¿I ara mos volen fer creure que som catalans?

Som balear, no català. No vull que pensin per jo ni que me vulguin convèncer de que vam ser cosa que mai vam ser. Es nostro regne, es de Mallorca, que incloïa també Menorca, Eivissa i Formentera sí que va existir, i un regne mai ha d’estar sotmès a un comtat.

No vull que ningú se’n vagi, però si vostè desitja ser català, idò endavant. Tenim excel·lents, o casi excel·lents, connexions aèries i marítimes amb Catalunya. Mentre es decideix, mos deixi  viure tranquils. En cas de que mos respecti no fa falta que partesqui.

S’història de Balears és molt antiga. Es balears som coneguts com a tal des de fa més de 2.500 anys.  Però es resultat de sa nostra identitat és fruit de més de 5.000 anys. 5.000 anys, i no poc més de 700, com mos volen fer creure aquells que mos volen fer catalans.

Es balears vam ser guerrers codiciats, mestres en llançar pedres, açò és lo que significa es nom balears: bassetgers, foners. Hem conviscut amb infinitat de cultures, religions i civilisacions: grecs, fenicis, cartaginesos, romans, musulmans, cristians, bizantins, visigots, aragonesos, jueus, anglesos, francesos… amb multitud de ciutadans que a dia d’avui arriben de tot arreu. Molts han passat a ser des nostros, és a dir balears. ¿I ara mos volen fer creure que som catalans?

Només en es nostro idioma illenc podem dir “t’estim”. Aquí deim servici, deport i vacacions, i no “servei”, “esport” i “vacances”. A vegades tenim vessa, però mai “mandra”. Aquí sempre hem dit idò, i no “doncs”.  Podria posar centenars d’exemples més. Aquí parlam, xerram, rallam menorquí, mallorquí, eivissenc, formenterer. Tenim una llengo forjada durant sigles i sigles que conviu amb harmonia amb sa llengo espanyola. Com deia Mossèn Alcover: “¿Quin dret o categoria literària té es català damunt es balear o es valencià? Absolutament cap.”

Vivim a unes illes encantades, màgiques. Unes illes de somni, paradisíaques. Cisellades i acariciades per mítics vents. Illes que es desperten amb es primer sol d’Espanya durant bona part de s’any. Illes banyades per un sol dorat i pes mar Mediterrani. Hem resistit sa força des vent i a sa bravura de la mar. Hem surcat la mar i ets oceans per arribar a terres estranyes.

Ses tradicions ancestrals encara són compatibles amb es temps actuals. Es cavalls toquen el cel, es dimonis dansen entre sa gent i es ball pagès és més viu que mai. Rituals elegants, fascinats i misteriosos. Tradicions que són història en evolució.

Som balear, des s’antic regne d’enmig de la mar.

Viva Balears, sa seua història, sa seua cultura i tradicions!

Lucas L. Pons Bedoya