Es mallorquinisme desperta. Sa Fundació Jaume III umpl Son Amar amb prop de 700 persones pes seu V aniversari

Sa Fundació fa una demostració de força erigint-se com a referent des mallorquinisme i dóna un toc d’atenció a sa classe política perquè protegesqui ses modalitats insulars Toni Cantarellas Pascual guanya es III Premi Gabriel Maura

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebrà ahir divendres 26 d’octubre sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

En una demostració de força de Sa Fundació, prop de 700 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil umpliren Son Amar de gom a gom.

Es guanyador d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura ha estat Toni Cantarellas Pascual, històric activista mallorquinista i editor de sa revista Toc-Toc, amb s’obra “Bunyolets verds de s’endívia”, dotat amb 1.500€ i patrocinat per Finca Comassema. Es segon premi, dotat en 500€ i patrocinat per Finca Tagamanent, ha estat per s’escriptor Gabriel Carbonell Sastre amb s’obra “Rondaia d’en Jordi Estelat”, autor d’obres en català com El manuscrit hargraves o El guaita de la palomera, Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2008. Es tercer premi ha caigut en s’empresari i escriptor llucmajorer Jaume Salvà Oliver “Pelín” amb s’obra “Es senyors mai s’embruten ses mans”, col·laborador de s’Arenal Unit i premiat com “S’Arenaler de l’any 2017”.

Sa Fundació també ha distingit an es Museu d’Arts Decoratives de Mallorca – Fundación Tocino Pons per sa promoció de sa cultura i arrels mallorquines sense ajudes públiques; a s’Associació de Veïnats des Born des Molinar per promoure es mallorquí amb sos cursos de llengua a sa segona i tercera edat; i a Juan José (Tito) Clar Vidal, autor de diverses obres en defensa de sa vertadera història de Mallorca i sa seva llengua.

Sa Gala des III Premi Gabriel Maura dedicada a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar

Sa vicepresidenta de Sa Fundació i presidenta des Jurat, s’ex-senadora Gari Duran, ha dedicat sa Gala des III Premi Gabriel Maura a ses víctimes de Sant Llorenç des Cardassar, obtenguent una gran ovació des públic. Duran ha destacat que “Sa Fundació, amb so Premi Gabriel Maura, ha demostrat que és possible escriure, expressar-se, comunicar-se, viure plenament en mallorquí”.

Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya

Es vicepresident i director de Sa Fundació, Joan Pons, ha fet homenatge a D. Pep Zaforteza, president d’honor de sa Jaume III i autor de ses cartes firmades baix es pseudònim d’en Pep Gonella a l’any 1972 on començà a defensar ses varietats insulars davant s’imposició de ses formes catalanes. Pons ha clamat que “es mallorquins no estam en contra de s’unitat lingüística entre balears, valencians, catalans i occitans. Estam en contra de sa suplantació des mallorquí per un català macarrònic que no xerren ni a Catalunya”.

Es mallorquins no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí

 Es president de sa Fundació Jaume III, D. Fernando Fortuny Salas, ha estat s’encarregat de tancar s’acte de V aniversari de s’entitat. Amb un discurs molt reivindicatiu, Fortuny ha advertit a sa classe política que “es mallorquins estam farts i no acceptarem que es polítics facin més sa farina blana amb sa defensa des mallorquí. Volem un compromís públic des partits polítics per formalisar ses nostres modalitats insulars, s’article salat, ses nostres expressions i característiques lingüístiques. Es mallorquinisme ha despertat i ja no aguantarà més promeses incomplides”.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han assistit an es V aniversari de Sa Fundació.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

 

Palma de Mallorca, 27 d’octubre de 2018

 

Ecos de premsa:

https://www.mallorcadiario.com/unas-700-personas-celebran-el-v-aniversario-de-sa-fundacio-jaume-iii

Sa Fundació consigue reunir cerca de 700 personas en su V aniversario

 

Sa Fundació Jaume III movilisa es mallorquinisme: prop de 600 confirmats per demà an es seu sopar de V aniversari

Sa Fundació entrega demà divendres 26 d’octubre a Son Amar es III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí Coincidint amb so sopar de V aniversari de Sa Fundació on ja han confirmat s’assistència prop de 600 persones

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears celebra demà divendres 26 d’octubre a les 21:00h a Son Amar sa Gala des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí i es sopar de V aniversari de s’entitat.

Prop de 600 persones, entre elles personalitats i autoritats rellevants des món polític, empresarial i social de ses Illes Balears, així com representants d’entitats de sa societat civil, ja han confirmat sa seva presència a s’acte d’entrega des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que tendrà lloc aquest divendres dia 26 d’octubre, a les 21:00h, a Son Amar (Palmanyola).

Sa novetat d’aquesta tercera edició des Premi Gabriel Maura és s’augment de sa dotació econòmica, que repartirà 2.000 euros en un primer premi patrocinat per Finca Comassema (1.500€) i un segon premi (500€) patrocinat per Finca Tagamanent. S’acte d’entrega de premis se farà durant es sopar de celebració des V aniversari des naixement de sa Fundació Jaume III.

Ademés, demà divendres 26 d’octubre a les 14:00h en es Camp de Sa Batalla (Llucmajor), Sa Fundació farà sa tradicional i reivindicativa ofrena floral an el Rei Jaume III, mort a mans de ses tropes aragoneses i catalanes de Pere IV l’any 1349.

Presència de persones rellevants dins s’àmbit social, econòmic, civil i polític de ses Balears

Vet aquí ses personalitats que han confirmat sa seva assistència a s’acte de demà divendres.

– Fernando Navarro (diputat nacional), Xavier Pericay i Olga Ballester (diputats autonòmics de Ciutadans)
– Maria Salom (ex-delegada des Govern), Toni Fuster (secretari general des Partit Popular de Balears), Fernando Rubio (regidor des PP a Cort), José Manuel Ruiz (president PP Calvià), Marga Vicenç (presidenta NNGG Illes Balears), Marc Álvarez (secretari NNGG Illes Balears), Rafael Lillo (membre directiva NNGG Illes Balears), Llorenç Suau (ex-batle d’Andratx), Ramon Oliver (ex-batle de Palmanyola)
– Sara Oliver (ex-regidora EL PI de Llorito, ara independent)
– Maria Mesquida (coordinadora d’UPyD a Balears)
– Carlos Zayas (ex diputat nacional des PSOE), Gaspar Sabater (president des Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca) Román Piña Homs (catedràtic d’Història des Dret i professor emèrit de sa UIB), Román Piña Valls (escriptor), Álvaro Delgado Truyols (notari i vicepresident de Societat Civil Balear), Tomeu Berga Picó (president de Societat Civil Balear), Gabriel Buades Fuster (escriptor).
– Fernando Alzamora (ex-president de Sa Nostra), empresaris com Guillem Sampol, Pau Mora Rosselló (vibrats Mora Rosselló), Tòfol Rosselló (Olives Rosselló), Sebastià Jaume Muñoz-Maldonado, Joan Bibiloni (Finca Tagamanent), Toni Aloy (Ca n’Eduardo), Jordi Horrach (GGV Hotels) o Toni Burguera (Mallorcan Properties Agency).

Què? Sopar de V aniversari de sa Fundació Jaume III i entrega des III Premi Gabriel Maura de relats breus en mallorquí
On? Son Amar (Carretera de Palma – Sóller km 10, Palmanyola).
Quan? Divendres 26 d’octubre de 2018 a les 21:00h

 

Palma de Mallorca, 25 d’octubre de 2018

Sa Fundació

Sa Fundació Jaume III allarga es plaç des III Premi Ga-briel Maura fins es 15 d’octubre i anima a tots es mallor-quins a participar per defensar es mallorquí

Enguany Sa Fundació augmenta es 1r premi fins a 1.500€hi ha temps per participar fins dia 15 d’octubre — més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala d’entrega des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, es 26 d’octubre a Son Amar

Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha allargat fins dia 15 d’octubre es plaç de sa convocatòria des III Premi Gabriel Maura de relats curts en mallorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en mallorquí i posar fil a l’agulla a sa normalisació de sa literatura balear”, tal com figura a s’introducció de ses bases.

Enguany es concurs compta amb sa novetat d’un augment econòmic des 1r premi fins a 1.500€. En paraules de Gari Durán, vicepresidenta de Sa Fundació, “aquest impuls econòmic pes Premi Gabriel Maura i sa literatura en mallorquí és possible gràcies a que en Sa Fundació ja supera es 500 socis a totes ses Balears. Sa societat civil s’està mobilisant per frenar sa substitució de sa nostra llengua i formes pròpies balears davant s’indiferència de ses institucions públiques en mans d’un Pacte obsessionat amb so català estàndar i prou”.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, anima a tots es mallorquins aprofitar i participar en es Premi Gabriel Maura “per defensar es mallorquí, ja que si no ho feim es ciutadans, ningú ho farà per noltros”. Més de 300 persones ja han confirmat s’assistència a sa gala des Premi Gabriel Maura i sopar de V aniversari de Sa Fundació, que se celebrarà es divendres 26 d’octubre a Son Amar.

Ses bases des Premi Gabriel Maura se poden consultar a sa web www.safundacio.es, i ses obres se podran enviar a info@safundacio.es o en paper a sa seu de sa Fundació Jaume III (C/Sant Elies 10A 1r B, cap de cantó amb c/oms).

 

Palma de Mallorca, 5 d’octubre de 2018

Sa Fundació reivindica es 12 de Setembre, dia de Mallorca

SA FUNDACIÓ REIVINDICA ES 12 DE SETEMBRE, DIA DE MALLORCA

Palma de Mallorca, 10 de Setembre de 2018.-  L’any passat, es Consell de Mallorca presidit pes pancatalanista Miquel Ensenyat va decidir rompre es consens històric a favor des 12 de setembre i passar sa “diada” de Mallorca an es 31 de desembre. Per això, Sa Fundació Jaume III celebrarà i reivindicarà es vertader Dia de Mallorca, es 12 de setembre.

Convocam una roda de premsa dimecres 12 de Setembre a les 14:00h on es director de Sa Fundació, Joan Pons, atendrà es medis de comunicació a sa Porta de l’Almoina acompanyat per patrons i membres de s’entitat mallorquinista.

👑 742 anys des Regne de Mallorca independent

📆 Dimecres 12 de setembre a les 14:00h

📍Porta de l’Almoina La Seu

💐 Ofrena floral a ses tombes dels reis Jaume II i Jaume III de Mallorca a sa Capella de la Trinitat

 

Palma de Mallorca, 10 de juliol de 2018

Per més informació:

Fundació Jaume III de ses Illes Balears
info@safundacio.es
Facebook: Sa Fundació
Twitter: Sa_Fundacio
www.safundacio.es

 

 

 

 

Defensem la Mare de Déu de Gràcia

En temps d’en primer, es poble de Mahó celebrava sa festa major per Sant Joan —sí, com a Ciutadella—. Almanco així ho tenim documentat, com a mínim, des des segle XVI, quan una colcada anava a s’ermita de Sant Joan des Vergers per fer-hi ets actes religiosos, mentres que a Mahó s’hi feien corregudes de cavalls i ballades as carrer. Es darrers anys, s’ermita ha estat restaurada des seu estat de degradació i actualment torna a disfrutar de certa popularitat a llevant.

 

Dit açò, es mahonesos van deixar de costat ses festes i aquestes es van deixar de celebrar. Però a mitat des segle XIX, concretament a partir de 1890, es començaran a celebrar ses festes de la Mare de Déu de Gràcia, en honor a n’aquesta mare de Déu per sa qui es poble de Mahó confessava una forta devoció des de feia quatre-cents anys. Com demostra s’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada entre 1436 i 1491 a un pujolet a dos quilòmetros de Mahó. Des de 1962, la Mare de Déu de Gràcia és oficialment sa patrona de Mahó.

 

A mitjans des mes d’agost, s’Ajuntament de Mahó presentava es cartell oficial de ses festes. Vagi per davant sa meua més sincera enhorabona a s’il·lustrador Dani Triay, s’autor. No hi entenc en dibuix, emperò a diferència d’altres anys, es seu me resulta simpàtic, alegre i fresc. Però ja la teníem armada. ¿Com pot esser que es cartell oficial de ses festes no dugui es nom sencer de la Mare de Déu de Gràcia?

 

Sa culpa no és de Dani Triay, que ha fet una obra magnífica, sinó d’un Ajuntament de Maó (Zedong) que des de fa anys —amb s’honrosa excepció de sa legislatura d’Águeda Reynés— promou sa denominació borda de “festes de Gràcia”. Açò de celebrar ses festes en honor a la Mare de Déu i tenir origen religiós deu esser molt fatxa, caspós, en blanc i negre. No mola. Deu esser un invent de s’heteropatriarcat allà cap es segle XVI, no? uau, a n’aquella època devien esser supermegafatxes. Vade retro!

Es poble pla mahonès, fart d’aguantar bestiesses i desplants a sa patrona, enguany ha decidit passar de sa queixa a s’acció. De remugar amb es cul encaixat a sa trona o en es bar fent un ginet o una pellofa, a alçar sa veu perquè s’Ajuntament els senti de dever. Un grupet de mahonesos s’ha organisat i ha fet circular amb molt de respecte i encert, no un cartell alternatiu com diuen qualcuns, sinó sa polida obra de Dani Triay però amb es vertader nom de ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. I ja que hi eren, han traduit es català de s’Ajuntament pes menorquí que ralla es poble.

 

A n’aquelles pobres ànimes que encara creuen que s’article salat és una falta d’ortografia o que la terra és plana i es barcos un dia sortiran volant, me sap greu però vos tenc que contar una cosa: “a n’es” no existeix. Açò sí que és una falta d’ortografia. En menorquí deim “as” i “an es” segons es context. Sa primera és sa forma acceptada per sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans. Sa segona i més general, sa recomanda per Francesc de Borja Moll a sa seua ortografia de 1932. És ridícul que a Balears, comunitat on més i millor conservam sa nostra llengua, es polítics mos obliguin a escriure en una altra que no rallam. Perquè ¿quin menorquí diu “del 6 al 9 de setembre”? no ho diuen ni dalt la Sala. Feim empegueir. I ja que hi som, es dia que me vulguin convèncer que s’article salat és incorrecte, que me duguin un sard que defensi que sa limba sarda és una falta d’ortografia. Només un.

Ses festes de Gràcia són a Barcelona. A Mahó són ses festes de la Mare de Déu de Gràcia. Que s’Ajuntament de Mahó mutili any rere any es nom de la Mare de Déu suposa una mostra de masclisme institucional. ¿On són FEM Menorca i ses feministes? llevat de Mahó, a tots es pobles de Menorca celebren sa festa per un sant. ¿Perquè volen esborrar es nom de s’única festa de sa nostra illa en honor a una Verge?

Popularment podem dir Festes de Gràcia o festes de Mahó, però ets escrits formals i protocolaris han de dur es nom sencer i original. Defensem la Mare de Déu de Gràcia, sa nostra patrona, des masclisme institucional que l’amenaça.

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.

SA LLENGUA PRÒPIA NO EXISTEIX

A principis de maig d’enguany, es Partit Popular de Mahó va formalisar davant es Defensor des Poble —Síndic de Greuges, que diuen es finolis— una queixa pes reglament lingüístic de s’Ajuntament que dóna preferència an es barceloní i margina es castellà. Fet que, en paraules de sa portaveu popular Águeda Reynés, “vulnera es drets fonamentals des ciutadans i sa doctrina des Tribunal Constitucional en aquesta matèria”. Ademés, el PP instava an es Defensor des Poble a requerir a s’Ajuntament que modificàs es reglament lingüístic i que, si s’equip de govern d’Ara Maó (zedong) i el PSOE no acataven aquestes indicacions s’interposàs un recurs davant es Tribunal Constitucional.

 

Té més raó que un sant Águeda Reynés quan argumenta que es reglament d’Ara Maó (zedong) i PSOE suposa una vulneració flagrant des drets fonamentals des ciutadans, donant una clara prevalença a una de ses dues llengües oficials de sa Comunitat Autònoma i discriminant s’altra. Existeix es precedent de dues sentències des Constitucional de 2010 i 2013 contràries a sa discriminació lingüística que practiquen es consistoris governats per nacionalistes, que perversament denominen “discriminació positiva”.

 

A finals de juriol, es Defensor des Poble encapçalat per Francisco Fernández Marugán, donava sa raó an es Partit Popular i acusava a s’Ajuntament de Mahó de marginar es castellanoparlants i vulnerar es seus drets lingüístics. És de caixó que un Ajuntament no pot violar es principi d’igualtat entre ciutadans en funció de sa llengua que rallin, igualtat recollida a sa Constitució Espanyola i inclús a sa Llei de Normalisació Lingüística (LNL) de Balears. Encerta de ple es Defensor des Poble quan exigeix a s’equip de govern d’Ara Maó (zedong) una revisió profunda des reglament per qüestió d’un dret bàsic: sa llibertat des mahonesos a triar sa llengua en què es volen comunicar amb s’Administració.

 

Sa resposta des consistori presidit per Conxa Juanola ha estat sa típica que escaïnen com a lloros es catalanistes des de 1983: que s’Estatut d’Autonomia i sa LNL reconeixen sa llengua catalana com a “pròpia” de ses Illes Balears. Però ara ve lo més fort de tot, que “des caràcter de llengua pròpia se’n deriva una conseqüència jurídica bàsica”. Com? Perdonin? S’única conseqüència jurídica establerta a sa Constitució Espanyola i a s’Estatut d’Autonomia és sa cooficialitat de ses dues llengües. És a dir, que no se’n pot perjudicar a una per beneficiar a s’altra. Res més.

 

Recordem a s’Ajuntament de Mahó ses paraules de fa poc més d’un any de Xisco Gilet, conseller de cultura des primer Govern de Gabriel Cañellas, quan s’aprovà sa Llei de Normalisació Lingüística (1896): “El arranque de aquel proyecto legal se sustentaba en unas premisas: la igualdad de tratamiento del castellano y el catalán, el reconocimiento, promoción y defensa de las modalidades insulares propias, la libertad de elección de lengua por parte del ciudadano y el intocable futuro diferenciado de nuestro “poble”. ¿On era el 1986 sa conseqüència jurídica de sa malnomenada “llengua pròpia”?

 

Anem a rallar clar. Es territoris no tenen llengua pròpia. Es territoris no xerren. Sa llengua pròpia no existeix més enllà de s’imaginari nacionalista. És un concepte inventat per justificar ses discriminacions i s’apartheid lingüístic. Sa jugada consisteix en què un dia mos creguem açò que es català és sa llengua pròpia. Automàticament, estarem acceptant que es castellà no és sa nostra llengua com espanyols. Que és una llengua “impròpia”.

 

Existeix sa llengua materna de cada persona i es dret fonamental —que s’està vulnerant a ses escoles de Balears— a rebre s’educació en aquesta, recollit per s’UNESCO i sa Declaració Universal des Drets Lingüístics. I en qualsevol cas, es català serà sa llengua de sa classe política, no sa nostra, imposada a un Estatut d’Autonomia que es ciutadans de ses Balears mai hem pogut votar. ¿No volíem votar? ¿On és aquí es nostro dret a decidir?

 

Si es Partit Popular està realment dispost a defensar es poble dets ayatolás de la ceba i des seus propis errors des passat, sa pròxima passa hauria de ser impulsar una reforma de s’Estatut d’Autonomia per baratar sa denominació imposada i impròpia —aquesta sí— de llengua catalana per sa de llengua baleàrica. D’acord amb s’enquesta de fa un any des propi Govern, es 70% des balears volem ses denominacions de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc per referir-mos a sa nostra llengua. I esborrar aquesta fal·làcia de sa llengua pròpia des territoris que, simplement, no existeix. Ars longa, vita brevis.

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.

SA TOLERÀNCIA TÉ UN LIMIT

Dijous de la setmana passada, s’Ateneu de Mahó va obrir ses portes per dur a terme una conferència per part d’Artur Mas, expresident de sa Generalitat de Catalunya. Imputat per un pressumpte delicte de malversació de fons públics per 5,27 millons d’euros fusos en es botifarrèndum des 9 de novembre de 2014, així com també per rebel·lió i sedició, entre d’altres casos de corrupció que investiga sa Justícia i que han acabat enfonsant es seu antic partit, CiU.

De dita conferència, lo més destacable són ses declaracions des “Molt Honorable”, qui reconeix sa divisió de sa societat catalana i diu que li preocuparia sa fractura. Com si ell no hagués remput un plat mai. Com si es ranxos d’amics, companys de feina o ses famílies no estiguin fracturades a Catalunya d’ençà que ell i es quatre insensats que l’acompanyaven a sa Generalitat van desobeir es Tribunal Constitucional i violar sa llei, s’Estatut d’Autonomia —pes que tant van gemegar— i sa Constitució Espanyola que, per cert, fa quaranta anys es catalans van votar a favor en massa.

Sa qüestió és que Artur Mas es va trobar amb una sorpresa inesperada. Defora s’Ateneu l’esperaven una trentena de menorquins amb banderes de Menorca i Espanya, i amb pancartes des 3% que an en Mas li devien fer tan poca gràcia com a noltros sa seua corrupció amb es doblers públics que surten des nostros imposts.

Ses reaccions a sa protesta contra en Mas no s’han fet esperar. Típics nirvis d’un catalanisme sucursalista insular poc acostumat a gestionar accions públiques en contra. Ni més ni manco que sa presidenta des Consell escolar de Menorca, Guida Allès, s’ha atrevit a definir com “Ultres de Mos Movem (Ursula Mascaró), boicotegen conferència d’Artur Mas mentre criden somos baleares, no catalanes” a ses xerxes socials.  Sa presidenta des Consell escolar de Menorca, repetesc. Així mos va s’educació. Altres han estat més respectuosos, però s’han passat de frenada comparant es manifestants menorquins amb es radicals d’extrema esquerra (Podemos) que el 2010 van impedir que Rosa Díez, llavonses presidenta d’UPyD, donàs una conferència a sa Facultat de Ciències Polítiques de sa Universidad Complutense de Madrid. O amb sa vintena d’il·luminats que el 2014 es van plantar davant ca’n Luis Alejandre per ses obres de sa carretera general. Senzillament, no té absolutament res que veure.

Per definició, un escrache és una manifestació contrària a una persona que es fa en es domicili particular, lloc de feina o espai públic on es pretén intimidar a n’aquesta davant s’opinió pública. Que és lo que injustament van patir Rosa Díez el 2010 a sa Complutense o Luis Alejandre el 2014 en es portal de ca seua. Tatxar d’escrache a sa protesta pacífica, llegítima i democràtica de s’altre dia davant s’Ateneu de Mahó (entitat privada), que en cap moment va impedir sa conferència d’Artur Mas, és voler donar a entendre figues per llanternes.

Baix es meu punt de vista —i fins que sa Justícia no digui lo contrari—, Artur Mas és lliure de venir a Menorca a donar ses conferències que vulgui. Però que no esperi que es menorquins el rebin amb s’estora vermella després d’haver malversat pressumptament cinc millons d’euros de fons públics, d’haver violentat sa llei, d’haver posat en qüestió ses regles des joc democràtic que mos han permès conviure en pau, llibertat i prosperitat durant quaranta anys. Uns fets que suposen una greu falta de respecte també contra es menorquins, com a espanyols que som.

Segons s’enquesta de Gadeso de 2015, es 49% des menorquins mos sentim tan balears com espanyols, es 31% més balears que espanyols, es 6% més espanyols que balears i només un 2% s’identifica amb ets hipotètics Pastissos Catalans.

Sr. Mas, lo que ha fet vostè a Menorca li deim “burlar-se des mort i des qui el vetla”. És trist que a un el rebin amb protestes, però més trist és encara com ha tractat vostè a sa nació de sa que en forma part Menorca, s’illa que l’ha rebut amb es braços oberts durant quaranta estius. Sa tolerància té un límit, i es menorquins som bons, però no beneits.

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

Sa Fundació obri es plaç pes cursos de mallorquí i menorquí, que han augmentat un 50%

S’entitat cultural posa en marxa sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí, complint així un des seus objectius fundacionals: promoure sa redacció i sa parla en ses modalitats lingüístiques insulars marginades per part des poders públics de Balears.

Palma de Mallorca, 27 de juliol de 2018.- Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears ha obert es plaç de matriculació per sa tercera edició des seus cursos de mallorquí i menorquí. Uns cursos que, a diferència des de català de Barcelona que organisa es Govern balear, prenen com a principal referencia ses modalitats balears, de ses quals se pretenen dignificar certs aspectes com s’ús formal de s’article baleàric, entre uns altres. Concretament, SaFundació oferirà tres cursos per aprendre balear de forma presencial o a distància:

1) Curs bàsic (A2) per castellanoparlants i persones que no ho xerren
2) Curs (B2) d’iniciació a s’escriptura
3) Curs avançat (C1), enfocat en aquells que saben català però volen profundisar es seus coneixements sobre mallorquí o menorquí

Així mateix, es cursos tendran una durada d’un total tres trimestres (d’octubre a juny) i aniran a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de mallorquí i menorquí. S’avaluació serà continuada, amb un seguiment setmanal de ses feines a realisar per s’alumne.

An es final des curs, se durà a terme un examen presencial per avaluar es seus coneixements i entregar es corresponent diploma, en es cas que s’hagi superat.

Es cost des cursos presencials, serà de 40€ trimestrals per socis de SaFundació i 75€ trimestrals per no socis, que suposa un descompte de quasi es 50%. En quant an es cursos a distància, serà d’un pagament únic anual de 90€ per socis de Sa Fundació i 150€ per no socis.

Sa Fundació ha vist augmentar sa matriculació en es seus cursos de mallorquí i menorquí fins en un 50% més que l’any passat, superant es 105 alumnes. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, assegura que “hi ha dues claus en s’èxit de sa matriculació en es cursos de Sa Fundació: sa possibilitat d’estudiar online des de qualsevol punt des món, i que sa gent vol aprendre sa vertadera llengo que se xerra a Balears, no es català artificial que mos imposa sa classe política”.

Es plaç de matriculació estarà obert fins an es 15 de setembre. Ets interessats poden cridar an es 971 666 468 o 616 624 355, també comandar un correu a info@safundacio.es o escriure a Sa Fundació a ses xarxes socials.
 

 

 

 

 

Ecoestafa

En s’estiu de 2016, es Pacte des Govern balear es va treure de dins sa mànega una d’aquelles coses que tant els hi agrada imposar an es ciutadans com diu sa pròpia paraula: un nou impost. En es fons, emperò, no era res nou, ja que el 2001 es mateixos ja mos van venir amb sa mateixa cançó, amb sa diferència que sa tasa era menor i s’ideòleg d’aquella no va esser un hooligan antiturisme com es qui mos governen ara, sinó Joan Mesquida, es socialista de moda que ara tothom vol festetjar, especialment Ciutadans, —i amb raó— per sa seua valentia i firmesa davant des cop d’estat separatista de s’1 d’octubre i per haver estat s’únic socialista que defensava des des minut 1 s’aplicació d’un 155 com Déu mana (no un 0,155) en defensa de sa democràcia i sa Constitució Espanyola.

Però tornant a sa qüestió de fons, es tema és que s’executiu de Francina Armengol mos ha duplicat s’impost considerant que sa temporada ‘alta’ va des de s’1 de maig fins es 30 d’octubre. Que vénguin i ho diguin a n’aquests hostelers de Menorca que tant estan perjudicant amb aquest impost, i que estan patint sa pitjor temporada turística des de fa anys, avam què opinen d’açò que sa temporada ‘alta’ comença s’1 de maig i acaba es 30 d’octubre.

Davant sa turismofòbia fiscal des Pacte de progrés, qualcú havia de sortir a salvar es mobles. Com no, va aparèixer el GOB en defensa de son amo, i tot eren flors i violes a favor de s’impost turístic, amb s’excusa que es 107.523.747€ rapinyats an es turistes entre 2016 i 2017 havien d’anar destinats a projectes culturals, tecnològics i mediambientals a ses Balears.

Ara qui arribam a final de legislatura, és arribada s’hora de llevar-se sa mascareta. Però clar, no poden esser tan cantosos. No ho pot fer es mateix executiu. Era es moment d’enfonyar una titella per treure s’altra: s’Obra Cultural Balear, que de cultural ja no en té res, i de balear manco. Sa qüestió és que dimecres de la setmana passada, sa consellera de turisme, sa filòloga Bel Busquets —ja que per tots és sabut que es filòlegs són es qui més en saben de turisme, només hi ha que veure com va sa temporada— va rebre a cop de telefonada es president de sa multisubvencionada OCB, qui va demanar que… ¡eureka! part de s’impost turístic vagi destinat a imposar es català —de Barcelona clar, ja que es “català de Menorca” només existeix de boqueta— an es treballadors de s’hosteleria. Que com tots sabem, no tenen altra feina que estudiar sa llengua d’una altra comunitat autònoma i amb sa que no xerraran es 99% des turistes de Balears.

Lo millor que podem fer amb s’ecotasa és eliminar-la. Un impost a sa principal indústria de ses Balears que perjudica greument s’imatge de ses nostres illes cap a defora i que mos resta competitivitat, cosa amb sa que ja anàvem prou coixos. Però amb es nostros polítics ja ho sabem, sempre hi som a refer.

Com que sabem que es Govern Armengol es passarà per s’arc de triumf s’opinió de sa majoria de ciutadans que és sa d’acabar amb aquest injust impost, podem exigir que es doblers de s’ecotasa no es destinin a imposar es català (també) a s’àmbit turístic, sinó a fomentar ses modalitats insulars tal i com emana s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia. Sobre es cursos de català dirigits a treballadors de s’hosteleria, Sa Fundació ofereix gratuïtament es seus cursos de mallorquí, menorquí i eivissenc, impartits per un llicenciat en filologia catalana amb amplis coneixements de ses modalitats insulars. Així es doblers de s’ecotasa es podran destinar a altres qüestions més importants o productives per ses Illes Balears que a imposar an es treballadors de s’hosteleria una llengua que no xerren ni ells, ni es ciutadans, ni sa majoria de visitants d’aquestes illes.

Que sa turismofòbia fiscal des Pacte vulgui destinar es doblers que roben an es turistes amb s’ecotasa a imposar es català a s’hosteleria és una ecoestafa i lo darrer que hauríem de deixar fer a n’aquesta genteta. Però com sempre, de noltros dependrà es maig de l’any qui ve aguantar quatre anys més que mos pixin a sa cara mentres mos diuen que plou, o enviar a fer punyetes d’una vegada a tant de xupòpter que s’atraveix a jugar amb es nostro pa.
Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.

Extremenys de Menorca

Quan ja mos pensàvem que no hi hauria vida intel·ligenta que renovàs s’argumentari des secessionistes lingüístics, mos ha sortit de davall ses pedres un tal Carles Mulet Garcia —sisplau, faci una orxata al catalanitzador de cognoms—, senador de Compromís, nacionalistes valencians que volen esser catalans, i mos ha fet un ou amb dos vermells. Si fa un parell de setmanes parlàvem de s’obsessió catalanista de comparar sa nostra llengua menorquina amb s’andalús, com si sa parla dets andalussos fos una cosa inculta o més borda que sa catalana, ara resulta que amb s’extremeny passa tot lo contrari. ¡Se mos inventen una “lengua extremeña” diferent de sa castellana!

 

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s’Estat (PGE) per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s’extremeny com a llengua. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s’inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de “s’Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengües cooficials o reconegudes oficialment». Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s’Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d’altres a s’Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per OSCEC, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s’extremeny i sa seva cultura.

 

Es senador de Compromís, Carles Mulet, ha reconegut que “el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el estremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias” però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

 

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengües minoritàries, com s’asturià, es lleonès, s’extremeny i s’aragonès, sense descuidar aquelles llengües cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec». Sorprèn veure partits polítics pancatalanistes com Compromís defensant sense reserves es reconeixement com a idioma de varietats lingüístiques que sempre s’havien considerat modalitats des castellà. Açò vol dir que podem fer lo mateix amb aquelles modalitats lingüístiques que qualcuns consideren català, no?

 

Des d’aquestes retxes don s’enhorabona a Compromís per defensar que s’elevi s’extremeny a sa categoria d’idioma. No seré jo qui negui an ets extremenys es seu dret a defensar ses seues particularitats lingüístiques, inclús com a idioma, encara que a s’extremeny sempre se l’hagi considerat una parla dialectal castellana o, com a molt, un parlar de transició de sa família lingüística astur-lleonesa. Però sí exigesc a Compromís que no faci parts i quarts, i que defensi lo mateix pes menorquí. Llàstima que segurament aquest senador creu que ses Balears són part de s’entelèquia des “Països Catalans” i per tant dóna per fet que sa nostra llengua és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí i eivissenc.

 

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s’estremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro menorquí, ja que s’article 35 des s’Estatut d’Autonomia de ses Balears també exigeix s’especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s’eivissenc i es formenterenc.

 

Però és que per més inri, a diferència de s’extremeny, sa nostra llengua menorquina o baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s’idioma de s’antic Regne de Mallorca, amb es que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull, Joan Benejam o Àngel Ruiz i Pablo, en es que s’han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, mira per on, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

 

Per tant, exigesc a Compromís que demani una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengua molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que es valencians han clavat es bram en el cel com s’extremeny, s’asturià o es lleonès. Ara ja sabem què hem de fer perquè es Consell insular de Miquel Àngel Maria, amigots de Compromís, no mos denegui ses ajudes per escriure en menorquí o català incorrecte com diuen ells. Direm que som extremenys de Menorca i que escrivim en estremeñu. Au idò!

 

Joan D. Pons Torres
Historiador. Vicepresident de Sa Fundació.