trobam amb tot un clàssic: “Premeu el botó verd” en lloc de Pitjau es botó verd. Se veu que no saben que, almanco a Mallorca, prémer és “fer esforços per anar de ventre”, tal com explica es Diccionari Català-Valencià-Balear. Però això no és tot. Se fixin també en “tancats/es”, una llicència a sa correcció política –i a s’incorrecció gramatical, ja que, escrit així, dóna a entendre que sa forma de femení és “tancates”–, però que, filològicament, és una aberració, tal com ha denunciat fins i tot es Departament de Filologia Catalana de sa UIB. ¿No són aquests del PSM es qui proclamen un dia sí i s’altre també que “s’institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana” és sa UIB? ¿Per què segueixen idò uns criteris diferents? Ja ho veis, tant els hi és riure com tocar de mort.