Més de 100 denúncies a s’Oficina de Drets Lingüístics per discriminar es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació se demana: ¿per què serveix s’Oficina de Drets Lingüístics si no defensa es drets des parlants de ses modalitats balears? I insta an es partits polítics de s’oposició a demanar an es Govern quina finalitat persegueix vertaderament aquesta oficina

Sa Fundació Jaume III ha tengut constància que durant es primers mesos de 2021 s’han presentat més de 100 denúncies a s’Oficina de Drets Lingüístics per part de ciutadans balears que han vist vulnerats es seus drets com a parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc.

                           

Semàfors de Palma que diuen “PREMEU” en lloc de pitjau; llibres de text que diuen “barret” en lloc de capell, “carrotes” en lloc de pastanagues, “sorra” en lloc d’arena, “nens” en lloc de nins; senyals de tràfic que no respecten sa toponímia balear com Sa Indioteria o Es Molinar i que la catalanitzen “La Indioteria” o “El Molinar”; supermercats que a sa seva cartelleria posen “si us plau” en lloc de per favor; cartelleria des Govern balear que diu “galleda d’escombraries” en lloc de poal des fems… són només uns exemples des centenar de denúncies que s’han presentat a s’Oficina de Drets Lingüístics.

Sa resposta de s’Oficina de Drets Lingüístics a ses denúncies presentades ha estat sa mateixa: que ells “no qüestionen” es model lingüístic que empleen ses institucions públiques o privades. És a dir, que no fien fer res per defensar ses particularitats lingüístiques balears.

Sa Fundació se demana: ¿per què serveix s’Oficina de Drets Lingüístics si no defensa es drets des parlants de ses modalitats balears? S’article 35 de s’Estatut d’Autonomia diu que “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. Però a s’hora de sa veritat, s’Oficina de Drets Lingüístics incompleix s’Estatut i no protegeix ses nostres modalitats quan són suplantades sistemàticament pes català estàndard.

Sa Fundació insta an es partits polítics de s’oposició a demanar an es Govern de Francina Armengol quina finalitat persegueix vertaderament aquesta Oficina de Drets Lingüístics que, curiosament, no defensa es drets lingüístics des ciutadans balears que parlam mallorquí, menorquí i eivissenc.

Palma de Mallorca, 26 de febrer de 2021

 Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació demana a Francina Armengol si està d’acord amb Quim Torra quan diu que Balears pertany a sa “nació catalana”

¿Com és possible que sa presidenta de Balears no reaccioni quan es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, diu que es balears som catalans?

Sa Fundació lamenta que, una vegada més, es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, s’hagi apropiat il·legítimament de sa nostra Comunitat Autònoma de Balears, a sa que s’ha referit com a part de sa “nació catalana” durant es seu missatge de Cap d’Any de 2020.

Concretament, Torra ha afirmat que “La pandèmia de la COVID-19, aquesta gran crisi humana, sanitària, econòmica i social, ha despullat com mai fins ara l’autonomia dels catalans, arreu de la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Ens ha deixat ben clar que les competències i els recursos dels que disposem són tan limitats que no podem respondre una amenaça com aquesta i defensar la ciutadania com es mereix”.

¿Com és possible que sa presidenta de Balears no reaccioni quan es president inhabilitat de sa Generalitat de Catalunya, Quim Torra, diu que es balears som catalans? Fa qüestió de pocs mesos, en Torra ja va dir a Twitter que València i Balears pertanyien an ets imaginaris països catalans, i tampoc hi va haver cap resposta per part de ses autoritats públiques balears.

Sa Fundació demana a Francina Armengol si està d’acord amb Quim Torra quan diu que Balears pertany a sa “nació catalana”, o per contra pensa fer qualque cosa per defensar un poc sa dignitat d’una terra, Balears, que l’ha feta presidenta i a sa que se deu.

Palma de Mallorca, 12 de gener de 2021

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

 

Sa Fundació presenta es llibre “Sa llengua de Menorca” de Joan Pons Torres

Sa Llengua de Menorca és un llibre argumentari per defensar es menorquí sense complexos — Sa presentació online des llibre serà dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació

Sa Fundació presenta “Sa Llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció” de Joan Pons Torres. Un llibre argumentari per defensar es menorquí sense mitges tintes i sense complexos davant ses fal·làcies catalanistes que, en nom de sa ciència, s’han dit per desprestigiar es dialecte de Menorca.

Joan Pons Torres (Ciutadella de Menorca, 1993) és professor de Geografia i Història a s’IES Joan Ramis i Ramis, director de Sa Fundació i col·laborador del MENORCA • Es Diari amb sa secció “Rallant en pla”, on ha publicat prop de dos-cents articles periodístics en menorquí.

Sa presentació des llibre se farà de forma virtual aquest dissabte 19 de desembre a les 19:00h en directe a través des Facebook de Sa Fundació (www.facebook.com/SaFundacio). S’acte serà presentat pes periodista Miquel Tutzó Sans, i intervendrà es Catedràtic d’Història de sa Universitat de ses Illes Balears i autor des pròleg, Román Piña Homs.

Sa Llengua de Menorca se podrà comprar a partir des pròxim dilluns 21 de desembre a través de Sa Fundació, internet i a ses llibreries de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2020

Sa Fundació és una entitat sense ànim de lucre creada el 2013 per sa defensa i preservació des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc.
¿Mos ajudes a defensar sa nostra llengo i cultura balear?

Ses donacions a Sa Fundació tenen una deducció fiscal des 75% es primers 150€. Si te fas soci donant 10€ mensuals, realment no te costarà ni 2€!

 Fé’t soci de Sa Fundació pitjant aquí
 
https://safundacio.es/col-labora/fer-se-soci/

Sa Fundació denuncia ses amenaces i ets atacs a sa seva seu durant sa manifestació pancatalanista des 30 de desembre

Palma, 13 de gener de 2019

Es passat 30 de desembre va tenir lloc sa manifestació anual des pancatalanisme balear. Quan aquesta va passar per sa seu de sa Fundació Jaume III en es carrer dets Oms, nombrosos manifestants varen dirigir insults i amenaces an es membres i treballadors de Sa Fundació, amb crits de “Mallorca neta, gonella guinaveta!”, i altres desqualificacions que varen afegir an es seu repertori habitual contra sa Monarquia, contra es membres de ses forces i cossos de seguretat de s’Estat, i contra altres formacions polítiques que no són des seu grat.

Ademés, el sendemà de sa manifestació catalanista, es frontis de sa seu de Sa Fundació va aparèixer amb grans taques de pintura fosca i restes des globus amb pintura que se varen llançar contra es vidres des local de s’entitat mallorquinista.

Recordem que aquesta manifestació va esser convocada per sa Plataforma 31-D, s’Assemblea Sobiranista de Mallorca i es Bloc d’Unitat Popular (BUP), i que va comptar amb sa presència de sa plana major de MÉS, des que fos expresident del Parlament Baltasar Picornell i de s’expresident des Govern amb so PP i ara cappare independentista, Cristòfol Soler. També se varen deixar veure son pare d’Oriol Junqueras i es dirigent d’ERC Joan Tardà.

Mos agradaria recordar que aquestes actituds podrien esser constitutives d’un delicte d’odi, tal com recull s’article 510 des Codi Penal espanyol vigent, segons es qual “1. Seran castigats amb una pena de presó d’un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui públicament fomentin, promoguin o incitin directa o indirectament a s’odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part des mateix o contra una persona determinada per raó de sa seva pertinença en aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”, i “2. Seran castigats amb sa pena de presó de sis mesos a dos anys i multa de sis a dotze mesos: a) Es qui lesionin sa dignitat de ses persones a través d’accions que comportin humiliació, despreci o descrèdit de qualcun des grups an es fet que se refereix s’apartat anterior, o d’una part des mateixos, o de qualsevol persona determinada per raó de sa seva pertinença a ells per motius racistes, antisemites o altres referents a s’ideologia, religió o creences, situació familiar, sa pertinença des seus membres en una ètnia, raça o nació, es seu origen nacional, es seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat […]”.

Per tot això, comminam an es convocants d’aquesta manifestació a que facin públicament una disculpa, i que se comprometin a posar un especial zel en què tals actituds i actes vandàlics contra Sa Fundació i contra sa majoria de mallorquins que defensam es mallorquí no tornin a produir-se. Garantir sa convivència i respectar es que no pensa com tu hauria d’esser una prioritat per tots es ciutadans, i no diguem per aquells que tant bravetgen en autoproclamarse com a “progressistes”.

Adjuntam enllaç des vídeo amb ses amenaces a Facebookhttps://www.facebook.com/414157142040293/posts/2531711503618169/?vh=e&d=n

Sa Fundació convoca es V Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 3.000€

Primer premi de 3.000€ des quals 1.000€ aniran destinats a una entitat solidària de Menorca — es pot participar fins dia 4 de març de 2019 — s’entrega de premis i sopar de V aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 23 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

BASES DES V PREMI JOAN BENEJAM. CLICAU AQUÍ

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des V Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalisació de sa literatura menorquina”, tal com figura a s’introducció de ses bases des concurs que adjuntam. Es vicepresident menorquí de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalisar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 3.000 €, des quals 2.000 € seran pes guanyador i 1.000 € es destinaran a una entitat solidària de Menorca. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 500 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està movilisant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina “.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativisació fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organisació des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalisació lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalisació Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndar, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a s’imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalisat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i conseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases des concurs es podran consultar a sa web www.safundacio.es a partir des 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Sa Fundació Jaume III denuncia que es Govern ha deixat sense ajudes a sa TEF per fer ets informatius en eivissenc i no en català estàndar

Sa Fundació lamenta que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars S’entitat exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou, curiosament, a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat

Després de vint-i-quatre anys de fer televisió en eivissenc, es Govern de ses Illes Balears ha deixat sense ajudes econòmiques només a sa Televisió d’Eivissa i Formentera (TEF). Curiosament, s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i fent gala de ses particularitats lingüístiques pitiüses.

Sa Fundació Jaume III considera lamentable que una vegada més es Govern Armengol penalisi econòmicament aquelles empreses o institucions que promouen ses modalitats insulars, tal com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia que PSIB-PSOE i es seus socis de Més i Podem es passen per s’arc de triomf.

Sa Fundació entén que es requisit de vint hores mínimes de programació en català és una excusa per amagar ses vertaderes intencions des Pacte. I exigeix a s’executiu autonòmic una explicació pública de perquè exclou a s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i que promou ses varietats lingüístiques d’Eivissa i Formentera. Feina que, per cert, hauria de fer IB3 Televisió i no fa ja que no permet an es seus periodistes expressar-se de forma natural en mallorquí, menorquí o eivissenc, a diferència de sa TEF, i que rep cada any més de 30.000.000€ de s’erari públic.

Sa Fundació denuncia que es vertader motiu pes qual es Govern des Pacte ha deixat sense ajudes econòmiques a sa TEF ha sét ser s’única televisió que fa es seus informatius amb s’article salat i en ses nostres modalitats insulars. Fet que explica també perquè sa TEF, amb molt manco recursos que IB3 i essent una televisió privada, connecta amb sa ciutadania pitiüsa i recull millors xifres d’audiència que IB3 Televisió i es seus informatius en català de Barcelona.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern que s’Oficina des Drets Lingüístics defensi es drets des parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc

Sa Fundació ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics S’entitat exigeix an es Govern de Francina Armengol que dita oficina defensi es drets des balears que parlen mallorquí, menorquí i eivissenc davant ses catalanades que suplanten ses nostres modalitats insulars

Sa Fundació Jaume III, entitat defensora de ses modalitats insulars, ha presentat una sèrie d’al·legacions an es projecte de Decret pes qual se crea s’Oficina de Drets Lingüístics de ses Illes Balears.

Segons va informar es Govern, sa creació de s’Oficina de Drets Lingüístics respon a sa voluntat de “proporcionar suport administratiu a ses víctimes de discriminació amb motiu de sa llengua”, sigui quin sigui s’idioma de s’usuari.

D’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, es Decret de Mínims i sa Llei de Normalisació Lingüística: “ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció”. I en referència a s’ensenyança de sa llengua catalana, contempla que se farà “d’acord amb sa tradició literària autòctona”.

D’acord amb s’article 3 de sa Constitució Espanyola i amb sa Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial aprovada pes Senat: “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Sa Fundació Jaume III exigeix an es Govern de Francina Armengol que s’Oficina de Drets Lingüístics defensi es drets des balearparlants i inclogui sa protecció de ses modalitats insulars a totes ses comunicacions de s’Administració, medis de comunicació, Universitat, escoles i institucions públiques. Una protecció que Sa Fundació reivindica davant s’indiferència d’un Govern que li és absolutament igual que gran part de sa cartelleria pública de Balears estigui en català de Barcelona i no respecti ses modalitats insulars.

Perquè es parlants de mallorquí, menorquí i eivissenc no siguin discriminats per raons lingüístiques, i s’Administració complesqui sa llei i se dirigesqui a sa ciutadania en ses nostres formes lingüístiques balears i que aquestes no siguin suplantades per formes lingüístiques catalanes que no són pròpies de ses Illes Balears. Fet que atempta directament contra es drets lingüístics des ciutadans de Balears que volen ser atesos en sa seva llengua autòctona.

Tutzó Consulting Services donarà es 10% des seus ingressos a Sa Fundació per promoure sa llengua i cultura balear

Sa Fundació Jaume III i Tutzó Consulting Services han firmat un conveni de col·laboració basat en es següents acords:

Tutzó Consulting Services ofereix un estudi energètic gratuït an es socis i empreses col·laboradores de Sa Fundació per assessorar-los i informar-los sobre si lo que estan pagant és just d’acord amb sa tarifa d’energia i potència, oferint una alternativa per conseguir un important estalvi econòmic amb sa factura energètica.

Així, mentres empresaris i col·laboradors de Sa Fundació se podran veure beneficiats per un important estalvi econòmic amb sa seva factura energètica, Tutzó Consulting Services donarà a Sa Fundació es 10% des seus ingressos generats per col·laboradors de sa Fundació Jaume III que se destinaran an es projectes de s’entitat per promoure sa llengua i cultura balear.

Tutzó Consulting Services, dirigida per s’emprenedor mahonès Francisco Tutzó Escudero, és una nova empresa col·laboradora de sa cultura balear, exemple de compromís amb sa nostra terra i amb sa nostra ancestral herència cultural.

Sa Fundació Jaume III denuncia que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, però sí sa Fira des Llibre en català

Sa Fundació exigeix una explicació a s’Ajuntament de Ciutadella i an es Consell insular de Menorca que, en canvi, sí s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en catalàS’entitat es lamenta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat

Sa Fundació Jaume III lamenta que enguany no s’hagi celebrat sa Fira des Llibre Menorquí, una cita que s’havia convertit en una referència per impulsar sa literatura menorquina, i que s’Ajuntament de Ciutadella encara a dia d’avui no hagi dat cap explicació.

No obstant, es Consell insular de Menorca sí que s’ha preocupat d’organisar sa Fira des Llibre en català. Segons Sa Fundació, es tracta de s’enèssima mostra d’animadversió de ses institucions públiques cap a sa promoció de sa menorquinitat.

Ademés, Sa Fundació lamenta que no ha rebut resposta per part des Consell insular an es seu oferiment per elaborar un pla d’acció per promoure sa riquesa lingüística de Menorca. Sa mateixa entitat segueix esperant resposta per una audiència amb sa presidenta des Consell, Susana Mora, des de fa prop de quatre mesos.

Sa Fundació Jaume III recorda an es Consell insular i an ets ajuntaments de Menorca que, d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia, “ses modalitats insulars han de ser objecte d’especial estudi i protecció”. Fet que ses autoritats no compleixen com se demostra. Abandonen sa Fira des Llibre Menorquí, i impulsen sa Fira des Llibre en català sense cap referència ni una an es menorquí —que és com històricament li hem dit es menorquins a sa nostra llengua— o an es “català de Menorca” que tant apel·len des des Consell però mai promouen.

Ciutadella de Menorca, 9 de novembre de 2018

Sa Fundació Fundació Jaume III de ses Illes Balears

 

Sa Fundació Jaume III denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III a Llucmajor

Sa Fundació exigeix a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III que el PSM va suprimirS’entitat denuncia un atac catalanista a sa Creu des Camp de Sa Batalla, d’on han estat robades ses corones i es rams de flors i on han aparegut flocs grocs, símbol des separatisme català

Sa Fundació Jaume III ha celebrat un any més sa tradicional ofrena floral   an el Rei Jaume III de Mallorca a sa creu des Camp de Sa Batalla, Llucmajor, monument erigit l’any 1949 en homenatge an en Jaume III, rei llegítim des Regne de Mallorca, pes 600è aniversari des seu assassinat a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV.

No obstant, Sa Fundació denuncia un atac catalanista a sa creu del Rei Jaume III dies després de s’ofrena floral, on es rams de flors i ses corones han estat robades i, en es seu lloc, qualcú ha posat flocs grocs, símbol des separatisme català en una clara ofensa i falta de respecte an es darrer rei privatiu de ses Illes Balears.

Tal com va recordar fa dos anys Sebastià Urbina, professor emèrit de sa UIB, “s’efemèride des 25 d’octubre que honra a qui va esser un bon rei no sempre ha estat silenciada per ses nostres institucions. Aquesta commemoració se va fer oficial l’any 1974 participant tots ets ajuntaments de Mallorca, amb una missa a la Seu concelebrada pes bisbes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Montpeller, antics territoris de sa Corona de Mallorca. Lamentablement, després de sa Transició, pressions nacionalistes, pancatalanistes, varen forçar sa supressió d’aquesta commemoració. No els interessava, ni els interessa recordar s’existència d’unRegne de Mallorca independent, en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i, sobretot, contra ses ingerències des comtats catalans. Avui som aquí per commemorar un des fets històrics que han anat forjant s’identitat cultural de Balears. Igual que varen fer altres organisacions culturals en es passat, noltros agafam es testimoni com si s’estendard del rei Jaume III se tractàs, per salvaguardar sa vertadera història de Balears”.

Davant s’indiferència de s’equip de govern des consistori llucmajorer,  Sa Fundació s’ha assegurat de sa netetja i retirada des plàstics grocs de sa creu, i ha aprofitat per exigir a s’Ajuntament de Llucmajor i an es Consell de Mallorca sa restitució oficial de s’ofrena floral an el Rei Jaume III de Mallorca que el PSM va suprimir. Igual que han fet suprimint es Dia de Mallorca i s’ofrena des 12 de setembre a Jaume II. Ja que com va dir Sebastià Urbina, no els interessa recordar sa vertadera història des Regne de Mallorca independent, sempre en brega contra ses ingerències de sa Corona d’Aragó i especialment des comtats catalans.