Sabem lo que costa veure un polític nostro escriure en un bon mallorquí. Es cas d’en Miquel Comas, fins ara regidor a s’Ajuntament de Palma per Som Palma –sa marca de Podemos a Cort–, no és cap excepció.
Aquest Doctor en Humanitats i Ciències Socials per sa UIB publicava dilluns vespre una carta en què explicava es motius que l’han duit a dimitir des seu càrrec de regidor de Participació Ciutadana i Coordinació Territorial, així com també de Primer Tinent de batle de Cort.
A sa seva carta de despedida, Comas no fa ús en cap moment de s’article salat. Ni rastre. Com tampoc ho fa en ses seves compareixences a sa ràdio i sa televisió. Deu ser un des pocs polítics que quan xerra en públic no li surt lo natural: s’article baleàric. En es seu escrit, Comas fa servir paraules tan poc nostres com ‘adient’ –en lloc d’’adequat’–, ‘sóc’ –en lloc de ‘som’–, ‘decebi” en lloc de “decepcioni” (DCVB), ‘desenvolupat’ en lloc de ‘desenrotllat’ (o ‘desplegat’), ‘a més’ en lloc de ‘ademés’ (DCVB, o ‘a part d’això’ o ‘per afegitó’) o ‘ens’ en lloc de ‘mos’. Sa seva sintaxi també és una vall de llàgrimes pes mallorquins: escriu ‘tot i les diferències” en lloc de ‘maldament ses diferències’ o ‘tot el que hem après’ en lloc ‘tot lo que hem après’. Ja veim que fins i tot se nega a usar aquell lèxic i aquelles construccions sintàctiques mallorquines que normativament no presenten cap problema ni un.
A part de tot això, s’equivoca amb sos complements directes, que no duen sa preposició “a” a diferència des castellà, una falta habitual entre es polls entrats en costura des catalanisme insular que volen donar lliçons a tutti quanti. Així, “per això i per no perjudicar ni al nostre partit ni a l’estabilitat del pacte de govern” hauria d’esser “Per això i per no perjudicar ni el nostre partit ni l’estabilitat del pacte de govern”, sense aquestes dues “a” davant s’objecte directe. Sempre segons s’IEC.
Però lo que més mos ve de nou de sa seva carta de despedida és es poc apreci que té Comas per sa forma balear de sa primera persona singular des present indicatiu. Cada vegada que en fa ús, és amb sa desinència –o. És a dir, ’prefereixo’, ‘demano’, ‘asseguro’, ‘confio’ i ‘admiro’, que substitueixen ses formes balears i ben correctes –totalment acceptades pes DIEC2–, ‘preferesc’, ‘deman’, assegur’, ‘admir’ i ‘confii’.
A s’hora de despreciar ses nostres modalitats, no mos enganem, s’al•lotea de Podemos sempre ha anat més enfora que Més/PSM. Molt més.