Sa Fundació impulsa una edición de El Principito en mallorquín

Sandra Amoraga, joven filóloga mallorquina, licenciada en filología catalana y patrona de Sa Fundació, ha sido la encargada de su traducción en mallorquín — ‘Es Petit Príncep’ ya se puede comprar en las librerías y en la sede de Sa Fundació.

El cuento más popular y universal de la historia ya tiene edición en mallorquín. Es Petit Princep ha sido una iniciativa del editor catalán, Jaume Arbonés, quien contactó con la Fundació Jaume III para que llevara a cabo la traducción literaria en mallorquín.

Sandra Amoraga Carrera, joven filóloga mallorquina, licenciada en filología catalana y patrona de Sa Fundació, ha sido la encargada de la traducción de la obra en mallorquín.

El Principito ya se puede comprar en ses librerías y en la sede de Sa Fundació (C/San Elías 10A, esquina con C/Olmos). Se puede reservar llamando al 616 624 355 o a través de info@safundacio.es.

📢 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada a finals de 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació convoca el V Premio Joan Benejam de relatos en menorquín con un primer premio de 3.000€

Primer premio de 3.000€ de los cuales 1.000€ irán destinados a una entidad solidaria de Menorca — se puede participar hasta el día 4 de marzo de 2019 — la entrega de premios y cena de V aniversario de la fundación será este año el sábado 23 de marzo, en honor al nacimiento de Joan Benejam un 27 de marzo de 1846

BASES DEL V PREMIO JOAN BENEJAM. CLICAD AQUÍ

La Fundació Jaume III ha declarado abierta la convocatoria del V Premio Joan Benejam de relatos breves en menorquín que tiene como principal objetivo “promover la expresión literaria en menorquín e impulsar la normalización de la literatura menorquina”. El vicepresidente menorquín de Sa Fundació, Joan Pons, ha señalado que “dignificar nuestras modalidades significa normalizar su uso en los ámbitos más formales como la literatura de donde han sido marginadas”.

El ganador del Joan Benejam se llevará un 1r premio de hasta 3.000€, de los cuales 2.000€ serán para el ganador y 1.000€ se destinarán a una entidad solidaria de Menorca. En palabras de Pons, “este impulso para el Premio Joan Benejam y la literatura en menorquín es posible gracias al apoyo empresarial y ciudadano. Sa Fundació ya roza los 150 socios en la isla y supera los 500 en Baleares. La sociedad civil menorquina se está movilizando para frenar la degradación de su lengua menorquina”.

El vicepresidente ha reivindicado la tradición literaria en menorquín que vivió su plenitud a caballo entre los siglos XVIII y XX, y ha recordado a figuras tan descatadas para la narrativa costumbrista en menorquín como Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a quién van dirigidos los premios, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “—Históricamente, el menorquín sí ha tenido tradición literaria, tradición que empezó a recular a partir de la normativización fabriana de 1913”, ha recalcado Pons. Una tradición literaria que Sa Fundació ha conseguido resucitar estos últimos años con la organización de los Premios Joan Benejam en menorquín.

Por otro lado, Pons ha lamentado que un año más, ni el Consell insular ni el Govern balear hayan destinado ni 1€ del erario público balear a iniciativas para promocionar el menorquín y las modalidades lingüísticas insulares recogidas en el artículo 35 del Estatuto de Autonomía.

Finalmente, Pons ha reivindicado el trabajo de Sa Fundació a lo largo de estos cinco años en Menorca, y ha reivindicado los Premios Joan Benejam como ejemplo de normalización lingüística ante la preocupante bajada de hablantes de la lengua autóctona en Baleares del 45% al 36%. En palabras del vicepresidente de Sa Fundació, “es el resultado del fracaso de la Ley de Normalización Lingüística y evidencia una vez más la resistencia pasiva de muchos menorquines ante el catalán estándar, un modelo de lengua de raíz barcelonesa vinculado a la imposición lingüística y al nacionalismo”. Ha añadido “el problema no es si el menorquín o el catalán forman parte del mismo idioma o no —hecho que Sa Fundació nunca ha cuestionado— sino que la salud de nuestra lengua es cada vez peor”.

Pons Torres ha finalizado afirmando que “tendemos la mano y pedimos al Govern balear, Consell insular y Ayuntamientos su implicación con los Premios Joan Benejam con el fin de frenar la sangría de hablantes de menorquín”. Y ha finalizado “nuestras autoridades no entienden que, para que los ciudadanos de Baleares utilicen, quieran y defiendan su lengua, primero deberán sentirla como propia. El Premio Joan Benejam supone una oportunidad para impulsar, dignificar nuestra lengua y conseguir que los ciudadanos la sientan como propia”.

Las bases del concurso podrán consultarse en la web www.safundacio.es a partir del 17 de enero, festividad de Sant Antoni, Patrón y Día de Menorca.

La Fundación Jaume III exige al Govern que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco

Sa Fundació ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos – La entidad exige al Govern de Francina Armengol que dicha oficina defienda los derechos de los baleares que hablan mallorquín, menorquín e ibicenco ante las catalanadas que suplantan nuestras modalidades insulares

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Según informó el Govern, la creación de la Oficina de Derechos Lingüísticos responde a la voluntad de “proporcionar apoyo administrativo a las víctimas de discriminación con motivo de la lengua”, sea cual sea el idioma de los usuarios.

De acuerdo con el artículo 35 del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares, el Decreto de Mínimos y la Ley de Normalización Lingüística: “las modalidades insulares del catalán de Mallorca, de Menorca, de Ibiza y de Formentera serán objeto de especial estudio y protección”. Y en referencia a la enseñanza de la lengua catalana, contempla que se hará “de acuerdo con la tradición literaria autóctona”.

De acuerdo con el artículo 3 de la Constitución Española y con la Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprobada por el Senado: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

La Fundación Jaume III exige al Govern de Francina Armengol que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los balearhablantes e incluya la protección de las modalidades insulares en todas las comunicaciones de la Administración, medios de comunicación, Universidad, escuelas e instituciones públicas. Una protección que Sa Fundació reivindica ante la indiferencia de un Govern al que le es absolutamente igual que gran parte de la cartelería pública de Baleares esté en catalán de Barcelona y no respete las modalidades insulares.

Para que los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco no sean discriminados por razones lingüísticas, y la Administración cumpla la ley y se dirija a la ciudadanía en nuestras formas lingüísticas baleares y que éstas no sean suplantadas por formas lingüísticas catalanas que no son propias de las Islas Baleares. Hecho que atenta directamente contra los derechos lingüísticos de los ciudadanos de Baleares que quieren ser atendidos en su lengua autóctona.

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya

Sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez – Sa Fundació denuncia que es Govern Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta

Davant una temporada turística que ha estat més fluixa que altres anys i que ha despertat ses primeres alarmes en es sector hosteler, sobretot entre es restauradors, a sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets no se li ha ocorregut res més que repartir quatre millons de targetes —que mos costaran 24.000€ (més) an es ciutadans— per donar a conèixer es català an es turistes.

Sa Fundació creu que sa Conselleria de Turisme que dirigeix sa filòloga Bel Busquets hauria de preocupar-se de qüestions vertaderament importants com, per exemple, que Balears guanyi competivitat a nivell turístic davant destins competidors que s’han recuperat amb força com Turquia, Egipte o Túnez, en lloc de dedicar-se a ensenyar català an es turistes.

Sa ditxosa idea d’empipar es turistes amb es català va esser una proposta de s’Obra Cultural Balear (OCB), a qui es Govern va rebre tot d’una per negociar que es doblers de s’ecotasa es destinassin, com no, a imposar es català a s’Hosteleria. Li ha faltat temps an es Govern per satisfer ses demandes des seus camarades de la ceba. Es temps que no té per rebre a ses entitats de sa societat civil que no són de sa seua corda.

És cert que es petit vocabulari que duen ses targetes està adaptat a ses nostres modalitats: «Bon vespre», «Per favor -i no sisplau-», «Perdonau -i no perdoneu-», «Parlau -i no parleu-».

Però sa qüestió de fons és que es Govern en fa una de freda per deu de calentes. S’exemple més clar és sa portada de ses targetes: «¡Bienvenidos! Soy la lengua catalana, propia de las Islas Baleares. Junto con el resto de territorios catalanoparlantes, formo una comunidad de más de diez millones de hablantes…».

Sa Fundació Jaume III considera patètic que es Govern presenti ses Balears a través de sa campanya Benvinguts! com si fóssim un simple apèndix de Catalunya. Es Govern de ses Illes Balears, un poble amb 5.000 anys d’història i identitat pròpia, hauria de posar en valor es nostro patrimoni lingüístic. Ses modalitats insulars. No presentar-se com si fóssim es germans petits des catalans.

Lo únic que està conseguint es Govern amb mesures pífia com aquesta és accentuar encara més s’animadversió de sa societat balear contra es català, entesa com una llengua política causant de problemes i mal de caps. No com sa nostra llengua, unes modalitats insulars suplantades de i per ses institucions públiques.

Finalment, Sa Fundació denuncia que es Govern de Francina Armengol segueix mimant s’OCB, a qui rep amb s’estora vermella mentres sa Jaume III du prop de tres mesos esperant per una audiència amb sa presidenta.

Palma de Mallorca, 21 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio

Sa Fundació reivindica es 12 de Setembre, dia de Mallorca

SA FUNDACIÓ REIVINDICA ES 12 DE SETEMBRE, DIA DE MALLORCA

Palma de Mallorca, 10 de Setembre de 2018.-  L’any passat, es Consell de Mallorca presidit pes pancatalanista Miquel Ensenyat va decidir rompre es consens històric a favor des 12 de setembre i passar sa “diada” de Mallorca an es 31 de desembre. Per això, Sa Fundació Jaume III celebrarà i reivindicarà es vertader Dia de Mallorca, es 12 de setembre.

Convocam una roda de premsa dimecres 12 de Setembre a les 14:00h on es director de Sa Fundació, Joan Pons, atendrà es medis de comunicació a sa Porta de l’Almoina acompanyat per patrons i membres de s’entitat mallorquinista.

👑 742 anys des Regne de Mallorca independent

📆 Dimecres 12 de setembre a les 14:00h

📍Porta de l’Almoina La Seu

💐 Ofrena floral a ses tombes dels reis Jaume II i Jaume III de Mallorca a sa Capella de la Trinitat

 

Palma de Mallorca, 10 de juliol de 2018

Per més informació:

Fundació Jaume III de ses Illes Balears
info@safundacio.es
Facebook: Sa Fundació
Twitter: Sa_Fundacio
www.safundacio.es

 

 

 

 

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.