Avui retrem homenatge an es bàsquet de ses nostres illes. Dedicarem un espai an es club deportiu menorquí que més enfora ha arribat de sa nostra història. Es tracta des recentment i desgraciadament desaparegut Menorca Bàsquet.
En quant a sa seua història, aquest club va esser fundat el 1950 com a Club Bàsquet La Salle Mahón. Es club agafà força i va progressar fins arribar sa temporada 1993/94 a entrar a ses lligues d’àmbit nacional per ascendir a sa coneguda lliga EBA. Va esser quan, per raons obligatories d’aforament i reglamentàries, es club va començar a jugar en es Polideportiu Municipal de Mahó.
Va esser es maig de 1997 quan La Salle va fer campeón de lliga EBA, después d’unes temporades només sobrevivint a sa zona baixa d’aquesta competició. Ho van conseguir amb en José Luis Oliete d’entrenador i Don Paco Llull a sa presidència. Açò va fer que s’equip conseguís s’ascens a sa LEB, i també es patrocini d’institucions locals i autonòmiques, passant a dir-se Menorca Bàsquet, es nom que tenia fins ara.
Finalment, sa temporada 2004/2005 s’equip es va proclamar subcampeón de sa Copa Príncipe de Asturias i subcampeón de sa LEB, amb lo que va conseguir s’ascens a sa lliga ACB, sa primera divisió espanyola des bàsquet, seguent president en José Luís Sintes.
Después d’haver conseguit s’ascens i sa permanència a s’ACB, arriba sa taca negra de s’història des Menorca Bàsquet: es club no va reunir s’aval econòmic necessari que sa Federació Espanyola li reclamava i, de forma sorpresa, es 27 de juny de 2012 sa directiva va comunicar a sa premsa sa disolució des club per mor de s’incapacidat econòmica per garantisar sa viabilidat d’aquest.
Com que no volem acabar es programa amb tanta tristor, complint amb sa tradició, vos contarem una anècdota per acabar: i és que el Menorca Bàsquet passarà a s’història des bàsquet espanyol per sa temporada 2005/06 on va conseguir sa permanència después de 31 jornades en puestos de descens directe.
Es menorquins sempre recordarem lo que va esser sa llum des bàsquet menorquí, i qui sap, perquè no, confiem en què tornin qualque dia aquells partits de patiments i il•lusió a s’ACB des nostro Menorca Bàsquet.