Sa Fundació denuncia ses amenaces i ets atacs a sa seva seu durant sa manifestació pancatalanista des 30 de desembre

Palma, 13 de gener de 2019

Es passat 30 de desembre va tenir lloc sa manifestació anual des pancatalanisme balear. Quan aquesta va passar per sa seu de sa Fundació Jaume III en es carrer dets Oms, nombrosos manifestants varen dirigir insults i amenaces an es membres i treballadors de Sa Fundació, amb crits de “Mallorca neta, gonella guinaveta!”, i altres desqualificacions que varen afegir an es seu repertori habitual contra sa Monarquia, contra es membres de ses forces i cossos de seguretat de s’Estat, i contra altres formacions polítiques que no són des seu grat.

Ademés, el sendemà de sa manifestació catalanista, es frontis de sa seu de Sa Fundació va aparèixer amb grans taques de pintura fosca i restes des globus amb pintura que se varen llançar contra es vidres des local de s’entitat mallorquinista.

Recordem que aquesta manifestació va esser convocada per sa Plataforma 31-D, s’Assemblea Sobiranista de Mallorca i es Bloc d’Unitat Popular (BUP), i que va comptar amb sa presència de sa plana major de MÉS, des que fos expresident del Parlament Baltasar Picornell i de s’expresident des Govern amb so PP i ara cappare independentista, Cristòfol Soler. També se varen deixar veure son pare d’Oriol Junqueras i es dirigent d’ERC Joan Tardà.

Mos agradaria recordar que aquestes actituds podrien esser constitutives d’un delicte d’odi, tal com recull s’article 510 des Codi Penal espanyol vigent, segons es qual “1. Seran castigats amb una pena de presó d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui públicament fomentin, promoguin o incitin directa o indirectament a s’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part des mateix o contra una persona determinada per raó de sa seva pertinença en aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”, i “2. Seran castigats amb sa pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui lesionin sa dignitat de ses persones a través d’accions que comportin humiliació, despreci o descrèdit de qualcun des grups an es fet que se refereix s’apartat anterior, o d’una part des mateixos, o de qualsevol persona determinada per raó de sa seva pertinença a ells per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”.

Per tot això, comminam an es convocants d’aquesta manifestació a que facin públicament una disculpa, i que se comprometin a posar un especial zel en què tals actituds i actes vandàlics contra Sa Fundació i contra sa majoria de mallorquins que defensam es mallorquí no tornin a produir-se. Garantir sa convivència i respectar es que no pensa com tu hauria d’esser una prioritat per tots es ciutadans, i no diguem per aquells que tant bravetgen en autoproclamarse com a “progressistes”.

Adjuntam enllaç des vídeo amb ses amenaces a Facebookhttps://www.facebook.com/414157142040293/posts/2531711503618169/?vh=e&d=n

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es Dia de Mallorca davant es pancatalanisme des Consell de Mallorca

Es símbols només shan de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista dun partit tot sol – Sa Fundació exigeix sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir una falsa identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) imposàs a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Dos anys després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM, una reivindicació política que només els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament una falsa identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història: “lo únic que hi ha darrere es canvi des Dia de Mallorca és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui es nou Dia de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es president de Sa Fundació, Fernando Fortuny, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’annexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne independent de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que varen donar Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Fortuny.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació Jaume III expressa es seu més profund condol per sa pèrdua de Jaume Oliver Salvà “Pelin”, gran mallorquinista

Després d’anys de lluita contra una contra injusta malaltia, sa nit de dilluns mos deixà Jaume Oliver Salvà, “En Pelín”. Soci fundador de sa Fundació Jaume III, articulista de www.mallorcadiario.com amb sa secció “En bon mallorquí” i de sa Revista Unió de s’Arenal de Llucmajor. Primer coordinador de sa delegació de Sa Fundació a Llucmajor. Empresari i homo de lletres. Sa seva padrina fou neboda de s’escriptor D. Gabriel Maura, autor dets “Aigoforts” en mallorquí, entre d’altres obres. En 2018, Jaume Oliver quedà 3r en es Premi Gabriel Maura amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”.

Sa Fundació vol expressar es seu més profund condol a sa familía per sa pèrdua d’en Jaume, aprofitant per agrair tot lo que mos ha ensenyat durant aquests anys. Agrair-li que donàs sa cara per Sa Fundació a ses bones i a ses no tan bones. Agrair-li tot lo que va fer pes mallorquinisme, per sa llengua i cultura balear.

Gran persona i gran mallorquinista. Va ser un homo honest, sincera i lleial. Compromès i entregat amb sos altres sense esperar res a canvi. En nom des patronat, socis i voluntaris de Sa Fundació: mai t’olvidarem.

Descansa en pau. I en bon mallorquí.

Palma de Mallorca, 31 de gener de 2019

Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III demana a s’Ajuntament d’Alaró que barati a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i llevi es .cat

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana inexistent” i tengui a sa web es .cat

Sa Fundació Jaume III lamenta que a s’actual legislatura sa web des Castell d’Alaró s’hagi modificat i s’hagi afegit una inexistent “conquesta catalana” allà on correspon parlar de sa conquista de sa Corona d’Aragó.

Sa web en qüestió (www.castellalaro.cat) és competència de sa Fundació Castell d’Alaró, composta per s’Ajuntament d’Alaró, es Consell de Mallorca i el Bisbat de Mallorca com a patronat. Per tant, sa Jaume III exigeix a ses tres institucions que baratin a sa web “conquesta catalana” per conquista cristiana i, de pas, llevin aquest vergonyós .cat de sa web.

L’any 1285 va tenir lloc s’illegítima ocupació de Mallorca per part d’Alfons III amb s’intenció d’annexionar ses Balears a sa Corona d’Aragó. En es Castell d’Alaró s’organisà sa resistència mallorquina per part de dos capitans que custodiaven es castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, feels an es llegítim i sobirà rei de Mallorca, Jaume II. Tots dos moriren rostits i cremats vius en es Castell d’Alaró per orde des cruel Alfons III d’Aragó. De llavò ençà, es Castell d’Alaró ha estat símbol de sa mallorquinitat en memòria des dos màrtirs, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, cendres des quals se troben enterrades a La Seu.

Sa Fundació considera que és una falta de respecte a tots es mallorquins i una ofensa a sa mallorquinitat que un lloc tan significatiu per s’història des Regne de Mallorca com es Castell d’Alaró parli d’una “conquesta catalana” inexistent i tengui a sa web es .cat.

Extremenys de Menorca

Quan ja mos pensàvem que no hi hauria vida intel·ligenta que renovàs s’argumentari des secessionistes lingüístics, mos ha sortit de davall ses pedres un tal Carles Mulet Garcia —sisplau, faci una orxata al catalanitzador de cognoms—, senador de Compromís, nacionalistes valencians que volen esser catalans, i mos ha fet un ou amb dos vermells. Si fa un parell de setmanes parlàvem de s’obsessió catalanista de comparar sa nostra llengua menorquina amb s’andalús, com si sa parla dets andalussos fos una cosa inculta o més borda que sa catalana, ara resulta que amb s’extremeny passa tot lo contrari. ¡Se mos inventen una “lengua extremeña” diferent de sa castellana!

 

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat (PGE) per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengua. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengües cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.

 

Es senador de Compromís, Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el estremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

 

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengües minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengües cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec». Sorprèn veure partits polítics pancatalanistes com Compromís defensant sense reserves es reconeixement com a idioma de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà. Açò vol dir que podem fer lo mateix amb aquelles modalitats lingüístiques que qualcuns consideren català, no?

 

Des d’aquestes retxes don s’enhorabona a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma. No seré jo qui negui an ets extremenys es seu dret a defensar ses seues particularitats lingüístiques, inclús com a idioma, encara que a s’extremeny sempre se l’hagi considerat una parla dialectal castellana o, com a molt, un parlar de transició de sa família lingüística astur-lleonesa. Però sí exigesc a Compromís que no faci parts i quarts, i que defensi lo mateix pes menorquí. Llàstima que segurament aquest senador creu que ses Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengua és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí i eivissenc.

 

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’estremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro menorquí, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.

 

Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengua menorquina o baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb es que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull, Joan Benejam o Àngel Ruiz i Pablo, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, mira per on, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

 

Per tant, exigesc a Compromís que demani una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengua molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que es valencians han clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès. Ara ja sabem què hem de fer perquè es Consell insular de Miquel Àngel Maria, amigots de Compromís, no mos denegui ses ajudes per escriure en menorquí o català incorrecte com diuen ells. Direm que som extremenys de Menorca i que escrivim en estremeñu. Au idò!

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.