Que ets anuncis institucionals que fa ara es Consell de Mallorca han millorat lingüísticament, no n’hi ha cap dubte. És ver que encara no s’han decidit a emprar s’article baleàric, però almanco ja no amollen aquelles catalanades amb què abans mos torturaven sa vista. Es Consell de Mallorca, emperò, encara arrossega s’ominosa herència de na Maria Antònia Munar, i això se demostra també en es model lingüístic que solia utilisar s’institució que, durant dotze anys, va governar amb mà de ferro i caixa forta particular sa costitxera. Aquesta placa que figura a s’hipòdrom de Son Pardo, i que denota també s’estandarisació a ultrança d’una formació política que deia irònicament que “tots es mallorquins eren d’UM encara que no se’n temessin”, és un altre des testaments d’aquella època. Analisem ara es text institucional de s’imatge.
Deixant de banda s’article baleàric, que han desterrat de sa seva terra, ses catalanades aquí són bàsicament de lèxic. “Esdevenir-se” no s’havia dit mai a Mallorca més que en es darrers anys. I fruit de s’anomenada “normalisació”, que en general ha estat més “desnormalisació” –d’estufats i de polls entrats en costura– que una altra cosa. En lloc de “ha esdevingut” (ni tan sols es tècnics lingüístics han canviat “vingut” per “vengut”, i això que sa normativa admet sa morfologia mallorquina), s’hauria de posar, en bon mallorquí, “s’ha convertit en” o “s’ha transformat en”. Aquest “espai d’encontre” fa mal en ets ulls. Lo dets “espais”, “centres” i “entorns” culturals o artístics forma part d’una terminologia importada de països com França, perfectament documentada (L’État Culturel, Marc Fumaroli, 1991), quan s’Estat francès decideix assumir sa funció de sa cosa cultural, fins llavors en mans de s’iniciativa privada. Es nostros gestors culturals no han fet més que copiar aquesta moda ridícula. Ara bé, “encontrar-se” en mallorquí es “topar-se amb qualcú”, no reunir-se a un lloc, que és “trobar”. Per tant, s’“espai d’encontre” hauria d’esser “lloc de trobada”.
Com ja hem comentat altres vegades, “esport” i es seu derivat “esportiva” haurien de ser “deport” (que podem trobar en es Diccionari català-valencià-balear) i “deportiva”, respectivament. ¿I què me’n deis d’aquests “pressupòsits” que no tenen perdò de Déu? En lloc d’aquesta pedanteria a les totes, podem dir “premisses”, “bases” o “fonaments”. I ja per acabar s’endemesa, ¿per què no escriuen, aquests senyors de s’hipòdrom, “cuidar de” o “tenir esment de” i s’obliden d’aquest impostat “tenir cura de”?