Posted on

La Fundació Jaume III pide al Ayuntamiento de Alaró que cambie en su web “conquista catalana” por conquista cristiana y quite el .cat

Sa Fundació considera que es una falta de respeto a todos los mallorquines y una ofensa a la mallorquinidad que un lugar tan significativo para la historia del Reino de Mallorca como el Castillo de Alaró hable de una inexistente “conquista catalana” y tenga en su web el .cat

La Fundació Jaume III lamenta que en la actual legislatura la web del Castillo de Alaró se haya modificado y se haya añadido una inexistente “conquista catalana” allí donde corresponde hablar de la conquista de la Corona de Aragón.

La web en cuestión (www.castellalaro.cat) es competencia de la Fundació Castell d’Alaró, compuesta por el Ayuntamiento de Alaró, el Consell de Mallorca y el Obispado de Mallorca como patronato. Por lo tanto, la Jaume III exige a las tres instituciones que cambien en la web “conquista catalana” por conquista cristiana y, de paso, quiten el vergonzoso .cat de su web.

En 1285 tuvo lugar la ilegítima ocupación de Mallorca por parte de Alfonso III con la intención de anexionar las Baleares a la Corona de Aragón. En el Castillo de Alaró se organizó la resistencia mallorquina por parte de dos capitanes que custodiaban el castillo, Guillem Cabrit y Guillem Bassa, fieles al legítimo y soberano rey de Mallorca, Jaime II. Ambos murieron asados ​​y quemados vivos en el Castillo de Alaró por orden del cruel Alfonso III de Aragón. Desde entonces, el Castillo de Alaró ha sido un símbolo de la mallorquinidad en memoria de estos dos mártires, Guillem Cabrit y Guillem Bassa, cuyas cenizas se encuentran enterradas en la Catedral de Mallorca.

Sa Fundació considera que es una falta de respeto a todos los mallorquines y una ofensa a la mallorquinidad que un lugar tan significativo para la historia del Reino de Mallorca como el Castillo de Alaró hable de una  inexistente “conquista catalana” y tenga en la web el .cat.

Posted on

Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique de donde sale el dinero para crear la televisión de los “países catalanes” con TV3

La Fundació Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares entregándose al pancatalanismo de TV3 en nombre de una “cultura compartida” – si este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania, o incluso a Galicia, Portugal y Brasil?

La Fundació Jaume III ha recibido con sorpresa la noticia del convenio de colaboración entre los entes de radiotelevisión públicos de Baleares y Cataluña a través del que se crea Bon dia TV, un nuevo canal digital conjunto para promover “el intercambio cultural entre las dos comunidades con contenidos propios de IB3 y TV3”. Según indicaron los dos organismos públicos, “el nuevo canal pretende establecer sinergias con las televisiones de los territorios más cercanos, con quienes comparten historia, lengua y cultura”.

Sa Fundació consideraría positiva la colaboración entre radiotelevisiones de los territorios que hablan la lengua de oc, como Baleares y Cataluña, siempre y cuando esta colaboración tuviera en cuenta todo el dominio lingüístico occitano-románico (Baleares, Cataluña, Valencia, Occitania , parte de Aragón, Alguer, Mónaco y parte de Italia) y no sólo una parte de este (Baleares y Cataluña). Lo que supone practicar el secesionismo lingüístico por parte de TV3 e IB3 Televisión.

Por otra parte, Sa Fundació entiende que este canal digital entre territorios lenguadocianos que compartimos lengua y cultura debería servir para difundir las diferentes variedades lingüísticas del diasistema occitano-románico (balear, catalán, valenciano, occitano, aragonés oriental, alguerés…). Hecho que, de entrada, IB3 Televisión incumple ya que se creó para promover la lengua de las Baleares pero, lejos de promover las modalidades insulares en su programación, produce exclusivamente en catalán estándar de Barcelona.

Si según Andreu Manresa este nuevo canal digital es para los ciudadanos de los territorios donde se dice “bon dia”, ¿por qué IB3 y TV3 excluyen a Valencia y Occitania? o incluso Galicia, Portugal y Brasil, donde también en su lengua gallega y portuguesa dan los buenos días con las formas “bom dia” y “bo día”.

No sabemos si es la ignorancia o la mala fe lo que mueve a Manresa a firmar convenios de colaboración con la televisión pública de una comunidad autónoma que se encuentra inmersa en un pulso al Estado y a la democracia española. En cualquier caso, la Fundación Jaume III considera que el director general de IB3 Televisión toma el pelo a los ciudadanos baleares con la excusa de una “cultura compartida” para entregarse al pancatalanismo de TV3.

Sa Fundació exige a Andreu Manresa que explique a los baleares de donde sale el dinero para crear esta televisión de los “países catalanes” con TV3, y que demuestre si realmente se trata de una iniciativa cultural y no política, por ejemplo, invitando a participar a nuestros hermanos de lengua del sur de Francia (Occitania). De lo contrario, quedará claro que habrá sido una jugada más del director de una televisión pública que pagamos todos los baleares pero que se encuentra secuestrada por la minoría pancatalanista de la que forma parte el señor Manresa.

Posted on

La Fundación Jaume III denuncia que el Govern ha dejado sin ayudas a la TEF por hacer los informativos en ibicenco y no en catalán estándar

Sa Fundació lamenta que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares – La entidad exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye, curiosamente, a la única televisión que hace sus informativos con el artículo ‘salat’

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Tras veinticuatro años haciendo televisión en ibicenco, el Govern balear ha dejado sin ayudas económicas sólo a la Televisión de Ibiza y Formentera (TEF). Curiosamente, la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y haciendo gala de las particularidades lingüísticas pitiüsas.

La Fundación Jaume III considera lamentable que una vez más el Govern Armengol penalice económicamente a aquellas empresas o instituciones que promueven las modalidades insulares, tal como exige el artículo 35 del Estatuto de Autonomía que PSIB-PSOE y sus socios de Més y Podemos se pasan por el arco de triunfo.

Sa Fundació entiende que el requisito de veinte horas mínimas de programación en catalán es una excusa para esconder las verdaderas intenciones del Pacte. Y exige al ejecutivo autonómico una explicación pública de porque excluye a la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y que promueve las variedades lingüísticas de Ibiza y Formentera. Trabajo que, por cierto, debería hacer IB3 Televisión y no hace ya que no permite a sus periodistas expresarse de forma natural en mallorquín, menorquín o ibicenco, a diferencia de la TEF, y que recibe cada año más de 30.000. 000 € del erario público.

Sa Fundació denuncia que el verdadero motivo por el cual el Govern del Pacte ha dejado sin ayudas económicas a la TEF ha sido ser la única televisión que hace sus informativos con el artículo salado y en nuestras modalidades insulares. Hecho que explica también porque la TEF, con muchos menos recursos que IB3 y siendo una televisión privada, conecta con la ciudadanía pitiusa y recoge mejores cifras de audiencia que IB3 Televisión y sus informativos en catalán de Barcelona.

Posted on

La Fundación Jaume III exige al Govern que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco

Sa Fundació ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos – La entidad exige al Govern de Francina Armengol que dicha oficina defienda los derechos de los baleares que hablan mallorquín, menorquín e ibicenco ante las catalanadas que suplantan nuestras modalidades insulares

La Fundación Jaume III, entidad defensora de las modalidades insulares, ha presentado una serie de alegaciones al proyecto de Decreto por el cual se crea la Oficina de Derechos Lingüísticos de las Islas Baleares.

Según informó el Govern, la creación de la Oficina de Derechos Lingüísticos responde a la voluntad de “proporcionar apoyo administrativo a las víctimas de discriminación con motivo de la lengua”, sea cual sea el idioma de los usuarios.

De acuerdo con el artículo 35 del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares, el Decreto de Mínimos y la Ley de Normalización Lingüística: “las modalidades insulares del catalán de Mallorca, de Menorca, de Ibiza y de Formentera serán objeto de especial estudio y protección”. Y en referencia a la enseñanza de la lengua catalana, contempla que se hará “de acuerdo con la tradición literaria autóctona”.

De acuerdo con el artículo 3 de la Constitución Española y con la Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprobada por el Senado: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

La Fundación Jaume III exige al Govern de Francina Armengol que la Oficina de Derechos Lingüísticos defienda los derechos de los balearhablantes e incluya la protección de las modalidades insulares en todas las comunicaciones de la Administración, medios de comunicación, Universidad, escuelas e instituciones públicas. Una protección que Sa Fundació reivindica ante la indiferencia de un Govern al que le es absolutamente igual que gran parte de la cartelería pública de Baleares esté en catalán de Barcelona y no respete las modalidades insulares.

Para que los hablantes de mallorquín, menorquín e ibicenco no sean discriminados por razones lingüísticas, y la Administración cumpla la ley y se dirija a la ciudadanía en nuestras formas lingüísticas baleares y que éstas no sean suplantadas por formas lingüísticas catalanas que no son propias de las Islas Baleares. Hecho que atenta directamente contra los derechos lingüísticos de los ciudadanos de Baleares que quieren ser atendidos en su lengua autóctona.

Posted on

Tutzó Consulting Services donarà es 10% des seus ingressos a Sa Fundació per promoure sa llengua i cultura balear

Sa Fundació Jaume III i Tutzó Consulting Services han firmat un conveni de col·laboració basat en es següents acords:

Tutzó Consulting Services ofereix un estudi energètic gratuït an es socis i empreses col·laboradores de Sa Fundació per assessorar-los i informar-los sobre si lo que estan pagant és just d’acord amb sa tarifa d’energia i potència, oferint una alternativa per conseguir un important estalvi econòmic amb sa factura energètica.

Així, mentres empresaris i col·laboradors de Sa Fundació se podran veure beneficiats per un important estalvi econòmic amb sa seva factura energètica, Tutzó Consulting Services donarà a Sa Fundació es 10% des seus ingressos generats per col·laboradors de sa Fundació Jaume III que se destinaran an es projectes de s’entitat per promoure sa llengua i cultura balear.

Tutzó Consulting Services, dirigida per s’emprenedor mahonès Francisco Tutzó Escudero, és una nova empresa col·laboradora de sa cultura balear, exemple de compromís amb sa nostra terra i amb sa nostra ancestral herència cultural.

Posted on

Sa Fundació Jaume III denuncia que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, però sí sa Fira des Llibre en català

Sa Fundació exigeix una explicació a s’Ajuntament de Ciutadella i an es Consell insular de Menorca que, en canvi, sí s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en català — S’entitat es lamenta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat

Sa Fundació Jaume III lamenta que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, una cita que s’havia convertit en una referència per impulsar sa literatura menorquina, i que s’Ajuntament de Ciutadella encara a dia d’avui no hagi dat cap explicació.

No obstant, es Consell insular de Menorca sí que s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en català. Segons Sa Fundació, es tracta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat.

Ademés, Sa Fundació lamenta que no ha rebut resposta per part des Consell insular an es seu oferiment per elaborar un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca. Sa mateixa entitat segueix esperant resposta per una audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora, des de fa prop de quatre mesos.

Sa Fundació Jaume III recorda an es Consell insular i an ets ajuntaments de Menorca que, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia, “ses modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció”. Fet que ses autoritats no compleixen com se demostra. Abandonen sa Fira des Llibre Menorquí, i impulsen sa Fira des Llibre en català sense cap referència ni una an es menorquí —que és com històricament li hem dit es menorquins a sa nostra llengua— o an es “català de Menorca” que tant apel·len des des Consell però mai promouen.

Ciutadella de Menorca, 9 de novembre de 2018

Sa Fundació Fundació Jaume III de ses Illes Balears

 

Posted on

Sa Fundació Jaume III denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III a Llucmajor

Sa Fundació exigeix a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III que el PSM va suprimir — S’entitat denuncia un atac catalanista a sa Creu des Camp de Sa Batalla, d’on han estat robades ses corones i es rams de flors i on han aparegut flocs grocs, símbol des separatisme català

Sa Fundació Jaume III ha celebrat un any més sa tradicional ofrena floral   an el Rei Jaume III de Mallorca a sa creu des Camp de Sa Batalla, Llucmajor, monument erigit l’any 1949 en homenatge an en Jaume III, rei llegítim des Regne de Mallorca, pes 600è aniversari des seu assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV.

No obstant, Sa Fundació denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III dies després de s’ofrena floral, on es rams de flors i ses corones han estat robades i, en es seu lloc, qualcú ha posat flocs grocs, símbol des separatisme català en una clara ofensa i falta de respecte an es darrer rei privatiu de ses Illes Balears.

Tal com va recordar fa dos anys Sebastià Urbina, professor emèrit de sa UIB, “s’efemèride des 25 d’octubre que honra a qui va esser un bon rei no sempre ha estat silenciada per ses nostres institucions. Aquesta commemoració se va fer oficial l’any 1974 participant tots ets ajuntaments de Mallorca, amb una missa a la Seu concelebrada pes bisbes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Montpeller, antics territoris de sa Corona de Mallorca. Lamentablement, després de sa Transició, pressions nacionalistes, pancatalanistes, varen forçar sa supressió d’aquesta commemoració. No els interessava, ni els interessa recordar s’existència d’unRegne de Mallorca independent, en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i, sobretot, contra ses ingerències des comtats catalans. Avui som aquí per commemorar un des fets històrics que han anat forjant s’identitat cultural de Balears. Igual que varen fer altres organisacions culturals en es passat, noltros agafam es testimoni com si s’estendard del rei Jaume III se tractàs, per salvaguardar sa vertadera història de Balears”.

Davant s’indiferència de s’equip de govern des consistori llucmajorer,  Sa Fundació s’ha assegurat de sa netetja i retirada des plàstics grocs de sa creu, i ha aprofitat per exigir a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III de Mallorca que el PSM va suprimir. Igual que han fet suprimint es Dia de Mallorca i s’ofrena des 12 de setembre a Jaume II. Ja que com va dir Sebastià Urbina, no els interessa recordar sa vertadera història des Regne de Mallorca independent, sempre en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i especialment des comtats catalans.

Posted on

Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars — Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

https://mallorcaconfidencial.com/2018-10-27-sa-fundacio-consigue-reunir-cerca-700-personas-v-aniversario

 

Posted on

Sa Fundació Jaume III movilisa es mallorquinisme: prop de 600 confirmats per demà an es seu sopar de V aniversari

Sa Fundació entrega demà divendres 26 d’octubre a Son Amar es III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí — Coincidint amb so sopar de V aniversari de Sa Fundació on ja han confirmat s’assistència prop de 600 persones

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra demà divendres 26 d’octubre a les 21:00h a Son Amar sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 26 d’octubre, a les 21:00h, a Son Amar (Palmanyola).

Sa novetat d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura és s’augment de sa dotació econòmica, que repartirà 2.000 euros en un primer premi patrocinat per Finca Comassema (1.500€) i un segon premi (500€) patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des V aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

Ademés, demà divendres 26 d’octubre a les 14:00h en es Camp de Sa Batalla (Llucmajor), Sa Fundació farà sa tradicional i reivindicativa ofrena floral an el Rei Jaume III, mort a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de demà divendres.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

Què? Sopar de V aniversari de sa Fundació Jaume III i entrega des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí
On? Son Amar (Carretera de Palma – Sóller km 10, Palmanyola).
Quan? Divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21:00h

 

Palma de Mallorca, 25 d’octubre de 2018

Sa Fundació

Posted on

Sa Fundació Jaume III proposa an es Consell insular un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca

Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca així com per sa realisació d’un estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa — No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora

 

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra que es Consell insular de Menorca hagi decidit incloure sa promoció de ses varietats i es vocabulari propi de Menorca dins es Pla d’Acció de sa Reserva de sa Biosfera.

Es document preveu una acció encaminada a “s’impuls social per sa constitució d’una associació lingüística, per sa que es preveu una aportació anual de 10.000€”, i “sa realisació d’un estudi de ses varietats de sa llengua i un vocabulari dins de Menorca i es seu ús”, amb un cost de 35.000€.

Es Consell es plantetja que “des de sa societat civil s’organisi una associació lingüística acompanyada per s’Administració per fer actuacions que permetin promoure sa riquesa lingüística de Menorca com element cultural de s’illa” apel·lant a sa “transversalitat de tots es col·lectius”. I resalta que “és necessari que s’Administració li doni suport a través des programes de suport an es teixit associatiu”.

Sa Fundació recorda recorda an es Consell que aquesta “associació per promoure sa riquesa lingüística de Menorca des de sa societat civil” ja existeix des de finals de 2013 i es diu Fundació Jaume III. En aquest sentit, Sa Fundació s’ofereix an es Consell per promoure sa riquesa lingüística de Menorca a través d’un pla d’acció, així com per sa realisació d’aquest estudi de ses varietats i es vocabulari propi de s’illa.

Sa Fundació Jaume III és una entitat sense ànim de lucre nascuda a finals de 2013 amb un objectiu clar i llampant: dignificar es menorquí. Aspirant a erigir-se en un moviment ciutadà d’ampla base social que agrupi iniciatives polítiques, mediàtiques, filològiques, associatives i culturals encaminades a promoure i prestigiar es menorquí a tots ets àmbits, ja compta amb més de 500 socis i 5.000 simpatisants a totes ses Balears, des quals prop de 150 associats són menorquins.

Per tant, Sa Fundació, que compta amb filòlegs i historiadors especialisats en s’estudi de ses varietats lingüístiques insulars, ofereix sa seva col·laboració an es Consell insular. No obstant, s’entitat menorquinista lamenta que du prop de tres mesos esperant resposta per una petició d’audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora.

 

Ciutadella de Menorca, 12 d’octubre de 2018