Posted on

Sa Fundació reúne a 500 personas en la Gala del IV Premio Gabriel Maura en mallorquín

Juan Antonio Fuster ha sido el ganador del certamen literario con la obra “Es diumenges, arròs sec” — Sa Fundació reúne a 500 personas en una gala reivindicativa a favor del mallorquín

La Fundació Jaume III celebró ayer la Gala del IV Premio Gabriel Maura  de relatos breves en mallorquín y la cena de VI aniversario de la entidad. En una demostración de fuerza de Sa Fundació, más de 500 personas llenaron anoche el Molí d’Events de Manacor para apoyar a la entidad en defensa de las modalidades insulares.

El ganador de esta cuarta edición del Premio Gabriel Maura ha sido Juan Antonio Fuster, mallorquín residente en Sevilla, con la obra “Es diumenges, arròs sec”, dotado con 1.500€ y patrocinado Finca Comassema. El segundo premio, dotado en 750€ y patrocinado por Finca Tagamanent, ha sido para la joven escritora Catalina Carrió Dalmau, con la obra “Na Blanqueta”, y el accésit honorífico ha sido para Pep Lluís Sanmartín Prohens con “Una història des de de sa meua finestra”. Sa Fundació ha distinguido este año a Vibrats Mora Rosselló de Porreres y Helados Iceberg como empresas que promueven el mallorquín en su cartelería y campañas comerciales.

El Premio Gabriel Maura no es sólo un premio literario, es un acto de resistencia

La vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, exsenadora por Mallorca, fue la presidenta del jurado del IV Premio Gabriel Maura en mallorquín. También formaron parte las filólogas Sandra Amoraga y Mariantònia Lladó, con el escritor Toni Cantarellas. Durán sentenció que “el Premio Gabriel Maura no es sólo un premio literario, es un acto de resistencia”.

Si los araneses le pueden llamar “aranés” al occitano, ¿por qué nosotros no le podemos llamar balear al catalán?

El director de Sa Fundació, Joan Pons, hizo un discurso reivindicando un estándar lingüístico para las Islas Baleares como tienen catalanes y valencianos. Pons clamó que “los baleares no estamos en contra de la unidad lingüística entre baleares, valencianos, catalanes y occitanos. Estamos en contra de la suplantación del mallorquín por un catalán macarrónico que no hablan ni en Cataluña”. Pons cerró su discurso: “Si los valencianos le pueden llamar valenciano, si los araneses le pueden llamar “aranés” al occitano, ¿por qué nosotros no le podemos llamar balear al catalán?”.

Los mallorquines no vamos a tolerar que los políticos hagan más “sa farina blana” con la defensa del mallorquín

El presidente de la Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, fue el encargado de cerrar el VI aniversario de la entidad. Con un discurso muy reivindicativo, Fortuny avisó a la clase política que “los mallorquines estamos hartos y no vamos a tolerar que los políticos hagan más “sa farina blana” con la defensa del mallorquín. Queremos un compromiso público de los partidos políticos para dignificar nuestras modalidades insulares, el artículo salado, nuestras expresiones y características lingüísticas. El mallorquinismo ha despertado y ya no aguantará más promesas incumplidas”.

LISTA DE PERSONALIDADES CONFIRMADAS
Del mundo político asistieron por parte del PP: Toni Fuster, diputado autonómico y secretario PP Balear; Marga Durán, diputada autonómica y presidenta PP Palma; Mercedes Celeste, portavoz de PP en Cort; Javier Bonet, exconcejal en Cort; Xisca Lascolas, concejala de cultura del Ayuntamiento de Lluchmayor. y Pilar Bonet, concejal del mismo consistorio. De Ciudadanos: Marc Pérez-Ribas, diputado autonómico; Patricia Guasp, diputada autonómica y portavoz de Cs en el Parlament; Noemí Getino, primera teniente de alcaldesa del Ayuntamiento de Lluchmayor. De Vox: Pedro Bestard, conseller; Agustín Buades, expresidente del Instituto de Política Familiar de Baleares y asesor de Vox en el Parlament; Antonio Salvá, candidato de Vox al Congreso de los Diputados y padre del Guardia Civil asesinado por ETA en Palmanova, Diego Salvá. Del PLIE, su presidente, Francisco Fernández Ochoa.

Del mundo cultural: el catedrático emérito de Historia del Derecho en la UIB, D. Román Piña Homs; el profesor emérito de Filosofía en la UIB, D. Sebastiá Urbina Tortella, el filólogo y exdiputado autonómico, Xavier Pericay; la filóloga y excoordinadora lingüística de IB3, Mariantònia Lladó; la exdiputada autonómica Olga Ballester; el escritor Tito Claro; el escritor y ganador del II Premio Gabriel Maura, el presidente de Sociedad Civil Balear (SCB), Tomeu Berga; y el presidente de la Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma, Miquel Obrador.

Palma de Mallorca, 27 de octubre de 2019
Sa Fundació

 

 

 

Sa Fundació es una entidad sin ánimo de lucro creada en 2013 para la defensa y preservación del mallorquín, el menorquín y el ibicenco.
¿Nos ayudas a defender nuestra lengua y cultura balear?

Las donaciones a Sa Fundació tienen una deducción fiscal del 75% en los primeros 150€. Si donas 10€ mensuales, ¡realmente no te costará ni 2€!

✅ Házte socio de Sa Fundació clicando aquí
👉🏻 https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Posted on

Sa Fundació convoca el V Premio Joan Benejam de relatos en menorquín con un primer premio de 3.000€

Primer premio de 3.000€ de los cuales 1.000€ irán destinados a una entidad solidaria de Menorca — se puede participar hasta el día 4 de marzo de 2019 — la entrega de premios y cena de V aniversario de la fundación será este año el sábado 23 de marzo, en honor al nacimiento de Joan Benejam un 27 de marzo de 1846

BASES DEL V PREMIO JOAN BENEJAM. CLICAD AQUÍ

La Fundació Jaume III ha declarado abierta la convocatoria del V Premio Joan Benejam de relatos breves en menorquín que tiene como principal objetivo “promover la expresión literaria en menorquín e impulsar la normalización de la literatura menorquina”. El vicepresidente menorquín de Sa Fundació, Joan Pons, ha señalado que “dignificar nuestras modalidades significa normalizar su uso en los ámbitos más formales como la literatura de donde han sido marginadas”.

El ganador del Joan Benejam se llevará un 1r premio de hasta 3.000€, de los cuales 2.000€ serán para el ganador y 1.000€ se destinarán a una entidad solidaria de Menorca. En palabras de Pons, “este impulso para el Premio Joan Benejam y la literatura en menorquín es posible gracias al apoyo empresarial y ciudadano. Sa Fundació ya roza los 150 socios en la isla y supera los 500 en Baleares. La sociedad civil menorquina se está movilizando para frenar la degradación de su lengua menorquina”.

El vicepresidente ha reivindicado la tradición literaria en menorquín que vivió su plenitud a caballo entre los siglos XVIII y XX, y ha recordado a figuras tan descatadas para la narrativa costumbrista en menorquín como Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia… a quién van dirigidos los premios, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “—Históricamente, el menorquín sí ha tenido tradición literaria, tradición que empezó a recular a partir de la normativización fabriana de 1913”, ha recalcado Pons. Una tradición literaria que Sa Fundació ha conseguido resucitar estos últimos años con la organización de los Premios Joan Benejam en menorquín.

Por otro lado, Pons ha lamentado que un año más, ni el Consell insular ni el Govern balear hayan destinado ni 1€ del erario público balear a iniciativas para promocionar el menorquín y las modalidades lingüísticas insulares recogidas en el artículo 35 del Estatuto de Autonomía.

Finalmente, Pons ha reivindicado el trabajo de Sa Fundació a lo largo de estos cinco años en Menorca, y ha reivindicado los Premios Joan Benejam como ejemplo de normalización lingüística ante la preocupante bajada de hablantes de la lengua autóctona en Baleares del 45% al 36%. En palabras del vicepresidente de Sa Fundació, “es el resultado del fracaso de la Ley de Normalización Lingüística y evidencia una vez más la resistencia pasiva de muchos menorquines ante el catalán estándar, un modelo de lengua de raíz barcelonesa vinculado a la imposición lingüística y al nacionalismo”. Ha añadido “el problema no es si el menorquín o el catalán forman parte del mismo idioma o no —hecho que Sa Fundació nunca ha cuestionado— sino que la salud de nuestra lengua es cada vez peor”.

Pons Torres ha finalizado afirmando que “tendemos la mano y pedimos al Govern balear, Consell insular y Ayuntamientos su implicación con los Premios Joan Benejam con el fin de frenar la sangría de hablantes de menorquín”. Y ha finalizado “nuestras autoridades no entienden que, para que los ciudadanos de Baleares utilicen, quieran y defiendan su lengua, primero deberán sentirla como propia. El Premio Joan Benejam supone una oportunidad para impulsar, dignificar nuestra lengua y conseguir que los ciudadanos la sientan como propia”.

Las bases del concurso podrán consultarse en la web www.safundacio.es a partir del 17 de enero, festividad de Sant Antoni, Patrón y Día de Menorca.

Posted on

La Fundació Jaume III pide al Ayuntamiento de Alaró que cambie en su web “conquista catalana” por conquista cristiana y quite el .cat

Sa Fundació considera que es una falta de respeto a todos los mallorquines y una ofensa a la mallorquinidad que un lugar tan significativo para la historia del Reino de Mallorca como el Castillo de Alaró hable de una inexistente “conquista catalana” y tenga en su web el .cat

La Fundació Jaume III lamenta que en la actual legislatura la web del Castillo de Alaró se haya modificado y se haya añadido una inexistente “conquista catalana” allí donde corresponde hablar de la conquista de la Corona de Aragón.

La web en cuestión (www.castellalaro.cat) es competencia de la Fundació Castell d’Alaró, compuesta por el Ayuntamiento de Alaró, el Consell de Mallorca y el Obispado de Mallorca como patronato. Por lo tanto, la Jaume III exige a las tres instituciones que cambien en la web “conquista catalana” por conquista cristiana y, de paso, quiten el vergonzoso .cat de su web.

En 1285 tuvo lugar la ilegítima ocupación de Mallorca por parte de Alfonso III con la intención de anexionar las Baleares a la Corona de Aragón. En el Castillo de Alaró se organizó la resistencia mallorquina por parte de dos capitanes que custodiaban el castillo, Guillem Cabrit y Guillem Bassa, fieles al legítimo y soberano rey de Mallorca, Jaime II. Ambos murieron asados ​​y quemados vivos en el Castillo de Alaró por orden del cruel Alfonso III de Aragón. Desde entonces, el Castillo de Alaró ha sido un símbolo de la mallorquinidad en memoria de estos dos mártires, Guillem Cabrit y Guillem Bassa, cuyas cenizas se encuentran enterradas en la Catedral de Mallorca.

Sa Fundació considera que es una falta de respeto a todos los mallorquines y una ofensa a la mallorquinidad que un lugar tan significativo para la historia del Reino de Mallorca como el Castillo de Alaró hable de una  inexistente “conquista catalana” y tenga en la web el .cat.

Posted on

La Fundación Jaume III denuncia que el Govern ha dejado sin ayudas a la TEF por hacer los informativos en ibicenco y no en catalán estándar

Sa Fundació lamenta que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares – La entidad exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye, curiosamente, a la única televisión que hace sus informativos con el artículo ‘salat’

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Tras veinticuatro años haciendo televisión en ibicenco, el Govern balear ha dejado sin ayudas económicas sólo a la Televisión de Ibiza y Formentera (TEF). Curiosamente, la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y haciendo gala de las particularidades lingüísticas pitiüsas.

La Fundación Jaume III considera lamentable que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares, tal como exige el artículo 35 del Estatuto de Autonomía que PSIB-PSOE y sus socios de Més y Podemos se pasan por el arco de triunfo.

Sa Fundació entiende que el requisito de veinte horas mínimas de programación en catalán es una excusa para esconder las verdaderas intenciones del Pacte. Y exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye a la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y que promueve las variedades lingüísticas de Ibiza y Formentera. Trabajo que, por cierto, debería hacer IB3 Televisión y no hace ya que no permite a sus periodistas expresarse de forma natural en mallorquín, menorquín o ibicenco, a diferencia de la TEF, y que recibe cada año más de 30.000. 000 € del erario público.

Sa Fundació denuncia que el verdadero motivo por el cual el Govern del Pacte ha dejado sin ayudas económicas a la TEF ha sido ser la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y en nuestras modalidades insulares. Hecho que explica también porque la TEF, con muchos menos recursos que IB3 y siendo una televisión privada, conecta con la ciudadanía pitiusa y recoge mejores cifras de audiencia que IB3 Televisión y sus informativos en catalán de Barcelona.

Posted on

La Fundación Jaume III exige al Govern que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco

Sa Fundació ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos – La entidad exige al Govern de Francina Armengol que dicha oficina defienda los derechos de los baleares que hablan mallorquín, menorquín e ibicenco ante las catalanadas que suplantan nuestras modalidades insulares

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Según informó el Govern, la creación de la Oficina de Derechos Lingüísticos responde a la voluntad de “proporcionar apoyo administrativo a las víctimas de discriminación con motivo de la lengua”, sea cual sea el idioma de los usuarios.

De acuerdo con el artículo 35 del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares, el Decreto de Mínimos y la Ley de Normalización Lingüística: “las modalidades insulares del catalán de Mallorca, de Menorca, de Ibiza y de Formentera serán objeto de especial estudio y protección”. Y en referencia a la enseñanza de la lengua catalana, contempla que se hará “de acuerdo con la tradición literaria autóctona”.

De acuerdo con el artículo 3 de la Constitución Española y con la Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprobada por el Senado: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

La Fundación Jaume III exige al Govern de Francina Armengol que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los balearhablantes e incluya la protección de las modalidades insulares en todas las comunicaciones de la Administración, medios de comunicación, Universidad, escuelas e instituciones públicas. Una protección que Sa Fundació reivindica ante la indiferencia de un Govern al que le es absolutamente igual que gran parte de la cartelería pública de Baleares esté en catalán de Barcelona y no respete las modalidades insulares.

Para que los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco no sean discriminados por razones lingüísticas, y la Administración cumpla la ley y se dirija a la ciudadanía en nuestras formas lingüísticas baleares y que éstas no sean suplantadas por formas lingüísticas catalanas que no son propias de las Islas Baleares. Hecho que atenta directamente contra los derechos lingüísticos de los ciudadanos de Baleares que quieren ser atendidos en su lengua autóctona.

Posted on

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars — Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

Sa Fundació consigue reunir cerca de 700 personas en su V aniversario

 

Posted on

Sa Fundació Jaume III movilisa es mallorquinisme: prop de 600 confirmats per demà an es seu sopar de V aniversari

Sa Fundació entrega demà divendres 26 d’octubre a Son Amar es III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí — Coincidint amb so sopar de V aniversari de Sa Fundació on ja han confirmat s’assistència prop de 600 persones

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra demà divendres 26 d’octubre a les 21:00h a Son Amar sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 26 d’octubre, a les 21:00h, a Son Amar (Palmanyola).

Sa novetat d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura és s’augment de sa dotació econòmica, que repartirà 2.000 euros en un primer premi patrocinat per Finca Comassema (1.500€) i un segon premi (500€) patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des V aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

Ademés, demà divendres 26 d’octubre a les 14:00h en es Camp de Sa Batalla (Llucmajor), Sa Fundació farà sa tradicional i reivindicativa ofrena floral an el Rei Jaume III, mort a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de demà divendres.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

Què? Sopar de V aniversari de sa Fundació Jaume III i entrega des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí
On? Son Amar (Carretera de Palma – Sóller km 10, Palmanyola).
Quan? Divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21:00h

 

Palma de Mallorca, 25 d’octubre de 2018

Sa Fundació

Posted on

Sa Fundació Jaume III proposa an es Consell insular un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca

Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca així com per sa realisació d’un estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa — No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora

 

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra que es Consell insular de Menorca hagi decidit incloure sa promoció de ses varietats i es vocabulari propi de Menorca dins es Pla d’Acció de sa Reserva de sa Biosfera.

Es document preveu una acció encaminada a “s’impuls social per sa constitució d’una associació lingüística, per sa que es preveu una aportació anual de 10.000€”, i “sa realisació d’un estudi de ses varietats de sa llengua i un vocabulari dins de Menorca i es seu ús”, amb un cost de 35.000€.

Es Consell es plantetja que “des de sa societat civil s’organisi una associació lingüística acompanyada per s’Administració per fer actuacions que permetin promoure sa riquesa lingüística de Menorca com element cultural de s’illa” apel·lant a sa “transversalitat de tots es col·lectius”. I resalta que “és necessari que s’Administració li doni suport a través des programes de suport an es teixit associatiu”.

Sa Fundació recorda recorda an es Consell que aquesta “associació per promoure sa riquesa lingüística de Menorca des de sa societat civil” ja existeix des de finals de 2013 i es diu Fundació Jaume III. En aquest sentit, Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca a través d’un pla d’acció, així com per sa realisació d’aquest estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa.

Sa Fundació Jaume III és una entitat sense ànim de lucre nascuda a finals de 2013 amb un objectiu clar i llampant: dignificar es menorquí. Aspirant a erigir-se en un moviment ciutadà d’ampla base social que agrupi iniciatives polítiques, mediàtiques, filològiques, associatives i culturals encaminades a promoure i prestigiar es menorquí a tots ets àmbits, ja compta amb més de 500 socis i 5.000 simpatisants a totes ses Balears, des quals prop de 150 associats són menorquins.

Per tant, Sa Fundació, que compta amb filòlegs i historiadors especialisats en s’estudi de ses varietats lingüístiques insulars, ofereix sa seva col·laboració an es Consell insular. No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora.

 

Ciutadella de Menorca, 12 d’octubre de 2018

Posted on

València, Balears i Nàpols reivindicaran major protecció a sa seva identitat lingüística a s’Unió Europea i a nivell internacional

Sa Fundació Jaume III, Lo Rat Penat i s’Acadèmia Napolitana reivindiquen ses seves varietats lingüístiques a s’acte d’obertura des Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat – Ses entitats culturals lamenten s’animadversió des governs des seus respectius territoris cap a ses llengües i cultures autòctones

Baix es lema “Valencià, balear, “napulitano”, aragonés… Llengües europees, llengües minorisades”, Voro López, director de sa Secció de Llengua de sa RACV; Joan Pons, Director de sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears; i Massimiliano Verde, president de s’Acadèmia Napolitana, han debatut entorn des problemes comuns que afecten a ses llengües des seus respectius territoris.

Moderats per Òscar Rueda, director des Cursos de Lo Rat Penat, i davant d’un auditori ple de gom a gom, es ponents destacaren que ses tres llengües, ademés de ser vehicle viu d’expressió de pobles amb antigues relacions històriques, estan patint actualment problemes de falta de reconeixement oficial i de prejudicis idiomàtics induïts per certes classes dirigents a nivell polític, econòmic i acadèmic. Uns prejudicis que intenten presentar aquestes varietats lingüístiques com a suposats dialectes “informals”, “vulgars”, “col·loquials” o “de poble”, justificant d’aquesta manera sa discriminació oficial an es parlants i ses associacions culturals que intenten posar en valor es seu patrimoni idiomàtic. Una discriminació que impedix es seu desplegament com a llengües oficials i de cultura, i potencia es seu abandonament per part des seus parlants tradicionals, com ja va denunciar Sa Fundació.

Ses entitats representades en es col·loqui anunciaren sa posada en marxa d’accions conjuntes a nivell internacional perquè sa situació de minorisació lingüística i de conculcació des drets lingüístics que es viu en aquests i altres territoris de s’antiga Corona d’Aragó puga ser visibilisada i coneguda a nivell espanyol, italià i europeu.

Joan Pons, director de Sa Fundació, recordà que “valencians i balears històricament hem defensat una unitat lingüística entre ses nostres varietats. Però no perquè pensem que són dialectes des català, sinó modalitats totes de ‘la llengua d’Oc, la nostra, la més antiga de totes les neollatines’, com digué Mossèn Alcover”. Pons proposà “un Congrés Lingüístic i sa creació d’una Acadèmia Occitano-romànica, on hi estiguem representats valencians, balears, occitans, aragonesos i catalans”. “Deixem en evidència an aquells secessionistes lingüístics (Pompeu Fabra i seguidors) que a principis des segle XX van esmitjar pes Pirineus sa llengua de Jaume I, Ramon Llull, Ausiàs March i es trobadors provençals”.

Tancà s’acte es president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, qui va felicitar an es ponents per ses seues intervencions, obsequiant an es president de s’Acadèmia Napolitana i an es director de sa Fundació Jaume III, amb un exemplar numerat des llibre “El Crit de la Llengua” de Josep Alminyana, editat per Lo Rat Penat, i animant a tots es valencians a participar en es Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de sa centenària institució.

Posted on

Sa Fundació Jaume III demana sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca davant s’obsessió pancatalanista des Consell de Mallorca

Es símbols només s’han de canviar quan hi ha un ample consens, no per s’obsessió nacionalista d’un partit tot sol – Sa Fundació se reunirà amb sos partits polítics per demanar sa restitució des 12 de setembre com es vertader Dia de Mallorca – Es catalanisme mai fa cap passa enrere i ha tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins

Sa Fundació Jaume III no entén que un partit minoritari (amb només sis consellers, es seu màxim històric) hagi imposat a la resta (27) sa simbologia d’una institució que representa s’illa de Mallorca. És evident que davant sa falta absoluta de consens, Miquel Ensenyat hauria d’haver fet anques enrera i no haver imposat es canvi de dia per motius ideològics i interessos electorals.

Un any després que es Consell de Mallorca tombàs es coll davant aquesta demanda històrica des PSM primer i de Més després, una reivindicació política que just els interessa a ells, s’ha demostrat una vegada més que es pancatalanisme no fa mai cap passa enrere i que, prest o tard, acaba imposant es seus punts de vista a una societat que majoritàriament els rebutja. Han tornat a posar una altra pedra en sa seva obsessió de construir simbòlicament s’identitat des mallorquins, considerada (per aquesta minoria) com un apèndix de Catalunya.

Hi contribueix, clar, s’indiferència i es menfotisme de sa dreta, a sa qual li fa vessa debatre –encara que sigui per defensar una identitat mallorquina i balear clarament diferenciada de sa catalana durant més de tres mil anys d’història– i que repeteix com a argument més convincent que a ningú li interessen aquests temes, encara que a la llarga tots en paguem ses conseqüències.

En paraules de sa vicepresidenta de Sa Fundació, Gari Durán, doctora en Història antiga: “lo únic que hi ha darrere es canvi de sa Diada és que sa fetxa de 12 de setembre disgusta es pancatalanisme. I per raons òbvies. Amb sa confirmació des privilegis i franqueses per part de Jaume II un 12 de setembre de 1276, començava de fet s’aventura d’un Regne de Mallorca independent de sa Corona d’Aragó, una època (1276-1343), sa de sa dinastia privativa de Mallorca, que trastoca es mapes mentals de s’historiografia catalanista que sempre ha concebut ses nostres illes com una part de s’univers català d’ençà de sa conquista de 1229 i que, justament per això, volen que sigui sa nova Diada de Mallorca. Per ells, es 31 de desembre de 1229 representa una espècie de cincogema d’entrada no a sa cristiandat –com ara diuen– sinó a una suposada catalanitat, lo únic que de fet els ocupa i preocupa”.

Es director de s’entitat, Joan Pons, ha denunciat que “Ensenyat, Més i tot es món catalanista volen esborrar qualsevol record des mallorquins cap a un regne privatiu de Mallorca que aguantà durant setanta anys ses sistemàtiques temptatives d’anexió per part de sa Corona d’Aragó, fins que aquesta finalment conseguí reincorporar-lo amb s’invasió de s’illa el 1343 i, sis anys més tard, derrotant Jaume III, es rei llegítim de Mallorca, es 25 d’octubre de 1349 a Llucmajor”.

Es catalanisme no ha volgut mai que es 12 de setembre, o es 25 d’octubre, fites que recorden es regne sobirà de Mallorca, arrelassin entre es mallorquins. Aquesta és s’única veritat i no totes ses excuses (falta d’arrelament des 12 de setembre, consultes, participació ciutadana…) que han donat Ensenyat i Més per sortir-se’n amb la seva quan han tengut sa primer oportunitat de fer-ho, ha sentenciat Pons.

Sa Fundació Jaume III ha tornat a celebrar enguany es 12 de setembre i el seguirà celebrant cada any com es vertader Dia de Mallorca. Per això, Sa Fundació se reunirà amb tots es partits polítics des Consell de Mallorca per demanar que se restituesqui oficialment es 12 de setembre. Que no se deixin endur per sa minoria catalanista que pretén reescriure s’història de Mallorca, i que anteposin sa memòria i sa dignitat que se mereix es Regne de Mallorca independent an ets interessos electorals i a sa poltrona.

Palma de Mallorca, 12 de setembre de 2018

Fundació Jaume III de ses Illes Balears

www.safundacio.es

Facebook: Sa Fundació

Twitter: @Sa_Fundacio