¿Dónde puedo comprar “Sa llengua de Menorca”?

Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció es el nuevo libro de Joan Pons Torres, patrocinado por Sa Fundació. Un libro para defender el menorqun sin medias tintas y sin complejos ante las falacias catalanistas que, en nombre de la ciencia, se han dicho para desprestigiar la lengua menorquina.

Joan Pons Torres (Ciudadela de Menorca, 1993) es profesor de Geografía e Historia en el IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació y colaborador del MENORCA • Es Diari con la sección “Rallant en pla”, donde ha publicado más de doscientos artículos periodísticos en menorquín.

COMPRA AQUÍ
SA LLENGUA DE MENORCA

TAMBIÉN LO ENCONTRARÁS
EN LAS LIBRERÍAS DE MENORCA

CIUDADELA
– Llibreria des Racó (C/ Josep Mª Quadrado, 40)
– Supermercat Diskont (C/ Santandria)
– Tabacs Ciutadella (Av. Conquistador, 39)
– Tabacs Adrián (Av. Constitució, 84)
– Llibreria Menorca (C/ Àngel Ruiz i Pablo, 55)

FERRERÍAS
Llibreria Xoc (C/ Beat Joan Huguet, 38)
Sa Llibreria (Av. Verge del Toro, 8)

MERCADAL
Llibreria Montetoro (C/ d’Enmig, 8)

ES MIGJORN GRAN
Tabacs Migjorn (Av. Binicodrell, 2)

ALAYOR
– Llibreria Can Sales (C/ de ses Alzines, 1)
– Estanc García (C/ Major, 3)
– Estanc nº 2 (C/ Es Ramal, 51)
– Llibreria Illa (www.llibreriailla.com)

MAHÓN
– Llibreria Sa Catòlica (Costa de sa Plaça, 14)
– Papereria Tramontana (Camí des Castell, 12)
– Llibreria Ronda (C/ Borja Moll, 49)
– Llibreria Ca na Nicoletta (Av. Menorca, 21)
– El desván de Emma (Plaça Colón, 8)
– Papereria Clips (C/ Sant Esteve, 16)
– Binipreu (C/ D’Artrutx, 24)
– Didasko (C/ Biniamut, 3)
– Espai 14 (C/ Cós de Gràcia, 14)
– Xalallibres (C/ de s’Àngel, 14)

ES CASTELL
– Llibres Serra (C/ Gran, 54)
– Es Punt (Plaça Esplanada, 1)

SANT LLUÍS
– Llibreria Sant Lluís (C/ Sant Lluís, 80)
– Poussinet Llibreria (Av. Sa Pau, 116)

MALLORCA
Sa Fundació (C/ Jeroni Antich nº 5 A, baixos, devora sa Plaça des Patins)

Si vives fuera de Menorca y quieres comprar el libro,
haz click aquí

La Fundació Jaume III abre inscripciones para los cursos de mallorquín, que han aumentado un 50%

Ya está abierta la inscripción para matricularse en los cursos de mallorquín presenciales y a distancia – el año pasado los cursos de mallorquín de Sa Fundació superaron los 100 alumnos, aumentando un 50%

La Fundación Jaume III pone en marcha por cuarto año consecutivo los cursos para aprender mallorquín. Así lo han anunciado en rueda de prensa el presidente de Sa Fundació, Fernando Fortuny, el director de Sa Fundación, Joan Pons, y la directora de cursos de mallorquín, Sandra Amoraga.

Todos los cursos empezarán la semana del 1 de octubre y terminarán a mediados de junio de 2020. El curso completo son tres trimestres: 1 de octubre a 20 de diciembre, 10 de enero a 3 de abril, y 14 de abril a 16 de junio. Este año habrá tres niveles: nivel A para alumnos que no saben nada de mallorquín, nivel B1 para personas que hablan mallorquín de toda la vida pero no lo saben escribir, y nivel C2 para personas que ya tienen conocimientos avanzados de catalán / valenciano pero quieren perfeccionar su mallorquín. Además, habrá también un taller de conversación 100% oral y en mallorquín, y la opción de estudiar los cursos de mallorquín a distancia.

Los cursos de mallorquín serán impartidos por Sandra Amoraga, licenciada en filología catalana, especializada en las modalidades insulares y traductora de la famosa edición de El Principito en mallorquín.

En palabras del presidente de Sa Fundació, Fernando Fortuny: “Es un honor para Sa Fundació promover y conseguir que cada día más gente escriba en mallorquín. Gracias a los cursos de Sa Fundació, muchos mallorquines que no tuvieron la oportunidad de aprender a escribir su lengua materna en la escuela ahora podrán hacerlo”.

Fortuny ha sentenciado que “las autoridades no cumplen con el artículo 35 del Estatuto de Autonomía que exige el “especial estudio y protección del catalán de Mallorca, de Menorca, de Ibiza y de Formentera”, para eso está Sa Fundació, para defender el mallorquín y luchar por su conservación”.

Los interesados ​​en matricularse a los cursos de mallorquín presenciales o a distancia pueden llamar al teléfono 616 624 355 / 971 666 468 o enviar un mail a info@safundacio.es.

📢 Sa Fundació es una entidad sin ánimo de lucro creada a finales de 2013 para la defensa y preservación del mallorquín, el menorquín y el ibicenco.
¿Nos ayudas a defender nuestra lengua y cultura balear?

Las donaciones a Sa Fundació tienen una deducción fiscal del 75% en los primeros 150€. Si donas 10€ mensuales, ¡realmente no te costará ni 2€!

✅ Házte socio de Sa Fundació clicando aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació impulsa una edición de El Principito en mallorquín

Sandra Amoraga, joven filóloga mallorquina, licenciada en filología catalana y patrona de Sa Fundació, ha sido la encargada de su traducción en mallorquín — ‘Es Petit Príncep’ ya se puede comprar en las librerías y en la sede de Sa Fundació.

El cuento más popular y universal de la historia ya tiene edición en mallorquín. Es Petit Princep ha sido una iniciativa del editor catalán, Jaume Arbonés, quien contactó con la Fundació Jaume III para que llevara a cabo la traducción literaria en mallorquín.

Sandra Amoraga Carrera, joven filóloga mallorquina, licenciada en filología catalana y patrona de Sa Fundació, ha sido la encargada de la traducción de la obra en mallorquín.

El Principito ya se puede comprar en ses librerías y en la sede de Sa Fundació (C/San Elías 10A, esquina con C/Olmos). Se puede reservar llamando al 616 624 355 o a través de info@safundacio.es.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca el V Premio Joan Benejam de relatos en menorquín con un primer premio de 3.000€

Primer premio de 3.000€ de los cuales 1.000€ irán destinados a una entidad solidaria de Menorca — se puede participar hasta el día 4 de marzo de 2019 — la entrega de premios y cena de V aniversario de la fundación será este año el sábado 23 de marzo, en honor al nacimiento de Joan Benejam un 27 de marzo de 1846

BASES DEL V PREMIO JOAN BENEJAM. CLICAD AQUÍ

La Fundació Jaume III ha declarado abierta la convocatoria del V Premio Joan Benejam de relatos breves en menorquín que tiene como principal objetivo “promover la expresión literaria en menorquín e impulsar la normalización de la literatura menorquina”. El vicepresidente menorquín de Sa Fundació, Joan Pons, ha señalado que “dignificar nuestras modalidades significa normalizar su uso en los ámbitos más formales como la literatura de donde han sido marginadas”.

El ganador del Joan Benejam se llevará un 1r premio de hasta 3.000€, de los cuales 2.000€ serán para el ganador y 1.000€ se destinarán a una entidad solidaria de Menorca. En palabras de Pons, “este impulso para el Premio Joan Benejam y la literatura en menorquín es posible gracias al apoyo empresarial y ciudadano. Sa Fundació ya roza los 150 socios en la isla y supera los 500 en Baleares. La sociedad civil menorquina se está movilizando para frenar la degradación de su lengua menorquina”.

El vicepresidente ha reivindicado la tradición literaria en menorquín que vivió su plenitud a caballo entre los siglos XVIII y XX, y ha recordado a figuras tan descatadas para la narrativa costumbrista en menorquín como Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a quién van dirigidos los premios, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “—Históricamente, el menorquín sí ha tenido tradición literaria, tradición que empezó a recular a partir de la normativización fabriana de 1913”, ha recalcado Pons. Una tradición literaria que Sa Fundació ha conseguido resucitar estos últimos años con la organización de los Premios Joan Benejam en menorquín.

Por otro lado, Pons ha lamentado que un año más, ni el Consell insular ni el Govern balear hayan destinado ni 1€ del erario público balear a iniciativas para promocionar el menorquín y las modalidades lingüísticas insulares recogidas en el artículo 35 del Estatuto de Autonomía.

Finalmente, Pons ha reivindicado el trabajo de Sa Fundació a lo largo de estos cinco años en Menorca, y ha reivindicado los Premios Joan Benejam como ejemplo de normalización lingüística ante la preocupante bajada de hablantes de la lengua autóctona en Baleares del 45% al 36%. En palabras del vicepresidente de Sa Fundació, “es el resultado del fracaso de la Ley de Normalización Lingüística y evidencia una vez más la resistencia pasiva de muchos menorquines ante el catalán estándar, un modelo de lengua de raíz barcelonesa vinculado a la imposición lingüística y al nacionalismo”. Ha añadido “el problema no es si el menorquín o el catalán forman parte del mismo idioma o no —hecho que Sa Fundació nunca ha cuestionado— sino que la salud de nuestra lengua es cada vez peor”.

Pons Torres ha finalizado afirmando que “tendemos la mano y pedimos al Govern balear, Consell insular y Ayuntamientos su implicación con los Premios Joan Benejam con el fin de frenar la sangría de hablantes de menorquín”. Y ha finalizado “nuestras autoridades no entienden que, para que los ciudadanos de Baleares utilicen, quieran y defiendan su lengua, primero deberán sentirla como propia. El Premio Joan Benejam supone una oportunidad para impulsar, dignificar nuestra lengua y conseguir que los ciudadanos la sientan como propia”.

Las bases del concurso podrán consultarse en la web www.safundacio.es a partir del 17 de enero, festividad de Sant Antoni, Patrón y Día de Menorca.

La Fundació Jaume III pide al Ayuntamiento de Alaró que cambie en su web “conquista catalana” por conquista cristiana y quite el .cat

Sa Fundació considera que es una falta de respeto a todos los mallorquines y una ofensa a la mallorquinidad que un lugar tan significativo para la historia del Reino de Mallorca como el Castillo de Alaró hable de una inexistente “conquista catalana” y tenga en su web el .cat

La Fundació Jaume III lamenta que en la actual legislatura la web del Castillo de Alaró se haya modificado y se haya añadido una inexistente “conquista catalana” allí donde corresponde hablar de la conquista de la Corona de Aragón.

La web en cuestión (www.castellalaro.cat) es competencia de la Fundació Castell d’Alaró, compuesta por el Ayuntamiento de Alaró, el Consell de Mallorca y el Obispado de Mallorca como patronato. Por lo tanto, la Jaume III exige a las tres instituciones que cambien en la web “conquista catalana” por conquista cristiana y, de paso, quiten el vergonzoso .cat de su web.

En 1285 tuvo lugar la ilegítima ocupación de Mallorca por parte de Alfonso III con la intención de anexionar las Baleares a la Corona de Aragón. En el Castillo de Alaró se organizó la resistencia mallorquina por parte de dos capitanes que custodiaban el castillo, Guillem Cabrit y Guillem Bassa, fieles al legítimo y soberano rey de Mallorca, Jaime II. Ambos murieron asados ​​y quemados vivos en el Castillo de Alaró por orden del cruel Alfonso III de Aragón. Desde entonces, el Castillo de Alaró ha sido un símbolo de la mallorquinidad en memoria de estos dos mártires, Guillem Cabrit y Guillem Bassa, cuyas cenizas se encuentran enterradas en la Catedral de Mallorca.

Sa Fundació considera que es una falta de respeto a todos los mallorquines y una ofensa a la mallorquinidad que un lugar tan significativo para la historia del Reino de Mallorca como el Castillo de Alaró hable de una  inexistente “conquista catalana” y tenga en la web el .cat.

Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique de donde sale el dinero para crear la televisión de los “países catalanes” con TV3

La Fundació Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares entregándose al pancatalanismo de TV3 en nombre de una “cultura compartida” – si este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania, o incluso a Galicia, Portugal y Brasil?

La Fundació Jaume III ha recibido con sorpresa la noticia del convenio de colaboración entre los entes de radiotelevisión públicos de Baleares y Cataluña a través del que se crea Bon dia TV, un nuevo canal digital conjunto para promover “el intercambio cultural entre las dos comunidades con contenidos propios de IB3 y TV3”. Según indicaron los dos organismos públicos, “el nuevo canal pretende establecer sinergias con las televisiones de los territorios más cercanos, con quienes comparten historia, lengua y cultura”.

Sa Fundació consideraría positiva la colaboración entre radiotelevisiones de los territorios que hablan la lengua de oc, como Baleares y Cataluña, siempre y cuando esta colaboración tuviera en cuenta todo el dominio lingüístico occitano-románico (Baleares, Cataluña, Valencia, Occitania , parte de Aragón, Alguer, Mónaco y parte de Italia) y no sólo una parte de este (Baleares y Cataluña). Lo que supone practicar el secesionismo lingüístico por parte de TV3 e IB3 Televisión.

Por otra parte, Sa Fundació entiende que este canal digital entre territorios lenguadocianos que compartimos lengua y cultura debería servir para difundir las diferentes variedades lingüísticas del diasistema occitano-románico (balear, catalán, valenciano, occitano, aragonés oriental, alguerés…). Hecho que, de entrada, IB3 Televisión incumple ya que se creó para promover la lengua de las Baleares pero, lejos de promover las modalidades insulares en su programación, produce exclusivamente en catalán estándar de Barcelona.

Si según Andreu Manresa este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania? o incluso Galicia, Portugal y Brasil, donde también en su lengua gallega y portuguesa dan los buenos días con las formas “bom dia” y “bo día”.

No sabemos si es la ignorancia o la mala fe lo que mueve a Manresa a firmar convenios de colaboración con la televisión pública de una comunidad autónoma que se encuentra inmersa en un pulso al Estado y a la democracia española. En cualquier caso, la Fundación Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares con la excusa de una “cultura compartida” para entregarse al pancatalanismo de TV3.

Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique a los baleares de donde sale el dinero para crear esta televisión de los “países catalanes” con TV3, y que demuestre si realmente se trata de una iniciativa cultural y no política, por ejemplo, invitando a participar a nuestros hermanos de lengua del sur de Francia (Occitania). De lo contrario, quedará claro que habrá sido una jugada más del director de una televisión pública que pagamos todos los baleares pero que se encuentra secuestrada por la minoría pancatalanista de la que forma parte el señor Manresa.

La Fundación Jaume III denuncia que el Govern ha dejado sin ayudas a la TEF por hacer los informativos en ibicenco y no en catalán estándar

Sa Fundació lamenta que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares – La entidad exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye, curiosamente, a la única televisión que hace sus informativos con el artículo ‘salat’

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Tras veinticuatro años haciendo televisión en ibicenco, el Govern balear ha dejado sin ayudas económicas sólo a la Televisión de Ibiza y Formentera (TEF). Curiosamente, la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y haciendo gala de las particularidades lingüísticas pitiüsas.

La Fundación Jaume III considera lamentable que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares, tal como exige el artículo 35 del Estatuto de Autonomía que PSIB-PSOE y sus socios de Més y Podemos se pasan por el arco de triunfo.

Sa Fundació entiende que el requisito de veinte horas mínimas de programación en catalán es una excusa para esconder las verdaderas intenciones del Pacte. Y exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye a la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y que promueve las variedades lingüísticas de Ibiza y Formentera. Trabajo que, por cierto, debería hacer IB3 Televisión y no hace ya que no permite a sus periodistas expresarse de forma natural en mallorquín, menorquín o ibicenco, a diferencia de la TEF, y que recibe cada año más de 30.000. 000 € del erario público.

Sa Fundació denuncia que el verdadero motivo por el cual el Govern del Pacte ha dejado sin ayudas económicas a la TEF ha sido ser la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y en nuestras modalidades insulares. Hecho que explica también porque la TEF, con muchos menos recursos que IB3 y siendo una televisión privada, conecta con la ciudadanía pitiusa y recoge mejores cifras de audiencia que IB3 Televisión y sus informativos en catalán de Barcelona.

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio