A hores d’ara tothom té ben present que vivim unes hores decisives i trascendentals pes futur d’Espanya i de Balears tal com les coneixem i tal com les hem conegudes. Es procés revolucionari que s’ha encetat a Catalunya originat pes partits separatistes s’ha apropiat d’unes institucions catalanes que Puigdemont, Junqueres, Forcadell i Trapero han posat an es servici des moviment separatista. Sa Generalitat, es Parlament de Catalunya, sa policia autonòmica, s’enfilall de televisions i ràdios públiques de Catalunya i sa premsa subvencionada amb sos doblers de tots són ara mateix instruments des moviment separatista contra la mitat des catalans, contra la resta d’Espanya, contra sa Constitució i contra sa democràcia espanyola.
Apropiar-se d’unes institucions estatals per anar contra s’Estat que els dóna cobertura legal és un cop d’estat de llibre que, des de sa nostra fundació, no podem tolerar. En Puigdemont i companyia han fet llarg i han anat massa enfora en sa seva desobediència contra sa democràcia espanyola.
Sa Fundació Jaume III és, en principi, una fundació cultural i no vinculada a cap partit polític però que, dins es seus estatuts, deixa ben patent sa nostra defensa de sa Constitució i des nostro Estatut d’Autonomia que volen esser dinamitats pets insurrectes separaristes i pes sucursalistes d’en Puigdemont i en Junqueras a ses Balears, representats per Més, Esquerra, l’Obra Cultural Balear i s’Assemblea Sobiranista de Mallorca d’en Tòfol Soler. Per afegitó, es principals dirigents del PSIB, Podem o Esquerra Unida a Balears pareixen estar més a favor des responsables des cop d’estat de Catalunya que de respectar s’orde constitucional i autonòmic que se varen comprometre a defensar quan varen jurar es seus càrrecs.
És per això que dèiem que vivim hores decisives, hores que pentura molts de noltros mai mos haguéssim imaginat viure l’any 2017 des sigle XXI, una revolució a una part d’Espanya i una tornada a ses pitjors bubotes de sa balcanisació que Europa va sofrir a principis dets anys noranta. És per això que sa nostra fundació, en principi cultural, no pot romandre al marge de tot lo que està passant a Catalunya i a Espanya. Raons a bastament per defensar més que mai s’orde autonòmic i constitucional, un projecte exitós d’unes Balears dins una Espanya unida que, naturalment, refua qualsevol quimera des Països Catalans. Una quimera que fa uns dies, sa vicepresident des Govern valencià, sa nacionalista valenciana Mònica Oltra, va tatxar de “ectoplasma”, un terme que haurà cogut, però molt, dins es separatisme.
Justament per això sa nostra fundació se va adherir a sa concentració per s’unitat d’Espanya que va tenir lloc es passat 30 d’octubre a sa plaça de Cort que se va omplir de gom en goma amb devers 5.000 persones; i també a sa manifestació de dissabte passat per s’unitat d’Espanya i en defensa de ses Forces i Cossos de Seguretat de s’Estat desplaçats a Catalunya que convocà 7.000 persones més. Es nostro lema en aquests dos actes cívics multitudinaris ha estat clar i llampant: “Som balears, no ‘països catalans’ “.
Noltros, naturalment, com a part que ha contribuït an aquests dos èxits de convocatòria, estam molt orgullosos d’haver col·laborat an aquest despertar d’una “majoria silenciosa” –i silenciada pes medis de comunicació– que ha dit basta an es nacionalisme català i que li ha perdut sa por. “No tinc por”, deien fa dos mesos hipòcritament. Noltros, tampoc. Creim que, a partir d’aquesta primavera constitucionalista, expressada a tots es carrers de ses ciutats d’Espanya, també a Palma, Ciutadella i Mahó, ses coses ja no seran iguals mai més. S’inferioritat moral que fins ara es defensors d’Espanya i Balears tenien cap an aquests llops vestits amb pell de menet que són es catalanistes s’ha acabat.
Ha arribat s’hora perquè ses nostres autoritats polítiques de Balears, al manco ses clarament constitucionalistes, comencin a tenir un relat alternatiu an aquests 30 anys de catalanisme a ses escoles que una classe política curta de vista ha consentit. Un relat històric, lingüístic i cultural alternatiu a un relat que, en nom de sa cultura catalana, només tenia com a objectiu sa destrucció d’Espanya. Un relat que ha de contemplar, en matèria filològica, un estàndar balear i sa creació d’una acadèmia balear per no dependre de sa tutela catalana a fi de desfer sa correlació llengua-nació-estat propi des nacionalisme ètnic. Es hora de posar fil a l’agulla. Si es PP i C’s, el 2019, quan tornin a recuperar es poder a Balears, no se lleven sa son i no comencen a posar es fonaments per un relat d’aquestes característiques, aquestes multitudinàries expressions de balearidat i d’espanyolidat només hauran estat una flor d’estiu. Perquè, no ho dubtin, defensar es mallorquí és sa millor manera de defensar Espanya.
Editorial de dia 10 d’octubre des programa En clau balear