- Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià — Voro López defensa que balear i valencià formen part de sa mateixa família lingüística que es català, però critica que a Balears no se protegesquin ses modalitats lingüístiques insulars
Aquest passat fi de setmana en es pati senyorial de Can Saura (Ciutadella), sa Fundació Jaume III va presentar “Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana” davant un centenar d’assistents. Un llibre que destapa es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià. S’obra va esser presentada per Jaume Anglada Bagur, escritor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam, Joan D. Pons Torres, historiador i director de Sa Fundació, i per s’autor des llibre i doctor en Filologia Valenciana per s’Universitat de València, Voro López Verdejo.
Voro López (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s’actual director de sa Secció de Llengua i Literatura Valencianes “Lluís Fullana i Mira” de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un des principals referents des valencianisme lingüístic.
S’obra va rebre es Premi “Josep Mª Bayarri” d’assaig de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de Valéncia 2016 de Lo Rat Penat. ¿Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa “unitat de sa llengua”, s’espoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona “catalanoaragonesa”… són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana ses principals premisses sobre ses quals es pancatalanisme sosté una pretesa superioritat lingüística des català central o continental damunt des valencià o balear.
S’acte va esser presentat per Joan Pons, director de Sa Fundació, qui va destacar que “amb un llenguatge senzill an es mateix temps que rigorós, apel·lant a s’unitat davant s’uniformitat, sa principal aportació des llibre és s’extrapolació dets arguments en defensa des valencià per ses Balears i ses seves modalitats lingüístiques. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística des nostro menorquí i es valencià davant s’hegemonia des català estàndar”.
Jaume Anglada per sa seva part, va destacar que “Sense pèls en la llengua es situa en ple procés de substitució lingüística des menorquí i des valencià pes català estàndar. En un context en què nostros polítics no han tengut sa dignitat de defensar ses nostres modalitats balears. I per defensar lo nostro, no és necessari atacar ets altres”.
Voro López, per sa seva part, va defensar que “menorquí i valencià no són dialectes ni una degradació des català. És innegable que formen part de sa mateixa família lingüística, que és es diasistema occitanoromànic, segons sa romanística”. No obstant açò, va resoldre que “es menorquí o balear serà lo que es balears decidesquin que sigui. Sa llengua de ses Balears està prou avalada des des punt de vista lingüístic, històric, jurídic i cultural per tenir es mateix reconeixement que es valencià i es català”. I davant s’etern debat de s’unitat de sa llengua, va assenyalar que “entre família, es llaços d’unió mai haurien de convertir-se en cadenes”.
Com a mostra d’agraïment, Voro López va regalar a Sa Fundació un exemplar des Diccionari General de la Llengua Valenciana. Una obra a sa que López ha invertit quasi onze anys de feina juntament amb un equip de vint col·laboradors per replegar en dos volums que sumen més de 2.600 pàgines unes 77.000 paraules valencianes, definides en valencià i amb es seu origen etimològic i es seu ús normatiu.
Aquest acte ha estat fruit de s’aliança de col·laboració entre Sa Fundació i Lo Rat Penat segellada es juny de 2017 a València, que té entre es seus objectius “sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment s’ús de models estàndars propis de balear i valencià maldament ses creixents traves de ses instàncies oficials que ho impedeixen”.