Sa Fundació posposa es sopar des VI Premi Joan Benejam en menorquí per prevenció davant s’avanç des coronavirus

Ciutadella de Menorca, 11 de març de 2020

 

Davant sa situació d’excepcionalitat que s’està vivint i d’acord amb es criteris de ses autoritats sanitàries sobre s’augment de contagis de coronavirus (COVID-19) durant ses darreres hores a Espanya, es comité insular i es patronat de Sa Fundació han decidit posposar sine die es sopar i gala d’entrega des VI Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí.

Sa Gala des Premi Joan Benejam, prevista pes dissabte 28 de març en es Restaurant Club Nàutic de Ciutadella, és sa celebració literària més important de Menorca on assisteixen cada any més de dos-centes persones, entre elles autoritats i personalitats des món polític, empresarial, social i cultural de Menorca i Balears.

Es concurs literari també queda així posposat fins a nova orde. Es participants d’aquesta sexta edició des Joan Benejam podran tornar a enviar sa seua obra, o bé tendran dret a que se’ls hi conservi sa que hagin enviat.

Es director de Sa Fundació, Joan Pons, ha assegurat que “sa voluntat des patronat de Sa Fundació és vetlar per sa salut des socis i simpatitzants de Sa Fundació” i que “per raons de precaució, responsabilitat i prudència sanitària, es sopar des VI Premi Joan Benejam queda posposat i se celebrarà més endavant quan ses circumstàncies siguin favorables”.

Sa Fundació convoca es VI Premi Joan Benejam de relats en menorquí amb un primer premi de 2.000€

Se pot participar fins dia 13 de març de 2020 — s’entrega de premis i sopar de VI aniversari de Sa Fundació serà enguany es dissabte 28 de març, en honor an es naixement de Joan Benejam un 27 de març de 1846

 

Sa Fundació Jaume III ha declarat oberta sa convocatòria des VI Premi Joan Benejam de relats breus en menorquí que té com a principal objectiu “promoure s’expressió literària en menorquí i impulsar sa normalització de sa literatura menorquina”, tal com figura a sa introducció de ses bases des concurs que se poden llegir clicant aquí. Es director de Sa Fundació, Joan Pons, ha assenyalat que “dignificar ses nostres modalitats significa normalitzar es seu ús en ets àmbits més formals com sa literatura d’on han estat marginades”.

Es guanyador des Joan Benejam s’endurà un 1r premi de fins a 2.000 €, es segon classificat un premi de 250€, i es tercer un accèssit honorífic. Es tres primers classificats s’enduran una carota de Joan Benejam pintada per s’artista José Marqués Torrent, nét des Pintor Torrent, valorades en 500€ cada una. En paraules de Pons, “aquest impuls pes Premi Joan Benejam i sa literatura en menorquí és possible gràcies an es suport empresarial i ciutadà. Sa Fundació ja frega es 150 socis a s’illa i supera es 600 a Balears. Sa societat civil menorquina s’està mobilitzant per frenar sa degradació de sa seva llengua menorquina”.

Es vicepresident ha reivindicat sa tradició literària en menorquí que va viure sa seva plenitud a cavall entre es segles XVIII i XX, i ha recordat a figures tan descatades per sa narrativa costumista en menorquí com Joan Benejam i Vives, autor de Foc i Fum, Ciutadella Veia … a qui van dirigits es premis, Àngel Ruiz i Pablo, Antoni Febrer i Cardona o Joan Ramis i Ramis. “Històricament, es menorquí sí que ha tingut tradició literària, tradició que va començar a recular a partir de sa normativització fabriana de 1913”, ha recalcat Pons. Una tradició literària que Sa Fundació ha conseguit ressuscitar aquests darrers anys amb s’organització des Premis Joan Benejam en menorquí.

D’altra banda, Pons ha lamentat que un any més, ni es Consell insular ni es Govern balear hagin destinat ni 1 € de s’erari públic a iniciatives per promocionar es menorquí i ses modalitats lingüístiques insulars recollides a s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

Finalment, Pons ha reivindicat sa feina de Sa Fundació aquests cinc anys a Menorca, i ha reivindicat es Premis Joan Benejam com exemple de normalització lingüística davant sa preocupant reculada de parlants de sa llengua autòctona a Balears des 45% an es ​​36%. En paraules des vicepresident de Sa Fundació, “és es resultat des fracàs de sa Llei de Normalització Lingüística i evidencia una vegada més sa resistència passiva de molts de menorquins davant es català estàndard, un model de llengua d’arrel barcelonina vinculat a sa imposició lingüística i an es nacionalisme”. Ha afegit “es problema no és si es menorquí o es català formen part des mateix idioma o no —fet que Sa Fundació mai ha qüestionat— sinó que sa salut de sa nostra llengua és cada vegada pitjor”.

Pons Torres ha acabat afirmant que “estenem sa mà i demanam an es Govern balear, Consell insular i Ajuntaments seva implicació amb es Premis Joan Benejam per frenar sa sangria de parlants de menorquí”. I ha finalitzat “ses nostres autoritats no entenen que, perquè es menorquins emprin, vulguin i defensin sa seva llengua, primer hauran de sentir-la com a pròpia. Es Premi Joan Benejam suposa una oportunitat per impulsar, dignificar sa nostra llengua i aconseguir que es ciutadans la sentin com a pròpia”.

Ses bases es poden consultar aquí mateix d’ençà de dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni, patró i Dia de Menorca.

Ciutadella de Menorca, 15 de gener de 2020

PP, Cs i Vox se comprometen a defensar es menorquí si governen en es Consell insular de Menorca

Coia Sugrañes (PP) aposta per s’estudi i protecció des menorquí des de s’Institut Menorquí d’Estudis (IME) — José Negrete (Cs) se compromet a normalisar s’ús des menorquí en ets àmbits oficials — Antoni Camps (Vox) promet sa substitució des català pes menorquí com a llengua formal de s’Administració amb es castellà

Sa Fundació Jaume III ha elaborat un decàleg de propostes en defensa des menorquí i sa cultura menorquina, que han firmat es candidats de PP, Ciutadans i Vox an es Consell insular de Menorca.

Aquests són es punts an es que s’han compromès es candidats de ses tres formacions:

1. Protegir es ciutadans de ses Illes Balears perquè se puguin expressar en mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc (d’ara en endavant, balear) tant oralment com per escrit a s’Administració sense haver de patir cap tipo de discriminació.

2. Donar exemple assumint es compromís d’expressar-mos en balear en ets àmbits oficials i formals quan actuem com a càrrecs públics.

3. Assegurar s’ús natural i formal de ses modalitats insulars a sa programació d’IB3 Ràdio i Televisió, especialment en ets informatius, dignificant s’article baleàric o salat, es nostros pronoms i modismes propis.

4. Que sa comunicació formal com a ses xarxes socials de ses institucions públiques de Balears se farà en ses nostres modalitats.

5. Establir ajudes a sa publicació i edició en ses modalitats insulars tant en paper, com en es medis digitals o a sa retolació.

6. Vetlar perquè sa senyalisació urbana, es topònims, pàgines web i sa cartelleria oficial pública de ses Illes Balears estigui en ses modalitats insulars i dugui sa bandera balear per referir-se a sa nostra llengua.

7. Promoure sa nostra més que mil·lennària llengua i cultura balear com un patrimoni que constitueix s’ànima des nostro poble i mos distingeix dins Espanya, Europa i la resta del món.

8. Fer costat a sa creació de cultura a ses Balears i col·laborar  especialment amb altres institucions des territoris que formen part de sa nostra família lingüística occitanoromànica (Aragó, Catalunya, València, Occitània…) en peu d’igualtat.

9. Defensar s’autonomia política, lingüística i cultural de ses Illes Balears com a regió d’Espanya amb una llengua i cultura, sa balear, única en es Mediterrani davant ets intents d’annexió o usurpació de personatges històrics, festes o tradicions culturals per part d’altres comunitats.

10. Impulsar sa creació d’una Secció Filològica a s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) d’acord amb s’article 34 de s’Estatut d’Autonomia que emana “sa protecció i es foment de sa cultura autòctona i es llegat històric de ses Illes Balears” per elaborar un estàndar lingüístic balear perquè es ciutadans puguin emprar lliurement es mallorquí, menorquí o eivissenc a tots ets àmbits de sa societat.

11. Desplegar una Llei de Promoció de ses Modalitats Insulars (LPMI) per implementar s’ús correcte i formal de ses modalitats insulars a través d’un llibre d’estil (estàndar balear) a s’Administració, a s’ensenyança i en es medis de comunicació públics de ses Illes Balears.

* Es punts 3, 5, 6 i 7 no suposen s’ús exclusiu de sa llengua balear i, per tant, no atempten contra s’ús indistint de sa llengua castellana ni contra sa llibertat des ciutadans a triar s’idioma que vulguin.

Ademés, José Negrete (Ciutadans) i Toni Camps (Vox) s’han compromès a dos punts més que no ha firmat Coia Sugrañes:

12. Garantisar que ses modalitats lingüístiques insulars seran “objecte d’especial estudi i protecció” a s’educació i en es llibres de text de Menorca d’acord amb s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia.

13. Fer costat a sa modificació de s’Estatut d’Autonomia de sa denominació de “llengua catalana” per “llengua balear, amb ses modalitats insulars de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

Sa Fundació considera que després de quatre anys en es que s’ha retrocedit en sa normalisació i protecció des menorquí, es compromís d’aquests partits suposa una oportunitat pes menorquí i per recuperar es drets lingüístics perduts amb es govern de Maite Salord i Susana Mora en es Consell. El Pi, PSOE, Podem i Més per Menorca ni han respost a ses tretze propostes de Sa Fundació en defensa des menorquí