Author: Sa Fundació

Han rectificat sa paraula “xais” per “anyells” a una convocatòria d’ajudes a sa ramaderia – Es redactors des BOIB haurien de prendre llum de na pintora i començar a usar un lèxic més balear

Sa Fundació Jaume III celebra que s’organisme públic FOGAIBA hagi decidit, a proposta des Consell de Formentera, rectificar una convocatòria d’ajudes comunitàries agràries i ramaderes, canviant sa paraula “xais” utilisada només a Catalunya per sa paraula “anyell”, un terme correcte usat a tot es domini balear.

Es Consell de Formentera ha al·legat que, efectivament, defensar es lèxic autòcton balear és acollir-se a lo que marca s’Estatut d’Autonomia i sa pròpia Llei de Normalisació Lingüística i que no suposa cap atac a sa sagrada unitat de sa llengua catalana. Adjuntam resolució des BOIB firmada pes conseller Vicenç Vidal des passat 7 de juny i publicada en es Bolletí Oficial es passat 22 de juny.

Dit això, creim que encara queda molt de camí per córrer. Desgraciadament, aquesta defensa de ses nostres modalitats és anecdòtica i incoherent si tenim en compte com a sa resolució des BOIB referida abans s’hi fa servir morfologia verbal no balear (“tinc” en lloc des balear “tenc”, o “dicto” en lloc des balear “dict”) o se marginen paraules balears ben correctes segons s’Institut d’Estudis Catalans com Bolletí, substituïda per Butlletí Oficial de les Illes Balears. Un altre exemple d’això és s’ús sistemàtic en es diari oficial de sa paraula ordre en lloc d’orde, més usada a ses nostres illes.

Creim que és una bona ocasió per demanar que, en nom de sa defensa de ses modalitats que empara s’Estatut d’Autonomia i sa Llei de Normalisació Lingüística, ets assessors lingüístics des BOIB i també de ses conselleries esgotin tot es marge de maniobra que mos permet sa normativa actual i utilisin aquella morfologia verbal balear així com aquell lèxic balear que fa anys estan admesos per s’Institut d’Estudis Catalans.

Adjuntam resolució referida (i senyada amb ses incohèrencies citades) des BOIB, així com sa demostració que paraules balears com “Bolletí” i “Orde” són admeses per s’actual normativa i que, en conseqüència, s’haurien d’usar de forma preferent en es Bolletí oficial per poc que ses nostres autoritats se guiassin per ses mateixes pautes que les han duit a canviar “xais” per “anyells”.

Ecos de premsa: Diario de Mallorca, El Mundo-El Día

 

EXEMPLES DE LÈXIC BALEAR BEN CORRECTE (ORDE, BOLLETÍ) QUE NO S’EMPRA EN ES LLENGUATGE OFICIAL

Coincidència en sa necessitat d’implantar i difondre un model de llengua propi tant de València com de Balears a fi de salvaguardar ses característiques idiomàtiques de valencians i balears i fer crèixer sa seva autoestima col·lectiva

Es vicepresident segon Joan Pons i es vocals Sebastià Jaume i Toni Planas, com a representants de s’entitat cultural balear Fundació Jaume III, han visitat sa seu de s’històrica entitat cultural valenciana Lo Rat Penat, on s’han reunit amb so seu president, Enric Esteve, i es director des cursos de Llengua Valenciana, Òscar Rueda. A sa trobada hi han assistit també Voro López i Miquel Àngel Lledó, filòlegs membres de sa secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Es representants balearistes i valencianistes coincidiren en sa necessitat inaplaçable d’implantar i difondre socialment es respectius models estàndars propis de balear i valencià, maldament ses creixents traves que impedeixen sa seva assumpció per part de ses instàncies oficials.

Aquesta vehiculació des respectius estàndars propis, orals i escrits, en tots ets àmbits d’ús, i especialment a s’educació i es medis de comunicació, és s’única via que permetrà sa salvaguarda futura de ses genuïnes característiques idiomàtiques valencianes i balears, així com es reforç de s’autoestima des parlants en es seu idioma matern, s’augment des seu ús social i sa seva perpetuació a ses generacions més joves.

D’aquesta manera, es valencianisme i es balearisme reinicien ses clàssiques relacions de germanor que han caracterisat valencians i balears de totes ses èpoques, sempre des de s’igualtat i es reconeixement mutu.

S’encontre enceta un camí de col·laboració i sinèrgies entre ses entitats que tant a Balears com a Valéncia fan feina per sa protecció, defensa, estímul i difusió de sa cultura i sa llengua pròpies, sense interferències alienes ni intents interessats de diluir o annexionar ses singulars i indiscutibles identitats diferenciades des poble balear i es poble valencià.

Ecos a sa premsa: Ultima Hora, dbalears.cat, Canal4diario, mallorcadiario.com

 

Se conegueren personalment a sa presentació des llibre Ba’léyaroh, terra de foners i aviat, com deim en mallorquí, varen fer tec. Es cantautor Xesc Bonnín i Vicenç Martí Cardona, poeta i escriptor de s’obra Ba’léyaroh, terra de foners, s’aveniren tot d’una i decidiren produir Paraules a la fresca, un recital poètic amb aires de recordança i d’estima a la terra que podrem disfrutar a la fresca una vesprada d’estiu. Serà avui dijous, dia 8 de juny, en es centre cultural de Sa Nostra de Palma (Concepció, 12). Bonnín acompanyarà amb sa guiterra una partida de poemes de Martí Cardona que recitarà ell mateix. Es concert se completarà amb cançons de Bonnín, com “Sa meva barca”, “Plou”, “Sa meva cala” o “Es de qui som mallorquins”.

Francesc Jusep Bonnín i Bonnín té una llarga experiència musical i artística. Va començar fa 53 anys amb sa comuna de cantautors i fou integrant des moviment musical de La nova cançó a Mallorca. De llavors ençà ha participat a més de 500 concerts i ha compost més de sis-centes cançons en mallorquí i en castellà, moltes de ses quals registrades a s’SGAE. Enamorat de sa roqueta i de la mar Mediterrània, ha cantat a Mallorca i ha duit es nom de sa nostra illa per tot on ha actuat, tant en solitari –acompanyat de sa seva veu i sa seva guiterra– com en grup. Ara mateix, forma part des grup musical Setze cordes.

Sa faceta de Martí Cardona dins es camp de poesia és, en canvi, desconeguda. Autor de Ba’léyaroh, terra de foners, una rondalla que acaba de reeditar en mallorquí, Martí Cardona també ha conrat es gènere poètic durant molts d’anys però encara no s’ha decidit a treure cap poemari. Es seus versos (li agrada “escriure curt”, diu) són un cant d’amor a ses persones més pròximes que l’enrevolten, així com una reflexió molt personal a la mort, sa felicitat i es grans misteris de la vida. Tampoc hi falta s’amor a la terra que el va veure nèixer. Dijous qui ve es públic mallorquí podrà escoltar per primera vegada uns poemes inèdits confitats en sa música nostàlgica de cantautor.

 

Què, on i quan

 

Què: Paraules a la fresca, recital poètic

Autors: Xesc Bonnín i Vicenç Martí

On: Centre cultural de Sa Nostra, 12, Palma

Quan: 20:00, dijous 8 de juny

 

Ecos a sa premsa: mallorcadiario.com

Acord de col·laboració entre sa Federació i sa Fundació Jaume III – Ses classes són de franc per tots es socis i són cada dissabte dematí en Es Molinar

Es passat 6 de maig, avui fa dos dissabtes, varen començar ses classes per aprendre a escriure en mallorquí organisades per s’Associació de Veïnats Es Born des Molinar i es Club de persones majors d’Es Molinar. Aquests cursets són fruit d’un acord de col·laboració entre sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma i sa Fundació Jaume III que ha posat a sa seva disposició un filòleg que seguirà es llibre d’estil de sa fundació.

Aquest curset és de franc per tots es socis i consisteix en una hora setmanal cada dissabte a les 10:00h. En funció de sa demanda, no se descarta que aquests cursets s’estenguin a la resta d’associacions, una vintena, que integren sa Federació de Veïnats de sa Ciutat de Palma.

 

Com apuntar-s’hi

Per apuntar-se a ses classes que, reiteram una vegada més, són gratuïtes per tots es socis, ets interessats ho poden fer en es locals de ses dues entitats:

– AV Es Born d’Es Molinar: C/Mateu de Malferit, 12, baixos

– Club de Persones Majors Es Molinar: C/Joan Nicolau Barceló, 5

o bé enviant un correu electrònic a : avborndesmolinar@hotmail.com

o telefonant a un d’aquests quatre números: 971 247800/ 971 273234 /670 307748/ 653 851966

 

Ecos de premsa: mallorcadiario.com

Devers un centenar de persones donen es sus a sa segona edició d’aquesta contarella il·lustrada en bon mallorquí, un homenatge an es mítics foners balears – De s’adaptació an es mallorquí i de sa correcció ortogràfica i d’estil se n’ha encarregat sa Fundació Jaume III

Més de 100 persones assistiren ahir a Sa Nostra per celebrar sa segona edició, aquesta en mallorquí, de Ba´lé yaroh, terra de foners, però també per reivindicar aquest noble art des llançament en passetja…

…que varen fer famoses ses nostres illes a tota la Mar Mediterrània ara fa dos mil·lenis i mig. Entre d’altres membres de sa societat civil, hi assistiren Xavier Pericay i Fernando Navarro, diputats de C’s.

Es portaveu de sa Fundació Jaume III, Joan Font Rosselló, va tirar sa primera pedra des vespre recordant ets orígens il·lustres des foners que, segons ses cròniques d’historiadors grecs i llatins, participaren com a mercenaris enrolats en ets exèrcits cartaginesos a ses guerres púniques entre Grècia i Cartago primer, i llavors entre Cartago i Roma. “Es foners balears –recordà Font–, que s’estimaven més cobrar en vi i en dones que en metàl·lic, solien formar part de s’exèrcit d’armes lleugeres i sa seva missió consistia a fustigar s’enemic quan començava sa batalla. Estrabó diu que duien fermades pes cap tres passetges fetes de joncs, pèls i nirvis d’animal: sa més llarga pes tirs de llarga distància, sa més curta pes tirs curts i sa mitjancera per ses distàncies a mitja distància. Diodor de Sicília, un dets autors clàssics que millor ha espinzellat es costums des foners, diu que “durant es combat, si és necessari, tiren pedres molt més grosses que ses que solen llançar altres pobles amb ses mateixes armes i amb una força tal que pareixien tirs de catapulta. Foraden escuts, cascos i qualsevol corassa protectora. Tenen tanta punteria que sa majoria no erra es fitó”.

Acte seguit, es president honorífic de sa Federació balear de tir de fona, Pep Sanchís, va recordar que ell i Mateu Cañellas Roca, tots dos atletes, varen decidir ara fa trenta anys recuperar es tir de fona com a deport, s’única manera de conservar-lo entre s’al·lotea i jovenea. Una idea que brotà, curiosament, dins es món de s’atletisme balear que posaren fil a l’agulla i que, passats un anys, va culminar en sa creació de sa Federació balear de tir de fona, única dins el món, responsable des reglaments de ses distintes modalitats de tir de fona que ara mateix regulen es concursos que cada dues setmanes se celebren a Balears.

Finalment, s’autor des llibre, Vicenç Martí Cardona, afirmà que devia es llibre a Luis Aguiló de Cáceres, crític musical, que el va animar a escriure-lo davant ses seves queixes que es balears tenien sa seva pròpia cultura abandonada i ets al·lots no coneixien qui eren es foners. Martí Cardona assegurà que havia disfrutat escriguent aquesta rondalla i que l’havia omplit de satisfacció, felicitat i alegria. “Voldria que ets infants, en llegir-la, els entràs es cuquet de sebre més coses des foners”, digué. Martí Cardona acabà sa seva intervenció recitant un poema molt emotiu inspirat en un passeig pes carrers de Sóller.

 

S’acte acabà amb un animat col·loqui on es públic s’interessà per aspectes tècnics de s’art de tirar amb passetja.

 

Una contarella fantàstica de reis, princeses, dimonis, dragons i foners

Aquesta segona edició està il·lustrada amb dibuixos des propi autor, entre d’altres, i ha estat adaptada an es mallorquí per sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears, que també se n’ha encarregat de sa correcció ortogràfica i d’estil. En es final de s’obra s’hi ha inclòs un glossari d’una vuitantena de paraules mallorquines en desús per facilitar sa lectura an es més menuts.