Au, avui donarem una ditadeta de mel. Mem si així no faran befa des meu remugar. Tenc per a mi elogiaré una cosa que ningú s’espera que un padrí de sa meva edat (tanmateix no la vos diré, és per demés) alabi: internet.
¿Com vos pensau que voltros i jo mos hem conegut? ¿Com vos pareix que hem arribat a fer tanta propaganda de sa Fundació?¿ I què me’n deis de tenir ses notícies fresquetes, acabades de coure penjades a sa página d’un diari quasevol? ¿I de cercar amb un parell de copets de dit una informació d’onsevulla?
Ja està clar que n’han de sebre ses tresques, per navegar per aquests encontorns virtuals, però, un pic apreses, podem trescar de la xeca a la meca com un buf: es quadros d’un museu de s’altre cap de món; ses paraules desconegudes penjades en es diccionaris més especialisats que vos pogueu imaginar; fotos fetes per la NASA del món i, sobretot, de la bolla; ses conferències més interessants de científics que mai vendrien a ca nostra… I tot a través des portal d’internet. Portal, no, portarrassa. Ben oberta d’ampit en ample perquè sapiguem el dimoni on se colga i tot.
¿Què trobau de sa meva ensabonada? Segur que no la vos esperàveu, an aquesta! Idò encara diré més: ses beneituretes que vos penj cada semana no se podrien fer sense aquest invent modern que mos ha canviat sa vida i que, com tot en aquest món, s’ha de sebre controlar i s’ha de prendre en petites diòcesis (que deien a ca meva per riure). Li hem de comandar noltros a ell, vaja, i no ell a noltros.
Sa veritat és que jo m’hi entenc enmig d’aquest trull. I per acabar sa lloança vos donaré un consell: aprofitau es temps de jubilats, és que teniu sa sort d’esser-ho, i provau d’aprendre a navegar per internet amb paciència (moltes miques fan un tros, ja ho sabeu), ara que hi sou a temps. Sa destresa amb lo tecnològic com més va, més mala és d’aprendre. Sus, arri, una bona revinglada a s’ase que, si esperau molt, sa cendra ja haurà fet es lleixiu.