Una setmana després de sa Gala des IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí, Sa Fundació comunica que ASPANOB ha estat s’entitat triada per Anaïs Faner, guanyadora de sa 4ª edició des Joan Benejam. Sa jove ciutadellenca se va alçar amb es primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ han d’anar destinats a una entitat social de s’illa de Menorca segons ses bases des concurs.

Es jurat des IV Premi Joan Benejam ha estat format per Joan Pons, historiador i vicepresident de Sa Fundació, Jaume Anglada, escriptor, autor de “Orgullós titella” i guanyador des III Premi Joan Benejam, Sandra Amoraga, llicenciada en filologia catalana i professora de menorquí, i Jesús Beltrán, escriptor i novel·lista, autor des thriller d’aventures i misteri amb base històrica “El Santo Osario” i sa novel·la històric-romàntica “Amar al Último Templario”.

Sa responsable d’ASPANOB a Menorca, Juana Torres, ha celebrat que iniciatives literàries com es Premi Joan Benejam de Sa Fundació tenguin en compte també “a aquells menorquins que pitjor ho estan passant. Perquè a una illa tan tranquil·la com Menorca hi ha moltes més famílies sofrint de lo que sa gent s’imagina”.

Per sa seva part, Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha celebrat amb emoció s’elecció de ASPANOB perquè “tots tenim qualque familiar o conegut que hagi hagut de lluitar contra es càncer”. Especialment, ha destacat que “a una illa tan descuidada com Menorca, es pares de fillets malalts de càncer han de desplaçar-se fins a Mallorca o inclús fins a sa península per poder dur a terme es tractament an es seus fills”.

Finalment, Pons ha expressat sa seva satisfacció per aquesta 4ª edició des Premi Joan Benejam que no només consolida es Joan Benejam com es premi literari en menorquí per excel·lència a s’illa, de major repercussió i quantia econòmica, sinó també perquè “es Joan Benejam s’ha transformat en un premi literari i solidari. I Sa Fundació, a part de promoure sa llengua i cultura menorquina, ha posat es seu granet d’arena en favor d’aquells menorquins que més ho necessiten”.

 

Anaïs Faner Anglada (Ciutadella, 1997) s’ha alçat amb sa quarta edició des Premi Joan Benejam en menorquí amb sa seva obra “Som d’ont som”. Així es va anunciar es dissabte durant sa gala des IV Premi Joan Benejam i 4t aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es va celebrar en es restaurant des Club Nàutic de Ciutadella davant més de 200 convidats. Es tracta de sa primera dona que guanya es ‘Joan Benejam’ i sa més jove que s’ha fet amb es guardó en totes ses edicions.

Sa jove escriptora, que destaca per sa seva creació literària en s’àmbit de sa poesia, s’ha enduit es premi gràcies a una peça que en paraules de Jaume Anglada, guanyador de s’edició anterior i representant des Jurat, defineix com un “brollador de sentiments com una tendra, rica, metafòrica i fins i tot poètica narració d’enyorança, d’amor i desamor menorquí”. “Una al·lota que viu a Barcelona, que ha romput amb s’al·lot que és a Menorca, i ho fa des d’una perspectiva força poètica que destaca inclús per damunt des relat. Es nivell gramatical com d’exposició des sentiment que hi posa s’autor és superior. Es jurat ha filat molt prim amb ses decisions preses. Es sentiment que s’autor transmet a s’obra i es domini de sa gramàtica menorquina és magnífic”.

Durant sa gala es van donar a conèixer també es noms dets altres finalistes entre sa trentena de participants d’aquesta quarta edició. Es segon premi ha recaigut en Jaume Melià Crane, un altre jove de 23 anys natural de Mahó, autor de “En Cragol”, una redacció molt elaborada, amb bon domini de sa gramàtica i es vocabulari menorquí sobre sa curiosa i insospitadament interessant i singular vida quotidiana d’un caragol. En tercer lloc ha quedat Esteban Cayuso Pons, mahonès de 32 anys amb s’obra “Diari de Sant Felip”, que narra diversos episodis amb tint nostàlgic sobre s’històric castell defensiu ja desaparescut a Menorca.

Un guardó que enguany ha comptat amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ es destinaran a una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accèsit honorífic pes tercer classificat. Es guanyador de sa categoria juvenil, Josep Mercadal Torres, amb 16 anys i natural de Ciutadella, ha rebut un premi de 250€. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults han rebut també sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cadascuna d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilates.

Sa Fundació ha celebrat s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, gala a sa que han assistit diversos càrrecs institucionals com sa diputada Águeda Reynés, sa batlessa d’Alaior Coia Sugrañés o diputats autonòmics com Xavier Pericay, Olga Ballester o Toni Camps. També representants de PP, Cs, exregidors del PSOE com Josep Moll Massanet i per primera vegada es nou partit “Actua Balears”, liderat per Jorge Campos, antic president de sa Fundación Nacional Círculo Balear. De sa societat civil, han assistit representants d’entitats culturals com es Casino 17 de Gener i sa seva presidenta Cati Marquès, es baríton Joan Pons Álvarez o s’empresària de moda i presidenta de Societat Civil Balear Ursula Mascaró, entre altres.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, ha lamentat un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es nostro menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers a assistir, sobretot aquells que tant les donen de ‘menorquinistes’”. Es vicepresident menorquí de s’entitat va finalisar es seu discurs reivindicant més protecció pes patrimoni natural i històric de Menorca, que recentment ha estat víctima de diverses pintades. “Si es Govern pot malgastar millons d’euros amb s’imposició des català a Balears, ¿no podrà invertir en protegir es nostro patrimoni arqueològic?”.

Una vintena d’obres han passat sa fase de selecció i competiran per fer-se amb es IV Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí. Un premi que enguany compta amb un primer premi de 3.000€, des quals 1.000€ se destinaran a una entitat de caràcter solidari de Menorca, segon premi de 250€ i accèssit honorífic pes tercer classificat. Es guanyador de sa categoria juvenil rebrà un premi de 250€. Es tres primers classificats de sa categoria d’adults es faran també amb sa tradicional “carota” des Premi Joan Benejam, autoria de s’artista José Marquès Torrent, nét des Pintor Torrent i resident a Berlín. Cada una d’elles valorades en 500€ i amb ses inicials brodades en or de 24 kilats.

S’acte coincidirà amb es sopar de 4t aniversari de Sa Fundació a Menorca, que es celebrarà aquest dissabte 24 de març a les 21:00h en es Club Nàutic de Ciutadella. Després de quatre anys, més de 200 persones ja tenen sa seva entrada per assistir a sa gala per excel·lència de sa llengua i cultura menorquina.

Sa Fundació celebra s’alta expectació que ha generat un any més es Premi Joan Benejam, en es qual han confirmat sa seva assistència diversos càrrecs institucionals com es diputats Águeda Reynés o Fernando Navarro, sa batlessa d’Alaior Coia Sugrañés o diputats autonòmics com en Xavier Pericay, Olga Ballester o Toni Camps. També han confirmat representants de PP, Cs, exregidors del PSOE i per primera vegada assisteix es nou partit “Actúa Balears”, liderat per Jorge Campos, antic president de sa Fundación Nacional Círculo Balear. De sa societat civil, han confirmat sa seva assistència representants d’entitats culturals com es Casino 17 de Gener i sa seva presidenta Cati Marquès, es baríton Joan Pons Álvarez o s’empresària de moda i presidenta de Societat Civil Balear, Ursula Mascaró, entre uns altres.

Joan Pons, vicepresident de Sa Fundació, lamenta un any més que sa presidenta des Consell Insular de Menorca i sa batlessa de Ciutadella no hagin fet ni s’esforç de respondre a s’invitació de Sa Fundació. En paraules de Pons, “sa gala des Premi Joan Benejam és sa gala de tots aquells menorquins que estimam es nostro menorquí. Ses autoritats públiques haurien d’esser es primers en assistir, sobretot aquells que tant se les donen de ‘menorquinistes’”.

Sa Fundació presentà ahir dilluns 26 de febrer sa nova marca i website davant  es seus socis, ademés de donar a conèixer sa Memòria de Comptes Anuals. S’acte de presentació, en què participaren tots es membres des Patronat de s’entitat, se celebrà en es saló d’actes de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Sa Fundació Jaume III passarà a nomenar-se, a partir d’ara, Sa Fundació. Se tracta d’un canvi de nom a partir des qual s’ha construït una nova marca que pretén arribar an es màxim de persones de ses Balears. A més, davall sa marca Sa Fundació, s’ha definit sa seva tasca amb so posicionament ‘Cultura i dignitat Balear’, que reflexa a sa perfecció quin és s’àmbit de feina en què se mou Sa Fundació, sa seva raó d’esser.

De tot aquest exercici des nou nom sorgí una nova marca pensada per conviure en un àmbit tecnològic, per això, es logotip que acompanya es nom i es posicionament està pensat per conviure en es món iconogràfic, que és s’àmbit on en es futur haurà d’estar present sa nova marca.

Tota aquesta feina s’ha arrodonit amb sa creació de sa nova website, que s’hade convertir en es mostrador de Sa Fundació. És una extensió de sa nova línia gràfica, amb un disseny més net, organisat i, en definitiva, més atractiu i funcional per s’usuari, i amb una millor navegació de sa pàgina. Ademés, sa nova website està adaptada an es nous dispositius mòbils i com a novetat, inclourà un espai pes cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc.

Durant s’acte, Sa Fundació aprofità s’ocasió per presentar an es seus socis sa memòria de comptes anuals. Sa presentació va esser tot un èxit.

Dilluns que ve, dia 26, a s’Arxiu des regne de Mallorca, sa Fundació presentarà sa seva nova imatge corporativa: una nova marca i una  nova web. També s’aprofitarà s’acte per presentar es comptes de 2017 així com sa memòria de totes ses activitats realisades per sa Jaume III. Hi estan tots convidats!

Eren previsibles ses reaccions virulentes de sa caverna contra sa plataforma Mos Movem per s’històrica manifestació de diumenge a Palma, on prop de 10.000 ciutadans lliures i iguals vam omplir es carrers de Ciutat per dir fins aquí hem arribat an es nacionalisme excloent des Govern Balear. Ho vam dir alt i clar, en sa nostra llengua i davant es Consolat de Mar. Una manifestació que ha tengut una repercussió mediàtica nacional sense precedents, inclús amb presència de medis internacionals com Le Monde i que suposa sa punta de s’iceberg que donarà s’estocada final a una ideologia, sa des NO a tot —llevat de ses subvencions an ets amiguets— que tant de mal ha fet a Menorca i a Balears en general.

Sa retirada des supremacisme de ses institucions públiques insulars és qüestió de temps, més quan sa lider d’aquesta revolució ciutadana, Ursula Mascaró, que no es deixa comprar per partits polítics i no es casa amb ningú, anuncia pròximament sa presentació de Societat Civil Balear, entitat en què es transformarà Mos Movem i que posarà punt i final a quaranta anys de carta blanca a un catalanisme sucursalista insular desmesurat i que ha fet i desfet tot lo que ha volgut en aquestes illes. Sa mà esquerra de Mascaró en aquesta join venture, Manuela Cañadas, ha acabat de desorientar, per si no hi estaven prou, an ets adversaris de sa llibertat. Una altra empresària, catalana de naixement i resident a Mallorca de fa més de trenta anys, republicana i afiliada an es PSIB-PSOE. Dues dones valentes que demostren es caràcter transversal d’aquesta iniciativa ciutadana que representa fil per randa sa pluralitat d’una societat civil balear en peu de guerra pes seus drets i llibertats com a ciutadans europeus. Un cop molt mal de pair per més d’un.

Mentres Mos Movem convocava sa manifestació pública més gran que s’ha fet mai en defensa de sa sanitat pública balear, es desGovern publicava a sa web de s’IB-Salut es resultats des processos d’aspirants a cobrir es llocs de sa Borsa Única de Tècnics d’Anatomia Patològica: 59 admesos i 108 exclosos. I dets aspirants a Tècnics de Radioteràpia: 18 admesos i fins a 162 exclosos. ¿Es motiu? que no tenien es certificat B2 de català dets orgues. ¿Coneixeu cap sanitari que hagi estat exclòs a Regne Unit per no acreditar es B2 de galès o escocès? Una vegada més, a pesar de ses mentides de sa Conselleria d’inSalut, es posen de manifest ses greus conseqüències des requisitazo encara que mos el vulguin imposar descafeinat i en diferit: no agafam es millors sanitaris sinó es que millor ‘enraonen el català’.

D’entre es cúmul de patinades i ridícules mostres de nerviosisme antidemocràtic, es pòdiums e l’enduen: Més per Mallorca amb David Abril, que ha batiat prop de 10.000 ciutadans de “gent intoxicada amb missatge miserable i catalanofòbia”; i IB3 Ràdio, on es periodista Rafael Gallego —sisplau, faci’s un tomb pel catalanitzador de cognoms— ha estat capaç d’amollar que sa pancarta de Mos Movem tenia faltes d’ortografia pes fet d’estar escrita en sa nostra llengua baleàrica: “ets idiomes no salven vides”. És lamentable que un periodista, director i presentador d’un programa informatiu d’IB3 Ràdio demostri tanta ignorància de lo que sense cap dubte és sa característica més singular des balear, s’article salat. S’ús de s’article “ets” davant vocal o “h” és una variant de s’article plural “es” quan va davant vocal o substantiu començat amb “h” que és muda. I així ho expliquen filòlegs com Francesc de Borja Moll o Grimalt a ses seues obres. S’estufera del senyor Gallego és habitual entre aquells nouvenguts castellanoparlants que, després d’haver-se tret qualque curs de reciclatge de català, necessiten demostrar que són més papistes que el papa. Però mesquins, no en saben ni mitja de sa nostra llengua, i mos pretenen donar lliçons de gramàtica a qui hem après es menorquí d’ençà que mos van posar dins es bres. IB3 Ràdio no està en condicions de donar lliçonetes d’ortografia. S’haurien de preocupar pes dia en què surti un polític decent i decidesqui tancar una radiotelevisió pública que ningú mira i que costa més de 30.000.000€ anuals an es ciutadans. I per si no era prou, surten “Radalgas” i “Lópezs” a repartir carnets de democràcia i menorquinitat. Insultant, clar. S’ignorància és atrevida. Massa.

És d’admirar es seny que han posat en tota aquesta qüestió tan dramàtica, tragicomèdica i absurda, es metges Miguel Lázaro, president de Simebali Claudio Triay, delegat a Menorca. Sa solució a tot aquest pollastre que ha creat es Pacte seria tan senzilla com seguir s’exemple de lo que fa sa comunitat autònoma de Catalunya: classes de català an es sanitaris perquè as cap de dos anys demostrin a una entrevista de comprensió oral que entenen es seus pacients sense necessitat d’acreditar cap títol.

Ho repetiré una setmana més: no entenc què fa es Partit Socialista de Balears fent sa garangola a n’aquesta tropa d’estufats i supremacistes que suposen tot lo contrari a sa solidaritat i a s’internacionalisme que, en teoria, hauria de predicar es socialisme. El PSIB-PSOE està cavant sa seua pròpia tomba de cara a ses eleccions de 2019 creant un problema on no n’hi havia cap. Francina, reflexiona. Heu perdut es cambuix.

Article publicat dimecres 21 de febrer de 2018 a Diari de Menorca

Arran de s’editorialet a La Galería que surt avui dimecres a ULTIMA HORA, es portaveu de sa Fundació Jaume III ha enviada sa següent carta an es director d’aquest diari.

Senyor director:

resulta lamentable que certs locutors d’IB3 Ràdio que pagam tots es balears i s’editorialista de sa secció d’opinió La Galería d’aquest diari mostrin tanta ignorància de lo que és, sense cap dubte, sa singularitat més destacada i genuïna de ses modalitats insulars com és s’article salat. Afirmar que es lemes de ses pancartes de sa manifestació de Mos Movem des passat diumenge 18 de febrer contenien faltes d’ortografies o, en paraules de La Galería de dimecres 21 de febrer, “disparates lingüísticos”, “extrañas palabras” o “expresiones desestructuradas”, en al·lusió a s’ús de s’article “ets” a “ets idiomes salven vides” o “ets idiomes no curen”, posa de manifest dues coses.

En primer lloc, s’ignorància des polls inflats que fan aquestes afirmacions, originada segurament pes despreci que cap a s’article salat han mostrat sempre ses nostres elits culturals i acadèmiques i es xotets de cordeta que els van darrere que, amb so pretext de sa teoria des registres formals i informals, el voldrien eliminar de qualsevol àmbit de prestigi.

S’article “ets” davant vocal o “h” és una variant de s’article plural “es” quan va davant una vocal o una “h” muda. Tècnicament se’n diu un al·lomorfisme –una variant d’una mateixa forma– que facilita sa pronunciació i sa comprensió des substantiu. A Mallorca i a Menorca s’usa sempre. Així, en lloc de “es ulls” es mallorquins i es menorquins deim “ets ulls”, en lloc de “es idiomes” deim “ets idiomes”. S’ús de “ets” davant vocal o “h” està recollida per Amengual, Alcover, Moll i Josep A. Grimalt a probablement s’estudi més complet que s’ha fet sobre s’article salat, Els articles en el parlar de Mallorca.

Per això, es qui reivindicam sa formalisació de s’article salat –que, junt amb so lalat, formen un paradigma únic i digne de conservació, s’anomenat “article baleàric” segons es mateix Moll– vàrem incorporar “ets” a “Un model de llengua per ses Illes Balears” (Ed. Fundació Jaume III, 2015), es llibre d’estil de sa nostra fundació. Amb tota naturalitat i tranquil·litat. I qui no li agrada, que grati. Pareix mentida que es qui diuen defensar ses modalitats insulars com s’editorialista de La Galería ignorin ses formes de sa principal característica d’aquestes mateixes modalitats insulars. Pareix mentida.

Joan Font Rosselló

Portaveu de sa Fundació Jaume III

Rafael Gallego deia avui dematí a IB3 que s’ús de s’article “ets” a “ets idiomes no salven vides”, es lema de sa pancarta de Mos Movem d’ahir, és una falta d’ortografia – “ets” és una variant des plural “es” que se posa a Mallorca i Menorca davant vocal o h

Sa Fundació Jaume III considera lamentable que un periodista com Rafael Gallego, director i presentador d’un programa informatiu d’IB3 Ràdio, mostri tanta ignorància de lo que sense cap dubte és sa singularitat més característica des balear com és s’article salat. Gallego ha afirmat que es lema de sa pancarta de Mos Movem a sa manifestació d’ahir contenia faltes d’ortografia en al·lusió a s’article plural ets.

S’ús de s’article “ets” davant vocal o “h” és una variant de s’article plural “es” quan va davant vocal o substantiu començat amb “h”, que és, com sabem, muda. Ho usen mallorquins i menorquins per facilitar sa pronúncia. Es seu ús el recullen Francesc de Borja Moll i Josep A. Grimalt. Així, en lloc de “es ulls” o “es idiomes” deim i escrivim “ets ulls” o “ets idiomes”.

Sa Fundació Jaume III convida Rafel Gallego a venir an es nostros cursos de mallorquí i així aprendre que s’article salat que no domina pren ses formes masculines singulars es, s’ i so –davant sa preposició amb– i es i ets –davant vocal o h– en plural. S’estufera de Gallego és habitual entre aquells nouvenguts més primcernuts que, després d’haver-se tret es certificat B2 de català o d’haver assistit a qualque curs de reciclatge de català estàndar, no han après –perquè ningú no els hi ha ensenyat– ses característiques més habituals des balear, una ignorància que no impedeix que llavors vulguin donar lliçons de gramàtica a qui hem après es mallorquí o menorquí d’ençà que mos posaren dins un bres. S’ignorància, definitivament, és atrevida. Molt.

ANNEX

Consulti:

1.- lo que diu es Diccionari Alcover-Moll sobre s’article ets. Pitgi assuquinetes.

2.- lo que diu Josep A. Grimalt sobre s’article ets a Els articles al parlar de Mallorca. Pitgi assuquí.

 

Ressò a sa premsa: mallorcadiario.com, diaribalear.com, el mundo-el día de baleares,

Es Govern d’Aragó ha decidit retirar es llibres de text que contenen es terme Confederació o Corona catalanoaragonesa perquè el considera una clara mostra de tergiversació de s’història a sa qual tan avesats mos té es catalanisme. Com saben, molts de llibres de text substitueixen directament es terme històric i real Corona d’Aragó pes de Confederació o Corona catalanoaragonesa. No és ver, com diu s’Institut d’Estudis Catalans que ha sortit en defensa d’aquest terme inventat per s’historiografia romàntica catalana, que tengui un caràcter complementari i no alternatiu an es de Corona d’Aragó. Almanco en es llibres de text que jo mateix he pogut consultar té un caràcter substitutiu. No és que en aquests manuals s’alterni es terme de Corona catalanoaragonesa amb so de Corona d’Aragó.Senzillament, es segon terme descompareix a favor des primer.
S’història des terme Confederació o Corona catalanoaragonesa està ben documentada.

Es primer que l’usà fou Antoni de Bofarull que així va titular una obra històrica el 1872. Bofarull va esser un estudiós de sa llengua catalana autor d’una de ses gramàtiques més emprades (1864) abans de sa normativisació fabriana (1913). Bofarull, fill d’una nissaga de prestigiosos arxivers de Reus, va dirigir s’Arxiu General de sa Corona d’Aragó durant setze anys. De fet, segons es professor de s’Universitat de Girona August Rafanell (La il·lusió occitana, Quaderns Crema, 2006), durant ets anys seixanta i setanta des segle XIX ningú se plantejava que es català fos una llengua separada de s’occità o llemosí, llevat de… Bofarull que, com veim, va esser un catalanista avant la lettre i un des principals precursors des moviment nacionalista. És lògic pensar, com veurem després, que es primer erudit que concep es català com una llengua distinta i separada de s’occità sigui es mateix que inventa es concepte de “Confederació catalanoaragonesa”. Llengua i nació sempre se troben. Sa qüestió era rompre vincles entre una Catalunya triumfant i aquella onerosa herència medieval que l’ofegava i que no la deixava esser ella mateixa: sa pertinença a Aragó com a comtat i es fet d’esser un simple dialecte de sa llengua d’Oc.

Un tio d’Antoni de Bofarull, Pròsper de Bofarull, ja havia dirigit s’Arxiu durant més de trenta anys. Fa uns anys Pròsper va esser acusat d’haver falsificat es Libre del Repartiment del Regne de València de 1238 amb s’intenció de demostrar que sa conquista de València fou obra exclusiva de catalans. Amb això Pròsper magnificava es paper des catalans a sa conquista valenciana i subestimava es paper que havien jugat castellans, navarresos i aragonesos, una disciplina, sa de fer surar lo que interessa i enclotar lo que no interessa, que sempre ha dominat es catalanisme.

De fet, s’història des terme Confederació catalanoaragonesa no és més que un intent des nacionalisme català per inventar durant la Renaixença un passat gloriós de sa nació catalana. Una Renaixença que comença exaltant sa llengua llemosina i sa Corona d’Aragó i que acaba creant una nova llengua europea (es català) i una “confederació” de regnes on Catalunya –que, des d’un punt de vista juridicopolític, no existeix fins an es segle XIV–, hi ocupa, ara sí, es lloc preponderant que sa maleïda història i es seus matrimonis de conveniència li havien negat.

Llengua i nació, sempre sa mateixa història. Seixanta anys més tard serà un altre filòleg, Pompeu Fabra, qui doni es cop de gràcia definitiu a s’occitanisme. Serà es maig de 1934 quan el Mestre, junt amb una quinzena d’intel·lectuals de primer orde, publiqui a tota sa premsa en català –una espècie d’editorial únic– ses famoses Desviacions en els conceptes de llengua i de la Pàtria. Aquest manifest tenia sa missió de servir d’advertència a tot es món catalanista i avisar-lo contra “es confusionismes i vacil·lacions” que sorgien entorn des conceptes de Llengua i Pàtria. Xavier Lamuela i Josep Murgades han demostrat que “el manifest fa una simplificació acrítica de les dades lingüístiques, tendent a la justificació «científica» d’una opció ideològica”. O sigui, invoca sa ciència per justificar una ideologia. Més que de ciència, parla de consciència. Més que de lingüística, d’ideologia. A la llarga, ningú pot dubtar que Fabra va guanyar sa batalla de sa propaganda. Rafanell considera aquest manifest com es punt i final des somi panoccità i s’any zero d’un altre somi: es pancatalà.
No és gens estrany que, en aquest mateix manifest, Fabra reivindiqui també es concepte de Confederació catalanoaragonesa. Com Bofarull, Fabra és un filòleg nacionalista pes qual llengua i nació són carn i ungla. Deia Fabra “recordem l’afebliment que va comportar-nos l’ús del nom d’Aragó per a designar la confederació catalano-aragonesa; a l’estranger la confederació era coneguda amb el nom de ‘regne d’Aragó’, i el nom de Catalunya perdia injustament valor”. D’això se tracta, naturalment. De res més.

Esperem que Martí March surti tot xarpat a fer lo mateix que ha fet es Govern d’Aragó: retirar de ses escoles tots es llibres de text que empren aquest terme fraudulent a major glòria des separatisme català. Si es seus subordinats no troben es llibres de text de ses assignatures de Llengua i Literatura i de Geografia i Història que l’usen, que mos telefonin. A sa Fundació Jaume III l’informarem amb molt de gust.

Article publicat dimarts 6 de febrer a El Mundo-El Día de Baleares

Es saló d’actes des Círculo Mallorquín va quedar ahir petit per acollir sa presentació de Las mentiras del independentismo catalán, una obra col·lectiva que esbutza es mites de s’independentisme català. S’acte, organisat per sa Fundació Jaume III, va esser presentat per Josep Ramón Bosch, president de sa Fundació Joan Boscà i expresident de Societat Civil Catalana i va comptar amb sa presència des seus tres autors: Fernando Carrera, Fernando Roca i Pedro Pérez-Cuesta.

Es primer a prendre sa paraula va esser Josep Ramón Bosch que va alertar que moltes de mentides des nacionalisme català són extrapolables a sa situació de ses Illes Balears. “Heu de defensar sa forma que teniu es balears de sentir-vos espanyols, com jo com a català me sent profundament espanyol”, arengà Bosch després d’animar es públic assistent que omplia sa sala “a defensar sa vostra forma de xerrar”. “Es nacionalisme és sa mentida, sa fal·làcia i es supremacisme i s’ha de combatre en es carrer”, va concloure.

Es següent a prendre sa paraula va esser es mallorquí Pedro Pérez-Cuesta, un dets autors des llibre, que va assegurar que, maldament que a Catalunya se visqui un clima de violència verbal i de baixa intensitat, es constitucionalisme ja ha guanyat diverses batalles, “sa des culte an es líder –ningú s’enrecorda de Pujol o de Mas–; sa des carrer que ja no és només seu després de sa manifestació de més d’un milió de persones organisada per SCC; i s’internacional ja que cap Estat ha reconegut Catalunya com a estat”. Pérez-Cuesta va incidir que sa situació a Catalunya ha arribat on ha arribat, amb la mitat de sa població votant partits separatistes, perquè es nacionalisme ha sabut amagar sa seva vertadera naturalesa, es seus objectius a la llarga i ses conseqüències reals des seu projecte. Va retreure an es diferents executius centrals haver concedit sempre an es nacionalisme català lo que havia volgut. Es jove autor va assegurar que es nacionalisme ha triumfat perquè no han tengut ningú davant i perquè s’ha valgut d’un llenguatge senzill propi des populismes però molt eficaç. I se va mostrar preocupat per sa situació balear. “Se veuen es mateixos elements que han fet triumfar es nacionalisme a Catalunya replicar-se a Balears”, va sentenciar.

“Es nacionalisme ha donat un sentit polític a ses vides de molts de catalans”

Es següent a intervenir, Fernando Roca, se va mostrar poc optimista a conseguir una solució an es conflicte català. “Haurem d’aprendre a viure amb so nacionalisme. Sa racionalitat ha descomparegut des debat públic. Es nacionalisme ha creat il·lusions, ha donat sentit polític a ses vides de molts de catalans, sa de construir un país, un motiu pes qual estan disposats a lluitar, manifestar-se en es carrer i mobilisar-se. Tenen un projecte. Ells han fet política, immoral certament, ja que està basada en mentides, però han fet política, just lo que no han fet durant anys es que han tengut enfront”, en una clara al·lusió an es polítics constitucionalistes.

Òmnium, de sa cultura a punta de llança separatista

Fernando Carrera, s’artífex des llibre i es darrer a intervenir, va començar desemmascarant Òmnium Cultural, una entitat en principi “cultural que ha acabat tenguent una meta separatista”. “No sabem com se financen Òmnium ni s’ANC, però s’ha de reconèixer que fan una feina espectacular”, va admetre. “Es nacionalisme s’ha basat en s’engany, d’aquí aquest llibre que desemmascara ses seves mentides, però també en sa por. Cap pare aguanta que es seus fills sofresquin bullyingper ses idees de son pare. Es polítics de s’oposició se passetgen amb escorta i reben amenaces a ca seva. A gent com noltros mos amenacen per ses xarxes socials”, va concretar per definir es clima de por que fa que molts de no nacionalistes no vulguin significar-se i s’estimin més confondre-se amb so paisatge.

Carrera va descriure lo mal de fer que és sortir de s’estructura propagandística que ha aixecat es nacionalisme, des de ses escoles fins a s’universitat. “A Catalunya lo modern i lo molón és esser independentista”. També va apuntar a sa connivència des medis de comunicació a s’auge des nacionalisme: “Vuit de cada deu catalans que miren TV3 són separatistes”. Carrera, habitual tertulià en es medis nacionalistes com TV3, va admetre que “és complicat contraposar arguments racionals a s’irracionalitat que regna a Catalunya” encara que almanco servesqui perquè “un s’hi vacuni” en contra.

 

AUTORS DES LLIBRE

FERNANDO CARRERA LÓPEZ: Professor universitari d’oratòria i debat. Cofundador d’Inspiring. Tertulià a diferents medis de comunicació. Actualment col·laborador habitual de TV3, TVE, RNE, RADII 4, etc. Analista polític.

FERNANDO ROCA BARBA: Graduat en Dret i màster en advocacia. Col·laborador d’Inspiring i a diversos medis digitals. Membre actiu de s’equip de debat IBD.

PEDRO PÉREZ-CUESTA LLANERAS: Graduat en Dret. Campió de tornetjos nacionals de debat i mencions a millor orador. Col·laborador d’Inspiring.

Ressó a sa premsa: mallorcadiario.com, El Mundo-El Día, diaribalear.es,