No sé què passa, però darrerament cada vegada que vaig a un dinar surt es tema des mallorquí-català i d’en Ramon Llull. Fins i tot n’hi ha que en pla despectiu me demanen si sabia qui era i com escrivia, deixant caure que, segons aquests setciències, ja escrivia en català, una teoria molt estesa dins es catalanisme.
Segons me consta a mi, era fill d’en Ramon Llull i de na Maria Heril. Nascut a Ciutat de Mallorca i batiat a l’església de Santa Eulàlia es 25 de desembre de 1235, va passar gran part de sa seva vida entre Montpeller i Mallorca. Tant son pare com ell mateix varen esser persones de confiança del Rei en Jaume. Quan comptava amb tan sols 14 anys el rei el nomenà preceptor des seu fill, es príncep Jaume, que més tard seria el rei de Mallorca com a Jaume II. Aquest nomenà Llull senescal i majordom de sa Casa Reial i passà d’aquesta manera a formar part des sèquit de consellers i acostats íntims del rei, que eren quasi exclusivament montpellerins i aragonesos.
Segons me consta, en Llull va escriure ses seves obres pensant en es seus lectors, per això ho va fer en llatí, perquè era sa llengo oficial de sa cristiandat, en àrab perquè tenia s’intenció de cristianisar el nord d’Àfrica, i en “vulgar” perquè així ho poguessin llegir es seus païsans mallorquins.
Per afegitó, a sa seva bibliografia se pot veure que sa primera obra impresa a Mallorca va esser es “Llibre del Orde de Cavaylería”, publicada l’any 1465 a s’imprenta de s’enginyós valldemossí Mestre Nicolau Calafat, i mirau per on… està escrita en llemosí. També està documentat que sa primera edició a imprenta de s’obra “Blanquerna” se va imprimir a València l’any 1521, traduïda des vulgar a sa llengo valenciana. Per tant, crec que se pot afirmar, o almanco debatre, que s’erudit i beat Ramon Llull Heril va fer es seus escrits en vulgar o pla, llatí i àrab. En cap moment diu que estiguin escrits en català, dialecte inexistent en aquella època.
Moltes gràcis, Toni. Lo que no puc apendre des llibres adoctrinadors, o aprenc de sa teva saviessa.
Hola Toni,
Gràsis per publicar aquestes veritats que se mos ocultan normalment. Ja está be de que es catalanistes s’apropiin de tot lo que pertany a n’ets altres.
Estic molt content de llegí amb lo consider que es es nostro xerrá mallorquí i que no mos fa cap falta canviarlo por sa llengo catalana que mos imposan a la forsa, som mallorquí i visc a Málaga desde l’any 76, vaig bastant sovint a s’illa i am fa plorera escoltá es mitgans amb una llengo que no es sa nostra. Grasis per conservá lo nostro.